Butlletí número 583 (dimecres 04/01/2012) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2012 és de 25 euros.
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots
els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de
Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
Sumari
1) Manuel Pérez
Saldanya - Promotors més que traductors
2) MILLOR INGLIX: el blog de les
nanolliçons d'anglès
7) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Article publicat en el QUADERN del diari
EL PAÍS dijous 22 de desembre del 2011
Promotors més que
traductors
Manuel Pérez
Saldanya
Per tal d’arribar a l’“ús normal i
oficial” del valencià que prescriu l’Estatut d’Autonomia, el procés de
normalització lingüística ha estat i ha de continuar sent una tasca col·lectiva,
on se sumen els esforços i les complicitats de tots. I dic això per les notícies
aparegudes en els mitjans de comunicació relatives a les reivindicacions d’un
dels col·lectius que ha contribuït de manera decisiva a la normalització en
l’àmbit de l’administració autonòmica: els tècnics de promoció
lingüística.
Les reivindicacions dels tècnics porten al primer pla una
qüestió que és clau per a la qualitat de la nostra administració i per al futur
de la llengua: quin és el paper que la Generalitat Valenciana dóna a l’ús del
valencià com a administració,com a institució valenciana i com a servei al
ciutadà. Perquè això revela amb claredat si per a la màxima institució
d’autogovern dels valencians els tècnics lingüístics que hi treballen són
simples “traductors” del castellà al valencià. És a dir si, per a la
Generalitat, la normalitat és que tot es faça en castellà i que aquests tècnics
s’encarreguen de traduir al valencià els documents en què la versió valenciana
esdevé ineludible. O, al contrari, si, com correspon al nom i a l’esperit amb
què es crearen les places, aquests professionals són “tècnics de promoció” i de
“normalització”, és a dir, promotors de l’ús normal de la llengua pròpia en
l’administració que hi hauria de ser la capdavantera. La qüestió és crucial i,
com a tal, s’hauria de resoldre des de la col·laboració i el diàleg entre totes
les parts implicades. Decidir si els tècnics han de dependre de manera funcional
i orgànica d’una Subdirecció de Política Lingüística o si han d’estar adscrits a
cada conselleria entra dins el marge de discrecionalitat i d’organització que la
Generalitat té com a administració. De fet, pot ser beneficiosa una coordinació
eficaç de tots els tècnics. Però més enllà d’aquest fet organitzatiu, allò que
sembla indiscutible és que la millor —si no l’única— manera d’exercir les
tasques de promoció en una conselleria o unitat administrativa és integrant-s’hi
i entrant en contacte directe amb el personal de cada centre.
Quant al model de llengua, un altre punt que s’ha suscitat, hauria de
ser flexible i entenedor, i alhora neutre i formal, com fan totes les llengües
de cultura i com correspon a l’àmbit de què es tracta. Els Criteris
lingüístics de la Generalitat Valenciana, els únics formalment publicats per
la institució, compleixen aquest paper i, de fet, foren elaborats conjuntament
per tècnics de la Generalitat i d’altres administracions públiques, com la
Diputació o les universitats, en un valuós consens i amb una connexió que
caldria no malbaratar. No cal dir que els criteris no són estàtics i, si cal, es
poden revisar, però sempre comptant, com ja es va fer en el seu moment, amb la
participació de tots i amb els consensos necessaris.
2)
El blog de les nanolliçons d'anglès
3)
Publicat en elSingulardigital.cat dilluns 26 de desembre del
2011
"Les «Normes de Castelló» poden ser enteses en
l'actualitat en dues direccions complementàries: com un símbol de la unitat de
la llengua i com una aposta per la normalitat de la
llengua"
Daniel Mundet
Plataforma per la Llengua
En commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló, dissabte 17
de desembre es van organitzar durant tot el dia diferents actes públics i
festius a la ciutat de Castelló de la Plana, al País Valencià, en els quals la
Plataforma per la Llengua hi ha participat activament.
Recordem que amb
el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven,
a Castelló de la Plana, el 21 de desembre 1932, representants del món de la
cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País
Valencià, i que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma
ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu
Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de
1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. Les «Normes de Castelló» poden ser
enteses en l'actualitat en dues direccions complementàries: per una banda, com
un símbol de la unitat de la llengua; de l'altra, l'aposta per la normalitat de
la llengua, ja que la codificació del català era un pas imprescindible perquè
pogués acomplir la funció de vertebració de la societat de tot l'àmbit
lingüístic.
Es tracta d'un fet de gran importància que cal recordar,
celebrar i reivindicar. És per això que trobades i confluències dels darrers
mesos han desembocat en la creació d'un espai de treball unitari a Castelló, on
la Plataforma per la Llengua hi ha participat activament. Amb la implicació
d’entitats cívico-culturals, com ara Acció Cultural del País Valencià (ACPV),
Escola Valenciana o el Centre Excursionista de Castelló, fins a partits i
sindicats, s'ha creat la plataforma Castelló per la Llengua.
A través
d'aquesta plataforma s'ha impulsat una «Crida a la mobilització» amb
reivindicacions bàsiques, d’entre les quals en destaquen algunes (no sé si és
això el que volia dir, però és que la frase no tenia sentit). En primer lloc,
«una escola valenciana, pública i de qualitat», ja que, en coherència amb la
«funció clau de cohesió social» de l’escola, «la llengua dels valencians ha de
ser-hi vehicular». En segon lloc, exigim la vehiculació d’«un espai comunicatiu
conjunt per al conjunt de la comunitat de llengua catalana», en referència a la
voluntat de reemprendre les emissions de TV3 i de possibilitar l’arribada d’IB3
al País Valencià; una reivindicació que s’articula amb la demanda d’un «Canal 9
digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es
puga veure arreu del nostre domini lingüístic». I, evidentment, en darrer lloc
també es demana un compromís clar a les institucions pel reconeixement de la
unitat de la llengua. Així doncs, l’objectiu de la «Crida» és sumar suports de
la societat civil, particulars o entitats, a través d’adhesions que es recullen
i publiquen al bloc de la plataforma.
Els actes que es van organitzar
aquest dissabte són només el preludi dels que es preparen per l'any vinent, que
se celebrarà el 80è aniversari de les Normes de Castelló. Una ocasió que caldrà
aprofitar al màxim per reivindicar un cop més la unitat de la
llengua.
4)
Publicat en VilaWeb dimecres 28 de
desembre del 2011
La nova llei de la funció pública permetrà que es
castellanitzin els noms de pobles, carrers i
carreteres
José Ramón Bauzá va dir que no modificaria la llei de
normalització lingüística, però el govern balear s'ha empescat ara la manera de
buidar de contingut alguns dels preceptes més importants i donar una cobertura
legal a la castellanització de topònims que el PP ja ha promogut a Palma i a
Maó. L'avantprojecte
de modificació de la llei de la funció pública (pdf) implica canvis en la
llei de normalització de tal manera que es pugui incloure el castellà en la
denominació oficial dels municipis, i que això depengui de cada ajuntament.
El text sotmès ahir a exposició pública estableix que
l'objectiu de la llei de normalització és el de 'fer efectiu l'ús normal i
oficial de la llengua catalana i de la castellana en l'àmbit oficial i
administratiu'. I especifica que els ajuntaments podran decidir els noms dels
carrers, si consten en català, o si ho fan en català i castellà. L'ajuntament
haurà d'aprovar la denominació en el ple, i els consells insulars decidiran els
noms oficials dels municipis, dels nuclis de població i de les vies de
comunicació interurbana.
En contradicció amb altres
lleis
L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis,
com la de normalització lingüística (llei 3/1986,
de 19 d'abril) i la de règim jurídic de l'administració (llei
3/2003, de 26 de març). Per això, el text té disposicions, dues de les quals
afecten aquestes altres lleis relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua
perquè també caldrà modificar-les.
L'avantprojecte també aclareix que
els procediments d'accés, selecció de personal interí o laboral temporal que ja
hagin començat quan entri en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació
d'acord amb la normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que
encara no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.
L'Obra
Cultural Balear ha avisat que l'avantprojecte de la llei és contrari a
l'estatut d'autonomia de les Balears, a la igualtat de drets lingüístics i a la
plena oficialitat de la llengua pròpia. En un comunicat, l'entitat
recorda que l'estatut estableix que el català és la llengua oficial de les Illes
i que obliga, entre més, a garantir-ne l'ús normal. També apunta que
l'avantprojecte de llei va contra la Carta Europea de les Llengües Regionals i
Minoritàries, que obliga les institucions a garantir els drets lingüístics dels
ciutadans, i qualifica d'inacceptable 'el trencament del consens lingüístic que
va suposar l'aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització
Lingüística'.
Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i
en menor mesura, en dos casos concrets:
Per accedir i ocupar
llocs de la funció pública docent (que s'ha de regir per la seva normativa
reglamentària específica), i per accedir i ocupar llocs del cos facultatiu
superior, escala humanística i de ciències socials, especialitat d'assessorament
lingüístic (en la qual s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o
equivalent).
Per a tots aquells llocs que tinguin com a funció principal
la informació i l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent
al nivell B2.
5)
Article publicat en el blog de Víctor
Alexandre dijous 29 de desembre del 2011
Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova
irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de
sentir d'aquell poble. Sobre això no hi ha cap discussió. Tot i així, encara no
hem aconseguit esvair aquell prejudici que ens fa dividir els parlants d'una
llengua en funció del seu accent. Per exemple, entre nosaltres és força habitual
sentir dir que el millor català és el de Girona o que els barcelonins
parlen xava o que els tortosins parlen com els valencians i així
successivament. Tot plegat, com dic, són prejudicis absurds.
És cert que tots els pobles tenen regions on la llengua
conserva més viva la seva genuïnitat. Són regions que per la seva situació
geogràfica o social han rebut poques influències externes i mantenen una
pronúncia menys afectada pels efectes d'una altra llengua. Però això no té res a
veure amb la qualitat intrínseca de l'accent. Una cosa són els barbarismes o els
defectes personals de pronúncia i una altra els localismes i la pronúncia
genuïna de cada lloc. En aquest sentit, l'accent mai no és millor en un lloc que
en un altre i és injust, a més d'absurd, conceptuar l'accent de la Marina Baixa,
posem per cas, menys bonic que el del Baix Camp i el del Baix Camp
menys bonic que el de l'Empordà. Totes les comarques dels Països
Catalans parlem la mateixa llengua, i la seva riquesa consisteix precisament en
la manera que tots plegats, d'acord amb la nostra comarca d'origen, tenim de
parlar-la. Sobre aquesta qüestió podem fer tantes consideracions estètiques com
vulguem, però sempre seran subjectives i estèrils.
És cert que quan un estudiant d'anglès escolta la BBC entén
moltes més coses que quan para l'orella en un mercat de Londres. Això és així
perquè els locutors de la BBC parlen un anglès tan acadèmic i
ortodoxament vocalitzat que molta gent diu que parlen un accent neutre.
Però què vol dir exactament l'accent neutre? Vol dir no tenir accent? I
quina persona no té accent en aquest món? Tots en tenim, d'accent. Una altra
cosa és que, acostumats com estem a sentir-nos a nosaltres mateixos o influïts
pel pes demogràfic que la nostra regió pugui tenir sobre les altres, arribem a
creure'ns que el nostre parlar és neutre i que són els altres els qui parlen
diferent. Però n'hi haurà prou que reflexionem una mica per adonar-nos que la
nostra manera de parlar, per estrany que ens pugui semblar, també sona diferent
a l'oïda dels altres.
www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat
6)
Publicat en directe.cat dimarts 27 de
desembre del 2011
L'Associació Cultural Cambuleta edita 'Una de
minairons', el sisè volum de la col·lecció de contes infantils
L'Associació Cultural Cambuleta (Pallars Sobirà) ha
editat un nou conte en pallarès. 'Una de minairons', escrit per Josep Colom i
il·lustrat per Cristina Castellà, és el sisè conte d'aquesta col·lecció que té
com a principal objectiu conservar i donar a conèixer la parla del Pallars entre
els més petits. Aquests contes, escrits íntegrament en pallarès, inclouen també
un vocabulari, una guia de lectura i un cd on els nens poden escoltar la parla
del Pallars. 'Una de minairons' explica la història dels minairons, éssers
màgics, portada a l'actualitat. Des de l'Associació es vol que aquests contes es
converteixin en una eina d'us quotidià tant a casa com a l'escola.
La presentació del conte tindrà lloc aquest divendres dia 30 al cinema
Els Til·lers de Sort a partir de les 17.00 hores.
L'Associació Cambuleta
té editats en pallarès 'Cantallops', 'Un dia amb l'Àssua', 'Lo padrí James. Camí
de la llibertat', 'Jep lo llarg i l'estel polar', 'Lo Roïgó. Un col·leccionista
de paraules'' i el recent publicat 'Una de minairons'.
Aquests sis contes
editats en cinc anys de vida de l'Associació han demostrat que han omplert un
buit i que la població, els infants i les escoles els utilitzen. Des de les
escoles n'han fet petites obres de teatre, pel·lícules animades o
jocs.
Aquests contes volen actuar de contrapunt a la uniformització del
català, donar a conèixer el pallarès i contribuir al fet que sigui una parla
d'ús quotidià i natural entre infants i gent gran.
L'Associació Cultural
Cambuleta té un nou projecte que espera poder presentar durant la primavera del
2012. Es tracta d'una exposició que vol donar a conèixer la parla del Pallars a
la gent de la zona i als de la resta de Catalunya. Aquesta mostra vol trencar
amb la idea que el pallarès està lligar a feines del camp i gent gran i és vol
fer veure que qualsevol persona, de qualsevol edat o professió pot parlar
pallarès.
7)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
29).
55. Cada
llenguatge és una tradició, cada paraula, un símbol
compartit.
Jorge Luis Borges
Escriptor
argentí
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací