InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 582 (dimarts 03/01/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
 
Sumari
 
1) Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
2) El TERMCAT.cat es torna a renovar
 
 
4) Ferran Suay - Iguals per un dia
 
5) Joan-Carles Girbés - Regals en valencià
 
 
 
8) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Presentació a València del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
Acció Cultural del País Valencià i CCG Edicions
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de David Pagès i Cassú
 
500 raons per parlar català
 
L'acte tindrà lloc el proper dimarts 3 de gener, a les 19 h, a l'Aula 1 d'Octubre Centre de Cultura Contemporània (Carrer de Sant Ferran, 12) de València.
 
Hi intervindran: Eugeni S. Reig, lexicògraf; Santi Vallés Casanoves, assagista i filòleg i David Pagès i Cassú, autor del llibre.
 
 
2)

El TERMCAT.cat es torna a renovar

Coincidint amb el primer aniversari del rellançament del web corporatiu, la plataforma termcat.cat s'ha renovat per acostar-se encara més a les necessitats dels usuaris.

Des d'ara, la pàgina inicial prioritza l'accés directe a la cerca dels serveis terminològics (Cercaterm, Neoloteca, Diccionaris en Línia. Biblioteca en Línia i Terminologia Oberta). També dóna més relleu a l'apartat Actualitat, que inclou, entre d'altres, el nou espai En primera persona, per recollir les experiències terminològiques dels usuaris i especialistes del TERMCAT i fer visible el treball en xarxa i l'impacte final dels serveis prestats.

Durant aquest any, la plataforma ha rebut 1.116.000 visites i ha tingut més de 6 milions de pàgines vistes. Més de 2.800 usuaris s'hi han registrat i per mitjà de la Bústia de suggeriments hem rebut més de 500 comentaris, que han estat atesos des de les diverses àrees de treball del Centre. D'altra banda, s'ha reforçat la presència del TERMCAT a la xarxa amb l'obertura de dos canals propis a Twitter i Youtube.

Font: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/201/

 
3)
 
 
Ferran Suay
 
Ara que ens trobem en Nadal, els xiquets valencians estan de sort: podran vore UNA pel·lícula en la seua llengua. Només en un cine i només en unes poques sessions, però —per uns moments— podran sentir-se iguals als xiquets castellans que SEMPRE poden vore TOTES les pel·lícules en el seu idioma. Quina sort, no?

Aquesta vegada serà gràcies a Escola Valenciana, com unes altres ho ha estat gràcies a Acció Cultural o a la Universitat de València. MAI no ha estat gràcies a la Generalitat. Ni una sola vegada s'ha interessat per facilitar el cinema en la seua llengua a les criatures (o als adults) valencians. Als castellans, sí. Ho fan cada dia. En el 100% de les sales de cinema. En el 100% dels canals de televisió.

Imaginem, només per un moment, que les famílies castellanoparlants que viuen en territori valencià no tingueren accés a cinema en el seu idioma. Quant de temps tardarien les autoritats polítiques valencianes a ser qualificades d'antiespanyoles, inquisidores, nazis i no sé quantes coses més? Què tardaria la justícia espanyola a intervindre sumàriament i obligar institucions i empreses a respectar els drets inalienables dels ciutadans? Perdó, volia dir 'els drets inalienables dels castellans'.

Ens ho han de dir més clar? Com han de fer perquè comprenguem —d'una vegada— que ens consideren ciutadans de segona? Què més poden fer perquè caiguem en el compte que els nostres drets són lletra morta i els seus són irrenunciables i sagrats?

Doncs això, que podem estar contents perquè les nostres criatures, per un dia, podran somiar que són iguals a les altres, les de les famílies que opten per la llengua dels castellans.

Bon Nadal, i que continuem somiant que l'any que ve assolirem una certa igualtat amb els nostres conciutadans de llengua castellana. Com si visquérem en un estat de dret. Com si les lleis vigents hagueren de ser respectades per tothom, i no només per nosaltres.

5)
 
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimarts 27 de desembre del 2011
http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/regals-en-valencia/
 
Regals en valencià
 
Joan-Carles Girbés
 
L'últim informe sobre l'estat de la llengua catalana elaborat per l'IEC palesa dues dades remarcables. D'una banda, que tenim un idioma amb 10 milions de parlants (en el top hundred mundial!); i, de l'altra, que el País Valencià és l'únic territori on el seu ús recula. Els autors d'aquest estudi afirmen que la causa d'aquest retrocés és “una política lingüística pretesament igualitarista que no prioritza la llengua històrica i territorial”. I ara, a més, ens engalipen amb l'anglés com a excusa per fer retrocedir els evidents avanços del valencià en l'àmbit educatiu, on es formen les generacions futures.

L'estudi esmentat constata que l'oferta mediàtica i de productes culturals en català és clarament minoritària i precària. Des que el molt honorable que ara seu a la banqueta ens va tancar TV3 (quatre canals que incloïen el Club Súper3), les opcions de veure programació infantil en la nostra llengua es redueixen a les sèries de saldo que (encara) es pot permetre NouDos i a l'oferta que trobem a la carta a Internet. I si costa escoltar dibuixos animats en valencià, fer aquests dies un regal als menuts en la llengua pròpia ratlla l'acte heroic. Malament anem quan la pretensió de comprar una targeta de felicitació en valencià, un peluix que diga “Vols jugar?” o un trenet amb cançons adaptades ha de ser també un acte reivindicatiu, nacionalista o resistent i no un símbol de normalitat i coherència amb el territori i amb la llengua dels xiquets receptors.

És cansat fer valenciana pàtria de cada detall insignificant. Ells (ells!) ho saben, i per això fan passos endavant en la política de terra cremada amb un somriure burleta als llavis i un posat de petulant arrogància. Per combatre aquest context reaccionari cal acció, propostes, compromís, cooperació, difusió, vertebració, sinergia. I sí, militància també (encara, malgrat tot). Si escorcollem a la xarxa (la nova salvapàtries), podem trobar una oferta acceptable de regals en valencià. Permeteu-me unes línies de publicitat gratuïta. Gràcies a l'acord amb Escola Valenciana, encara és possible veure Floquet de Neu (avui és l'últim dia!) als Ocine Aqua de València. A la web Productes de la Terra o en la d'Alday, entre altres, trobareu també jocs infantils en la nostra llengua. I, per descomptat, sempre podeu recórrer als llibres, perquè l'oferta editorial en valencià és miraculosament àmplia, diversa i de gran qualitat.

I encara n'hi ha regals que no costen un cèntim: tinguem cura de la nostra llengua i esborrem del vocabulari festiu expressions com “Feliços Nadals”, “Villansicos”, “Nitvella” o “Reis Mags” i acomiadem el 2011 promovent i practicant les formes normatives “Bon Nadal”, “Nadales”, “Cap d'any” o “Reis d'Orient”. Aquest ja serà un regal suficient per a les nostres maltractades oïdes.

Doncs això: Bon any!

 

6)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dimarts 27 de desembre del 2011
 
 
"No som febles, sinó que la nostra feblesa rau només en el fet que no sabem que som forts"
 
Víctor Alexandre
 
En un dels meus llibres cito l'escena de la pel·lícula “Rebel sense causa” –el títol original és “Rebel sense una causa”–, en què Jim, el personatge interpretat per James Dean, demana al seu pare, el senyor Stark, que s'atreveixi a rebatre la seva mare, una dona dominant i castradora. En Jim vol sentir-se orgullós del seu progenitor i el sacseja fins a fer-lo caure tot pregant-li que, ni que sigui per una vegada a la vida, tingui valor i la contradigui. Però l'home és incapaç de fer-ho perquè és un covard i tota la seva vida s'ha humiliat davant la seva dona. Per això en Jim se n'avergonyeix i es juga la vida contínuament, per demostrar-se que no és com el seu pare.

Es tracta d'una escena especialment colpidora que tensa l'espectador i que el fa adonar-se de les nefastes conseqüències que té la submissió quan s'erigeix en referent. És una escena, a més, en què el senyor Stark constitueix per si mateix una magnífica metàfora de Catalunya i del seu comportament davant Espanya. He escrit un munt de vegades que no som febles, sinó que la nostra feblesa rau només en el fet que no sabem que som forts, i això ens condemna a viure amb una permanent tremolor de cames. Ens fa pànic dir “no”. És un mot que ens crema els llavis i som incapaços d'etzibar-lo a aquells que pretenen humiliar-nos. Ara mateix, en el tema de la Llei del Cinema, el govern de Catalunya ens n'està donant una magnífica mostra amb el seu comportament davant les companyies cinematogràfiques nord-americanes i Fedicine, federació de distribuïdors radicada a Madrid amb mentalitat espanyolista i espanyolitzadora.

Cal remarcar, tanmateix, que la situació humiliant en què es troba la llengua catalana als cinemes del país no és responsabilitat d'un únic partit, sinó de tots. Des de la mort d'en Franco –és a dir, durant gairebé quaranta anys– no hi ha hagut la més mínima voluntat de normalitzar la presència de la llengua pròpia de Catalunya en aquest àmbit, ans al contrari la marginació s'ha acceptat com una fatalitat del destí i s'ha optat per la resignació cristiana endolcida per les engrunes que ens han llançat perquè deixéssim de fer el ploricó. No es pot esperar dignitat quan no hi ha autoestima i no hi pot haver autoestima quan no hi ha sentit de la pròpia existència. És cert que l'anomenada llei del cinema va ser impulsada per Esquerra, però fixem-nos també que només la va plantejar en els darrers mesos de la seva estada al govern, quan veia que ja no hi tornaria i amb una materialització real a partir del 2017. Del 2017! I la prova és que no hi va haver temps de fer-ne el reglament. I, és clar, sense reglament, la llei no es podia aplicar. En definitiva, una comèdia electoralista sense cap més objectiu que erosionar CiU traspassant-li allò que el tripartit –igual que CiU– mai no va voler fer. I ara, com era d'esperar –això tampoc no és cap novetat–, CiU, doctorada en la gestió d'engrunes, ens diu que l'equitat que comporta que el 50% de les còpies de les pel•lícules estiguin doblades al català ens la pintarem a l'oli i que de les 800 o 900 pel•lícules que s'exhibeixin el 2012 a Catalunya només 25 tindran algunes còpies en català. En altres paraules, hem arribat a una segona generació postfranquista i encara ens regim per les normes que aquell règim va dictar.

Convindrà que el govern de Catalunya reflexioni sobre això, encara que només sigui perquè la història no l'avergonyeixi en el futur. Les amenaces del gremi de no estrenar les pel•lícules nord-americanes a Catalunya són falses. Rotundament falses i només un nadó se les creuria, perquè mai a la vida, mai, renunciaran a un volum d'ingressos infinitament superior al cost –insignificant– del doblatge en català. I encara que, posats a delirar, gosessin complir les seves ridícules amenaces, el sentit comú els faria tornar amb la cua entre cames. On s'ha vist que sigui el producte el que marca les normes del mercat al qual vol accedir? On s'ha vist que un venedor exigeixi al client que s'agenolli abans de comprar-li el gènere i pagar-lo? Són aquests els principis del nostre Departament de Cultura? Deixar que ens tractin com una colònia bananera? Són aquests els principis del govern de Catalunya, humiliar el país amb la seva pusil•lanimitat?

Sembla increïble tanta basarda. Catalunya és un mercat de set milions i mig de persones –set milions i mig– i qui vulgui entrar-hi per vendre-hi els seus invents s'ha d'ajustar a les normes, i les normes les dictem nosaltres a través del nostre govern. No pas una colla d'empresaris espanyolistes ni quatre magnats des dels seus despatxos de Hollywood o Nova York. Si els agraden bé i si no també. O no és aquest l'adreçador pel qual passen els empresaris catalans quan volen vendre els seus productes en altres països? Per què no s'informa la Generalitat dels requisits que es veuen obligats a complir els productors catalans per intentar estrenar els seus films als Estats Units? Si ho fa, veurà que la penetració és pràcticament impossible. Impossible. I mentrestant nosaltres, aquí, els llepem els peus. Realment increïble i vergonyós. Una mica més d'autoestima, senyors! No hi ha ningú, entre els nostres dirigents, amb una mica de dignitat nacional? No hi ha ningú al govern de Catalunya que no tingui la síndrome del senyor Stark?
 
7)
 
Publicat en tribuna.cat dimecres 21 de desembre del 2011
 
 
 
L'entitat lamenta l'actitud d'ajuntaments com el de Meliana, que han amortitzat la plaça del tècnic de promoció del valencià, o de la Generalitat Valenciana, que ha mermat la figura dels traductors de valencià.
 
Escola Valenciana ha denunciat atacs injustificats a la promoció de la llengua pròpia des de les administracions. En un comunicat emès aquesta setmana, l'entitat ha alertat que la societat es troba davant "un perill real de retrocés en l'ús social del valencià si les institucions enceten una dinàmica de retallar en matèria de normalització lingüística".

Escola Valenciana ha explicat que aquest mes de desembre és especialment important donat que és quan es decideixen els pressupostos de les corporacions municipals i també de la Generalitat: "Ens preocupen actituds com les de l'ajuntament de Meliana, però no és un cas aïllat. A la ja anunciada retallada dels dobladors en valencia a RTVV li va seguir la retallada en traductors de valencià de la Generalitat".
 
Escola Valenciana ha anunciat que realitzarà una bateria de reunions amb els diferents partits polítics amb l'objecte de posar en valor el manteniment de les propostes i càrrecs vinculades amb la promoció del valencià. "Tot allò que s'ha anat aconseguint al llarg dels darrers 30 anys no ho podem llançar ara en pocs mesos", han destacat.
 
8)
 
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 28).
 

54. Si morís el català, el paisatge del Principat esdevindria cendrós i aspre. Òbviament, hom hi continuaria trobant un conjunt d'habitants amb ambicions de benestar ben legítimes; no obstant, sense el lligam fonamental que suposa l'idioma propi del país, hom hi veuria un conjunt d'indrets familiars, però irremeiablement incomplets. Semblant a un imperi de cartró pedra, s'oferiria a la nostra vista una aparició similar a la Perpinyà contemporània. Esborrada la llengua, s'extingiria el nostre "demos" de referència.

 

Agustí Bordas

Conseller principal de polítiques del Govern Federal Canadenc

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací