Els catorze
vice-presidents de la mesa del Parlament Europeu que hauran de
decidir amb el seu vot si accepten que es pugui utilitzar el català a la cambra,
foren elegits ahir. Com era previst, l'eurodiputat del PP Alejo
Vidal-Quadras, contrari a l'ús del català a la cambra, fou reelegit
vice-president, per sisensa vegada consecutiva.
La possibilitat de poder utilitzar el català a l'eurocambra
s'ha tornat a obrir recentment amb l'elecció del nou president de la cambra, Martin
Schulz, que és hi és favorable. Ara Vidal-Quadras i els altres tretze
vice-presidents hauran de decidir sobre aquesta qüestió. I l'aritmètica i les
influències d'uns i altres prenen més força que mai. En cas d'empat a la
votació, el vot del president, que seria favorable al català, decantaria la
balança.
Set vice-presidents populars
D'entrada, cal tenir en compte que set dels catorze
vice-presidents són del Partit Popular Europeu, del qual forma part
Vidal-Quadras; que no hi ha cap més català; i que hi ha un únic espanyol, Ángel
Martínez, del PSOE. Ara, el vot la mesa del Parlament no respon pas sempre a
la disciplina de partit. És a dir, no necessàriament tots els membres del PP han
de votar en contra de l'ús del català, com Vidal-Quadras. El sentit del vot dels
membres de la mesa sol dependre més de la política particular dels seus partits
respectius als països d'origen i d'allò que en un hipotètica votació similar al
seu parlament estatal votarien. Això fa pensar, per exemple, que Martínez,
essent del PSOE, votarà en contra l'ús del català.
La influència dels eurodiputats catalans
Però, en aquest sentit també cal tenir en compte la influència
dels eurodiputats catalans, molt valorats en els seus grups respectius, en
aquest punt. I cal tenir en compte que Ramon Tremosa, Raül Romeva i
Maria Badia abasten un amplíssim ventall del Parlament Europeu, car tots tres
pertanyen a grups parlamentaris diferents: el dels liberals, el dels socialistes
i el dels verds.
A més, ells mateixos apunten que el cost econòmic de les seves
intervencions a l'Eurocambra seria zero, perquè ells mateixos podrien traduir al
castellà (o a l'anglès) els seus propis discursos i distribuir-los prèviament
per les cabines de traducció de l'hemicicle, segons una de les fórmules que s'ha
estudiat. En qualsevol cas, no caldrien més traductors perquè els mateixos que
fan el castellà podrien encarregar-se de la llengua catalana, car la gran
majoria són catalans.
'Ara pertoca de demanar una entrevista amb el nou president,
per explicar-li bé l'abast de la nostra reivindicació', va dir Badia, del mateix
grup parlamentari que Schulz (de fet, és una de les quatre vice-presidentes).
Tots tres consideren que l'escletxa que s'ha obert amb l'elecció del nou
president és prou esperançadora.
Única institució que no ha signat cap acord per
garantir els drets lingüístics dels catalans
L'eurocambra és l'única institució comunitària que mai no ha
signat cap acord per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, a
diferència de la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el
Comitè Econòmic i Social, el Defensor del Poble Europeu i el Tribunal de
Luxemburg. El 2006 es va comprometre a respondre en català les cartes que li
enviïn els catalanoparlants, però segons l'associació Horitzó Europa no ho fa.
La seva oficina a Barcelona sí que edita publicacions, campanyes d'informació i
una pàgina web en llengua catalana. Al Consell Europeu, els consellers de la
Generalitat ja poden intervenir en català en les reunions de ministres, tot i
que han d'avisar set setmanes abans i esperar que la resta d'autonomies també hi
hagin participat, uns dos anys, per poder tornar a parlar-hi.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací