InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 590 (dimarts 17/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Cursos de valencià
 
 
3) Nou llibre: Les preposicions en català nord-occidental
 
 
 
6) Teatre en valencià a Alacant: UN MATRIMONI I MÈDIUM
 
7) Presentació del llibre de Vicent Pitarch POMPEU FABRA, L'AUTORITAT ADMIRADA PEL VALENCIANISME
 
8) Nou llibre: La gestió interestatal de les llengües transfrontereres
 
9) Crida d’articles de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Cursos de valencià
 
Si voleu aprendre o millorar el vostre valencià podeu gaudir d'un curs gratuït que es donara al Casal Obrer i Popular Francesc Santacatalina de la ciutat de València. El curs comença al gener i les classes seran tots els dimecres de 19.30 a 21.00h. Si t'interessa pots contactar a:

Casal Obrer i Popular –COiP– Francesc Santacatalina
Carrer de Salvador Ferrandis Luna, núm. 42 - baix esquerra (l'Olivereta-Nou Moles, València)
Correu electrònic: casaloipvlc@gmail.com
 
 
2)
 
Publicat en VilaWeb dilluns 9 de gener del 2012
 

Un bloc ofereix les reflexions de Ramon Llull i aprofita les possibilitats digitals per a incorporar-hi aclariments de vocabulari

Ramon Llull va concebre 'Llibre d'amic e amat', inscrit dins el 'Blanquerna', com un enfilall de 365 meditacions, una per a cada dia de l'any. I el professor de literatura David Cos ha tingut la idea d'obrir un bloc en què publica una màxima lul·liana d'aquest llibre cada dia.

A més, destaca i aclareix els termes del text i les variants morfològiques desuets. N'hi ha prou de clicar-hi a sobre.

Els aclariments de vocabulari, explica Cos, són per a acostar encara més l'obra lírica de Llull al lector d'avui. Es troben al bloc, si bé per dificultats tècniques no són, de moment, a la pàgina de Facebook del 'Llibre d'amic e amat' ni a Twitter, que diàriament també publica un fragment (com a reclam) de la màxima del dia.

David Cos, molt interessat en l'edició digital i en la difusió via xarxes socials, fa una certa d'edició del 'Llibre d'amic e amat', perquè el bloc en què el publica és una mena de llibre digital, que enriqueix el text amb les prestacions que permet la xarxa.

David Cos utilitza la versió més divulgada de 'Llibre d'amic e amat', la publicada per Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics (1927), a cura de Marçal Olivar i la col·laboració de Salvador Galmés. L'única alteració que David Cos hi ha introduït és la partició d'una màxima del mes de gener pensant en el fet que el 2012 és un any de traspàs. Cos recorda, de totes maneres, que els experts divergeixen sobre el nombre de màximes que Llull va escriure; Albert Soler, per exemple, responsable de l'edició crítica de 'Llibre d'amic e amat' (Barcino 1995), arriba a la conclusió que Llull en va escriure menys de 365.

David Cos es dedica a l'ensenyament. És president de la cooperativa de mestres Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. I si aquesta condició el fa sensible a treballs pensats per a professors i alumnes de secundària, també creu que el seu bloc pot interessar un públic més general, amant de la literatura.

Cos va començar aquesta 'edició' el maig del 2011, sense aclariments de vocabulari, per veure com era rebuda, i des de l'1 de gener d'enguany l'ha llançada en les condicions i amb el propòsit volguts.

A banda, ha començat a treballar en un altre projecte sobre l'obra de mossèn Cinto Verdaguer, que podria començar a percebre's a partir del mes de maig.

3)
 
Nou llibre:

Les preposicions en català nord-occidental
 
 
Autor: Josep M. Boladeras Taché
Edicions de la Universitat de Lleida / Pagès Editors, 2011
Col·lecció El Fil d'Ariadna, 58


Aquest estudi pretén ser una aproximació als usos que fan els parlants de català nord-occidental d’alguns aspectes relacionats amb les preposicions. S'hi intenta descriure el funcionament en la llengua parlada d’una sèrie de punts de sintaxi com les preposicions 'a', 'en' i 'amb', l’ús de 'cap' i 'cap a' i de 'fins' i 'fins a' (locatiu i temporal), les preposicions 'per' i 'per a', l’ús de la preposició 'a' + complement directe de persona, l’ús de 'com' i 'com a', 'al/en' + infinitiu amb valor temporal, les preposicions en els modificadors temporals i les perífrasis verbals d’obligació.

Podem encabir aquesta investigació en el marc de la recerca dialectal, amb la particularitat que se centra en aspectes que pertanyen a una disciplina oblidada per la dialectologia: la sintaxi.
 
4)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 10 de gener del 2012

L'atac a la llengua de Bauzá divideix el PP balear

Pollença pot ser, després de Manacor, el pròxim municipi governat pels populars a al·legar contra la modificació de la llei de la funció pública

 

L'ofensiva del govern de José Ramón Bauzá contra la llengua ha tingut una notable protesta al carrer i a la xarxa, i comença a causar una profunda divisió en el PP balear. L'ajuntament de Pollença, governant pel popular Tomeu Cifre, en coalició amb la Lliga Regionalista, ha anunciat de seguir els passos de Manacor, governat pel també popular Antoni Pastor, i consensuar amb els altres partits al·legacions contra l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf), que eliminarà el català com a requisit.

Cifre va dir ahir: 'No estic d'acord amb la redacció actual del text', que, a més de reduir el català a la qualificació de mèrit per accedir a la funció pública, donarà cobertura legal a la castellanització dels topònims de les Illes.

El ple de l'ajuntament de Manacor ja va acordar i votar unes al·legacions a la modificació de la llei de la finció pública que vol fer Bauzá. Però els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.

Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la situació' esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes. A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.

En contradicció amb altres lleis

L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà modificar-les.

L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos concrets:

Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).

Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.

 
5)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 10 de gener del 2012
 
 
Estàvem llargament acostumats a un PP gens entusiasmat amb qualsevol idea de promoció de la llengua catalana i a un PP que practicava un cert joc electoral amb les baixes apetències de la població monolingüe i amb les restes dels sentiments del localisme indocumentat. Però mai no havíem vist —i potser no esperàvem— un PP tan llançat contra el català com el partit actual, en bona mesura en mans de forasters i desitjós d'afalagar una direcció madrilenya disposada a recentralitzar l'Estat i completar el vell projecte uniformitzador. La fluixor dels Governs de progrés en temes de normalització lingüística ha estat —ben lamentablement— tema eclipsat davant l'impacte social del retorn a la barbàrie.

L'estira i arronsa inicial de Bauzà s'ha convertit en una acció desacomplexada contra el català d'un abast molt més gran del que es vol donar a entendre. Un avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública, amb la idea de convertir el requisit de coneixement del català en un simple mèrit, du incorporada la modificació d'articles fonamentals de la Llei de normalització lingüística (1986), de diverses lleis que afecten la funció pública i la derogació de cinc decrets, entre ells el denominat Decret 100 (1990), que fa preceptiu l'ús de la llengua catalana en les diverses activitats de l'Administració autonòmica i en les actuacions orals dels càrrecs públics. La modificació de la Llei de normalització lingüística consisteix en la supressió del principi fonamental que el català, com a llengua pròpia de les Illes Balears és també la llengua pròpia de la seva Administració. Una qüestió absolutament crucial.

L'objectiu és fer desaparèixer tota obligació legal de fer servir el català per a les administracions, per als governants i per als funcionaris, tot diluït dins un bilingüisme oficial sense regulació i a la mercè de la voluntat del governant de torn. En el fons, es vol donar cobertura legal a allò que és l'aspiració d'aquesta nova classe dirigint de cada vegada més desarrelada: la utilització de l'espanyol com si fossin a qualsevol territori monolingüe castellà, tot desentenent-se de la llengua del país, deixada en mans de qui vulgui usar-la, en un context de fortíssima pressió espanyolitzadora. No cal dir que és la via lliure per a completar la substitució lingüística i l'extinció del català. El programa del PP espanyol i les seves lliurees autonòmiques.

Però amb la posada en marxa del pla també ha començat la resistència. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenters no es resignaran tan fàcilment. L'escridassada espontània al batlle de Palma quan va introduir l'esquizoglòssia a la Festa de l'Estendard —esquizoglòssia seguida ja mimèticament, o potser seguint ordres, per diversos batlles i altres càrrecs en els seus discursets—, la campanya per a presentar al·legacions als canvis legislatius projectats, l'extensió de la indignació a les xarxes socials, etc. auguren una situació de conflictivitat de la qual només ells seran responsables i que els passarà factura.

Gabriel Bibiloni és lingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears.
 
6)
 
Teatre en valencià a Alacant: UN MATRIMONI I MÈDIUM
 
Teatre Principal

Dijous 19 de gener de 2012

20:30 H

Fitxa tècnica / Repartiment:
LOLA MOLTÓ, MAMIN GARCÍA, ÁLVARO BÁGUENA, DIEGO BRAGUINSKY

Sinopsi.

Un matrimoni i mèdium és una comèdia. Una comèdia amb fantasmes.

Si vostè tinguera l'oportunitat de conèixer un mort, a qui triaria?

A Casanova? Leonardo da Vinci? Ayrton Senna? O més promte es decidiria per algú més pròxim a vostè amb qui tinguera assumptes pendents. Potser seran sers terrorífics, així és com ens els solen pintar, però potser tenen la seua gràcia. I com ho faria? S’atreviria a cridar a una mèdium? Preferiria una reunió d’amics i una “Ouija”? I una vegada que els convoque, què voldran ells? Tal volta no estan disposats a obeir els nostres desitjos. Els ho haurà de preguntar a ells! I després ... els podrem fer tornar, o es quedaran apegats a nosaltres per sempre? Qui sap si una vegada oberta eixa porta al més enllà, serem capaços de tancar-la. Molts interrogants, potser massa ... perquè ací va un més: Qui es creu de veritat la capacitat per poder resoldre’ls? Vinga amb nosaltres i ajuda’ns a intentar-ho, li assegure que ens ho passarem molt bé!

Preu: 7.50€ Butaca de Pati

Aquest preu té un 50% de descompte sobre el preu en taquilla si s’adquireixen a través de la Cívica.

Per a adquirir les entrades posar-se en contacte amb la Cívica al telèfon 607 93 05 65 o per mail lacivica@lacivica.cat

----------------------------------------------------------
La Cívica - Escola Valenciana
C/ Perú 16. Bl. 2. Local esquerra
03008. Alacant

Tel. 607 930 565 // 965 923 145
a/e: lacivica@lacivica.cat
www.lacivica.cat

 

7)
 
Presentació del llibre de Vicent Pitarch, delegat de l’Institut d’Estudis Catalans a Castelló i vicepresident de la Fundació Carles Salvador,
 
POMPEU FABRA, L'AUTORITAT ADMIRADA PEL VALENCIANISME
 
Dia: dijous 19 de gener del 2012
Hora: 18,30 h
Lloc: Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d'Estudis Catalans (Carrer del Carme, 47, Barcelona)
Organitza: Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, Delegació de l’IEC a Castelló i Fundació Carles Salvador

8)
 
 
Nou llibre:

La gestió interestatal de les llengües transfrontereres

Edició a cura de Joan A. Argenter
Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2011

És un llibre d'interès sobre els processos de codificació de les llengües amb un èmfasi especial a la presència de les llengües en més d'un estat.

Més informació:
9)

Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana

 

http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/

Número 23 (2013)

 

Treballs de Sociolingüística Catalana és l'anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director.

 
Els darrers números consten d'una part dedicada a un tema monogràfic. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16 (2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament» i el 21 (2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur».
 
Treballs de Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que actualment té periodicitat anual. En el número 23 (2013), la revista fa una crida d’articles sobre la temàtica de la publicació per a la secció miscel·lània. La data màxima per a la recepció d’articles per al número 23 és el 15 de maig de 2012. Podeu enviar-los mitjançant el formulari de la pàgina web <http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/information/authors> o enviant un correu a l’adreça tsc@iec.cat.
 
Trobareu les normes de publicació a la web <http://revistes.iec.cat/revistes224/index.php/TSC/about/submissions>
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 30).
 
 

62. Vull una llengua que visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment perdó ni permís per existir.

 

Jaume Cabré

Escriptor. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací