Un bloc ofereix les reflexions de Ramon Llull i aprofita les possibilitats digitals per a incorporar-hi aclariments de vocabulari
Ramon Llull va concebre 'Llibre d'amic e amat', inscrit dins el 'Blanquerna', com un enfilall de 365 meditacions, una per a cada dia de l'any. I el professor de literatura David Cos ha tingut la idea d'obrir un bloc en què publica una màxima lul·liana d'aquest llibre cada dia.
A més, destaca i aclareix els termes del text i les variants morfològiques desuets. N'hi ha prou de clicar-hi a sobre.
Els aclariments de vocabulari, explica Cos, són per a acostar encara més l'obra lírica de Llull al lector d'avui. Es troben al bloc, si bé per dificultats tècniques no són, de moment, a la pàgina de Facebook del 'Llibre d'amic e amat' ni a Twitter, que diàriament també publica un fragment (com a reclam) de la màxima del dia.
David Cos, molt interessat en l'edició digital i en la difusió via xarxes socials, fa una certa d'edició del 'Llibre d'amic e amat', perquè el bloc en què el publica és una mena de llibre digital, que enriqueix el text amb les prestacions que permet la xarxa.
David Cos utilitza la versió més divulgada de 'Llibre d'amic e amat', la publicada per Barcino a la col·lecció Els Nostres Clàssics (1927), a cura de Marçal Olivar i la col·laboració de Salvador Galmés. L'única alteració que David Cos hi ha introduït és la partició d'una màxima del mes de gener pensant en el fet que el 2012 és un any de traspàs. Cos recorda, de totes maneres, que els experts divergeixen sobre el nombre de màximes que Llull va escriure; Albert Soler, per exemple, responsable de l'edició crítica de 'Llibre d'amic e amat' (Barcino 1995), arriba a la conclusió que Llull en va escriure menys de 365.
David Cos es dedica a l'ensenyament. És president de la cooperativa de mestres Escola Sant Gervasi de Mollet del Vallès. I si aquesta condició el fa sensible a treballs pensats per a professors i alumnes de secundària, també creu que el seu bloc pot interessar un públic més general, amant de la literatura.
Cos va començar aquesta 'edició' el maig del 2011, sense aclariments de vocabulari, per veure com era rebuda, i des de l'1 de gener d'enguany l'ha llançada en les condicions i amb el propòsit volguts.
A banda, ha començat a treballar en un altre projecte sobre l'obra de mossèn Cinto Verdaguer, que podria començar a percebre's a partir del mes de maig.
Pollença pot ser, després de Manacor, el pròxim municipi governat pels populars a al·legar contra la modificació de la llei de la funció pública
L'ofensiva del govern de José Ramón Bauzá contra la llengua ha tingut una notable protesta al carrer i a la xarxa, i comença a causar una profunda divisió en el PP balear. L'ajuntament de Pollença, governant pel popular Tomeu Cifre, en coalició amb la Lliga Regionalista, ha anunciat de seguir els passos de Manacor, governat pel també popular Antoni Pastor, i consensuar amb els altres partits al·legacions contra l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf), que eliminarà el català com a requisit.
Cifre va dir ahir: 'No estic d'acord amb la redacció actual del text', que, a més de reduir el català a la qualificació de mèrit per accedir a la funció pública, donarà cobertura legal a la castellanització dels topònims de les Illes.
El ple de l'ajuntament de Manacor ja va acordar i votar unes al·legacions a la modificació de la llei de la finció pública que vol fer Bauzá. Però els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus drets'.
Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la situació' esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes. A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.
En contradicció amb altres
lleis
L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis,
com la de normalització lingüística (llei 3/1986,
de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei
3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals
afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua
perquè també caldrà modificar-les.
L'avantprojecte també aclareix que
els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja
hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació
d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que
encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.
Amb
aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura, en dos casos
concrets:
Per accedir i ocupar llocs de la funció pública
docent (que s'ha de regir per la seva normativa reglamentària específica), i per
accedir i ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de
ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual s'exigirà,
només, com a requisit el nivell C2 o equivalent).
Per a tots aquells
llocs que tinguin com a funció principal la informació i l'atenció al públic el
català exigible serà només l'equivalent al nivell B2.
Dijous 19 de gener de 2012
20:30 H
Fitxa tècnica / Repartiment:
LOLA MOLTÓ, MAMIN GARCÍA, ÁLVARO
BÁGUENA, DIEGO BRAGUINSKY
Sinopsi.
Un matrimoni i mèdium és una comèdia. Una comèdia amb
fantasmes.
Si vostè tinguera l'oportunitat de conèixer un mort, a qui
triaria?
A Casanova? Leonardo da Vinci? Ayrton Senna? O més promte es decidiria
per algú més pròxim a vostè amb qui tinguera assumptes pendents. Potser seran
sers terrorífics, així és com ens els solen pintar, però potser tenen la seua
gràcia. I com ho faria? S’atreviria a cridar a una mèdium? Preferiria una reunió
d’amics i una “Ouija”? I una vegada que els convoque, què voldran ells? Tal
volta no estan disposats a obeir els nostres desitjos. Els ho haurà de preguntar
a ells! I després ... els podrem fer tornar, o es quedaran apegats a nosaltres
per sempre? Qui sap si una vegada oberta eixa porta al més enllà, serem capaços
de tancar-la. Molts interrogants, potser massa ... perquè ací va un més: Qui es
creu de veritat la capacitat per poder resoldre’ls? Vinga amb nosaltres i
ajuda’ns a intentar-ho, li assegure que ens ho passarem molt
bé!
Preu: 7.50€ Butaca de Pati
Aquest preu té un 50% de descompte sobre el preu en taquilla si
s’adquireixen a través de la Cívica.
Per a adquirir les entrades posar-se en contacte amb la Cívica al telèfon
607 93 05 65 o per mail lacivica@lacivica.cat
----------------------------------------------------------
La
Cívica - Escola Valenciana
C/ Perú 16. Bl. 2. Local esquerra
03008.
Alacant
Tel. 607 930 565 //
965 923 145
a/e: lacivica@lacivica.cat
www.lacivica.cat
Crida d’articles – Treballs de Sociolingüística Catalana
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Número 23 (2013)
Treballs de Sociolingüística Catalana és l'anuari de la Societat Catalana de Sociolingüística. El primer número aparegué el 1977. Des de la seva fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista ha estat dirigida per Francesc Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest darrer n'és el director.
62. Vull una llengua que
visqui en pau, en igualtat de condicions, que no hagi de demanar constantment
perdó ni permís per existir.
Jaume Cabré
Escriptor. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
2010