Butlletí número 576 (dijous 22/12/2011) - Continguts triats i enviats per
Eugeni S. Reig
1) Eugeni S. Reig - ¿Quantes esquenes tenen els
capellans?
4) Màrius Serra - Setciències?
9) Editorial Moll us desitja bones
festes
10) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
11) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Article publicat en EL PUNT
dilluns 12 de desembre del 2011
¿Quantes esquenes tenen els
capellans?
Eugeni S. Reig
En el capítol de la sèrie "Senyor Retor" titulat "El secret està en les
formes" emés per Canal 9 dimecres 6 d'abril d'enguany, a les deu de la nit, el
capellà don Horaci explica com es deia la missa abans del Concili Vaticà II i
diu que la deien en llatí i d'esquenes. El mateix don Horaci explica que
actualment els capellans diuen la missa de cara als fidels. És evident que si
diu “de cara” és perquè cada capellà té nomes una cara. I si diu “d'esquenes” no
pot ser altra cosa més que perquè cada capellà té més d'una esquena. ¿Quantes
esquenes té un capellà?
Això de dir “d'esquenes” (en plural) en lloc de dir “d'esquena” (en
singular) és un castellanisme deplorable i completament innecessari. En valencià
cal dir d'esquena, no 'd'esquenes'. El castellà diu en plural moltes
coses que, en bona lògica, hauria de dir en singular, però això és així, forma
part del geni d'eixa llengua. Expressions com ara a finales (o a
principios) de semana (o de mes, o de año, o de
siglo), andar por esos mundos de Dios, bajar (o subir)
las temperaturas, estar bajo las faldas de la madre (de uno),
estar hasta las narices, felices Navidades, felices
Pascuas, hablar a espaldas de alguien, muchas felicidades,
poner las barbas en remojo, máquina quitanieves, saltar por los
aires, girar-se de espaldas, hacer las Américas, tener
muchas ganas de hacer algo, sonarse las narices, tocarse las
narices, a los efectos de, a todas horas, caerse de
narices, en estos momentos, en aquellos tiempos, hacerse
añicos, heces fecales, tener pocas luces, etc., o paraules com
ara felicidades, cortafuegos, guardabarros,
guardaespaldas, parabrisas, Navidades, etc., són en plural
en llengua castellana mentres que els seus equivalents valencians els fem sempre
en singular, com fan les altres llengües del nostre entorn. De la mateixa manera
el castellà diu buenos días, buenas tardes i buenas noches,
sempre en plural. Altres expressions com ara subir a los cielos o
bajar a los infiernos serien discutibles.
En el mateix capítol (podeu veure'l en la web de RTVV), en un lloc a on
donen classe de cuina, es llig en la pissarra “cuscús amb fruits secs”. En
valencià es diu i s'ha dit sempre amb fruita seca, en femení i en
singular. Només ho hem dit d'eixa manera. Exemples literaris a on trobem la
denominació fruita seca n'hi han moltíssims, però en posaré només u, de
la novel·la Sense la terra promesa d'Enric Valor i Vives. És
aquest:
«Es van asseure en els pedrissos, tocats per l'ombra de la carrasca. I
allà, rústicament, menjaren olives senceres, fruita seca, i begueren sengles
nuvolets d'aiguardent anisat.»
Ja veiem que Enric Valor, que sabia valencià, escriu fruita seca
(no 'fruits secs') i nuvolets (no 'palometes'). Ja comprenc que no tothom
sap valencià com Enric Valor, però sempre és possible deixar-se assessorar per
qui en sap.
2)
Article puplicat en L'Espira (suplement
del Diari de Balears) diumenge 11 de desembre del 2011 en la secció “La
llengua a l'abast”
Article publicat en el blog EL DO DE LA
PARAULA dilluns 12 de desembre del 2011
Jaume Corbera
Un dia, mirant llibres a una llibreria, vaig veure aquest títol
que em va cridar l'atenció, i tot d'una vaig pensar que el títol responia al fet
relativament estrany que a Berlín, una ciutat del centre d'Europa on normalment
hi fa fred i mal temps, hi fes sol. És a dir, pareixia que el títol destacava
una circumstància més bé excepcional, com si diguéssim “Nevada a Palma”; és allò
que solen fer els títols: proclamar qualque fet extraordinari, per a cridar
l'atenció. Vaig agafar el llibre per a examinar-lo amb més detall i veure de què
anava i llavors vaig descobrir que el títol no es referia al temps a Berlín,
sinó a una situació concreta de solitud a Berlín. Aleshores tot d'una vaig
pensar: ¿i per què el títol del llibre, podent ser clar i inequívoc, és així
d'ambigu? Per a començar, aquest títol no correspon exactament a l'original
alemany: Jeder stirbt für sich allein, obra de l'autor Hans Fallada
(1893-1947), que en català seria Tothom mor tot sol; però ja sabem que en
les traduccions el títol molt sovint s'adapta i, per tant, qualsevol canvi hi és
acceptable… mentre sigui clar. I vet aquí la qüestió: en català general i
popular per a expressar l'estat de soledat es diu “tot sol - tota sola”, amb
aquesta construcció en què l'adjectiu sol és reforçat amb tot, una construcció
documentada en llatí medieval (Quadam die miles ille, equitans totus solus et
inermis, accessit ad ciuitatem ubi praelatus iste morabatur. Et totus solus
uenit in praesentia huius praelati humilius [Ramon Llull, Liber de sancta
Maria: XXI De spe], quidam miles equitabat supra suum mulum totus
solus [Ramon Llull, Ars breuis: X De decima et ultima distinctione]),
semblant a aquesta altra, en la qual és el numeral que és reforçat: hi hem
anat totes tres, també documentada en llatí medieval (ad totus tres
equales cartas factas fuerint [‘Lex romana raetica curiensis': 25]). Aquest
reforçament de sol - sola (en són quasi equivalents l'anglès all
alone i l'alemany ganz allein) i dels numerals amb tot - tota
degué estar bastant estès en el llatí vulgar de finals de l'Imperi, perquè
apareix en texts d'autors de diverses contrades, però sembla que només es va
conservar en el llatí propi de l'espai de l'antiga Gàl·lia transalpina, avui més
o manco coincident amb França, dins el qual es va formar el sistema català. Per
això, existeix la mateixa construcció a tot aquest espai lingüístic: je suis
venu tout seul en francès, soi vengut tot sol en occità i he
vengut tot sol en català; o elles sont parties toutes les quatre en
francès (en aquest cas, com es veu, mantenint l'article), son partidas totas
quatre en occità, són partides (o han partit) totes
quatre en català. Aquestes construccions són absolutament usuals en tot el
català col·loquial, en què sol tot sol (i mai més ben dit) com a atribut
o predicatiu és ben rar, si bé gramaticalment és possible. En castellà, però, no
existeixen, i com que el model castellà pesa molt fins i tot damunt la llengua
catalana literària, a l'hora de construir texts de registre culte (literari,
però també no literari), hi ha una tendència a posar només sol - sola,
com si la construcció popular, tan genuïna, fos considerada indigna d'aquest
registre, amb la qual cosa en realitat se'n deriva un acostament al castellà
que, al cap i a la fi, no és més que una altra conseqüència de la interferència.
El rebuig injustificat d'aquesta construcció tan legítima és el que provoca un
títol equívoc com el d'aquest llibre, que s'hauria pogut evitar fent-lo, amb
tota la naturalitat del món, Tot sol a Berlín. Ningú, així, hauria pogut
entendre altra cosa que allò que volia dir. No cal fer les coses complicades
quan realment són ben simples.
3)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 9 de desembre del 2011
Sentint una entrevista en una ràdio local, m'adoní que la locutora no
feia la distinció entre els verbs «fregar» i «escurar». La seua contertuliana,
monitora d'un curs de cuina i d´altres habilitats domèstiques, sí que els
diferenciava, i, per exemple, deia: «la paella no queda ben "escurà", si no
agarrem un bon fregall i la freguem amb ganes». En valencià, «fregar», en el
sentit de netejar, és l´acció de friccionar amb un fregall, una baieta, un drap,
una monya, etc., qualsevol superfície dura que es vullga netejar. A més, té
altres accepcions. Mentre que «escurar», a banda d'altres significats, és,
específicament, netejar els elements de la vaixella: gots, plats, culleres,
cassoles, tenedors, etc. En castellà, els dos sentits esmentats s'assimilen en
el verb «fregar».
La locutora, que la conec, és d'una actitud inequívoca a
favor de l'ús públic i privat del valencià, és llicenciada en periodisme i està
en possessió dels certificats acreditatius d'una competència lingüística alta.
Parla un valencià de llibre, ben acurat des del punt de vista acadèmic, però no
discrimina «escurar» de «fregar». Tot ho fregava, com en castellà. Tampoc
deixava l´escurada a eixugar-se, sinó que la «secava» o «assecava». I torcar,
torcava ben poquet. Calcant del castellà, llevava o netejava la pols o els
esguits, i no els torcava.
La monitora, que parlava el valencià familiar i del
carrer, sí que precisava cada acció amb el verb corresponent. Els componedors de
la dita llengua culta no s'han ocupat massa d'eixes minúcies. I sí que s'han
preocupat molt d'establir i potenciar un model acostat a l'estàndard general
(eufemisme de model barceloní, amb algun retoc convergent) i molt poc
d'aproximar el valencià culte a la parla tradicional i natural. I el resultat és
un patró lingüístic parcialment artificiós, calcs innecessaris i pèrdua de
precisions i matisos expressius. El cas és que tots els diccionaris, tant els
valencians com els catalans i balears, arrepleguen ben bé la distinció entre
«escurar» i «fregar»; «eixugar» i «secar» (o «assecar») i entre «netejar» i
«torcar», però el model de l'escola ha de posar més èmfasi en l'ús d'alguns
vocables ben nostrats que, per uns motius o altres, van perdent força.
jesusleonardo.gimenez@gmail.com
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI
dijous 15 de desembre del
2012
Motacions
Setciències?
per Màrius
Serra
La primera vegada que em
vaig demanar per quins set sous havien de ser set i no vuit les ciències que
dominés un saberut em van venir al cap els estudis medievals. Set és la suma de
les tres arts liberals del Trívium (Gramàtica, Dialèctica i Retòrica) i les
quatre del Quadrívium (Aritmètica, Música, Geometria i Astronomia). Seran el
trivi i el quadrivi l'origen etimològic del terme setciències? Resulta menys compromés
explicar l'origen d'un topònim que hi ha als límits del meu barri d'Horta: Els
Quinze. Se'n diu així perquè allà acabava el trajecte de tramvia que cobria el
bitllet de quinze cèntims. La gent hi baixava i, per tal d'estalviar-se uns
centimets, feia a peu l'últim tram fins a Horta (de gairebé dos quilòmetres).
També sembla clar que la manera d'indicar un cert caos tot dient “Això sembla
Can Seixanta” prové d'una fàbrica del Raval barceloní caracteritzada pel tarannà
més aviat relaxat de propietaris i treballadors. No voldria pas semblar un
setciències, però aquí només cal dominar l'aritmètica, perquè aital establiment
ocupava els números 18, 20 i 22 del carrer de la Riereta. Si en sumeu les xifres
de seguida veureu d'on surt la xifra de Can Seixanta.
Article publicat en indirecte.cat dimecres
14 de desembre del 2011
Joan Lladonet
La gravetat de les actuacions, una rere l'altra del Govern del PP, que es
refereixen a la llengua i a la cultura de les Illes Balears no pot esser més
elevada. Van desmuntant tot l'edifici normalitzador que s'havia anat construint
des que vàrem recuperar aquesta esquifida democràcia que tenim. Van desmuntant
totes les propostes que els fan els partits de l'oposició, quan els recorden que
van infringint la Llei una vegada i una altra. Creuen que tenen llicència per
fer qualsevol cosa, perquè tenen majoria absoluta i si no fan cas, quan els
convé, de les lleis existents, deu ser que pensen que si es va als tribunals, hi
haurà uns jutges que els donaran la raó.
No es conformen torejant
l'Estatut d'Autonomia, quan tanquen TV de Mallorca i Ona Mallorca. No tenen cap
mirament a posar unes 150 persones a l'atur i deixar unes quantes empreses sense
feina, per un cost ínfim, quan el Govern no va tenir cap mirament a pujar el sou
dels consellers, amb l'excusa que com que n'hi havia menys, tindrien més feina.
Se sap de sempre que la tasca de qualsevol governant és de 24 hores diàries. Ja
ho era abans amb els governs anteriors. Els corresponia retallar el sou i no
augmentar-lo. L'Estatut d'Autonomia, a l'article 90.3 diu: Els mitjans
públics de comunicació orientaran la seva activitat a la promoció de la cultura
de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. La radiotelevisió de Mallorca
feia escrupolosament el que diu aquest apartat, però si aquesta cultureta no els
interessa, es dediquen a combatre-la.
Vàrem poder llegir a l'Ara - Diari
de Balears de dia 8 de desembre, que la majoria absoluta del PP havia rebutjat
el dia anterior una moció dels socialistes en què es demanava a IB3 que complís
la llei i mantingués el català com a llengua vehicular de la programació, quan
ja han eliminat el català de les pel·lícules i de les sèries. La defensa
barroera dels polítics del PP va ser utilitzar un argument que és una veritable
mentida. Diuen que els que protesten és perquè no volen el castellà a IB3. Un es
queda sense paraules de veure l'esforç intel·lectual que fan per a defensar, el
que simplement és un lingüicidi. Vulneren la Llei i no la compleixen, ja que
l'Estatut a l'article 90.2 diu: Els mitjans públics de comunicació vetllaran
pel compliment del model lingüístic previst a l'Estatut d'autonomia. I
aquest model lingüístic s'explica a l'article 4, només citaré l'apartat 3 que
afirma el següent: Les institucions de les Illes Balears garantiran l'ús
normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per
assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la
igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes
Balears. No necessita massa explicacions, però si quedava algun dubte que
incompleixen les lleis d'aquest país, vegem què diu la Llei de Normalització
Lingüística: L'article 28.1 exigeix al Govern i ho afirma taxativament i sense
ambigüetats que el català ha de ser la llengua vehicular d'IB3. Ho fa així:
1.El català ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i de televisió
i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l'Administració
autònoma o sotmesos a la seva gestió. 2. El Govern de la Comunitat Autònoma ha
d'impulsar la normalització de la llengua catalana a les emissores de ràdio i
canals de televisió estatals o privats, a fi de promoure l'ús del català com a
llengua pròpia de les Illes Balears. Ni la volen com a llengua vehicular,
ni la volen impulsar, sinó que fan tot el contrari, es dediquen a tancar les
emissores que complien rigorosament el que diu aquest apartat. Això significa
que el Govern del PP vulnera i toreja tota quanta llei protegeix el patrimoni
més valuós del poble de les Illes Balears.
Per no allargar més l'article,
ja no citaré les normes que es refereixen a la necessitat d'establir convenis
amb altres comunitats que tenen com a pròpia la llengua catalana, per a
promoure-la i intercanviar material, cosa que es feia fins ara, amb les
pel·lícules i sèries que feien per IB3, i que se les podia veure en català, ja
que el govern anterior complia l'apartat corresponent de la Llei, cosa que ara
no es vol fer. L'altre dia feien una pel·lícula que amb el sistema dual es podia
veure en castellà i en xinès. A Madrid, els ideòlegs de la FAES els posaran una
medalla a aquesta colla de persones que han traït la seva llengua, la seva
cultura i la majoria dels seus votants, que ignoren el que suposen aquestes
vulneracions de la Llei.
6)
Publicat en tribuna.cat dilluns 12 de
desembre del 2011
Carme Forcadell
El passat mes de novembre, el Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears va sentenciar en favor dels pares que
van demanar poder escolaritzar el seu fill en castellà durant l'Ensenyament
Infantil i el primer cicle de primària. També va dictaminar que el castellà ha
de ser llengua vehicular de l'ensenyament.
Aquesta sentència confirma la ruptura definitiva del consens
sobre la llengua que es va assolir, de manera comuna i consensuada, a les Illes
quan es va restablir la democràcia.
El contingut d'aquesta sentència és
de sobres conegut perquè és el mateix, si fa no fa, que el de la sentència que
va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ara fa un any en un cas
similar. Però aquest cop el Tribunal treballa d'acord i amb la mateixa direcció
que el Partit Popular de les Illes Balears que, des que va entrar al Govern, ha
fet palesa la seva voluntat de substituir el català pel castellà en tots els
àmbits públics d'ús de la llengua.
La setmana passada, els treballadors
de Televisió de Mallorca van sortir en pantalla per acomiadar-se del
telespectadors després d'emetre el darrer informatiu. Per tancar les seves
emissions TV Mallorca va emetre dos concerts el de les Il·lusions de Biel
Majoral, amb la banda de Ses Salines, i el Siau qui sou de Guillem d'Efak, amb
la banda de Manacor. Ambdós concerts van ser l'adéu de la televisió en català de
les Illes.
El nou president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua,
Ramon Ferrer, va reiterar en el seu discurs de presa de possessió del càrrec,
amb la presència del president del País Valencià, Alberto Fabra, la seva
voluntat d'apropament i col·laboració amb les entitats secessionistes Lo Rat
Penat i la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, ambdues conegudes per estar en
contra del valencià normatiu. També va dir que resulta indispensable per a l'AVL
mantenir la col·laboració amb altres institucions acadèmiques de fora de la
Comunitat Valenciana, i va posar com a exemple les activitats desenvolupades amb
la Universitat de Barcelona, l'Institut Ramon Llull, la Xarxa Universitària
Lluís Vives, la Universitat de les Illes Balears i la Biblioteca de Catalunya,
però no va dir si pensava o no col·laborar amb l´Institut d'Estudis
Catalans.
Els tribunals espanyols, esperonats pel PP i amb la connivència
del PSOE, estan dinamitant els grans consensos socials sobre la llengua que es
van aconseguir, a tots els territoris de parla catalana de l'Estat espanyol, a
l'inici de la democràcia, i han obligat una part cada cop més important del
territori a exercir el resistencialisme cultural i lingüístic.
Primer va ser al País Valencia on es van haver d'organitzar
per resistir a la destrucció sistemàtica i organitzada de la llengua, que ha
pogut sobreviure gràcies a l'esforç i la bona feina de la Federació d'Escoles en
Valencià i d'altres entitats similars. Ara, és a les Illes Balears on la llengua
ha iniciat un període d'involució que ens retorna a l'època franquista. Algunes
veus expertes ja han manifestat que es veuran obligats a practicar el
resistencialisme cultural si no canvia la política lingüística del
PP.
Mentrestant a Catalunya estem vivint una gran mentida, fem veure que
la sentència contra l'Estatut no existeix i que el català continua sent llengua
preferent, però el PP ben aviat ens farà adonar que la sentència existeix i que
el català ja no és llengua preferent i, si no hi posem remei, ens podem trobar
com a les Illes Balears o com al País Valencià.
7)
Núria Puyuelo
Una expressió que es fa servir molt en el llenguatge
periodístic és donar el vistiplau (“Vistiplau a la reducció del servei de
bus a Tarragona”, “L'exèrcit sirià actuava amb el vistiplau del govern”...). El
mot vistiplau sovint genera confusió. Com l'hem d'escriure, junt o
separat, amb guionets o sense? Les dues expressions, vistiplau i vist
i plau, són correctes i signifiquen ‘verificació i conformitat d'un
document'. La forma que es considera incorrecta és vist-i-plau, ja que ha
quedat en desús des que l'Institut d'Estudis Catalans va canviar la normativa
referent als guionets el 1996.
La diferència entre les dues expressions la trobem en el seu
ús. La locució vist i plau és una fórmula administrativa que es posa al
peu de pàgina d'un certificat, abans de la signatura, per indicar que el
document ha estat verificat i que és conforme. Per tant, no es fa servir dins
del text, sinó aïlladament per introduir una firma. L'expressió està formada per
dos verbs en present coordinats per una conjunció i equival a la frase “he vist
el document i hi estic conforme”. En canvi, la forma vistiplau, la més
usada, és la locució substantivada de vist i plau i per tant actua com un
nom: utilitza l'article (“El document ha de dur el vistiplau del director”) i es
pot pluralitzar (“En aquest certificat falten els vistiplaus dels gerents”).
D'aquí deriven les expressions donar el vistiplau i obtenir el
vistiplau, entre altres formes.
8)
Bernat Dedéu
L'Ajuntament de Barcelona ha decidit felicitar-nos
l'aniversari del messies amb la web “Feliç Barcelona”. Aquest eslògan
castellanitzat, que apel·la implícitament a Feliz Navidad, no només
manifesta un error lingüístic: que l'Ajuntament escampi aquest “Feliç Barcelona”
implica que la institució assumeix que els seus ciutadans diuen habitualment
“Feliç Nadal”, en lloc de “Bon Nadal” o “Bones Festes”. Dir “Feliç Barcelona” no
és només no tenir ni la més mínima idea de català: és, per més inri, vantar-se
d'una fastigosa indiferència cap a la llengua pròpia, normalitzar un ús del
català cada vegada més xava i pensar que el català no pot ser emprat en la
publicitat institucional si no és traduït de l'espanyol. Entenc que l'alcalde
Trias, que ja té ideat el pacte municipal amb el Partido Popular, celebri el
casori emprant la nostra llengua al nivell de la il·lustríssima intel·ligència
de l'Albertito Fernández Díaz. Però caldria urgentment que tots aquells que
gallegen de tenir sang inequívocament catalana, sobretot quan es parla de
disposicions addicionals, comencessin a ser conseqüents.
Barcelona mai no podrà ser feliç si no és la capital de
Catalunya: en altres mots, la capital del català. Per filtrar la llengua a
l'espanyol als òrgans públics, benvolgut alcalde, parlem tots en espanyol i
llestos. Així ho hauria de fer, per exemple, el portaveu d'una de les nostres
més venerables institucions, que –en declaracions a la nostra– va afirmar
que la darrera victòria del Barça davant el Madrid havia estat “un
gustassu”: el nivell del soci 12.556 difereix, com veuen, del joc dels
nostres genis... Amb aquests lletraferits, no és estrany que Barcelona tingui el
“gustassu” de veure com cada any que passa es perd un punt percentual de
coneixement de la llengua a la capital. Espanya ens roba molts calés, és cert,
però hi ha ajuntaments públics que ens estan retallant progressivament la
llengua, institucions comandades per xonis que van de patriotes i que no
poden desitjar-nos “Bones Festes” o celebrar el goig amb normalitat. Aquesta és
la seva Barcelona: “Feliç Nadal! Un gustassu!”
9)
Editorial Moll us desitja bones
festes
Arribam a Nadal amb la mirada posada en
l'any vinent i amb l'esperança que sigui millor que aquest que ara fineix,
senyorejat per la crisi generalitzada que assota amb inesperada persistència la
nostra societat. No són gaire falaguers els auguris que fan per l'any que ve la
major part dels que tenen qualque cosa a dir en els afers econòmics, però, com
hem dit, ens el miram amb esperança.
Sobretot perquè els lectors saben que els
llibres són béns sense data de caducitat que per un mòdic preu proporcionen
coneixement, formació i entreteniment de qualitat, i en conseqüència, han
sostingut amb les seves adquisicions tot l'entramat d'editorials, distribuïdors
i llibreries que fan de mitjancers entre ells i els autors.
Aquest 2011 hem pogut copsar amb més
força, si pot esser, la indestructible solidaritat dels lectors envers la nostra
editorial, doblement valuosa en aquest context advers que afecta a parts iguals
empreses com la nostra i ciutadans de tota mena i condició. Volem aprofitar
aquest missatge de Nadal per agrair sincerament el suport que
ens brinden i que ens empeny a tirar endavant amb absoluta determinació. Gràcies
per haver-nos tingut en compte quan compraven a la seva llibreria de confiança,
o en entrar a internet
.
Vagi també el nostre agraïment per a tots
els col·laboradors que ens han fet costat: autors, traductors, crítics,
periodistes, professors, impressors, distribuïdors, editors, llibreters i
bibliotecaris.
Us desitjam a tots Bones Festes i us
convidam a visualitzar la nostra nadala
.
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
27).
48. (Amb
motiu del 1r disc en llengua catalana) Em sembla que continuaré
cantant en català; era com una mania que tenia, no m'acabava de fer el pes i és il·lògic
perquè el català és la llengua en què m'expresso millor, en què penso i em
comunico.
Bet
Cantant
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
botja
2) Albert Jané - Sobre el complement del
nom
3) Antoni Llull Martí - L'estol del rei
En Jaume
4) Pau Vidal -
Fato
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Adagis. Lletra C)
6) Quim Gibert -
La felicitat dels
altres
7) Articles d'Albert Pla
Nualart
8) Pere
Ortís - Vessament
cerebral
9) Ramon Sangles i Moles - Trobar la paraula
justa
10) Joan Tudela - Comunicació escrita:
l'adequació
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2012 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací