InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 586 (dimarts 10/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Bernat Puigtobella - Sol·licitud d'articles
 
2) Vicent Sanchis - ‘Nosaltres, els valencians'
 
 
4) Defensem l'escola en català per llei
 
5) M. Àngels Alsina i Bosch - La llengua en estat d'alerta
 
6) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
Sol·licitud d'articles
 

 

Per culpa d'un error de comunicació enterament atribuïble a www.nuvol.com, InfoMigjorn us ha informat de la posada en marxa de la nostra revista sense avisar que la nostra web no estarà activa fins al febrer. Ara mateix estem en fase d'establir complicitats i tancar col.laboracions. 

Núvol és una capçalera digital dedicada a la cultura i les arts que aspira a omplir un buit en la catosfera. A diferència d'altres capçaleres digitals de vocació político-polemista, Núvol no es postula com una publicació victimista ni neuròtica ni rondinaire ni partidista, sinó com un diari de gent oberta, independent, observadora, catalanament desacomplexada, i amb ganes de divertir-se.

Dintre de Núvol dedicarem un espai especial a la llengua, en una secció que es dirà Homo fabra. Volem que tothom hi pugui trobar les nostres dèries lingüístiques, no tant per cultivar el catastrofisme sinó per divertir-nos amb la llengua.  No som una espècie en extinció, sinó simplement més evolucionada. Seguirem l'actualitat d'InfoZèfir i d'InfoMigjorn, els programes de ràdio o les seccions radiofòniques dedicades a la ludolingüística (Enigmàrius de Màrius Serra, Lingüista de guàrdia de Pau Vidal o les Perles cultivades de Ramon Solsona. Seguirem el Rodamots de Jordi Palou i la investigació paremiològica del bloc Diccitionari. I també totes aquelles humorades lingüístiques que trobem en blogs o en twitter, com ara el miccionari.

Més enllà de la part més lúdica, volem obrir un espai també per a la conversa filològica, la crítica de la llengua als mitjans, la recuperació de textos descatalogats que es puguin serialitzar. També volem facilitar links a diccionaris en línia per tal que des de Núvol es pugui accedir a tot el que hi hagi consultable en obert a la xarxa.

Ara més que mai, amb el vendaval que ens ve a sobre, ens convé reconstituir-nos per dintre i no tant en oposició o en contrast als que ens volen fer la guitza. L'única independència viable ara mateix es diu emancipació, ser el que s'és sense demanar permís a ningú. Volem viure en una Catalunya habitable i inevitable, on el català sigui evident i natural, tant per al quiosquer i el taxista com per Microsoft o Twitter.  No hi ha llengües normals, no hi ha catalans normals. A Núvol ens fixarem en el que és únic entre el que ens és comú. A força de condensar-se, Catalunya es va convertint en un fenomen gairebé meteorològic, un gran núvol sense estat però tampoc sense fronteres, perquè ja se sap que un país sense estat no té fronteres. No hi ha independència possible sense una prèvia emancipació. I  constituir-se en un estat avui dia ja no és una indispensable condició de possibilitat per tenir un destí propi i compartit. Anem recuperant aquell estat mental en què ser català, una condició mil·lenària, esdevé molt més subversiu que ser catalanista.

Ens podeu enviar el que vulgueu a la direcció de correu homofabra@nuvol.com

Us agraïm la paciència. Qualsevol idea, proposta de participació serà benvinguda.

Atentament,

Bernat Puigtobella

Núvol

 

2)
 
Publicat a
 
‘Nosaltres, els valencians'
 
Vicent Sanchis
 
L'any 1962 Joan Fuster complia l'encàrrec que li havia fet Max Cahner i lliurava l'original perquè es pogués publicar Nosaltres, els valencians. El llibre va passar la censura de manera inaudita. Segons diuen, va tenir la xamba d'entrar al registre del Ministeri d'Informació i Turisme com a “text en llengua valenciana” i que allà hi havia un mossèn que s'encarregava d'aquests comptats i inofensius artefactes. Endut per l'extrema confiança dels precedents que havia hagut de beneir abans, no hi va prestar gaire atenció. Angelet! El resultat va ser que la inquisició civil amb sotana va tolerar la bomba intel·lectual més potent que havia esclatat al País Valencià en segles. Enguany en celebrem cinquanta, de l'efemèride. Al·leluia! Com sol passar amb els textos clàssics, la saviesa i la interpretació fusteriana dels avatars històrics valencians es mantenen del tot vigents. La doctrina, però, ha fallat en l'acció que se n'hauria d'haver derivat. I som on som. Gràcies, però, pare Fuster, tòtem d'una tribu perduda encara!
 
 
3)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 3 de gener del 2012
http://www.levante-emv.com/panorama/2012/01/03/cronista-nicolau-primitiu-tria-godella/869450.html

El nét del científic dóna el patrimoni cultural del seu avi al poble

 
Manuscrits, obres inèdites, biblioteques especialitzades, anàlisis de terreny, cartografies... El treball de dècades, estudis sobre els aqüeductes que partien des del riu Túria i creuaven Godella i la seva comarca, fotografies de l'època... Tot un univers de coneixement és el que des d'ara tindrà la casa de Nicolau Primitiu en el Taller d'Història de Godella. Lluís-Miren Zalbidea Gómez, el nét del prestigiós científic i cronista Nicolau Primitiu, ha decidit donar l'obra que va començar el seu avi i que ell, personalment, ha continuat fins a pràcticament els nostres dies.
"Per a Godella és un orgull gestionar aquesta obra, tot aquest fons documental -va explicar l'alcalde, Salvador Soler-; som una referència en el món cultural, el treball que hem fet entre tots per reconèixer-li al nostre poble el seu valor artístic, intel·lectual i cultural ha permès que persones com Lluís-Miren ens confien un llegat d'un valor incalculable".

Signatura protocol·lària
 
L'acceptació de la donació, que serà gestionada pel taller d'Història Local, va ser aprovada per unanimitat en el ple municipal de setembre al qual, per problemes de salut, no va poder assistir el nét de Primitiu. "Encara hi ha un important volum de documentació que no hem pogut revisar -assenyala el president del Taller d'Història de Godella, Josep Vicent López- i fins al moment no podrem tindre una idea rigorosa de davant el què ens trobem però, per descomptat, fins a on hem tingut accés, no té desaprofitament i es convertirà en un fons de referència documental per a futurs historiadors i analistes del nostre temps".
Recentment, ja quan Lluís-Miren Zalbidea s'havia restablit dels seus problemes de salut,es va dur a terme la signatura protocol.lària amb la qual la donació es va fer oficial. L'alcalde, Salvador Soler, en representació de l'Ajuntament de Godella; el president del Taller d' Història Local, Josep Vicent López i el propi Lluís-Miren foren els encarregats de ficar les seues signatures en el document del llegat en el qual, també va estar present el regidor de Cultura, Ferran Vilella.
El nét de l'historiador es va mostrar molt satisfet per l'interès que havien mostrat l'Ajuntament i el Taller d'Història i fins i tot va plantejar la possibilitat de cedir altres documents i materials. "Hi ha una fototeca que potser també podria interessar a Godella -va oferir Zalbidea-: és un material amb interès històric, en alguns casos, de més de 50 anys d'antigüetat".
Zalbidea ha seguit la tasca investigadora que en el seu moment va iniciar el seu avi Nicolau Primitiu Gómez Serrano. Prolífic home de la cultura valenciana que, entre moltes altres coses, es va ocupar de la investigació de les xarxes hidràuliques que des del riu Túria partien per a portar l'aigua a les comarques dels Serrans, Camp de Túria, L'Horta i Camp de Morvedre.
Nicolau Primitiu, ja major, va tenir la immensa satisfacció de vore com un dels seus néts, Lluís Miren, s'interessava pels seus treballs i agafava el testimoni de continuar amb les seves investigacions.

Material original i manuscristes

"Ens han arribat diverses caixes de carpetes dels diferents aqüeductes que partien des del Túria, amb nombrosos plànols on es dibuixen els seus recorreguts; fotografies de diferents èpoques que ens els mostren i les transformacions que ha sofert el paissatge en les dècades que arriben als anys d'investigació; notes de camp que expliquen els plànols i fotografies i moltes coses més. Hi ha algunes manuscrites per Nicolau Primitiu", va confirmar Josep Vicent López.
D'altra banda, Zalbidea va recordar que part dels fons llliurats a Godella estaven digitalitzats i, per tant, estaven disponibles en altres administracions i organismes però altra gran part és original, única i de gran valor pel que va sol·licitar que, en la mesura del possible, s'escanegen per a poder posar-los també a la disposició d'altres interessats (particulars o públics).
Per a López, hi ha un interès general pel valor de la documentació i altre que està directament lligat a Godella.
 
4)
 
Defensem l'escola en català per llei

PER QUÈ CAL UNA NOVA LLEI QUE BLINDI EL CATALÀ COM A ÚNICA LLENGUA VEHICULAR DE L'ENSENYAMENT?

El sistema d'immersió lingüística en català està en perill per les sentències judicials del Regne d'Espanya que ordenen re introduir l'espanyol com a llengua vehicular

Les recents sentències judicials del Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ordenen que en els propers mesos la llengua espanyola sigui "reintroducida" com a "lengua vehicular de la enseñanza en Cataluña junto con el catalán", amb l'objectiu que "ambas lenguas cooficiales deberían ser vehiculares en la misma proporción".

L'actual Llei d'Educació de Catalunya no blinda el català com a única llengua vehicular a l'ensenyament

La Llei d'Educació de Catalunya (LEC), actualment en vigor, no blinda el català com a única llengua vehicular. Només estableix de forma ambigua que "El català és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular ...", cosa que no exclou a l'espanyol la condició també de llengua vehicular.

La sentència del TC contra l'Estatut és clara en aquest sentit "nada permite que el castellano no sea objeto de idéntico derecho ni disfrute, con la catalana, de la condición de lengua vehicular en la enseñanza".

Només una Llei que explícitament reconegui el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament empenyerà al Govern de la Generalitat a no acatar les sentències judicials, emparant-se en la Llei del Parlament de Catalunya.

L'ofensiva espanyolista contra la llengua catalana s'estén arreu dels Països Catalans

Aquests atacs a la immersió lingüística es produeixen arreu dels Països Catalans sota sobirania espanyola. Al País valencià, a les Illes Balears i a la Franja de Ponent s'estan mostrant encara amb més virulència i l'objectiu sempre és el mateix: acabar amb el català a l'escola.

Exigim als diputats del Parlament de Catalunya que votin a favor de la Llei Defensem l'Escola en Català

Utilitzant el Dret Ciutadà de Petició al Parlament de Catalunya, estem recollint centenars de milers de signatures per exigir als diputats i les diputades que votin a favor de la Llei Defensem l'Escola en Català per blindar el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament.

PROPOSICIÓ DE LLEI "DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ"

Article 1. El català, única llengua vehicular del sistema educatiu.

Article 2. El català, única llengua de la comunitat educativa, ad intra i ad extra.

Article 3. Els estudiants universitaris tenen dret a cursar totes les assignatures en llengua catalana, sens perjudici que aquestes assignatures també es puguin oferir en altres llengües.

Article 4. El català, única llengua d'acollida de tot l'alumnat nouvingut.

Article 5. El català, única llengua dels docents, sens perjudici d'allò establert en l'àmbit universitari.

Article 6. Creació d'un òrgan específic d'aplicació, avaluació i orientació per garantir el compliment d'aquesta Llei.

Article 7. Aplicació a l'aranès en els casos legalment establerts.

 

Ajuda'ns a recollir el màxim nombre de signatures

apuntat a www.escolaencatala.cat

 

COMISSIÓ PROMOTORA

DEFENSEM L'ESCOLA EN CATALÀ

 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/492713-la-llengua-en-estat-dalerta.html
 
La llengua en estat d'alerta
 
M. Àngels Alsina i Bosch
 
El País Valencià celebra, aquest any 2012, el vuitantè aniversari de les Normes de Castelló, és a dir, l'acord que signaren, a Castelló de la Plana, el 1932, representants del món de la cultura i de la política i que certificava l'adopció de la reforma ortogràfica empresa per Pompeu Fabra, que, si aixequés el cap, el tornaria a abaixar avergonyit de veure l'actual panorama: un País Valencià sense TV3, ni IB3 i amb un Canal 9 manipulat sense la més mínima intenció d'impulsar la normalització del valencià (i que només es pot veure en el seu territori lingüístic), a més de la intenció de la Generalitat Valenciana d'imposar un enseyament trilingüe, cosa que significa, a la pràctica, la marginació definitiva del català.

A les Illes la cosa no millora: el govern balear ha presentat un avantprojecte de llei per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública. És a dir, ara el coneixement del català ja no serà un requisit per accedir a la funció pública, sinó que serà només un mèrit. Serà l'únic lloc al món on no s'exigirà el coneixement de la llengua pròpia!

Al Principat les coses tampoc no van millor: les darreres sentències i el triomf esclatant del PP arreu de l'Estat fan perillar el català com a llengua vehicular a l'escola.

Solucions? Només seguir els consells de Joan Solà als polítics del Parlament de Catalunya: “Teniu la responsabilitat de fer que aquest poble no se senti subordinat.” Nosaltres, però, també ens hem de fer nostra aquesta responsabilitat i aplicar-la cada dia... O és que no som prou conscients que la llengua catalana no només continua en perill, sinó que està en estat de màxima alerta? Si la cosa no millora, la celebració dels vuitanta anys de les Normes de Castelló em resultarà francament hipòcrita i trista.

 

6)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 29).
 

58. El català és part del nostre esperit.

 

Moisès Broggi

Metge i humanista

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací