InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 594 (dimarts 24/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - La presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès
 
2) Els introbables d'Editorial Moll
 
3) Xevi Xirgo - En castellà, si us plau
 
 
 
 
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
La presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès
 
Eugeni S. Reig
 

 

Dimarts 3 de gener del 2012 es va presentar a València –a Octubre Centre de Cultura Contemporània– el llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú. En primer lloc, jo –Eugeni S. Reig– vaig presentar l’autor del llibre. Tot seguit, l’assagista i filòleg Santi Vallés Casanoves va presentar, de manera molt adequada i amena, el llibre de David i, finalment, l’autor del llibre va respondre, de manera molt encertada, les preguntes del públic. L’acte va ser molt agradable i les cinquanta persones que hi assistírem vàrem eixir ben satisfetes.

Com que tots vosaltres llegiu cada dia en InfoMigjorn una de les 500 raons contingudes en el llibre, a fi que els que no vàreu poder assistir-hi tingueu una mica d’informació sobre David Pagès i sobre com es va gestar la publicació de 500 raons per parlar català en InfoMigjorn en petites dosis, és a dir, a base d’una raó diària, us copie tot seguit, a modo de tast de l’acte de la presentació del llibre, el breu parlament amb què vaig presentar David Pagès.

«Entre l’amic David Pagès i jo hi ha diferències molt notables, malgrat les quals som molt bons amics.

»La primera diferència és geogràfica. David Pagès va nàixer a Sant Joan de Mollet, però viu a Girona, ben prop de la seua població natal. Jo vaig nàixer a Alcoi i des de ben xicotet visc a la ciutat de València. La distància entre Sant Joan de Mollet i Alcoi és notable –vora de 600 km– i la distància entre València i Girona, encara que una mica menor, també és considerable.

»La segona diferència és cronològica. David Pagès va nàixer l’any 1968. Té, docs, 42 anys. És un home jove. Jo vaig nàixer l’any 1942. En tinc 69 i ja no sóc tan jove. Per edat, David podria ser fill meu. Pertanyem, per tant, a generacions diferents.

»I encara hi ha una tercera diferència: la nostra formació acadèmica és completament diferent. David Pagès va estudiar filologia catalana i jo me’n vaig anar pels camins de la tècnica. Si emprem aquella classificació dels estudis que estava tan de moda en els anys 40 i 50 del segle passat, ell és de lletres i jo sóc de ciències, encara que no és gens clar això d’associar la filologia amb les lletres ni la tècnica amb les ciències.

»A més a més, he de confessar que fins avui mateix no havia tingut la satisfacció de conéixer personalment David Pagès. Ni ens havíem vist mai –excepte en alguna fotografia– i ni tan sols havien parlat per telèfon. ¿Quina cosa pot fer, doncs, que dues persones tan diferents i que no es coneixen, tinguen una bona relació d’amistat? La resposta és molt fàcil: el gran amor que tots dos sentim per la llengua catalana que ens fa treballar de manera constant a favor d’ella. David ha escrit diversos llibres, dos de narrativa, Històries de l’avi Abdon i Històries de casa nostra, i un d’articles, Batecs d’un poble, i és, a més, coautor de La Sardana: impressions i vivències i Personatges il·lustres de l’Alt Empordà, a banda del llibre que presentem avui: 500 raons per parlar català. Ha escrit ressenyes de diversos llibres, col·labora assiduament en el Diari de Girona i ha publicat articles i entrevistes en diferents revistes com ara Escola Catalana, Cavall Fort, Serra d’Or i Llengua Nacional. I com que no para, actualment té diversos llibres en preparació. A hores d'ara presideix l’associació Amics Gironins de Verdaguer. Jo, per la meua part, he publicat un parell de llibres, he fet un bon grapat de treballs lexicogràfics, he participat en congressos, simpòsiums, cursos, jornades, taules redones, presentacions de llibres, etc., i he escrit articles que he publicat en diversos mitjans de comunicació.

»El 18 d’agost del 2002, dos mallorquins i tres valencians –entre ells, jo mateix–, als quals, immediatament, se’ns afegiren dos catalans i un altre valencià, fundàrem la llista Migjorn –llista de distribució en internet sobre llengua catalana– que actualment té més de 450 membres i a la qual hem enviat en els darrers nou anys quasi 60.000 missatges. I, paral·lelament a Migjorn, fundàrem, amb la finalitat d’enviar notícies i articles sobre llengua catalana, InfoMigjorn que, inicialment va ser una llista de distribució en internet i des de l’1 de setembre de l’any 2009 es distribueix com un butlletí que s’envia gratuïtament quatre dies cada setmana: dilluns, dimarts, dimecres i dijous. I gràcies a InfoMigjorn ens vàrem conéixer cibernèticament David Pagès i jo. Inicialment vaig reproduir en el butlletí un article de David que havia estat publicat en la revista Llengua Nacional. Després, el mateix David va tindre l’amabilitat d’enviar-me articles seus perquè els publicara en InfoMigjorn, tant articles que ja havien estat publicats en altres mitjans de comunicació com alguns d’inèdits que, de tant en tant, em feia arribar. Dimarts 24 de maig del 2011 David Pagès va publicar en el Diari de Girona un article titulat InfoMigjorn amb motiu de l’arribada, dos dies més tard, del butlletí informatiu al número cinc-cents.

»Dilluns 14 de març d’enguany vaig informar en InfoMigjorn sobre la presentació a Barcelona del llibre 500 raons per parlar català, en la seu d’Omnium Cultural i, en butlletins posteriors, he informat de diverses presentacions del llibre que avui presentem en diferents llocs de la nostra àrea lingüística. Des del 3 d’octubre d’enguany publique en cada butlletí una de les cinc-centes raons que David ha recopilat en el seu llibre. La idea va ser del periodista Joan Tudela i tant a David com a mi ens va semblar molt encertada. El llibre de David recull cinc-cents pensaments de diverses persones sobre la importància que té el fet de parlar català. Són, doncs, cinc-cents pensaments independents. L’estructura del llibre fa que siga de lectura molt agradable i engrescadora per a determinades persones però una mica feixuga per a unes altres. Per a aquestes darreres, per a les que els resulta difícil haver de llegir un pensament darrere d’un altre, va pensar molt encertadament l’amic Tudela que posant un pensament cada dia els resultaria fàcil i agradable de llegir. Gràcies a açò aconseguim que determinades persones que, probablement, no haurien llegit mai el llibre, vagen llegint-lo a poquet a poquet. Segur que molts d’ells, més avant, se’l compraran per tal de tindre el gust de conservar junts tots aquells pensaments que varen llegir en InfoMigjorn al llarg de setmanes i setmanes.»

 

2)
Els introbables d'Editorial Moll
 
 
 
Al fons del nostre magatzem encara es guarden una sèrie de títols, pocs, que són tota una curiositat, llibres fora de col·lecció, especials, que es varen editar en un moment donat, fa molts d'anys, i que ara ja no es troben a les llibreries. Ens en queden només unes dotzenes de cada i us els anirem presentant les properes setmanes, a mesura que també els incorporem a la nostra pàgina web, sota l'epígraf "Els introbables de l'Editorial Moll" (menú Col·lecció de la botiga en línia).
 
Vet aquí el primer introbable:
 
1. Rondalles mallorquines adaptades al català del Principat per Aina Moll Marquès

Les Rondaies mallorquines que va recollir i publicar Antoni M. Alcover sota el pseudònim de Jordi des Racó constitueixen un corpus folklòric importantíssim. A part del seu gran valor com a document lingüístic de primer ordre aquestes rondalles tenen un mèrit excepcional: a elles es deu en gran part la continuïtat i difusió de la lectura en la nostra llengua a Mallorca durant els anys més difícils per a la supervivència del català.
 
Per als lectors de fora Mallorca, sobretot per als infants, la lectura de les Rondaies tal com va recollir-les Mn. Alcover presenta dificultats, perquè són reproducció fidel del ric llenguatge de la pagesia mallorquina, amb una profusió de mots que resulten estranys fins i tot als habitants de la ciutat de Palma. Per això, cap a l'any 1959, es va publicar una versió adaptada al llenguatge del Principat, per facilitar-ne la comprensió, mantenint, això sí, l'espontaneïtat i la gràcia popular que constitueixen l'encant inimitable de les Rondaies de Mn. Alcover. El volum conté les rondalles En Joanet de la gerra, La filla del carboneret, N'Estel d'Or, Na Magraneta, La bella Astresa del món, En Joanet i els set missatges, Un festejador, En Martí Tacó, La jaia Xaloc i la jaia Bigalot i Els tres germans i els nou gegants.

Només ens en queden 60 exemplars, a 20 euros cada un, que podeu adquirir per internet a
www.editorialmoll.cat
 
Estam segurs que aquests introbables seran per als nostres lectors unes troballes plaents i molt satisfactòries.
 
 
@EdiMoll
Apartat de Correus 142
07011 PALMA (Mallorca)

3)
 
Publicat a
 
 
Xevi Xirgo
 
Si més no, són educats i comencen el text posant-hi un “Por favor” al davant. Em refereixo a la nota aquesta que ha aparegut aquesta setmana a la redacció de la televisió pública de les Illes Balears, IB3, i que hem conegut gràcies a una informació del Diario de Mallorca. La nota és ben explícita. Diu: “Por favor. Informar a todos los colaboradores y tertulianos que las facturas o notas de colaboradores han de ser en castellano. Si no, administración las echará para atrás”. Fantàstic. Fa quatre dies el director general d'IB3, Jacobo Palazón, ja va comparèixer públicament per explicar que a partir d'ara aquest canal emetrà les pel·lícules en castellà. Explicava Palazón que la decisió era purament i simplement per un tema de costos, perquè per passar-les en castellà s'havien d'esperar a la traducció i els era més cara. “Em feia pànic prendre aquesta decisió, perquè el català és la llengua vehicular d'IB3”, deia el director general, i ho justificava argumentant que en aquests moments de crisi no es poden llençar els diners. Suposo, doncs, que ara faran les factures en un sol idioma per estalviar diners. I que a la llarga, és clar, si poguessin amb l'argument aquest de voler un sol idioma i menys costos, el que farien és tancar IB3. Que ja paguem TVE. Per això és d'agrair, doncs, que TV3 continuï invertint en el català. Perquè ara, ja ho veuen, ha arribat el moment en què una cosa tan òbvia com que un país i una llengua es mereixen una tele s'haurà de defensar a capa i espasa. Li agradi o no al PP, i a un sector del PSC, TV3 té sentit si la llengua d'ús i de pantalla és el català. Acceptant fins i tot com a català el que parlen Buenafuente i Eduard Punset.
 
 
5)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV diumenge 15 de gener del 2012
Entra gener amb els desficacis de les campanades, la sobredosi de regals i les rebaixes de roba innecessària per a uns cossos unflats de dolços i unes ments intoxicades de consumisme, i no és fins aquesta setmana quan el trellat torna al poble pla de la mà de la vella tradició. Dels sants de gener, sant Antoni és el primer. És cert que la festa de sant Antoni (dia 17), la més important del cicle hivernal valencià com ho és sant Joan a l'estiu, ret homenatge a aquell eremita egipci del segle III —sempre acompanyat del porquet que va sanar— i que passà a la història per valors tan anacrònics com la caritat, la frugalitat i la solitud ben entesa (un valor aniquilat pels mòbils). Però per damunt de tot això, la festa de sant Antoni manté el record d'aquell món no tan llunyà on a cada casa hi havia un corral i el sant barbut, patró i benefactor dels animals, protegia a tots els seus rudes habitants.

Les bèsties acaben d'eixir d'unes festes mortals per la cruel fam dels seus amos insaciables (Ja ve Nadal, tremola el gall; diu la gallina, ai quin mal dia; diu el pollet, jo sóc xicotet; diu el porc, jo sóc mort; diu el corder, jo no tinc remei), però aquells que han salvat el coll troben hui la popular benedicció. Ara, per davant de la sotana i la seua incòmoda pluja beneïda, desfilen més gossets i gatets, o pardalets, hàmsters i conillets engabiats, que els animals de profit que abans omplien casa i que només un grapat de romàntics mantenen hui per a lluir-los els diumenges (el món al revés).

D'aquells animals —i de la caterva de refranys que han generat— encara en podem aprendre un fum els hòmens. Amic i cavall, no els canses mai; burro vell, tot són coces; el temps fa com la mula, no recula; el matxo manso, mata el seu amo; el bou sol, llaura quan vol; qui a prop de la vaca està, alguna cosa mamarà; i en el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills. Així doncs, encara que alguns s'encaboten en subratllar que el pitjor dels mals és el tractar amb animals (sobretot aquells als qui les mosques, la suor i la pudor de les faenes rústiques els han anestesiat el bucolisme), tots podríem aprofitar la festivitat de sant Antoni per assimilar que qui maltracta un animal, demostra mal natural. I de pas, per recordar els abnegats i callats ramaders, resistents santantonis del segle XXI, que encara esguiten de vida solitaris paisatges valencians com els dels Ports, la Tinença o els Serrans.

Les fogueres de Sant Antoni

Però a banda dels animals, les santantonades valencianes (és pecat no anar a les de Forcall i Vilanova d'Alcolea) no s'entenen sense les fogueres. La de Canals —que serà cremada demà, 23 hores— és el gran referent simbòlic. Amb uns 19 metres d'altura i més de 600.000 quilos de llenya, la foguera serà encesa amb el foc sagrat que la veïna església ha conservat durant tot l'any sota l'esguard de Sant Antoni. La simbologia és evident: el foc purificador crema tot allò roín que s'ha acumulat durant l'any i els hòmens troben la possibilitat de renàixer.

La plaça estarà plena, perquè a foc i casament, hi va tota la gent, i perquè el foc de l'hivern és mig aliment. Però si entre el crepitar de la fusta, les flames, el fum i els vítols i vítols a gola oberta algú pot albirar la lluna, comprovarà que la lluna del gener és la més clara de l'any i mirar-la no fa dany, i refermarà —potser amb nostàlgia— la vella dita popular: d´amors, el primer; i de llunes, la de gener.

Més enllà d'amors i llunes, hui comença la setmana dels barbuts, que és també la setmana dels esternuts. Arriben els dies més freds de l´any, quan es commemora l'onomàstica de Sant Pau (dia 15), sant Antoni Abat (17) i sant Maür (18), tres sants representats amb llarga barba entre els que de vegades també s'inclou a sant Vicent Màrtir (22), patró de València a qui el cap i casal festejarà el diumenge que ve.

Ara bé: si els animals reben el seu homenatge pel gener, no es pot oblidar el Dia de l'Arbre que celebrarem l'última jornada del mes (31). Com ocorre amb el bestiar, hui també vivim massa d'esquena a la natura i els seus arbres. Per això, va bé recordar els colpidors versos de Marc Granell. «En la ciutat hi ha una plaça / i en la plaça un arbre vell. / En l'arbre hi ha la tristesa / de saber que és el darrer. / Abans n'hi havia molts altres, / ara tan sols queda ell / com un record que s'apaga / entre el ferro i el ciment». Aquell arbre vell claudicà davant de «cotxes, finques, fum… diners. (...) Quan el tallaren plovia. / Ja no he vist ploure, mai més.». Que no ens passe.
 
6)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 17 de gener del 2012
 
 
S'ha compromès a promoure l'ús del català als plens
 

El socialista alemany Martin Schulz ha estat nomenatnou president del parlament europeu per majoria absoluta, amb 387 vots. Schulz relleva, així, el conservador polonès Jerzy Buzek arran d'un acord entre populars i socialistes i serà president de l'eurocambra durant dos anys i mig. Amb Schulz, l'ús del català als plens del Parlament Europeu és una mica més a prop, ha qye s'ha compromès amb els diputats Ramon Tremosa i Raül Romeva a tornar obrir el debat a la mesa i portar-lo a votació.

L'última volta que es va poder votar va ser fa set anys, sota presidència del socialista Josep Borrell i llavors es va perdre per un vot de diferència.

Schulz, coneixedor de la cultura i de la literatura catalanes, es va comprometre amb els eurodiputats Ramon Tremosa (CiU), Raül Romeva (ICV) i Izaskun Bilbao (PNB) a autoritzar els discursos en català i èuscar a l'hemicicle, si la mesa ho acceptava. Per això es eurodiputats catalans ja han celebrat l'elecció de Schulz, que 'obre una finestra d'oportunitats més clara' pel català a Europa.

Per Tremosa, el gest de Schulz és una escletxa en favor del català i, per tant, una bona notícia. 'Demanarem una reunió amb ell, un cop haurà estat nomenat president, per demanar-li formalment de poder parlar en català als plens. És una petició que no implica cap cost afegit al parlament, perquè la majoria dels traductors del castellà són catalans i ho poden fer perfectament.' A més, Tremosa explica que el popular Alejo Vidal-Quadras, que continuarà essent un dels catorze vice-presidents de l'eurocambra, no tindrà l'ascendència sobre Schulz que tenia sobre el Buzek, també popular, i sobre el seu predecessor, el democristià alemany Hans-Gert Pöttering.

Vidal-Quadras ha vetat fins ara l'ús de la llengua catalana a Estrasburg, al·legant 'dificultats tècniques'. I Buzek i Pöttering sempre li han fet cas i, per tant, s'han tret de sobre els eurodiputats catalans.

Quant a Romeva, troba molt positiu que sigui el president qui defensi personalment el dret de fer servir el català als plens. I creu que Vidal-Quadras estava ben situat fins ara com a vice-president, però que 'ha anat perdent suport' i caldrà veure quina posició ocupa en les vice-presidències.

Schulz, ex-batlle de Würselen, una ciutat de 40.000 habitants de Renània, és sensible a Catalunya i al català, segons els eurodiputats catalans que l'han tractat. Fins i tot ha llegit Josep Pla, Màrius Torres i Jaume Cabré, va confessar la setmana passada a Tremosa.

 

7)

El Govern retarda l'obligatorietat d'etiquetar en català prevista a la llei

Fa un any que es poden garantir drets lingüístics amb sancions però l'executiu de CiU vol "diàleg"

La llei del codi de consum garanteix que els productes estiguin etiquetats com a mínim en català. Fa un any que és exigible però el Govern vol evitar les sancions i aplicar-la des de la negociació.
 

Una de les lleis que va aprovar el segon tripartit cap al final del mandat era la del codi de consum. Aquesta norma, a banda de dotar de més protecció i drets els consumidors, garantia poder disposar en català de "les informacions necessàries per al consum, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat". A la pràctica, doncs, implicava que qualsevol ciutadà hauria de poder trobar etiquetat en català qualsevol producte que comprés en un supermercat o un altre establiment. La llei, a més, marcava sancions en cas d'incompliment i facultava l'Agència Catalana del Consum (ACC) per fer-la complir. Fa gairebé un any, el 23 de gener, ja era de compliment obligat per a grans empreses, i fa uns sis mesos, el 23 de juliol, per a la resta. A hores d'ara, però, una passejada per qualsevol supermercat evidencia que la realitat queda molt lluny del compliment de la llei.

I és que el Govern prefereix el "diàleg", encara que impliqui retardar el compliment de la norma. És la mateixa filosofia que va mostrar al setembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, amb la llei del cinema, que de moment no es compleix plenament però que ha servit per establir un compromís d'increment de la quota de pantalla en català amb l'acord de distribuïdors i exhibidors, o amb el decret pel qual els professors universitaris han de saber català, vigent des del març. Així, segons fonts del departament d'Empresa, la voluntat és fer complir la llei del codi de consum, tot i que sense pressa ni conflictes.

Durant els últims mesos els responsables de l'ACC no han estat de braços plegats i expliquen que s'han reunit i han fet gestions amb patronals, grans empreses, pimes i organitzacions sectorials per saber quins marges tenen per complir la normativa i instar a incrementar l'etiquetatge en català de manera pactada i evitant les sancions. La situació actual de crisi i de dificultats empresarials és un dels motius esgrimits pel departament per evitar collar-les més amb unes multes que poden ballar des dels 3.000 fins al milió d'euros.

Tanmateix, l'impulsor de la llei i anterior director de l'ACC, Jordi Anguera, ho veu diferent i afirma que en realitat "no hi ha voluntat d'aplicar-la". Afirma en aquesta línia que l'ACC ni tan sols està responent a les denúncies que els ciutadans els fan arribar conforme nombrosos productes incompleixen la llei. "Tothom ha tingut temps de preparar-se, ho vam parlar amb les patronals i amb el sector des del 2008", recorda per justificar que la llei no va agafar a ningú per sorpresa.

Per avalar el retard per via legal, Anguera explica que CiU va presentar esmenes a les lleis òmnibus que instaven a allargar tres anys el període d'adaptació, "tot i que ells mateixos les van retirar". La federació, de fet, va abstenir-se en el ple que va aprovar la llei del codi de consum i no duia al programa la seva aplicació. Per denunciar la situació, però, Solidaritat Catalana -el partit en el qual ara milita Anguera- presentarà una bateria de preguntes parlamentàries i peticions de compareixença i impulsarà una campanya de denúncies davant l'ACC.

8)
 
Publicat en el diari Levente-EMV dimarts 17 de gener del 2012

Aquesta eina permetrà la traducció fonètica de textos ortogràfics i la seua posterior reproducció parlada

El president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, i el rector de la Universitat Politècnica de València, Juan Juliá, es van entrevistar per a impulsar i enfortir la col·laboració entre ambdues entitats en l'ús i foment del valencià en l'àmbit universitari. L'última acció conjunta és la signatura d'un conveni de col·laboració per a l'elaboració d'un sistema automàtic de transcripció fonètica de valencià a veu. Els responsables del desenvolupament del projecte són els professors de la UPV, en el campus de Gandia, Jaime Lloret i Josep Àngel Mas.

L'objectiu d'aquest conveni és el disseny i la implementació d'un transcriptor ortogràfic-fonètic, de fàcil utilització, per al valencià. Aquesta eina permetrà la transcripció fonètica de textos ortogràfics i la seua posterior reproducció en veu, d'acord amb l'estàndard valencià. El programa podrà dur a terme tant la transcripció escrita com oral del text en qüestió, cosa que permet cobrir diferents interessos de l'usuari.

La transcripció fonètica automatitzada mostrarà la correlació entre grafies i fonemes, aprofitable didàcticament en l'aprenentatge de l'ortografia i l'ortología del valencià. I mitjançant la transcripció fonètica oral l'usuari podrà escoltar com es pronuncia correctament aquesta frase o paraula aïllada, cosa que facilitarà poder produir per imitació els fonemes que escoltaran. Segons els responsables del projecte, tant la transcripció escrita com l'oral superaran notablement els resultats que ofereixen els programes que ofereix el mercat actual, pel que fa a la longitud del text d'entrada i les transcripcions, la representació visual de la reproducció auditiva i una interfície de fàcil ús.

 
9)
 
Publicat en la web de Plataforma per la Llengua dijous 12 de gener del 2012
 

Després de la inclusió del català en dispositius com l'iPod, l'iPhone o l'iPad, els usuaris catalans de la companyia de la poma aviat podran disposar del sistema operatiu dels ordinadors de taula i portàtils en la llengua pròpia, tal com publicaven ahir diversos mitjans de comunicació catalans.

Des de la Plataforma per la Llengua es vol felicitar Apple per la progressiva incorporació del català en els seus dispositius. En el context actual, la inclusió del català en les noves tecnologies és un element clau de la normalització lingüística.

Per altra banda, la introducció del català en els productes de marques punteres en l'àmbit de les noves tecnologies, tal com Google; Microsoft; Facebook o Apple entre d'altres, demostra que la llengua catalana és rendible comercialment i un element ineludible per adaptar-se correctament a les demandes del mercat català.

Per últim, recordar que tots aquests avenços no haurien estat possibles sense la tasca cívica de milers d'internautes en defensa de la normalització de la llengua catalana en l'àmbit de les noves tecnologies.

 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 31).
 
 

66. Si treballes en el sector del comerç o l’hostaleria, el català et serà molt útil en la teva tasca diària. Si ets empresari o empresària d’aquests sectors, el català t’aportarà un valor afegit.

 

Cambra de Comerç de Girona

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací