InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 593 (dilluns 23/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1)  IV Seminari ECAD
 
2) Presentació del llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d'un incompliment, de Joan Lladonet
 
3) L'alcaldessa de Dénia despatxa el tècnic municipal que va alertar que no s'usava el valencià / Represàlia contra un tècnic de català a Dénia
 
4) Curs de català nivell D
 
5) Mossos: amb la llengua no s'hi juga, s'hi negocia
 
6) Carles Capdevila - Ràbia, tristesa, perplexitat, decepció
 
7) Miquel Riera - El castellà dels mossos
 
8) La Plataforma per la Llengua rebutja l'actitud de Carrefour d'eliminar el valencià
 
9) L'aritmètica de la mesa del Parlament Europeu, decisiva per a l'ús del català a l'eurocambra
 
10) Jornada dedicada al cant improvisat dels Països Catalans
 
11) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
 
IV Seminari ECAD
 
11 de febrer del 2012
 
Amb M. Teresa Cabré i Castellví
Títol: “El lèxic de les llengües: creativitat i normativitat”

Font: Escola Catalana de Doblatge, SL
www.ecad.cat

Dia: 11 de febrer del 2012
Hora: d'11 a 13 h
Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida. Carrer Muntaner 544, Barcelona

Acte gratuït
Aforament limitat

INSCRIPCIONS:
Per confirmar la vostra assistència i reservar la plaça envieu un missatge a
taller.ecad@gmail.com
abans del 3 de febrer. Poseu SEMINARI 4 al cos de l'assumpte i els vostres nom i cognoms al cos del missatge. Rebreu un correu de confirmació de l'acte la setmana del 6 de febrer.

 
2)

L'STEI-i i l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics

es complauen de convidar-vos a la presentació del llibre

Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d'un incompliment

de Joan Lladonet, mestre, articulista i pedagog.

L'acte constarà de dues parts:

1. Presentació del llibre. Intervindran: M. Antònia Font, secretària d'Ensenyament Públic de l'STEI-i, com a moderadora; Gabriel Caldentey, secretari general de l'STEI-i, en representació del sindicat; Joan Melià, sociolingüista i prologuista del llibre i l'autor, Joan

Lladonet.

2. Debat. Intervindran: Tomàs Martínez, moderador; Antoni Serra, periodista i escriptor, M. Antònia Font, per l'STEI-i; Joan Melià, Bartomeu Colom, advocat i Joan Lladonet. Es debatrà sobre els drets lingüístics que tenim i la conculcació que en fa l'actual Govern de les

Illes Balears. S'obrirà el debat al públic assistent.

L'acte tindrà lloc el dimecres, 18 de gener, a partir de les 18.30 hores, a l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics, carrer Marià Canals, 13, baixos, de Palma.

 
 
3)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 18 de gener del 2012
http://www.levante-emv.com/comarcas/2012/01/18/alcaldesa-denia-echa-tecnico-municipal-alerto-usaba-valenciano/873480.html
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

La alcaldesa de Dénia echa al técnico municipal que alertó de que no se usaba el valenciano

Ana Kringe, del PP, descabeza la oficina de promoción lingüística al suspender de empleo y sueldo durante quince meses a su responsable

El Ayuntamiento de Dénia se ha quedado sin técnico superior de Normalització Lingüística. Además, su Oficina de Promoció del Valencià está desde hoy descabezada. La alcaldesa, Ana Kringe, del PP, ha suspendido de empleo y sueldo durante 15 meses al citado técnico, Josep Andrés Torres. Este trabajador recibió ayer la última resolución de la alcaldesa. Le deniega la solicitud de suspensión temporal de la sanción y le comunica que hoy ya no acuda al ayuntamiento. Ese castigo de 15 meses sin empleo ni retribuciones supone mucho más. "La separación de funciones para un funcionario interino comparta la pérdida de su puesto de trabajo", indica la resolución. Por tanto, es un despido.

La sanción no parece proporcional a la supuesta falta que cometió este técnico. Hace unos meses se le abrió expediente por efectuar un informe sobre el uso (mejor dicho, no uso) del valenciano en la nueva señalización turística de la campaña municipal Dénia Shopping. El informe lo había solicitado el grupo municipal del Bloc y fue su portavoz, Josep Crespo, quien luego lo hizo público en una reuda de prensa. Pero al final quien ha pagado el pato es el técnico de Normalització Lingüistica. Se le imponen 12 meses sin empleo ni sueldo por "no guardar el debido sigilo respecto a asuntos que se conocen por razón del cargo o función".

Sin embargo, que estos rótulos comerciales habían desterrado el valenciano saltaba a la vista. Además, se utilizan mal los topónimos e incluso hay errores graves de ortografía. El técnico en su informe interno (fue el Bloc el que lo aireó) advirtió de que se incumplía la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, así como varias disposiciones legales de la Generalitat sobre la promoción del valenciano.
Antes de hacer ese informe, el técnico ya avisó a la alcaldía de que esas señales olvidaban el valenciano. Pidió un cedé para corregir los carteles, pero no hubo respuesta. Y luego el propio Síndic de Greuges ha exigido al Ayuntamiento de Dénia que en la rotulación viaria utilice el valenciano "con carácter preferente".

En sus alegaciones, este trabajador municipal ha inferido del expediente y de la "desproporcionada" propuesta de sanción que se estaban tomando represalias contra él.

Los otros tres meses de suspensión de empleo y sueldo son por "desconsideración" a un superior jerárquico. El técnico reprochó en un correo electrónico a la jefa de gabinete de alcaldía que "recurriera a mentiras" Ahora se le sanciona no porque pudiera llamar mentiroso a un compañero, sino porque "el destinatario de las manifestaciones" es su superior, es decir, "la persona que gestiona y coordina la Oficina de Promoció del Valencià".

El castigo al técnico superior de Normalització Lingüística implica desmantelar la oficina del valenciano. Su responsable está a todos los efectos despedido. Ahora un auxiliar administrativo se hará cargo. Este desenlace daría para hacer otro informe sobre el interés que demuestra el gobierno local (PP y Centre Unificat) por promover el valenciano.
 
------------------------------
 
Publicat a

L'Ajuntament de Dénia es va quedar des d'ahir sense Oficina de Promoció del Valencià [català] després que l'alcaldessa, Ana Kringe, expedientara i suspenguera de treball el tècnic lingüístic que s'ocupava d'aquest departament, Josep Andrés.

La mesura disciplinària va ser aplicada com a reacció a la petició efectuada al funcionari pel grup del Bloc Nacionalista, a l'oposició, perquè redactara un informe en què es constatava l'escassa presència del català –i l'aparició de faltes d'ortografia– en la senyalització turística i comercial instal·lada en alguns carrers de la ciutat. L'Ajuntament va considerar que el document no havia sigut sol·licitat pels conductes reglamentaris i, a més, va retraure al tècnic de no guardar “sigil” respecte a una qüestió que coneix “per raó del càrrec” que ocupa.

Els quinze mesos sense treball ni sou de la sanció suposen, en opinió de l'expedientat, un acomiadament de facto, atesa la seua condició de funcionari interí. El tècnic ja havia sigut expedientat anteriorment per haver acusat de mentir la cap de gabinet de l'alcaldessa.

Segons el Bloc, la “desproporcionada” mesura respon a l'“objectiu” de “fer desaparèixer o deixar en la mínima expressió el valencià”.

 
4)
 
Curs de català nivell D
 
El Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres ofereix de nou un curs per a la preparació del Nivell D de Català.

Objectius del curs

Fer sessions taller presencials i no presencials (a través de la plataforma Moodle) per tal de preparar la prova de coneixements superiors de llengua catalana de la DGPL, i, per tant, oferir coneixements sòlids de normativa i diverses tècniques de redacció de documents en situacions comunicatives variades, especialment les que requereixen un ús més formal de la llengua.

Metodologia de treball

Treballar el certificat per àrees i combinar-les a partir del material penjat a la plataforma i del llibre Nivell D de l'editorial Castellnou: expressió oral, comprensió i expressió escrites (dictats, resums, articles d'opinió, cartes...), coneixements del sistema lingüístic, dialectes, català antic, història de la llengua, sociolingüística.

Professorat
 
Mar Pascual i Pilar Carulla

Dates d'impartició del curs
 
Dimarts i divendres, de 17.30 a 20.20 h, del 27 de gener al 4 de maig.


El curs està reconegut pel Departament d'Ensenyament

Podeu veure més informació i formalitzar la matrícula en l'enllaç:

http://www.cdl.cat/curso/detalleCurso/id_oferta_formativa/971/id_delegacion/1/id_area_tematica/344/tipo_oferta/invierno


Font:
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
Rambla de Catalunya, 8, pral. 08007 Barcelona
Tel. 933170428
Fax 934124907
www.cdl.cat
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 14 de gener del 2012
http://www.ara.cat/ara_premium/claus_dia/Mossos-Llengua-juga-Shi-negocia_0_627537317.html

L' EDITORIAL

Mossos: amb la llengua no s'hi juga, s' hi negocia

La mesura de pressió que han recomanat alguns representants sindicals dels Mossos d'Esquadra en la negociació del seu conveni és una broma de molt mal gust. Diuen que parlaran en castellà perquè això molesta l'administració. S'equivoquen. A qui molesta és al poble al qual haurien de defensar. Que considerin que la llengua és una mesura "estètica" o "política" que no té res a veure amb la seva feina posa en evidència que alguna cosa no han entès bé del mateix fet de la seva existència. Si Catalunya té una policia pròpia és perquè es considera una nació que té uns signes d'identitat propis, el principal dels quals és la llengua.

La policia catalana s'adreça en català als catalans perquè és natural i lògic, perquè és la llengua del país, per proximitat i perquè és la seva obligació. Això ho tenen clar la majoria d'agents i així ho demostra el fet que, ahir mateix, a totes les comissaries on vam trucar des d'aquest diari la primera llengua de resposta fos el català. Molts mossos van mostrar també ahir el seu rebuig a aquesta mesura, tal com van fer oficialment els sindicats UGT i CCOO. Però el fet que alguns representants sindicals considerin accessori l'idioma mostra com una part dels agents tenen algunes llacunes lamentables en la seva preparació i com, per descomptat, no estan a l'altura del cos.

La mesura, sens dubte, ha aconseguit el ressò mediàtic que pretenien, però no han calculat el cost en desprestigi entre la població, prou castigada ja per algunes de les seves actuacions al carrer.

El cos dels Mossos s'ha fet témer, però li està costant guanyar-se el respecte dels ciutadans. Segur que hi ha molts bons professionals i és evident que és una feina de risc que ha de tenir una remuneració i uns mitjans de seguretat adequats. Però que en la seva negociació salarial alguns dels seus representants infravalorin la llengua no és cap bon camí per poder aconseguir el suport dels ciutadans a les seves reivindicacions.

 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 14 de gener del 2012
http://www.ara.cat/ara_premium/claus_dia/Rabia-tristesa-perplexitat-decepcio_0_627537320.html
 
Ràbia, tristesa, perplexitat, decepció
 
Carles Capdevila
 
La decisió esperpèntica dels Mossos castigant el català com a mesura de pressió sindical va generar tota la gamma de reaccions. Indignació i ràbia pel que té d'ofensiu i d'injust menystenir la nostra llengua pensant que així molesten el Govern, i no els ciutadans. Va aparèixer també a les xarxes el recurs de parodiar-los, traduir-los expressions fent-ne gags, imaginar-los reivindicant tricornis. És l'humor d'autodefensa, tan terapèutic i que tantes llagues d'estómac ens ha estalviat. Es van fer anàlisis amb perspectiva històrica, com la que signa Toni Soler en aquest diari, en què de sobte t'adones que el color de la que vols que sigui la teva policia s'assembla al gris dels que no ho eren, la teva policia. Confesso que, tot i que conec la irritació quan no es respecta la meva llengua, tot i que sóc practicant assidu del refugi de la ironia per riure'm dels fantasmes, ahir a la tarda vespre, i fins al moment de tancar aquest article, vaig quedar en un estat molt més semblant a la perplexitat i la impotència: no voler-m'ho creure, no poder-ho entendre, no saber-ho jutjar. La perillosa sensació que de seguida deriva en tristesa i acaba en decepció. Per l'esgotament, perquè apareix el trauma del dia de la marmota, l'encallament sistèmic. Tan poc havíem avançat? Tan fàcil és anar enrere? Espero recuperar aviat la capacitat d'enfadar-me o riure-me'n, o totes dues coses.
 
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/495373-el-castella-dels-mossos.html
 
El castellà dels mossos
 
Miquel Riera
 
Que molts Mossos d'Esquadra parlen en castellà entre ells és un fet conegut de tothom. Però a mi això m'és ben igual. Només faltaria que els catalans castellanoparlants no poguessin parlar en la seva llengua per molt que siguin agents de l'autoritat policial del govern de Catalunya. Com si d'aquí a uns anys n'hi ha uns quants d'altres orígens i llengües i l'utilitzen en una conversa entre agents. Allò més important és que quan un ciutadà se'ls adreci en la llengua pròpia del país, que és el català, els mossos li parlin en català. Per això encara estic més consternat per la decisió d'alguns sindicats dels mossos de protestar contra les retallades parlant en castellà. Que s'han begut l'enteniment? Quins suports pensen que obtindran dels ciutadans? I, sobretot, per què aquest menyspreu cap al català? Com és que s'atreveixen a trencar una de les bases del seu cos policial? O és que desconeixen que el tracte en català és el fons de la creació de la nova policia catalana els anys 80? Prou que ho saben, naturalment. Deu ser que els importa un rave. O que molts d'ells se sentirien segurament més còmodes en altres cossos policials de trajectòria molt més contundent amb la nostra llengua.
 
8)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dissabte 14 de gener del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/495581.html

La Plataforma per la Llengua rebutja l'actitud de Carrefour d'eliminar el valencià

El correu electrònic de l'empresa ha començat a rebre cartes de queixa dels ususaris

La direcció de l'empresa francesa d'alimentació Carrefour ha decidit eliminar l'opció del valencià de la retolació i dels caixers de pagament automàtic dels seus establiments del País Valencià.

Aquest fet, del qual se n'han fet ressò els mitjans de comunicació durant aquesta setmana, s'ha donat com a conseqüència de les pressions exercides per una campanya encetada des de diversos portals d'Internet.

La Plataforma per la Llengua vol manifestar el seu complet rebuig a l'actitud mostrada per l'empresa Carrefour i és per això que ha constatat com altres grups comercials, com per exemple Mercadona i Consum, augmenten l'ús i presència del valencià.

Per aquesta organització cívica de suport a l'ús del valencià en la vida social, comercial i vital dels valencians, assegura que l'actitud mostrada per Carrefour explicita una posició que no es correspon amb la d'una empresa que vol actuar d'una manera ètica i responsable.

Per tot això, la Plataforma per la Llengua demana al grup Carrefour que rectifique amb la seua actitud i així avance amb una actitud positiva, moderna i oberta. És d'aquesta manera que els nombrosos components d'aquesta Plataforma han remés gran quantitat de correus electrònics a l'adreça dels usuaris de Carrefour.

 
9)
 
Publicat en VilaWeb dijous 19 de gener del 2012
http://www.vilaweb.cat/noticia/3972828/20120119/laritmetica-mesa-parlament-europeu-decisiva-lus-catala-leurocambra.html

L'aritmètica de la mesa del Parlament Europeu, decisiva per a l'ús del català a l'eurocambra

Vidal-Quadras n'és reelegit vice-president en quarta posició

Els catorze vice-presidents de la mesa del Parlament Europeu que hauran de decidir amb el seu vot si accepten que es pugui utilitzar el català a la cambra, foren elegits ahir. Com era previst, l'eurodiputat del PP Alejo Vidal-Quadras, contrari a l'ús del català a la cambra, fou reelegit vice-president, per sisensa vegada consecutiva.

La possibilitat de poder utilitzar el català a l'eurocambra s'ha tornat a obrir recentment amb l'elecció del nou president de la cambra, Martin Schulz, que és hi és favorable. Ara Vidal-Quadras i els altres tretze vice-presidents hauran de decidir sobre aquesta qüestió. I l'aritmètica i les influències d'uns i altres prenen més força que mai. En cas d'empat a la votació, el vot del president, que seria favorable al català, decantaria la balança.

Set vice-presidents populars

D'entrada, cal tenir en compte que set dels catorze vice-presidents són del Partit Popular Europeu, del qual forma part Vidal-Quadras; que no hi ha cap més català; i que hi ha un únic espanyol, Ángel Martínez, del PSOE. Ara, el vot la mesa del Parlament no respon pas sempre a la disciplina de partit. És a dir, no necessàriament tots els membres del PP han de votar en contra de l'ús del català, com Vidal-Quadras. El sentit del vot dels membres de la mesa sol dependre més de la política particular dels seus partits respectius als països d'origen i d'allò que en un hipotètica votació similar al seu parlament estatal votarien. Això fa pensar, per exemple, que Martínez, essent del PSOE, votarà en contra l'ús del català.

La influència dels eurodiputats catalans

Però, en aquest sentit també cal tenir en compte la influència dels eurodiputats catalans, molt valorats en els seus grups respectius, en aquest punt. I cal tenir en compte que Ramon Tremosa, Raül Romeva i Maria Badia abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, car tots tres pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels socialistes i el dels verds.

A més, ells mateixos apunten que el cost econòmic de les seves intervencions a l'Eurocambra seria zero, perquè ells mateixos podrien traduir al castellà (o a l'anglès) els seus propis discursos i distribuir-los prèviament per les cabines de traducció de l'hemicicle, segons una de les fórmules que s'ha estudiat. En qualsevol cas, no caldrien més traductors perquè els mateixos que fan el castellà podrien encarregar-se de la llengua catalana, car la gran majoria són catalans.

'Ara pertoca de demanar una entrevista amb el nou president, per explicar-li bé l'abast de la nostra reivindicació', va dir Badia, del mateix grup parlamentari que Schulz (de fet, és una de les quatre vice-presidentes). Tots tres consideren que l'escletxa que s'ha obert amb l'elecció del nou president és prou esperançadora.

Única institució que no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalans

L'eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa. La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i que han d'avisar set setmanes abans i esperar que la resta d'autonomies també hi hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.

 
10)
 
Jornada dedicada al cant improvisat dels Països Catalans

Reus, 28 de gener del 2012

Organitzada per Carrutxa i amb el suport del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili

Més informació:
http://cantimprovisat.blogspot.com/
 
11)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 31).
 
 

65. Un negoci empresarial es pot enfocar amb la llengua pròpia. És possible fer bona ràdio en català.

 

Miquel Calçada, Mikimoto

Periodista

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací