InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 584 (dijous 05/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - Engolir i altres verbs equivalents
 
 
3) J. Leonardo Giménez - La grossa, el jesuset i el pessebre
 
4) Màrius Serra - Lamparetes?
 
5) Maria R. Mariné - ‘Online' ja és millor!
 
 
7) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
8) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 26 de desembre del 2011
 
 
Engolir i altres verbs equivalents

Eugeni S. Reig

 

El verb engolir significa «fer passar algú alguna cosa des de la boca a l'estómac a través de l'esòfag». Quan parlem d'engolir, normalment ens referim a un aliment, encara que, evidentment, podem engolir-nos qualsevol cosa com ara un medicament, un verí, una pedreta o una espasa, com fan els menjaespases del circ. El verb engolir té també un sentit metafòric i així podem engolir-nos les paraules que acabem de dir, la pica de la cuina s'engul l'aigua d'escurar i el mar, de tant en tant, s'engul algun vaixell.
Els verbs englotir i deglutir són sinònims d'engolir, però únicament s'usen en la llengua culta.
El verbs empassar i enviar són també sinònims d'engolir. El primer és el que habitualment s'usa en el català central, sobretot en la zona de Barcelona. El segon és el que s'empra a Mallorca. Aquests verbs s'usen només com a pronominals: empassar-se i enviar-se.
Els valencians no els diem mai, només usem, amb el significat especificat, el verb engolir.
Engaldir significa «engolir el menjar atropelladament, de manera precipitada, amb avidesa, sense moderació». Equival al castellà engullir. També s'usa com a sinònim d'engolir, però en aquest cas té un cert sentit pejoratiu.
    El verb tragar és un verb genuïnament valencià i ja el trobem en els nostres clàssics, com ara en l'Espill de Jaume Roig. Segons ens diu Joan Coromines en el seu DECat  el verb tragar és una evolució del més antic dragar que significa «menjar com un drac». El verb tragar, com a paraula genuïnament nostra, és un arcaisme desusat. L'ús que modernament fem de tragar és degut, sense cap mena de dubte, a la influència del castellà. Per consegüent és preferible usar sempre engolir. Però hem de ser conscient que tragar, com a verb genuí que és, ha creat derivats que són ben vius i que, per tant, són completament legítims i s'han d'emprar amb naturalitat. No podem rebutjar paraules com ara tragallada (quantitat de líquid que es beu d'una sola vegada i de manera precipitada) o tragabales (que li agrada menjar molt i que sovint ho fa).
 
2)
 
 
 
Ramon Solsona
 
Que m'agradin les cançons populars vinculades a les tradicions deu ser el meu problema. Perquè això de la cultura popular sembla una cosa molt monyes, de gent gagà com jo. Efectivament, deu ser el meu problema assistir a la defunció d'un patrimoni riquíssim que s'ignora per massa vell i massa nostre.

Nadal ha esdevingut un poti-poti de tradicions culturals en què s'acaba imposant la llei del més fort: el mercat. La cultura sempre s'ha fet així, a base de barreges, però els processos de fusió i aclimatació s'han escurçat dràsticament fins a fer perdre la identitat. És el triomf de la aculturació. En poc temps, Tots Sants s'ha passat amb armes i bagatges al Halloween, només hi faltaven les penoses xarlotades de la gent que surt al carrer disfressada de zombi. Tots Sants ja és Carnestoltes. També el tió, el pare Noel, Sant Nicolau, el Nen Jesús, els Reis i personatges semblants sembren a les nostres llars una confusió extraordinària en què totes les llegendes hi surten perdent. S'esborra el relat que hi ha al darrere de cada tradició i es potineja la fantasia amb la sola finalitat de justificar els regals als nens. Tot es redueix a fer desitjar i a comprar.

A les fires nadalenques, als carrers guarnits, als grans centres comercials, als petits establiments de barriada sonen cançons de Nadal per la megafonia. Però cada any en sento menys de catalanes. Estimo sincerament els villancets de qualsevol cultura, accepto de grat les traduccions que ens permeten cantar Santa nit, Venite adoremus o Jingle Bells en qualsevol idioma, però és embafador el martelleig incessant de la marimorena, los peces en el río, White Christmas i blanca Navidad. I vinga a repetir i repetir les mateixes cançons! Fins que l'altre dia, entremig de les de sempre, vaig sentir el Fum, fum, fum. Almenys una en català!, vaig pensar. Però no era ben bé així. La cantaven en castellà. Es veu que no en tenim, de nadales. Cap ni una.

 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 23 de desembre del 2011
 
 
J. Leonardo Giménez
 
La grossa és una sort que a qui li cau té mitja vida assegurada, si no desbalafia més del compte. És així com es denomina, en valencià, el primer premi de la loteria. Ni gord, ni gros ni "gordo". En femení. En la nostra llengua tenim una terminologia nadalenca molt pròpia i, alhora, diferent del castellà, que en molts casos no és traduïble literalment. Tenim la "nit de Nadal", que no "Nitbona", i la "nit de Cap d'Any", mai "Nitvella". L'1 de gener, que en la llengua veïna, és "día de Año Nuevo", en esta és "dia de Cap d'Any". Felicitem amb un "bon Nadal", en singular, que val per a totes les festes, mentres que en castellà és també usual desitjar eixa bonaventura amb "felices Navidades". Els "villancicos" castellans són "nadales" per a nosaltres, encara que també "villancets".

Tota eixa terminologia és més o menys uniforme en la nostra llengua, però quan arribem al Cristo, de xiquet, i al pesebre, on es diu que va nàixer, ja comença la diversitat onomàstica. Al Jesús xiquet (o infant), "el niño Jesús", en castellà, tradicionalment se li ha dit el Jesuset, però en alguns llocs, i en alguns diccionaris, se li diu Infant. Jo de menudet tenia a prop dos jesusets, un en cada una de les còmodes de les meues àvies, que li déiem així, el Jesuset, i res més. Eixe vocable en alguns diccionaris només fa referència a un vestit llarg de xiquets de bolquers, però en el DCVB sí que té el significat del nom de Jesús en diminutiu. En el DIEC2 no apareix com a entrada, en cap significat. Si que hi inclou, com també el SALT, "pessebre", sols com a "representació del naixement de Jesús", un sentit al qual els valencians denominem, majoritàriament, "betlem", com assenyala Eugeni S. Reig en Valencià en perill d'extinció. El pesebre, amb una "s" (sonora), en la nostra parla, tradicionalment és "la menjadora dels remugants grans (bovins, cavalls, ases, muls)", com semblantment ho definixen Ferrer Pastor, Enric Valor, l'esmentat Reig i el DCVB.

Bon Nadal, a vostés, i que els Reis deixen al maleïts mercats especuladors bona cosa de carbó.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 29 de desembre del 2011
 
Motacions
 

Lamparetes?

per Màrius Serra

 

Lamparetes és el títol del darrer disc dels Antònia Font, un dels millors de l'any. Els Oliver, Debon, Roca i Manresa sempre s'han mostrat àvids d'aplicar tota mena de mutacions als mots que canten, i d'aquí que ara es despengin amb un extraordinari “me sobren paraules” en plena època de desverbalització. La seva tria paraulera defuig l'ortodòncia verbal. Les lletres inclouen un tou de neologismes, manlleus, anglicismes, castellanismes i barbarismes diversos com Il·les Baleares. Una opció conscient que els fontians masteguen amb sorprenent genuïtat, malgrat les constants transgressions, començant pel títol. L'any 1998 vaig topar amb una lampareta. Vaig publicar a Proa el llibre de contes La vida normal. El primer, “Transcripció”, reprodueix la transcripció d'un somni estroncat traumàticament. La lampareta que tenia a la tauleta de nit es va afluixar i em va caure al cap. Naturalment, aquella lampareta té molt de protagonisme al text, fins al punt que la vaig portar a la Central el dia de la presentació del llibre. Doncs bé, en repassar les proves vaig veure que el corrector hi havia posat lampadeta. Abans que no agafés un cobriment de cor vaig esmenar l'esmena i al final va sortir llumet. Llumets? No! Lamparetes!

 

 

5)
 
Article publicat en el blog PUNYETERA LLENGUA dilluns 19 de novembre del 2011
 
‘Online' ja és millor!
 
Sí, ho hem aconseguit! Bé, segurament ha sigut casualitat però tant és. Capdavant ja surt a la versió electrònica del DIEC2; vull dir que ja hi surt si el busquem directament per capdavant. Fins fa poc, com denunciava al post del 27 de juliol, les paraules que sempre s'utilitzen integrades en locucions només les hi trobaves si escrivies la locució sencera (o si canviaves les condicions de cerca, com s'indicava en un comentari). Si et limitaves a escriure al cercador capdavant, babalà o corre-cuita, no sortia res, cosa que podia induir a creure que aquestes paraules no eren correctes.

Doncs bé, com em va fer saber el sempre amatent Vigilant del Far, que ja ho havia fet notar molt abans que jo, el problema s'ha solucionat. És realment encoratjador pensar que l'IEC, en aquest cas, ha sigut receptiu a facilitar la feina als usuaris i millorar una eina que, al cap i a la fi, paguem entre tots.

I, ja posats a fer, jo li demanaria una altra cosa. Ja fa temps que té penjat a la web el Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana (CTILC), una base de dades amb textos diversos escrits del 1832 al 1988, a partir de la qual s'està elaborant el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (ja en vaig parlar amb motiu de les pipes, recordeu?). És un corpus que tothom pot consultar a través d'un formulari de cerca complex (va dirigit a especialistes) que permet buscar una paraula i veure quins autors l'han fet servir i en quin context. La cerca es pot filtrar per data i autor, per exemple, però la gran i sorprenent mancança d'aquesta eina és que no permet buscar grups de paraules, cosa que la limita enormement.

Bé, almenys jo no me n'he sortit (si algú sap com fer-ho, sisplau, que m'ho digui). Això aniria molt bé per extreure'n informació sintàctica: per saber qui i quan ha utilitzat certes expressions i estructures. En definitiva, per ajudar a prendre decisions sobre usos que encara no són normatius ni estan recollits enlloc.

Ves per on, ja sé què demanaré als Reis. A veure si són generosos.

 
6)
 
Article publicat en el diari EL PUNT AVUI dimarts 20 de desembre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/487613-per-nadal-cada-ovella-al-seu-corral.html
 
Per Nadal cada ovella al seu corral
 
Núria Puyuelo
 
Les festes de Nadal no s'escapen de les interferències del castellà i si no vegem-ne alguns exemples. Hi ha gent que “felicita els Nadals”, fent un calc literal de las Navidades castellanes. En català, sempre ens referim al Nadal en singular, excepte quan fem referència a diferents anys (“fa dos Nadals que no neva”).
 
A hores d'ara, ben segur que molts de vosaltres ja heu decorat la casa. Potser heu penjat una garlanda (i no una guirnalda) a la porta o bé heu omplert l'arbre de Nadal de cintes o serrellets de Nadal (i no d'espumillón). Segurament, sobre la taula descansa una ponsètia o flor de Nadal (i no de Pasqua). El dia 24, nit de Nadal (res de la Nitbona), farem cagar el tió (i no “farem cagar el cagatió”) i l'endemà, el dia de Nadal, menjarem neules (i no barquets) i torró de crema o de rovell d'ou (i no de yema).
 
Quan arribi la nit de Cap d'Any (i no la Nitvella) repartirem bosses de cotilló (i no cotillón), plenes de serpentines i confeti de colors, i celebrarem la revetlla (i no la verbena) de Cap d'Any. Menjarem dotze grans de raïm o el raïm (i no “els raïms”) per donar la benvinguda al 2012. El dia 5 de gener, anirem a veure els Reis a la cavalcada (i no a la cabalgata o la cabalgada). I l'endemà, havent dinat, menjarem el tortell de Reis, perquè el rosco se'ns posaria malament. Bon Nadal (i no feliç Nadal ni feliç Barcelona, com felicita l'Ajuntament de la ciutat) i feliç any nou.
 
 
7)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 29).
 
 

56. La salut del català a la Catalunya del Nord, la veig molt bé. L'ús social hi ha augmentat molt darrerament. La progressió és molt forta i molta de la gent nova que arriba al Departament aprenen el català. En aquest moment, a tot el Departament hi ha 20.000 persones que l'aprenen. El català és un factor d'integració.

 

Christian Bourquin

President del Consell General dels Pirineus Orientals

 

 
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - braseta colgada
 
2) Albert Jané - Algunes observacions sobre l'ús de «haver-hi»
 
3) Antoni Llull Martí - Les coques i les caravel·les
 
4) Pau Vidal - Fer fila
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra E)
 
6) Els lligams entre els territoris de parla catalana
 
7) Entrevista a Joan-Francesc Mira
 
8) Articles d'Albert Pla Nualart
 
9) Ramon Sangles i Moles - Perdre la por
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: la coherència interna del text
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací