InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 563 (dimecres 30/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - Terrorisme toponímic
 
2) Presentació als mitjans de comunicació del llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment de Joan Lladonet
 
 
 
 
 
7) Maria Mercè Roca -  'Pelmes'
 
 
 
10) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 22 de novembre del 2011
 

Les coses banals, les que a força de repetició i quotidianitat ens acaben passant desapercebudes són un tresor comunicatiu, perquè permeten de transmetre una gran quantitat d'informació capaç d'esquivar els filtres crítics de què disposen els nostres cervells. Una bandera que oneja ens pot cridar poderosament l'atenció. En canvi, si ho fa cada dia i en quasi tots els llocs, passa a formar part del paisatge, i és ben fàcil que la gent acabe sentint-la com a pròpia.

Hi ha poques coses tan pròpies com els noms. Els nostres i els dels nostres pobles, ciutats, comarques i llogarets. Fa segles que els governants ho saben això, i fa segles que malden per dominar —també— aquesta àrea tan aparentment privada. No és —per això mateix— casualitat la prohibició vigent durant el franquisme de posar noms catalans als nadons, com tampoc no ho és la castellanització dels topònims, que en alguns casos assolia quotes èpiques de ridiculisme (San Cucufate, Carcagente, San Baudilio...).

I per això mateix, no és estrany que els hereus —tant ideològics com genealògics— d'aquells exterminadors franquistes mantinguen viu el seu esforç per liquidar la toponímia pròpia allà on poden fer-ho. Fa poc va ser Maó; ara la víctima és Palma (que volen 'de Mallorca', com li agradava a Franco). Però, al País Valencià, n'hi ha moltes, de víctimes. Ho són totes les dobles denominacions dels pobles valencians (Castelló/Castellón) que no s'apliquen mai als castellans (Segorbe/Segorbe). I encara més, la denominació única que imposen brutalment amb lleis que —per dictades des de fora— ja són essencialment brutals. Castelló de la Ribera no pot ser mai cap Villanueva pel mateix motiu que Fuente Umbría no és Font Obaga i Siete Aguas no és Set Aigües.

El canvi del topònim sembla sovint un assumpte banal. En el cas de Maó, la hac ni tan sols no canvia la pronúncia del mot; en el de Palma, l'economia de la llengua oral ja dicta quin és el nom que serà usat. I tanmateix, no n'és gens, de banal. És una qüestió de poder. Qui dóna el nom té el poder, i l'exerceix. És la violència bàsica dels abusadors. Els amos imposaven noms als esclaus per tal d'esborrar-ne els seus. Els nazis alemanys i els franquistes espanyols rebatejaven els territoris que ocupaven amb el mateix objectiu.

Els seus continuadors, ara mateix, hi han afegit un parell de beneficis (per a ells, no cal dir-ho: és l'única classe de benefici que contemplen). Primer, amb ben poca inversió poden intoxicar l'opinió pública, fent —una vegada més— que tot allò que té a veure amb el català semble conflictiu. I segon, desvien l'atenció cap a uns assumptes que ells mateixos podran qualificar —quan els convinga— de banals, i la distrauen així de fets tan importants com que retallaran els nostres drets, empobriran la nostra economia, i continuaran robant-nos els diners públics a cabassos, tal com han fet allà on han governat.

I si algú pensa que la crisi ha de frenar això, només cal que recorde el milió d'euros amb què la Generalitat valenciana ha subvencionat recentment un torneig de golf, o els 15 milions d'euros que li han donat a Calatrava a canvi d'uns plànols i una maqueta. El terrorisme que practiquen no està en crisi. I va molt més enllà de la toponímia. La inclou també, això sí, perquè saben molt bé que tot allò que els ajuda a despersonalitzar-nos i desidentificar-nos, ens converteix en víctimes encara més fàcils del seu lladronici continuat que constitueix l'objectiu principal de la seua acció de govern.

 
2)
 
Presentació als mitjans de comunicació del llibre de Joan Lladonet
 
 
Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment  
        
 
         El dimarts, 15 de novembre, a les 11 hores, s’ha presentat el llibre Aquests són els teus drets lingüístics. Memòria d’un incompliment, a l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics de l’STEI-i. El llibre està format per un recull d’articles publicats a la revista Ressò de Campos durant més de 10 anys sobre la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, El seu autor és Joan Lladonet i Escales, mestre, pedagog i articulista, que des de fa més de trenta anys dedica la major part dels seus esforços personals i professionals a la normalització lingüística de la llengua catalana. L’ha prologat l’exdirector general de Política Lingüística, Joan Melià.  
 
El llibre ha estat editat per l’STEI-i i l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics. El sindicat enviarà un exemplar de cada llibre a les escoles i instituts de les Illes Balears. L’Editorial Moll el distribuirà. Es podrà trobar a les llibreries de les Illes, del País Valencià i del Principat.
 
         A la presentació hi havia el secretari general de l’STEI-i, Biel Caldentey, el director de l’Escola de Formació en Mitjans Didàctics, Pere Polo i l’autor del llibre, Joan Lladonet.
 
Gabriel Caldentey, entre altres coses, ha manifestat: “El llibre transcriu, article per article, tots els corresponents a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, n’explica el significat de cada un i comenta si realment els ciutadans i les ciutadanes els tenen garantits o no.”
 
Pere Polo ha explicat: “Del 6 al 8 de juny de 1996 es reuniren a Barcelona 66 ONG, 41 Centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món. L'Assemblea de participants aprovà la Declaració Universal de Drets Lingüístics per aclamació en un acte celebrat el dia 6 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Com a director de l’Escola es va interessar en la publicació del llibre.”
 
         Joan Lladonet ha dit: “El fet que el Parlament Balear s’adherís per unanimitat a la Declaració Universal de Drets Lingüístics, el 19 de novembre del mateix any 1996, va fer que pensàs que seria interessant poder explicar quins eren els nostres drets lingüístics, tant de temps trepitjats, i explicar-los d’una manera senzilla i entenent per a qualsevol persona, i exposar també si es respectaven o no, i si el Govern d’aquesta Comunitat Autònoma feia tot el possible perquè es poguessin tenir aquests drets, igualment els governs de les altres comunitats autònomes de parla catalana, és a dir, els Països Catalans.
 
         Per això, he anat publicant des del gener de 1997, fins al maig de 2009, durant 12 anys i mig a la revista Ressò de Campos, l’exposició dels articles i el comentari del seu compliment o no. He anat repetint més de dues vegades l’adhesió dels nostres parlamentaris, perquè a vegades pareixia mentida que hi hagués tan poca voluntat de fer que poguéssim gaudir dels drets que emanen d’aquesta Declaració. En aquests moments ens volen atacar la llengua desmuntant l’edifici legal que s’ha anat construint des de fa quasi 30 anys; el PP, encapçalat per la seva ala més dretana està disposat a lluitar contra la normalització, ja que pretén tornar a arraconar la llengua catalana a l’àmbit privat i familiar. Com que la lluita del PP contra el català ha començat abans d’editar el llibre, hi he afegit un Apèndix, format per sis articles publicats a Diari de Balears o a un blog de l’autor a Indirecte.cat, que tracten aquesta qüestió. Així ha nascut aquest llibre.”
 
 
3)
 
Publicat en Nació Digital.cat divendres 18 de novembre del 2011
http://www.naciodigital.cat/noticia/37128/valencia/trilingue

La València trilingüe

Sindicats i Escola Valenciana negociaran "punt per punt" amb el govern valencià el projecte de model educatiu en tres idiomes

 
El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), UGT, CCOO i Escola Valenciana han informat aquest divendres que el govern valencià ha accedit a negociar "punt per punt" el projecte de nou model educatiu trilingüe.

La comunitat educativa celebra a través d'un comunicat el canvi de plantejament de la conselleria d'Educació i considera que respon a l'ampli rebuig mostrat amb mobilitzacions en contra d'un projecte que suposaria l'eliminació de les actuals línies en valencià.

Sindicats i Escola Valenciana han anunciat que defensaran en pròximes reunions "un model plurilingüe basat en els programes lingüístics actuals i en el predomini del valencià com a llengua vehicular".
 
4)
 
Publicat en indirecte.cat divendres 18 de novembre del 2011
http://in.directe.cat/joan-lladonet/blog/6854/preparen-una-agressio-mes-contra-el-catala
 
Preparen una agressió més contra el català
 
Joan Lladonet
 
Una més. No les compten. Tenen aversió a la llengua i a l’escola pública. Se’n foten. Diuen que ho fan, perquè són els grans defensors de la llibertat. I la llibertat implica tenir-ne per escollir en quina llengua volen que aprenguin els infants. Aquesta és la clau. La seva clau. No es cansen de reblar el clau i repetir la cançoneta. No volen que els imposin la llengua, volen escollir-la. Les llengües s’han de fer estimar, no s’han d’imposar. Els haurem de dir que sí, que tenen raó, que s’han convertit en els llibertaris de l’educació. Els pares tenen dret d’escollir la llengua en què han d’estudiar els seus fills. També poden escollir les assignatures que han d’estudiar. A partir d’ara no hauran d’estudiar més aquelles matemàtiques que no els han servit per res a la vida. O aquella geografia que no han visitat. O aquella història que no els importa. O aquell mineral que mai no utilitzaran. O aquella fórmula química que mai no posaran en pràctica. Punt i a part, però continuam.

Els pares també tenen dret a escollir l’escola on volen que vagin els seus fills i filles. També podran escollir els i les mestres lliurement. Els professors i les professores tendran llibertat per escollir els i les alumnes als quals volen fer classe. També podran escollir els pares i les mares als quals volen donar explicacions. Per a quantes coses més hem d’emprar la llibertat, senyors i senyores del Partit Popular, partit on no hi cap cap llengua que no sigui l’espanyol? Ara comencen a parlar amb la boca petita de l’anglès, perquè han descobert que és una arma més per a lluitar contra les odioses llengües “regionals”.

Ho tenen tot molt calculat. Els vots els han donat carta blanca per a poder destruir la llengua i la cultura catalanes d’aquest país. Primer volen desacreditar la llengua catalana, convertint-la en innecessària, que no sigui requisit, que no sigui obligatori el seu coneixement per a accedir al cos de bombers i bomberes, o al de policies, o al de mestres, o al funcionariat de la Comunitat Autònoma. Una vegada que l’han devaluada, que no es necessita per a poder viure i sobreviure, se’n van a l’escola i es disposen a demanar als pares si volen rebre l’ensenyament en llengua espanyola, aquella que els obrirà totes les portes de l’abundància i de la felicitat (aquella que no ha estat capaç de sostreure de la crisi els seus parlants) o si el volen rebre en llengua catalana, una llengua que no serà necessària ni per agranar els carrers dels pobles ni de les ciutats. Aquesta és la tàctica d’un partit votat per moltes persones, la llengua de les quals és el català. És possible que els ciutadans de les Illes renunciïn a la seva llengua, encegats per la submissió a la qual han estat sotmesos i no la defensin, si és la joia més preuada llegada pels seus avantpassats? No serem capaços de defensar la llengua nostrada dels atacs dels colonitzadors, dels conqueridors o dels seus descendents, com fan els indígenes de moltes nacions llatinoamericanes (molts encara desconeixen l’espanyol, encara que són comptats entre els cents de milions de parlants de la llengua no mare)?

Per què s’han entossudit a armar una guerra lingüística, quan només hi havia uns pocs casos de persones disconformes, que odiaven haver d’aprendre una llengua, quan volien que aquest territori fos Espanya i que aquí només es parlàs espanyol? Per què volen ensinistrar moltes persones pacífiques a convertir-se en enemigues del català quan no tenien cap inconvenient a integrar-se en el nostre país? Quina legislació modificaran quan aquests i aquestes alumnes contràries al català no aprovin el Graduat Escolar pel desconeixement de la llengua catalana? Saben que poden provocar un conflicte social de dimensions incalculables? El seny és una qualitat i un tret català que es pot adquirir, fins i tot en temps de crisi.
 
5)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/component/elpunt/article/-/-/477180.html

Arraconar el català

Vint-i-cinc anys després de l'aprovació de la llei de normalització lingüística, que va impulsar el president Gabriel Cañellas (PP) i que va tenir el suport unànime de totes les forces parlamentàries, la llengua catalana està més amenaçada que mai. Ara ja ningú parla d'excés de barbarismes o de desconeixement de formes d'expressió culta. Ara, la dreta desil·lustrada d'aquest petit país que lidera el president José Ramón Bauzá fa passes de gegant per arraconar la llengua pròpia. Mai com fins ara hi havia hagut una voluntat tan clara i manifesta per part del govern de les Illes Balears d'anar en contra del procés de normalització.

Durant els quinze dies de campanya, el PP ha tornat a fer servir la plataforma electoral per amplificar les polítiques adreçades al retrocés del català. IB3 començarà a emetre les pel·lícules en castellà. Ho va anunciar fa uns dies el director en funcions, Jacobo Palazón. La justificació és econòmica: “caduquen els drets dels films en català” i TV3 tarda massa temps a traduir les estrenes i això és “llençar els diners”. Palazón compta amb l'informe favorable de l'advocacia de la comunitat.

Aquesta campanya s'han tornat a sentir les mesures que el govern de Bauzá fa comptes de posar en marxa i que no deixen de ser un atac frontal a la pervivència i als usos socials bàsics del català al nostre territori. Entre aquestes mesures hi ha la modificació de la llei de funció pública perquè el català deixi de ser un requisit i passi a ser un simple mèrit a l'hora d'accedir a l'administració autonòmica; la reforma del decret de mínims, que fixa una presència mínima del català d'un 50% en l'ensenyament de les Illes; la lliure elecció de llengua per part dels pares i mares a l'hora d'escolaritzar els seus fills. Aquesta campanya, fins i tot, els populars n'han fet un ús folklòric per acostar-se a l'electorat. El batle de Palma, Mateu Isern (PP), ha anunciat que canviarà la toponímia de Ciutat per la fórmula castellanitzada de Palma de Mallorca. La batlessa de Maó, Àgueda Reynés, promou una consulta popular per al 2012 per canviar el topònim pel de Mahó/Mahón.

Curiosament, i encara que al PSOE li fa por fer referències a la llengua perquè entenen que això pot significar un retrocés electoral, han estat el seu candidat a la presidència del govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, els únics que han lloat la nostra llengua i han instat la ciutadania a cuidar-la perquè és “importantíssim tenir una altra llengua i parlar català”, encara que “hi ha gent a qui no li agrada gaire”.

 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 21 de novembre del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/cultura/que-ha-llibres-tard-catala_0_595140526.html
 
Per què hi ha llibres que fan tard en català?
 
'El presoner del cel' de Ruiz Zafón sortirà dos mesos després que l'original castellà
 

L'any 2001 la primera entrega de la tetralogia El cementiri dels llibres oblidats va convertir Carlos Ruiz Zafón en un boom. Davant del fenomen, els del Grup 62 van afanyar-se a adquirir els drets de traducció de la novel·la i poc després la van treure en català. Ja estaven a l'aguait quan el 17 d'abril del 2008 va sortir el segon volum de la saga. Tot i això, la traducció al català d'El joc de l'àngel no va arribar fins al 29 de maig i, a diferència de l'original, es va perdre l'empenta del Sant Jordi. La tercera entrega, El presoner del cel, que va sortir dijous en castellà no es publicarà en català fins al 19 de gener.

Tard per la traducció

La versió catalana dels llibres de Ruiz Zafón sempre triga

"Jo amb això de publicar un llibre em despenjo quan vull -deia Ruiz Zafón durant la presentació d'El presoner del cel-. Els meus editors ja s'hi han acostumat". Tan bon punt els va caure a les mans, els de Planeta van posar-se les piles perquè arribés a les llibreries sense sortir de l'agenda de l'any i no fer salat de cara a la campanya de Nadal. Però traduir-lo al català no ha estat tan ràpid. "No és que Planeta ho hagi fet amb mala fe, però no ens ha tingut en compte -diu Berta Bruna, directora de la col·lecció Planeta en Català-. Sempre hem procurat que les nostres publicacions arribin alhora que la versió castellana, però per traduir necessitem més temps. I més encara si parlem d'un escriptor com Zafón, que s'ho repassa tot amb lupa". Moltes cases que publiquen en català pateixen el mateix mal. Quan Amsterdam va publicar L'hipnotitzador de Lars Kepler -primera entrega de les aventures de Joona Linna- també es va retardar en la traducció i els de Planeta els van passar al davant.

Crisi de drets

15 dies de diferència per a la sortida de Hessel en català

En alguns casos el retard de la versió catalana és accidental i en d'altres manifestament deliberada. Quan va arribar a orelles de Destino que Stéphane Hessel era tot un fenomen a França, els seus editors no van dubtar a adquirir els drets de l'obra en català i en castellà. La traducció al català es va gestionar des del Grup 62, tot i que va sortir amb el segell de Destino, i va arribar a les llibreries 15 dies més tard que la versió espanyola, el temps just perquè tingués temps d'enganxar-se a la campanya de màrqueting i es pogués beneficiar del ressò que se'n va fer als mitjans. Però la falta de sincronia li va costar 15 valuosos dies al taulell de novetats. Destino segueix el mateix patró de conducta amb els llibres d'Eduard Punset.

Traduccions congelades

Suma impedeix que les editorials catalanes publiquin Kate Morton

L'any 2010 l'editorial Suma de Letras va comprar els drets de traducció al castellà i al català de la novel·la de Kate Morton El jardí oblidat, tot i que només en va treure l'edició castellana, que ha estat 79 setmanes en la llista dels més venuts. Quan les editorials catalanes es van interessar a traduir-lo van descobrir que els drets ja tenien propietari. La setmana passada Suma en va treure la traducció al català.

En via de solució

Els bestsellers procuren sortir alhora en català i castellà

És cert que hi ha entrebancs, però el perill no és prou gran per disparar les alarmes. "Fa 10 anys l'acceptació del bestseller en català era minoritària -explica Eugènia Broggi, d'Empúries-. Stephen King o John Grisham no es deixaven veure gaire en català. La cosa va canviar amb fenòmens com Harry Potter". I no és només que els supervendes s'hagin començat a traduir massivament. En molts dels casos, el seu llançament és bilingüe, entre d'altres coses perquè les dues parts notin els efectes de la promoció. El codi Da Vinci, Millennium, L'església del mar, El noi del pijama de ratlles o la biografia de Steve Jobs no s'han fet esperar més en català que en castellà.

Un públic més poblat

En general, per cada 10 llibres en castellà se'n ven 1 en català

Afortunadament, les dinàmiques d'igual a igual es veuen cada cop més legitimades. Xavier Mallafré, director general del Grup 62, calcula que la incidència del llibre en català és d'un 10% del total de la del castellà. Però cada cas és un món. Amb L'església del mar, el tiratge català representava un 20% del castellà. Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue'm vine repeteix el percentatge. La recentment publicada biografia de Steve Jobs arribava a un 15%.

L'espinós tema del preu

L'edició catalana no amortitza igual que la castellana

Per desgràcia, els comptes segueixen sent el punt dèbil de traduir al català, molt menys rendible que traduir al castellà, per una simple qüestió d'economia d'escala. Les editorials procuren pactar preus semblants, tot i que en alguns casos la versió catalana es veu obligada a seguir sent una mica més cara.

 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/473718-pelmes.html
 
 
'Pelmes'
 
Maria Mercè Roca
 

Al costat de casa han obert un basar molt gran regentat per una família de xinesos. Hi venen de tot; ara ja tenen els ornaments de Nadal: veig a l'aparador uns tions amb barretina molt macos. Hi entro a comprar una espelma. El noi xinès és darrere el taulell, i les seves germanes vigilen. Pregunto: “Sisplau, on teniu les espelmes?”. Una de les noies em mira estupefacta. “Pelmes? –pregunta– Que són, pelmes?”. Em sufoco una mica i començo a buscar per les prestatgeries mentre li vaig explicant que les espelmes s'encenen, fan llum i es posen a sobre la taula per fer bonic... Però les meves explicacions no il·luminen la noia, que va movent el cap i repetint: “Pelmes? pelmes?; no sé...” Les espelmes no poden ser gaire lluny, però quan tens tot de gent pendent de tu els segons semblen hores. Amb ganes d'ajudar, una de les clientes em dóna la solució: “Digues-li velas!”. Això mateix! ¿Com pot ser que no
se m'hagi acudit que parlant-li en castellà tot està arreglat? Estic a punt d'escanyar-la, però aquesta dona ho
té molt clar: ¿quin sentit té que jo parli català al meu país, quin sentit té que aquesta noia sàpiga la llengua del país on viu i treballa, i per tant s'integri i
pugui progressar, si dient-li velas sóc
al cap del carrer, m'entén, agafo les
espelmes, pago i me'n vaig? Per sort les trobo al tercer prestatge, de totes mides i colors, fins i tot hi ha ciris vermells dels que s'encenen a l'església. “Mira, són aquí! –li dic, agafant-ne
una de color taronja–: una espelma.” La noia em mira alleugerida: “Ah!
–crida–, una vela!” I com si hagués
caigut del cavall exclama, ara sí, il·luminada: “Pelma es catalán!

I per acabar l'article, un rodolí que són deures:

“Homes i dones, nens i nenes!
Feu servir la llengua! Parleu català!
Si no ho fem nosaltres, digueu:
qui ho farà?”
 
 
8)
 
Publicat en el butlletí de Plataforma per la llengua divendres 25 de novembre del 2011

La 8a Festa per al joc i la joguina en català escalfa motors!

El dissabte 26 de novembre torna la Festa per al joc i la joguina en català, que enguany arriba a la vuitena edició. Tot és a punt per a l'acte, que tindrà lloc al passeig de Sant Joan amb Provença de Barcelona entre les 11 del matí i les 6 de la tarda, en el qual s'espera l'assistència de milers de pares i mares amb els seus fills.


La festa d'aquest any arriba carregada de noves activitats com l'Espai Verbàlia, una competició de paraules i enigmes que conduirà Màrius Serra, i la rifa de jocs i joguines en català. La festa, que organitza la Plataforma per la Llengua, té com a objectiu reivindicar que les joguines que els infants reben cada any per Nadal i Reis incloguin el català en tots els suports linguüístics, tant impresos com electrònics. I és que es calcula que al mercat hi ha només unes 750 joguines que incorporen la llengua catalana, una xifra encara minsa que representa el 6% del total de l'oferta.

L'activitat té el format d'una festa infantil i inclou activitats adreçades especialment als més petits: jocs, cercavila, tallers diversos, grups d'animació i un castell inflable, a part de l'esmentada novetat de l'Espai Verbàlia, que conduirà l'enigmista Màrius Serra i que reunirà prop d'un centenar de participants. Paral·lelament, i com cada any, la campanya es complementa amb l'edició de 30.000 cartes als Reis. Les cartes ja s'han començat a distribuir per escoles, ludoteques, biblioteques, ajuntaments, casals, esplais i botigues d'arreu de l'àmbit linguüístic. L'objectiu final és arribar als pares i mares per conscienciar-los que comprin joguines etiquetades i amb les instruccions i menús en català, i als botiguers, productors i distribuïdors de joguines, a qui es reclama que augmentin l'oferta de joguines en la nostra llengua.

750 joguines en català al mercat

Actualment, segons dades recollides per la Plataforma per la Llengua, hi ha 750 joguines al mercat que inclouen el català com a mínim pel que fa a les instruccions, en la capsa o l'embolcall o en les característiques de la joguina, és a dir, en els taulells, llengua amb què parlen, etc. Aquesta xifra s'estima que representa el 6% de l'oferta que hi ha al mercat. En els últims anys hi ha hagut una evolució lenta però progressiva en la incorporació del català en el sector: l'any 2007, les joguines

detectades representaven el 4,8% del total; el 2008, el 5,4%, i el 2009, el 6%, com enguany.

Altres dades que mostren l'evolució positiva del sector són que ja hi ha 80 empreses que fabriquen jocs i joguines en català, incloent-hi els jocs multimèdia i els autors de jocs d'Internet.

Com a complement a l'activitat que realitza en favor de la introducció del català als jocs i les joguines, la Plataforma per la Llengua posarà en funcionament a partir de l'any que ve un lloc web de la joguina en català, on la mainada, els pares, els educadors i els botiguers hi podran trobar totes les joguines que incorporen al català i es troben al mercat. L'ONG del català farà realitat el projecte gràcies a les aportacions de particulars, reunides a través de la pàgina web Verkami.

L'acte l'organitza la Plataforma per la Llengua, l'ONG del català, amb la col·laboració de l'entitat Consum Català i amb el suport de diverses administracions, empreses i mitjans de comunicació, com la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, l'Agència Catalana de Consum, el Consorci per a la Normalització Linguüística, Catalunya Ràdio, el Súper3, Abacus Cooperativa, El PuntAvui, Vilaweb, Racó Català, Directe.cat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Cavall Fort, Toc-Toc i la Fundació la Roda. A més, la imatge gràfica de la festa ha estat possible gràcies a la col·laboració desinteressada de l'il·lustrador infantil Valentí Gubianas.

La Festa es retransmet en temps real via Twitter. Podeu seguir-la a través de @llenguacat, amb l'etiqueta #festajoguina.

Programa:

- 11:00h Obertura de tallers, castell inflable, globus, etc. (es mantindran oberts fins a les 6 de la tarda)
- 11:00h Obertura de l’Espai Verbàlia, amb Màrius Serra i Oriol Comas
- 12:00h Lectura del manifest, a càrrec de Màrius Serra
- 12:05h Cercavila, espectacle d’animació itinerant del grup La Tabola
- 13:15h “Birondon, birondona i birondeta”, espectacle del grup La Tabola
- 17:00h “Família Fes-xup”, espectacle musical amb Pep Puigdemont i Sidrus
- 18:00h Lectura del manifest, a càrrec de Mapi Travessa
- 18:05h Rifa
- 18:20h Tancament de la festa

Per a més informació sobre la festa i sobre els jocs i joguines que es poden trobar en català, vegeu el web.

 
 
9)
 
Publicat en el butlletí de Plataforma per la llengua divendres 25 de novembre del 2011 

Regala llengua per Nadal

"Regala un soci" és la iniciativa de la Plataforma per la Llengua per aquestes festes de Nadal. La campanya s'estrenarà demà, dia 26 de novembre, en el marc de la la Festa per al joc i la joguina en català. Aquesta campanya consisteix en regalar el carnet de soci de la Plataforma per la Llengua (la quota d'un any) a un amic, familiar o conegut. Amb aquest regal es contribueix a la tasca de l'entitat per promoure la llengua catalana com a eina de cohesió social.

Les persones que vulguin fer aquest ho podran fer demà a la Festa per al joc i la joguina en català, que es durà a terme durant tot el dia al passeig de Sant Joan de Barcelona, o bé més endavant a través del correu electrònic: socis@plataforma-llengua.cat o trucant a la Plataforma per la Llengua al 93 321 18 03.
 
Aquest Nadal, regala llengua!
 
10)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 23).
 

35. Les llengües sempre m’han agradat molt i crec que si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et deixen més propina.

 

Dorothy Ballon

Immigrant filipina. Encarregada de restaurant

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací