InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 585 (dilluns 09/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
 
4) CURS INTRODUCTORI DE FONÈTICA I ORTOGRAFIA OCCITANA PER A CATALANS
 
 
 
 
8) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en VilaWeb dissabta 7 de gener del 2011

Rafel Nadal: 'No he fet xafarderia familiar'

Amb l'obra autobiogràfica 'Quan érem feliços' ha guanyat el 44è Premi Josep Pla

El periodista Rafel Nadal (Girona, 1954), ex-director del Periódico de Catalunya i germà del polític Joaquim Nadal (Twitter), ha guanyat el 44è Premi Josep Pla de prosa que convoca l'editorial Destino. L'obra, 'Quan érem feliços', de to memorialístic, és una successió de proses curtes que rememora records d'infantesa i joventut. El guanyador ha explicat: 'El primer record, la primera imatge que tinc de la meva vida és una vegada que em vaig quedar una nit sol, tancat a la pastisseria Puig de Girona. Devia ser pels volts de Nadal, perquè la pastissertia era plena de torrons i a l'aparador hi havia motius del tió. Amb aquest primer record comença aquesta història real, que podríem dir que és una novel·la autobiogràfica.'

Explica Nadal: 'El llibre narra les peripècies d'una família de dotze germans a la Catalunya de la postguerra i dels anys seixanta i sentanta: el barri vell de Girona, la platja de la Fosca, el mes de setembre a pagès, els cinc anys d'internat... Vull fer una aproximació a la vida de la burgesia de província.'

Continua: 'Un dels temes d'interès del llibre és que volia retratar aquesta burgesia que s'ha anat estingint i diluint en les classes mitjanes del país. La petita burgesia ha anat desapareixent, però ho ha fet d'una manera lenta i natural, d'una manera volguda fins i tot. I una part de la meva generació ha participat en aquesta extinció. Però això no és incompatible amb sentir nostàlgia d'aquell món que ja no hi és.'

Es tracta d'un relat completament autobiogràfic o hi introdueix elements de ficció? 'És un relat autobiogràfic, diu, però no té una voluntat historicista. He tocat el que havia de tocar al servei de la narració.'

L'obra té un interès extraliterari perquè els Nadal Farreras són una família important de Girona i el seu germà, Joaquim Nadal, en va ser batlle del 1979 al 2002, a més de conseller en l'època del tripartit i alt dirigent del PSC. Sobre aquest interès extraliterari Rafel Nadal comenta: He explicat la història sense cap mania, però no he fet xafarderia familiar. Pretenc anar més enllà de la meva família, explicar una època. És clar que tenir germans coneguts provoca en la història algunes tensions, però no m'hi he detingut, només són el paisatge.'

'Quan ets dotze germans a casa, tens unes normes rígides de funcionament en els àpats, per exemple, però després tens molts espais de llibertat, en els quals vas descobrint altres coses que passen en la societat, en una època, el franquisme, on ens havien amagat la guerra i moltes altres coses. Vivíem en el sí d'una família extremadament religiosa, de l'Opus… Però aquests espais de llibertat suposen el descobriment del sexe, de la política, i d'una fugida al final a París per fer de corresponsal dels primers diaris on vaig col·laborar. I aquí s'acabaria el llibre si no fos per la mort del meu germà Toni, que ens va marcar i que ocupa un gruix important del llibre.'

'Explico el relat des d'una mirada infantil, ingènua a voltes, rebel altres vegades, gairebé sempre feliç, fins que un dia arriba una tramuntanada que ens tomba, quan el nostre germà Toni s'ofega a la platja de la Fosca.'


L'any passat, Rafel Nadal va publicar el llibre 'Els mandarins. Pujol, Maragall, Montilla, de la Rosa, Prenafeta i la família reial entre d'alt' (Columna), una galeria de retrats de personatges on dóna la seva visió personal d'unes figures poderoses amb qui ha passat estones llargues i intenses.

Ara amb aquest nou llibre Nadal vol fer un pas més en el camp de la literatura: 'Tenia moltes ganes de llançar-me al món de la literatura. Amb 'Els mandarins' vaig fer una primera aproximació literària, però ara volia fer una obra més ambiciosa. I vaig pensar que pots donar més força al text si escrius sobre un tema que coneixes bé i que t'és proper.'

Sobre el pas del periodisme a la literatura, explica: 'En els darrers anys, penso que el periodisme és massa rígid, que li falta una mica de literatura. En el futur s'haurien d'acostar el periodisme i la literatura. En Periodisme s'haurien de publicar històries amb context, profunditat psicològica dels protagonistes, etc.'

I ha acabat dient: ''Espero que els meus pares i germans rebran amb bon humor el fet que els hagi utilitzat per narrar aquesta història, sense que els hi hagi explicat gaire. Alguns n'han llegit uns fragments, però cap d'ells l'ha llegit sencera encara.'

 
 
2)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 31 de desembre del 2011

María José Catalá i les disculpes per parlar valencià

L'alcaldessa de Torrent, nova consellera d'Ensenyament valenciana, va demanar "perdó" en un míting del PP per parlar valencià: "És la meva llengua materna. Tinc aquest defecte". Malgrat això, en matèria lingüística es diferencia clarament de l'ala més dura del PP valencià

 
La nova consellera d'Ensenyament del País Valencià, María José Catalá, és un dels valors emergents del PP valencià. És diputada popular i alcaldessa de Torrent, i mai abans ha tingut càrrec al govern valencià. Té el valencià com a llengua materna, i s'ha caracteritzat per la seva actitud diferenciada de l'ala més dura dels populars valencians respecte de la llengua pròpia.
 
Malgrat això, però, Catalá va demanar perdó en un acte del PP de campanya per a les municipals per si se li "escapava" alguna paraula en valencià: "Demano disculpes per si en algun moment em passo al valencià, però és la meva llengua materna. Tinc aquest defecte. Si ho faig, demano perdó".
 
 
 
 
Vicent Penya i Nati Soler han estat guardonats amb el Premi de Poesia Ciutat de València i el Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva, respectivament
 

En coincidència amb les dates nadalenques, l'editorial bromera ha tret al carrer dues obres de poesia premiades a dos grans convocatòries d'aquest gènere arreu del País Valencià. Es tracta del Premi de Poesia Ciutat de València i el Prem Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva.

El llibre de les enrònies de Vicent Penya, és un extens exercici d'introspecció poètica marcat fonamentalment per la ironia, pel joc de paradoxes en què es reflexiona sobre diversos temes universals: el pas del temps, la identitat humana, el pes de la memòria. El poemari va rebre el Premi de Poesia Ciutat de València.

Les dents de la pluja, de Nati Soler, ha resultat guanyador del Premi Ibn Hazm Ciutat de Xàtiva i és una revisió dels temes més importants en cada moment de la vida. Tracta el present, el passat i el futur, així com la constatació que cadascun d'ells té una incidència vital en el següent i un element comú que els fa més rics a tots, la poesia.

L'autor i l'autora

Vicent Penya, naix a Rafelbunyol l'any 1961. És poeta i narrador i treballa com a tècnic lingüístic. Conrea la poesia, la narrativa per a a adults i la narrativa infantil pels quals ha estat guardonat amb diversos premis. És fundador d ela revista de literatura l'Aljamia i director de la col·lecció ”Llibres de l'Aljamia”.

Nati Soler i Alcaide, naix a Llorenç del Penedès l'any 1959. És modista de professió tot i que el gust per l'escriptura l'ha portat a publicar diversos poemaris pels quals ha rebut guardons com el Premi Josep Fabregas i Capell, el Premi Grandalla o el Premi Maria Oleart.

 
4)
 
CURS INTRODUCTORI DE FONÈTICA I ORTOGRAFIA OCCITANA PER A CATALANS
 
Preparació pel Dictat Occità del dissabte 28 de gener de 2012
 
LLoc: Barcelona, seu del CAOC
Horaris: 4 sessions de 19 a 21 hores,
Sessions: dimecres 11 gener 2012; divendres 13 gener 2012; dimecres 18 gener 2012; dimecres 25 gener 2012.
Nivell: iniciació
Import: 10 euros
 
 
Més informació i inscripcions:
 
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat
 
 
 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 7 de gener del 2012
 
 
La mesura contrasta amb pobles com Alboraia, Benetússer i Meliana que han tallat els pressupostos per promocionar la nostra llengua per estalviar recursos
 
La tècnica de l´Oficina de Promoció de Valencià de Burjassot ha començat les classes de valencià adreçades als treballadors de l'Ajuntament. Els destinataris del curs són persones que ocupen un lloc d'atenció al públic, però que no fan servir el valencià com a llengua de comunicació habitual.

Per tant, l'objectiu és assolir un nivell intermedi entre l'oral i l'elemental de la Junta Qualificadora. Per això, la finalitat és que aquestes persones vagen, a poc a poc, soltant-se i siguen capaces, a curt termini, de mantindre converses senzilles en valencià, així com d'escriure textos breus (avisos, correus electrònics, etc.) amb correcció. L'objectiu és realitzar dos cursos entre desembre de 2011 i juliol de 2012, a raó de dues hores setmanals de classe, de 8 a 9 h. El primer curs començà el15 de desembre, i finalitzarà a l´abril, amb una trentena d´hores lectives. Les classes són al Centre Municipal Polivalent d´Isaac Peral, on hi ha l´Oficina de Promoció de Valencià de Burjassot. El segon curs començarà al maig de 2012 i també serà els dimarts i dijous, fins al 31 de juliol de 2012. Les classes, en aquest cas, seran a l´edifici principal de l´Ajuntament, a la plaça d´Emilio Castelar. L´exemple de Burjassot és important puix altres pobles de l´Horta com ara Benetússer, Alboraia o Meliana no sols no han potenciat el valencià sinò que han tallat les llínies de promoció del valencià i inclús tancat les oficines de promoció de la nostra llengua.

Portal de traduccions per a l'administració

Els treballadors de tots els organismes de la Generalitat ja tenen accessible una nova plataforma virtual des del mes de desembre, que permet la revisió lingüística i la traducció de textos i documents: el Portal de Traduccions del SALT, una iniciativa de la Direcció General de Patrimoni Cultural, a través de la Subdirecció General de Política Lingüística.

Amb la posada en marxa d'este servici, la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport fa una gran aposta i un important esforç per a acostar el valencià a les noves tecnologies, amb l'afany d'optimitzar els recursos disponibles i agilitzar els treballs de revisió i traducció de tota l'administració valenciana. Este portal s'oferix com un servici a l'abast de tothom els treballadors de l'administració de la Generalitat i de les administracions locals que, per a exercir les seues funcions, necessiten una revisió o una traducció dels documents redactats en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat .
 
 
6)
 
 
(dijous 5 de gener del 2012)
 
 
7)
 
Publicat a
 
La cadena estrenarà dilluns ‘Català a l'atac' just abans dels ‘Telenotícies'
 

En el marc de la celebració dels100 anys de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, TV3 estrenarà dilluns Català a l'atac, un nou microespai de 45 segons que té l'objectiu de desplegar la immensa riquesa de la llengua catalana. L'espai, que s'emetrà de dilluns a divendres just abans del TN comarques i del TN vespre, s'inscriu en la iniciativa de l'Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l'IEC.

Català a l'atac parteix del cèlebre palíndrom per difondre aspectes del nostre idioma adoptant un aire d'entreteniment i amb sentit de l'humor. Des de col·loquialismes que encara no han entrat als diccionaris fins a etimologies curioses, sinònims, expressions, varietats dialectals... Alhora que proposa un concurs als espectadors que s'autoresol tot seguit.

Segons explica TV3, el nou microespai està dotat d'un grafisme original i d'un gran sentit del ritme, i fugirà del didactisme amb el propòsit d'expressar la riquesa lingüística sense aclariments gramaticals innecessaris. Català a l'atac reivindica la riquesa de l'idioma i vol aconseguir que els espectadors es facin seves les paraules i les expressions que s'hi divulguen. El nou espai l'ha ideat i el dirigeix Enric Gomà, amb Josep M. Martorell en la realització i Pep Presas en el disseny gràfic.

 
8)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 29).
 

57. Evidentment, que el català no estigui condemnat a una desaparició immediata no vol dir que tingui la vida resolta, per això tota la societat, amb els seus representants al capdavant, ha d'intensificar la feina d'assolir el màxim grau possible de normalitat lingüística.

 

Albert Branchadell

Membre del Grup Català de Sociolingüística

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací