InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 572 (dijous 15/12/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - Fer la figuereta i "fer el pi"
 
2) J. Leonardo Giménez - Els llits per a dormir
 
3) Màrius Serra - Catxo?
 
 
5) El SEPC davant la sentència del TSJIB contra el model d'immersió lingüística
 
 
7) ACTE DE LLIURAMENT DEL 31é PREMI DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR
 
8) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dilluns 5 de desembre del 2011

Fer la figuereta i "fer el pi"

Eugeni S. Reig

 

L'expressió fer la figuereta significa col·locar el propi cos en posició vertical i invertida, de manera que el cap quede a la part de baix i els peus a la part de dalt. També por ser amb les cames una mica obertes. En castellà, per a denominar aquesta manera de posar el cos, s'usa la locució hacer el pino.
El DIEC, en l'entrada figuereta, diu: «fer la figuereta: Posar-se de mans en terra i cames enlaire.» Aquesta mateixa definició ja apareixia el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra de l'any 1932. El DVal i el diccionari del SALT3 també la incorporen.
Malgrat que aquesta locució és encara ben viva en els diferents parlars valencians i malgrat les definicions dels diccionaris, ben antigues com hem vist, actualment, en moltes escoles valencianes, els mestres ensenyen als xiquets que açò s'anomena fer el pi, calc del castellà completament innecessari. La llengua castellana empra el nom del citat arbre en moltes més expressions com ara en pino o hacer pinitos, que nosaltres construïm de manera completament diferent. Si els ensenyants, en lloc de transmetre als jóvens les paraules i les expressions pròpies del nostre valencià tradicional –per sort encara ben viu– els transmeten un lèxic postís i acastellanat, no complixen amb la seua obligació. En lloc d'ensenyar, desensenyen.
 
2)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 2 de desembre del 2011
 
Els llits per a dormir
 
J. Leonardo Giménez
 
Cal anar molt a espai de no trabucar un "cauce" castellà per un llit valencià normal i corrent, cosa que, per les noves tecnologies, ocorre més del compte. I tot a causa d'aplicar massa arreu els traductors automàtics, i també per deixar-se sendes velles per novelles. A pesar que els programes informàtics de traducció van perfeccionant-se, encara succeïx que, segons quina siga la frase o estructura lingüística, poden traduir el mot castellà "cauce" per "llit" a seques. Com que este vocable, en la primera accepció, fa referència al moble que s'usa per a dormir o per a altres menesters en què cal estar ben desperts i despertes, la traducció de "cauce" per "llit" provoca interpretacions jocoses i equívoques. En frases com "El consenso se materializará dentro de los cauces establecidos", un intèrpret automàtic pot traduir "El consens es materialitzarà dins dels llits establits". I tant!

Fa uns quants anys, per raó de càrrec municipal, m'arribà una notificació d'un organisme superior en què informava de la concessió d'una subvenció per a "Neteja de vores de camins, barrancs i llits". Li la vaig mostar al company de corporació encarregat d'eixes faenes i va estar un mes fent conya de com trobaria els llits. I és que eixe vocable, quan no és sinònim de tàlem o de jaç, ha d'anar acompanyat d'algun complement o qualificatiu, "llit del riu", "llit fluvial", "llit de pedra (fonament)", "llit d'escala", "llit de brossa", etc.

La solució per a evitar alguns equívocs seria no provocar-los, i que "cauce" no es traduïra automàticament per "llit", perquè per al sentit fluvial d'eixa paraula castellana en tenim també altres ben nostrades i genuïnes com "caixer", inclosa en eixe sentit en el mateix SALT i en la majoria de diccionaris; i assenyalada expressament, per risc de desaparició, per Eugeni S. Reig en Valencià en perill d'extinció. I també tenim el modisme "eixir-se'n de mare", quan es desborda un riu. I en alguns pobles també es diu "caixa" a tota la cavitat entre marge i marge de rius, rambles o barrancs. Els que som de vora riu hem sentit moltes vegades "ve riuada, però l'aigua encara no se n'ha eixit de la caixa".
 
3)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI dijous 8 de desembre del 2012
 
Motacions
 

Catxo?

 
per Màrius Serra

 

A Artesa de Segre encara recorden el joc del catxo. Era una mena de sorteig que barrejava els jocs de cartes i els números de tómbola. En comptes de números acolorits els jugadors adquirien cartes d'una baralla fins que algú en tenia tres del mateix coll o bé tres reis. Els guanyadors s'enduien torrons, moscatell o cava, que llavors encara anomenaven xampany. Lògicament, si et tocava alguna cosa al joc del catxo deies que havies catxat. Una expressió que avui no pots deixar anar enlloc de Ponent sense aixecar suspicàcies o rialletes, perquè el sentit del verb catxar que s'ha imposat és clarament sexual. Catxar a Ponent és com cardar a Olot, fins al punt que podríem parafrasejar el famós “qui no carda a Olot no carda enlloc” amb un “qui no catxa a Ponent no és intel·ligent”. Que el verb catxar pugui tenir una relació etimològica amb alguna cosa semblant a treure la rifa resulta d'una gran justícia poètica. Llàstima que catxo també vulgui dir “inclinat a terra, ajupit” i catxar “cedir sota la pressió d'un pes posat al damunt”. La prosa s'imposa encara més si un jove ponentí corre per Barcelona i sent com un catalanoparlant autòcton diu coses com ara “aquesta tia mola catxo”.

 
 
4)
 
Publicat en directe.cat dissabte 10 de desembre del 2011
http://www.directe.cat/noticia/182488/s-acaben-les-emissions-de-radio-televisio-de-mallorca
 
S'acaben les emissions de Radio Televisió de Mallorca
 
El mitjà que emet íntegrament en català va posar punt i final a les seves emissions ahir a la nit després que el Consell de Mallorca n'ordenés el tancament
 
Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM) va posar punt final aquest divendres a les seves emissions i va realitzar el darrer informatiu després de sis anys de vida. El Consell de Malloca que presideix Maria Salom (PP) ha ordenat el tancament del mitjà públic -i que emet íntegrament en català- atesa 'la insostenibilitat de la situació de l'ens a nivell econòmic i financer i l'escassetat de recursos de què disposa el Consell'. El tancament culmina un cop finalitzat el procés de negociació de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que deixa al carrer 115 treballadors. La televisió es va quedar sense senyal a les 24 hores, mentre que la ràdio ho va fer a les 21 hores.
 
La ràdio i televisió públiques de l'illa de Mallorca, l'únic ens públic mallorquí íntegrament en català, va tancar aquest divendres sis anys de trajectòria informativa. El darrer informatiu de TV de Mallorca es va emetre a les vuit del vespre.

Segons han expressat els professionals de TV Mallorca, 'arriba un dels moments més durs, que és el final de la producció pròpia'. 'Acaba així un servei públic que va començar l'any 2006 i que ha ofert als espectadors una informació plural i propera, gràcies a l'esforç humà de la redacció, la xarxa de corresponsalies i diferents productes que han elaborat programes de qualitat amb un compromís molt clar: fer una televisió pública, austera, al servei del ciutadà, plural i compromesa amb Mallorca', manifestava en un comunicat.

El Consell de Mallorca ha acordat la clausura 'seguint la política d'austeritat marcada per la institució insular' amb l'objectiu de 'prioritzar els recursos i disminuir el deute'. Segons remarca, 'des de la creació de RTVM, el Consell acumula 20,8 milions d'euros de capital subscrits amb deute amb els bancs'.

En conseqüència, 'seguint un criteri de responsabilitat', el Consell conclou que 'no es pot mantenir en funcionament la Radio i Televisió de Mallorca, perquè suposaria duplicar el deute durant els 4 anys de legislatura'.

Una plantilla de 115 professionals

El Consell de Mallorca va anunciar a finals de juliol la seva intenció d'aplicar un ERO que afecta 115 treballadors amb una indemnització mínima de 20 dies per any treballat. El Comitè d'Empresa de RTVM i els sindicats SPIB, STEI, CCOO i UGT, presents a l'ens, van exigir la dimissió de la Directora General de Treball i Salut Laboral, Juana Maria Camps Bosch, per 'la manca de neutralitat en la tramitació i resolució de l'ERO que autoritza l'acomiadament de tota la plantilla de l'empresa'. Segons assegura, es va 'vulnerar el principi d'igualtat d'armes entre les parts en conflicte i el principi d'imparcialitat en haver donat il·legalment i extemporàniament l'oportunitat a l'smpresa d'esmenar els defectes detectats a la seva sol·licitud'.

Oposició d'entitats i grups professionals

Entitats destacades de les Illes, com l'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua, subratllen que es clausuren 'uns mitjans de comunicació que han complert amb escreix la seva funció de servei públic, han fet la seva programació íntegrament en català i han afavorit la integració social i cultural dels nouvinguts'.

De la seva banda, segons el Grup de Periodista Ramon Barnils (GPRB), el tancament de Televisió de Mallorca i Ona Mallorca 'coarta la llibertat d'informació dels mallorquins i suprimeix una eina bàsica per explicar què passa a l'illa amb mitjans públics propis'. Així, remarca que aquests mitjans 'fan, amb independència informativa, un servei públic necessari molt important per l'illa'.

A banda, es va constituir una plataforma d'entitats i organitzacions de la societat civil mallorquina per donar suport a la continuïtat de RTVM. Així, durant aquests mesos s'han convocat concentracions i protestes per denunciar-ne el tancament.

La plataforma remarca que el mitjà és 'un servei públic que ofereix una informació de proximitat, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i en la llengua pròpia de Mallorca' i considera que el tancament és 'un atac a la llibertat d'expressió i d'informació, als creadors culturals, a la recuperació de la memòria històrica, a la llengua catalana, a la cohesió social i a les indústries audiovisuals i als treballadors que hi fan feina'.
 
5)
 
El SEPC davant la sentència del TSJIB contra el model d'immersió lingüística

Davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el model d'immersió lingüística en català, del proppassat 22 de novembre, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans emetem les següents consideracions:

1. La sentència susdita declara nul l'ús preferent de la llengua catalana en l'ensenyament a les Illes Balears i Pitiüses. Així mateix, reconeix el “dret” dels pares o tutors legals de poder triar escolaritzar en espanyol els seus fills a l'educació infantil i el primer cicle d'educació primària. Això implica la fi del model d'immersió lingüística, l'ostracisme de la llengua catalana en l'ensenyament i la segregació dels alumnes per raó de llengua durant les primeres etapes escolars, especialment importants en la socialització dels individus.

2. Anàlogament a les sentències del Tribunal Suprem espanyol dels dies 9, 13 i 16 de desembre de 2010 i del 19 de maig de 2011, s'hi estableix el model de conjunción lingüística. Entenem doncs que la problemàtica sorgida de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut principatí, del mes juny de 2010, s'estén més enllà de les fronteres de la Comunitat Autònoma de Catalunya i acabarà afectant el model educatiu de tots els territoris de parla catalana sota domini espanyol.

3. El fonament argüit en la sentència que tractam és la inadequació de l'article 6 i de l'apartat 4t de la Disposició Derogatòria Única del Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació general dels ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària i l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears, a les següents normes de rang superior:

• La Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears.

• La Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010, de 28 de juny, contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

4. Tot plegat agreuja la ja prou fràgil situació de la llengua catalana en territori insular i posa en risc la cohesió social illenca. Així mateix compromet el dret de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs a una educació plena en la llengua pròpia del país, i a un model educatiu que tracti els infants en peu d'igualtat.

5. Constatam, finalment, que l'única via per salvar el model d'immersió lingüística en català és per una banda, de forma immediata, el seu blindatge legal; i de l'altra, per possibilitar-ne la seva pervivència, la consecució d'un marc educatiu català, inherent a la creació d'un Estat propi pels Països Catalans, única garantia de respecte dels drets fonamentals que com a poble ens pertoquen, i de supervivència del model d'escola catalana, que defensam.

Per tot això volem comunicar:

• La determinació i compromís ferri del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans d'arribar fins a les darreres conseqüències en la defensa democràtica del model d'escola catalana.

• El nostre suport incondicional a tota la comunitat educativa, especialment als professionals, perquè es mantenguin ferms en la defensa del català com a única llengua vehicular; així com la nostra crida a tot l'alumnat dels Països Catalans a impossibilitar per tots els mitjans pacífics l'acatament de les sentències judicials contra la nostra llengua.

• La nostra crida a teixir una estratègia unitària d'abast nacional per part de la societat catalana, a través del món associatiu, les forces sindicals i els partits, encapçalada per la Federació Llull, per salvar el model d'escola catalana.

• El nostre suport incondicional a qualsevol iniciativa política -ja vengui de la classe política o de la societat civil- que tengui com a objectiu el manteniment de la llengua catalana com a única llengua vehicular de l'ensenyament. Recomanam per això, la presentació al Parlament de les Illes Balears d'una iniciativa legislativa que blindi temporalment el sistema d'immersió. Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

4 de desembre de 2011

http://www.sepc.cat/continguts/contingut/sentenciaTSJIB.php

 
6)
 
 
Presentació del llibre Des del rovellet de l'ou d'Elx de Joan-Carles Martí i Casanova a Crevillent
 
 
Dissabte 17 de desembre del 2011 a Crevillent
 
LA GRANYONADA DE CREVILLENT i presentació del llibre Des del rovellet de l'ou d'Elx de Joan-Carles Martí i Casanova a càrrec dels professor crevillent Vicent-Josep Pérez i Navarro i Maria Jesús Navarro i Garcia.
 
A MENJAR GRANYONS I FIGATELLS.
 
 
7)
 

L'ajuntament de Picanya i Edicions del Bullent us convidem als següents actes al voltant del Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor:

DISSABTE 17 DE DESEMBRE DE 2011

A les 20:30 hores, al Centre Cultural de Picanya.

ACTE DE LLIURAMENT DEL 31é PREMI DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR

Amb l'actuació de Vol de Núvol, i una degustació del seu espectacle EN RIC RAP RONDALLES: EL MUSICAL

A continuació, a la Sala d'exposicions se servirà un COCKTAIL DE LLIURAMENT DEL PREMI.

Entrada lliure.

Si has participat en el premi, visita les Preguntes més freqüents

L'any passat l'obra guanyadora va ser Els papers àrabs, d'Ivan Carbonell, on conta com uns estudiants troben una carta xifrada que parla d'un misteriós tresor àrab. A partir d'ahí, connectaran amb una història de bruixeria perduda a través dels segles i dels arxius. Per seguir-ne la pista, la colla de joves haurà de desxifrar antics manuscrits. Vigilats per un misteriós professor, s'arriscaran a cercar un tresor tan perillós com intens és el sabor del primer bes.

Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

http://bullent.blogspot.com

 
8)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 25).
 
 

44. Parlo català perquè realment crec que és el que s'hauria de fer, vivint aquí. No ho considero gens extraordinari per part meva. És clar que tant bascos com catalans estem sensibilitzats pel problema de la llengua. Encara que, de fet, aprendre euskera és més difícil que aprendre català. Aquí a Barcelona he tingut amics que m'han ajudat a perdre la por de començar a parlar.

 

Txiki Begiristain

Secretari Tècnic del FCBarcelona (2003-2010)

 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - botiga
 
2) Albert Jané - Com s'ha d'escriure li
 
3) Antoni Llull Martí - Vaixell i vaixella
 
4) Pau Vidal - Fadrí / ina
 
5) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Adagis. Lletra B)
 
6) David Vila i Ros - Els noms dels dies
 
7) Articles d'Albert Pla Nualart
 
8) Josep-Daniel Climent - 60 anys de l'Exposició del Diccionari Català-Valencià-Balear a València
 
9) Ramon Sangles i Moles - Saber dir les coses correctament
 
10) Joan Tudela - Comunicació escrita: la claredat
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2012 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací