InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 573 (dilluns 19/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana podeu llegir tots els butlletins tant d'InfoMigjorn com d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han enviat fins ara en l'enllaç:
 
 
1) Carla González Collantes - El defecte del valencià
 
2) Isabel-Clara Simó - El català, amenaçat
 
 
4) Manuel Cuyàs - "Els Nadals"
 
 
 
7) Jornada en memòria de Ramon Amigó
 
8) Acte d'inauguració de la 2a edició (2011-2012) del màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
 
Article publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimecres 7 de desembre del 2011
 
 
Carla González Collantes
 
Tan cert és que el valencià no és català (i que els catalans “mos” volen furtar la paella) com que és una llengua totalment diferent d’altres llengües romàniques: no s’entén gens ni mica i és molt difícil d’aprendre. És precisament per això últim que quan torne a València per passar el cap de setmana o les vacances, molt sovint no m’entenen quan demane “una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor” o “un tallat, per favor”. Però jo, com que sóc una maleducada, insistisc: “una barra de pa, per favor”, “un quilo de tomaques, per favor”, “un tallat, per favor”. Ja se sap que els que parlem valencià, els que tenim aquest defecte, ho fem només per emprenyar i per dur la contraria. Tota la culpa és dels nostres pares, que no sols ens parlaven valencià a casa, sinó que també ens van matricular en la línia amb l’únic objectiu de fer-nos infeliços i ignorants.
 
És també perquè el valencià és tan i tan difícil que la immensa majoria dels polítics valencians (del PP, no per casualitat) ni l’entenen, ni el parlen, ni el llegeixen, ni l’escriuen. D’exemples, en tenim més d’un, com ara aquest o aquest altre. Però no és culpa seua! A més, tenen coses molt més importants a fer que aprendre la llengua pròpia dels valencians. Prou feina tenen ja llegint el Tirant lo Blanc, la breu obra de teatre escrita per l’iranià Ausiàs March el 1910, o la Bíblia, poemari publicat recentment pel xinés Toni Cucarella. No els demanem més, que no donen l’abast!

Prou queixes, doncs. El PP sap molt bé què ens convé a “todos los valencianos”. Confiem-hi a ull clucs! Recordem que és gràcies a ells que tenim “grandes eventos”, una de les taxes més altes d’atur de tot l’Estat espanyol, acudits sobre el cas Gürtel (per allò de riure per no plorar...), Terra Mítica (que tants beneficis ha donat), l’aeroport de Castelló (sense avions, però aeroport al cap i a la fi), una televisió pública, de qualitat i en valencià... Ai, no, això últim no ho tenim. Però... I què? Podem presumir de moltes altres coses, com ara de ser una de les comunitats autònomes més riques i amb menys dèficit, perquè els “nostres” governants han sabut fer les coses ben fetes i tal. Com? Que això tampoc no és veritat? Espereu-vos, que Canal 9 ho repetirà unes quantes vegades més i ja tindrem el problema solucionat.

Però tornant al tema de la llengua... Ho tornaré a dir per si ha quedat algun dubte (i no perquè pense que les mentides, a força de repetir-les, es tornen veritats): el valencià, que no és català, és una llengua molt difícil. Així doncs, no demanem als valencians que el parlen, i encara menys als polítics, que prou feina tenen ja.

 
 
 
Isabel-Clara Simó
 

Potser no som prou conscients que la llengua catalana no sols continua en perill sinó que està en màxim perill: al País Valencià, tancant espais informatius, com TV3 o advocant per un ensenyament trilingüe, que significa, en la pràctica, la marginació del català; a les Illes, on el català, segons les noves normatives del govern del PP, tindrà un paper marginal; i al Principat, on, arran de les darreres sentències i del triomf esclatant del PP arreu de l'Estat hi haurà un increment de queixes, magnificades per alguns mitjans i que, sense tenir en compte que són molt minoritàries, es presentaran com un obstacle per a l'educació de “tothom” i un atemptat a la llibertat (!). Per cert: els castellanoparlants no són un 50%: són el 100% dels catalans, perquè el castellà és llengua obligatòria a Catalunya; ho dic per si a algun amant de la llibertat se li havia oblidat.

Ara mateix, Escola Valenciana, l'estupenda línia en valencià que ha tingut uns èxits pedagògics sense parangó, es veu amenaçada. Han fet públic un manifest en què reclamen tres punts: deixar de perseguir i marginalitzar la llengua a l'ensenyament; incrementar, doncs, l'ensenyament públic, de qualitat en la llengua dels valencians. El segon punt és que s'admeti que l'àrea lingüística del català comprèn les Illes, el Principat, Andorra, la Franja, el País Valencià, etc., sense embuts. I el tercer, que la unitat de la llengua no estigui reconeguda, com ho és, en àmbits estrictament acadèmics, sinó que sigui divulgada arreu. Ara fa 79 anys de les Normes de Castelló, on gent del nord i del sud, insulars i peninsulars van acordar aquesta unitat.

El blaverisme més agressiu ja no existeix, per raons generacionals, si bé l'espanyolisme se'n serveix amb una violència inusitada i sense arguments. L'anticatalanisme és fomentat des del poder. I la llengua, considerada un artefacte inútil que només defensen un grapat de fanàtics. Com fa quaranta anys...

La llengua que està en perill és la llengua de tots els catalans, del sud i del nord. I, com deia Fuster, si no la defensem nosaltres, no vindrà ningú a defensar-la. És imprescindible que escoltem els altres parlants del català i que en fem causa comuna.

3)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 7 de desembre del 2011
 
 
La mesura s'aplica a partir d'avui amb 'L'abella Maia', 'Pekola' i 'Zeke i el seu pad màgic' · Ho han presentat el conseller Císcar i el director de RTVV
 
El conseller d'Educació, José Císcar, i el director de la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, han anunciat que Canal 9 emetrà dibuixos animats en versió original anglesa, subtitulats en català. Concretament, la canalla haurà de seguir 'L'abella Maia', 'Pekola' i 'Zeke i el seu pad màgic' amb aquesta modalitat a partir d'avui mateix.

Císcar i López Jaraba han justificat la decisió pel 'cost mínim' de la iniciativa, perquè s'aprofiten recursos existents a Canal 9. Segons el conseller, tan sols s'ha hagut de fer la traducció i la subtitulació al català, 'amb un cost de 23.000 euros'. Císcar ha diu que es pretén que els nens 'puguin compaginar l'anglès amb la lectura en valencià' de manera que 'es familiaritzin amb la llengua anglesa'.

 
4)
 
Publicat a
 
 
 
Manuel Cuyàs
 

Avui que és la Mare de Déu Torronera i que a Arenys de Mar és la Mare de Déu Fumadora, o sigui avui que és el dia en què tradicionalment començava el cicle nadalenc, jo proclamo que si al carrer, a les botigues, a la ràdio, per la televisió o pel Twitter haig d'anar sentint o llegint “els Nadals” o simplement “el Nadal”, desconnecto ara mateix de tot i de tothom i no torno a parar orelles fins passat Reis.

Des de quan a Catalunya hem dit “el Nadal” o, encara pitjor, “els Nadals”? Mira que la cançó és clara: “Ara ve Nadal...” No “el Nadal” ni “els Nadals”, “Nadal”.

L'altre dia denunciava aquesta manera de dir en una reunió, i algú que encara no sé si parlava seriosament o em volia prendre el pèl es va pensar que jo era un anticlerical contrari a les festes de Nadal que advocava per substituir “el Nadal” i els “Bons Nadals” que ell creia correctíssims, per “les festes” i les “bones festes”.

Representa que Nadal és l'època de l'any en què donem més corda a la tradició, a tot allò que per anys i generacions que passin es manté inamovible. Destapem la capsa de les figures, i sant Josep ens dóna un disgust si ha perdut un braç. Tastem l'escudella, i hi volem trobar l'exacte gust de cada any. Encetem els torrons i han de ser els de sempre, amb tantes ametlles i amb tanta mel. Doncs bé, no sé què passa però quan arriben aquestes dates tallem braços i mànigues a la gramàtica i al nom que sempre han tingut les coses amb la més gran tranquil·litat. També hi ha els que diuen “Nit Bona” i “Nit Vella”. Els deixarem córrer per no posar-nos nerviosos, però abans direm que entre els que fan anar la tradició oral en doina jo hi reconec alguns que després s'indignen amb els que no fan tió i confien els regals al Papa Noel, que és un estranger, un barbarisme cultural.

He explicat l'anècdota molts cops, però és que m'agrada tant que no em cansaria de repetir-la. Fa uns anys per aquestes dates una presentadora de televisió va preguntar a Pasqual Maragall si era cert que passaria “els Nadals” a l'Argentina amb la seva filla. El president i nét del poeta va respondre amb la naturalitat de qui posseeix el geni de la llengua: “Bé, només aquest, eh?”

 
5)
 
Article publicat en indirecte.cat dimecres 7 de desembre del 2011
 
 
Joan Lladonet
 
Aquesta és una qüestió que ha de preocupar molt la comunitat educativa, ja que una part de l’alumnat, sense haver-ho triat (ja que haurà estat una caparrudesa dels pares i/o mares) es veurà abocat a tenir dificultats per a obtenir el Graduat en acabar els estudis d’educació secundària obligatòria.

Per començar hem de saber que la comunitat educativa està formada per tres elements (alumnes, pares/mares i mestres). Tots tres estan d’acord que l’escola hauria de suposar un lloc de formació per als tres elements, especialment per als i per a les alumnes que són l’estament que ha d’aconseguir formar-se durant un període llarg de la seva vida i que al final d’aquesta etapa se li ha de certificar que l’ha aconseguida. No es pot oblidar que l’element expert i tècnic en educació, formació i instrucció és el professorat. Aquest és l’encarregat de preparar, dirigir, coordinar i facilitar totes les tasques que suposen l’ensenyament – aprenentatge de l’alumnat i que quan faci falta canviarà la metodologia o el sistema d’ensenyament en benefici d’aquest; serà el qui aconsellarà les famílies perquè col·laborin en la facilitació de les tasques que han de realitzar els infants per a aconseguir els objectius proposats.

Una vegada que queda clara aquesta qüestió, faré una breu anàlisi de la llengua utilitzada al primer ensenyament i durant tot el període escolar obligatori. Per començar s’ha d’aclarir que el professorat és i ha estat sempre conscient que a la Llei de Normalització Lingüística de 1986 es parla de poder triar la llengua del primer ensenyament i també és conscient que a la mateixa Llei es manifesta que en acabar els estudis obligatoris ha de dominar el català i el castellà correctament i d’una manera semblant, de tal manera que pugui viure en qualsevol de les dues llengües. Aquest professorat duu més de 30 anys de pràctica per a saber com s’havia de fer per aprendre bé les dues llengües (entendre-les, parlar-les, llegir-les, escriure-les, amb un domini adequat de l’ortografia, la morfologia, la sintaxi, el lèxic, la fonètica, etc.). Després d’emprar diferents metodologies i ajudats pels estudis sobre el bilingüisme, que asseguren que una llengua no s’aprèn si l’aprenent no dedica a practicar-la quasi una quarta part del seu temps vital, es va comprovar que la llengua catalana no s’aprenia si no era la llengua del primer ensenyament i la de la resta d’ensenyaments fins a acabar el període obligatori.

Les escoles que han duit a la pràctica aquest tipus d’ensenyament han aconseguit que l’alumnat, en acabar l’ESO, dominàs el català i el castellà. He conegut alumnes de 17 anys que havien assistit a alguna escola concertada on només s’ensenyava el català com a assignatura que no t’entenien el català quan els parlaves. Desconeixien l’habilitat d’entendre que és la primera que s’ha d’aprendre en el camí d’assolir una llengua. És per això que la part tècnica i especialitzada de l’escola (el professorat) va aconsellar i aconsella que no es triï la llengua del primer ensenyament ni dels restants.

S’ha de tenir en compte que durant un llarg període de temps, el professorat de llengua catalana ha estat molt condescendent amb el seu alumnat, ja que ha entès i ha comprès la situació en què es trobaven els i les alumnes i ha arribat a aprovar-ne molts que no estaven en condicions de fer-ho. També s’ha tingut molta comprensió amb l’alumnat immigrant que si arribava a l’edat de l’ESO, el professorat l’aprovava si demostrava que havia posat interès en l’aprenentatge. També sembla que hi ha hagut certs centres que no tenien massa interès en la llengua catalana, que aprovaven l’alumnat sense la preparació adient. Qui s’ha dedicat més de 40 anys a aquesta professió, sap que ordres d’aquest tipus existeixen.

El fet que ara un jutge, que no coneix cap d’aquestes raons, digui a una família que pot triar la llengua del seu primer aprenentatge és una cosa lògica i normal. Allò que no és lògic és que una família dugui aquesta qüestió als tribunals. Si ara la Conselleria d’Educació, amb una bena als ulls i amb la consigna de fer mal al català, autoritza a elegir la llengua del primer ensenyament, tria molt difícil de dur a terme i difícilment viable, el que és més segur és que prepara dins cada escola en què això ocorri una línia o un grup d’infants que en acabar l’ESO no dominaran la llengua catalana, i que, per tant, no podran aconseguir el Graduat d’ESO. Sobre aquesta qüestió, crec que és molt necessari reflexionar i prendre decisions assenyades, ja que el domini de la llengua catalana s’ha d’exigir per a poder aconseguir el títol corresponent. No sé si m’heu entès, encara que ho he intentat.
 
 
6)
 
Article publicat en el diari Levante-EMV divendres 9 de desembre del 2011
 
 
Francesc Felipe
 
La presentació de l'Abella Maia en versió anglesa subtitulada en valencià va ser definida, en declaracions del director general de Ràdio Televisió Valenciana, José Luis Jaraba, com a una fita en la història de la Televisió Valenciana. La veritat és que tot el món pensa que podrien clarament haver triat una altra sèrie d'animació per fer la presentació en societat. Primera, perquè és una sèrie pràcticament retro o vintage; segona, perquè és una sèrie poc anglesa ja que realment és un producte de Nippon Animation al Japó per a les cadenes ZDF (Alemanya) i ORF (Àustria) amb una banda sonora txeca, i tercera, i més important, la versió anglesa té un nivell pensat per a xiquets angloparlants i no adaptat per a xiquets que encara ni entenen ni parlen la llengua anglesa a eixe nivell. Aprendre realment, aprendran poc.

Que quede clar que no em sembla mala idea que se puguen emetre en versió original subtitulada en valencià algunes sèries infantils o juvenils a Televisió Valenciana. Al contrari, pense que és un fet positiu. Però siguem seriosos. Tots els lectors i lectores tenen un comandament de televisió o un aparell de TDT a casa on poden seleccionar idioma i subtítols. Per tant, ¿quina és la novetat? La novetat és que, després de 23 anys, RTVV carrega una volta més contra el doblatge valencià en ares d'un plurilingüisme que, atenció!, sembla que només existirà a TVV. Però, sincerament, ¿no deuria ser un pacte de totes les cadenes estatals apostar pel plurilingüisme i no només en anglés, sinó en qualsevol de les llengües de l'Estat i de la Unió Europea? ¿O el plurilingüisme és un invent només per als valencians? És obvi que la gran majoria dels valencians estem completament d'acord i volem que tots puguem parlar en valencià, en castellà, en anglés, i en una segona llengua estrangera, però a més de bones intencions cal un poc de rigor per aconseguir-ho.

Les dos versions, la doblada al valencià i la subtitulada, són perfectament compatibles. Però a més de compatibles són necessàries ja que de fet els xiquets i les xiquetes comencen a llegir a partir dels 5 o 6 anys i no tindria sentit emetre només una versió amb subtítols tal com sembla que s'ha anunciat. Senzillament, perquè alguns dels seus espectadors els demanaran als pares que canvien, per favor, a Disney Channel o a Clan TVE perquè encara no saben llegir en valencià o no amb prou rapidesa per a llegir subtítols, ni tenen prou nivell per entendre l'anglés. El més sorprenent de l´assumpte és que han començat subtitulant una sèrie que a més ja estava en versió doblada al valencià fa 20 anys, enlloc de començar amb una nova sèrie moderna, d´èxit i realment adaptada a l´aprenentage de l'anglés.
 
El resultat serà òbviament menys audiència als programes infantils de TVV si no es canvia el plantejament.
 
7)
 
Jornada en memòria de Ramon Amigó
 
Data: dimarts 20 de desembre de 2011

Lloc: Sala de Graus del Campus Catalunya, Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya, 35, Tarragona)

Programa:

19:00h Inauguració de l'acte

19:05h Eugeni Perea: Perfil humà i intel·lectual de Ramon Amigó

19:45h Joan Anton Rabella: Ramon Amigó: un mestratge en onomàstica

20:25h Pere Navarro: Ramon Amigó i els estudis onomàstics a les comarques meridionals del Principat de Catalunya

L'acte és obert a tothom.

Ramon Amigó (Reus 1925), traspassat recentment, al setembre del 2011, era una de les màximes autoritats en onomàstica i toponímia catalanes. Autodidacta, va arribar a tenir una informació sobre la matèria com cap professor universitari. Havia impartit sessions sobre onomàstica a la URV. El Departament de Filologia Catalana, amb qui Amigó estava vinculat per raons geogràfiques i personals, té el deute d'honorar la seva memòria i fer conèixer a la comunitat universitària el valor de les seves aportacions.
 
8)
 
Acte d'inauguració de la 2a edició (2011-2012) del màster d'Ensenyament de Català per a l'Acolliment Lingüístic
 
http://filcat.uab.cat/mecal

"Acolliment i llengua: del primer pas al sentit de pertinença"

A càrrec de: Isidor Martí, director de la càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

Dia: 21 de desembre
Hora: 18 h
Lloc: Sala de Juntes (G5/012) de la Facultat de Ciències de l'Educació de la UAB

9)
 
 
 
(divendres 16 de desembre del 2011)
 
 
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 26).
 

45. No hi ha poble sense cultura ni cultura sense llengua.

 

Ben

Artista

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací