Butlletí número 561 (dilluns 28/11/2011) - Continguts triats i enviats
per Eugeni S. Reig
6) Jornada tècnica La Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle
XXI
10) Flaixos
d'actualitat
12) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Publicat en el diari Levante-EMV dimecres
23 de novembre del 2011
Abelard Saragossà (Universitat de València,
Taula de Filologia Valenciana)
Fa uns dies, un llicenciat m'escrigué perquè volia parlar amb mi. En un
despatx de la Facultat de Filologia, em preguntà: «Moralment, ¿pot un professor
de valencià parlar en castellà a un professor d'un altre departament de
l'institut?». Abans de comentar la resposta que li vaig donar, serà bo que parle
de l'alumne.
En abril del 2005, vingué un jove a una de les presentacions de la meua
gramàtica. Era de la ciutat de València i, la seua nóvia (que també vingué a la
presentació), era de la Plana de Requena i Utiel. El jove (de nom Joan Iranzo)
s'acabava de llicenciar en Història, però tenia molt d'interés pel valencià. A
més, havia descobert que un avantpassat seu havia escrit obres en valencià
durant la Renaixença. En acabar-se la presentació, Joan Iranzo vingué a parlar
amb mi. Havia sigut educat en castellà i tenia un domini baix del valencià, però
em va parlar constantment en valencià. Tenia tant d'interés pel valencià, que
volia canviar d'ofici: no volia treballar com a professor d'història, sinó com a
professor de valencià, de manera que tenia la intenció d'estudiar
filologia.
Aquell mateix any, començà el primer curs. Però no podia dedicar-se només
a estudiar. Necessitava treballar, de manera que va compaginar l'estudi amb
treballs mal pagats. Portant un vida dura, en el 2010 va obtindre el títol de
llicenciat en Filologia Catalana i va començar a fer treballs més ben
remunerats. Ara, forma part de la borsa de professors de valencià i enguany ha
treballat en l'institut de Xiva.
No m'havien fet mai la pregunta reproduïda al principi de l'article.
Tenia davant de mi una persona dolguda; una persona que necessitava ajuda i me
la demanava. Ara bé, l'ajuda és incompatible amb la repressió. Per tant, alhora
que buscava argumentacions pensava en quina situació afectiva es devia haver
trobat la persona que havia fet l'esforç d'estudiar una segona carrera
pagant-se-la amb treballs penosos.
Li vaig dir que les llengües són poca cosa en elles mateixes. Els factors
bàsics sempre són els mateixos: les persones i la societat, concretada en
pobles. Per tant, per a contestar a la pregunta que m'havia fet calia tindre en
compte tres factors: els sentiments de qui parla, els sentiments del receptor i
els interessos del poble valencià. Si adoptàvem el punt de vista de Joan Iranzo,
ell no podia ni prescindir dels seus sentiments ni negar-se'ls. Al contrari,
havia de respectar-se a ell mateix. Des de l'assumpció i el respecte als seus
sentiments, podia raonar, deduir, canviar: avançar. Per contra, si es negava a
ell mateix s'afonaria en un pou fosc sense fons.
Des del punt de vista social, li vaig dir que l'objectiu més bàsic de
tots era el següent: els valencians ¿volem ser un poble que dirigixca el seu
propi destí dins del marc del respecte i la coordinació amb els pobles de
l'entorn (catalans i balears, aragonesos i bascs, castellans i andalusos); o, al
contrari, volem diluir la valencianitat dins d'una Espanya identificada
exclusivament amb la història i la llengua de la Corona de Castella? Eixa la
qüestió crucial, de la qual depén el valencià. Si la voluntat de ser valencians
augmenta i el valencià forma part de la identitat valenciana, a poc a poc
creixerà l'ús públic del valencià. En eixe marc, l'assumpció progressiva de la
valencianitat facilitarà que els valencians castellanoparlants demanen als
valencianoparlants que facen el favor d'usar el valencià quan parlen amb ells.
El dia que eixa actitud qualle i s'escampe per la societat valenciana, l'ús
públic del valencià avançarà un pas de gegant.
També li vaig comentar que la societat valenciana és diversa: no és igual
parlar en Alacant que en Alcoi, en Gandia o en Requena, en València o en
Castelló: en Xiva o en Silla. Els valencianistes no hauríem de parlar mai
mirant-nos el melic, sinó sempre mirant als ulls dels nostres interlocutors per
a procurar deduir quins són els seus sentiments i les seues
conviccions.
Davant de les idees anteriors, vaig vore com l'ànim de Joan Iranzo anava
asserenant-se i assentant-se. Em va dir unes paraules que donaven a entendre
que, aquell jove que havia fet l'esforç immens de treballar per a pagar-se una
segona carrera, estava temptat d'abandonar el professorat de valencià perquè es
creia indigne d'eixa faena. Vaig opinar que eixa temptació era del tot errònia,
perquè la seua adhesió al poble valencià estava molt per damunt no solament de
la mitjana de la societat valenciana, sinó també de no pocs dels professors de
valencià. I, la seua adhesió al valencià, també. Quan valorem una persona, hem
de tindre en compte les condicions en què viu: no és igual tindre vint-i-tants
anys que tindre'n cinquanta; no és igual viure en València que viure en
Catarroja; no és igual haver sigut criat en valencià que haver sigut criat en
castellà.
Quan Joan Iranzo se'n va anar del
meu despatx, no sé qui estava més descansat: ell o jo. Perquè, en els vint anys
que treballe en la Universitat de València, mai m'havia vist en una situació tan
delicada. Per cert, deixeu-me opinar davant de la pregunta del títol: no
solament es pot fer valencianisme parlant en castellà, sinó que el valencianisme
difícilment reeixirà si no hi han valencians castellanoparlants que practiquen
eixa actuació.
Publicat en directe.cat dimarts 15 de
novembre del 2011
La col·laboració inclou l'organització de cursos
bàsics i l'extensió del coneixement i ús del català
El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de
Barcelona ha signat aquest dilluns convenis amb 25 entitats de la ciutat per
impulsar l'aprenentatge de la llengua catalana. El tinent d'alcalde de Cultura,
Coneixement, Creativitat i Innovació de l'Ajuntament de Barcelona i president
del Consell del CNL, Jaume Ciurana, ha formalitzat la signatura amb els
representants de les entitats en un acte on també hi ha assistit el director del
CNL, Toni Mataix. Aquesta col·laboració inclou l'organització de cursos bàsics,
l'extensió del coneixement i ús del català i la col·laboració en projectes com
l'acte d'aquest dissabte que organitza la Plataforma per la Llengua per la
promoció del joc i la joguina en català.
Per Ciurana, 'la llengua és una qüestió essencial per a
Catalunya i per això també és una prioritat per a les polítiques públiques'.
D'aquesta manera, segons el tinent d'alcalde, és el Centre de Normalització
Lingüística de Barcelona qui 'té la responsabilitat de liderar la promoció del
coneixement i l'ús del català a la ciutat'. Així mateix, ha assegurat que 'ha
d'esdevenir referent en política lingüística no només a Barcelona sinó també al
conjunt del país, atesa la seva condició de capital'.
Durant l'any 2010
el CNL va treballar amb la col·laboració de 406 entitats, empreses i organismes
públics a la ciutat de Barcelona mitjançant els convenis de col·laboració. El
nou Consell del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona vol formalitzar
convenis i pròrrogues amb 40 organitzacions diferents de la ciutat.
Publicat en el diari digital L'INFORMATIU
divendres 18 de novembre del 2011
Josep Franco
Més de cent-cinquanta especialistes de sis universitats catalanes, de les
illes i valencianes han participat, a Sueca, en el II Congrés Català de
Filosofia, celebrat en diversos espais culturals de la ciutat del 8 a l'11
d'aquest mes. En els cartells s'anunciava la trobada com un Homenatge a Joan
Fuster i devia ser-ho, encara que la població no ho ha sabut mai. Però això
és perquè, com deia Fuster, els únics que es prenen seriosament la
filosofia són els filòsofs i vull suposar que l'homenatge ha estat íntim i
sentit, més que no multitudinari.
No deixa de ser curiós que, en plena
recuperació dels poetes de la Renaixença, com posen de manifest el llibre que
Josep Piera ha dedicat a Teodor Llorente i algunes altres
iniciatives semblants, els filòsofs del nostre àmbit lingüístic recorden Joan
Fuster i les seues idees vitriòliques, perquè, vist des de fora, fa la impressió
que la societat valenciana intenta oblidar les idees de Fuster, que es veu que
foren molt pernicioses per al País Valencià i per això convé superar-les com més
prompte millor.
L'any que ve s'acompliran cinquanta anys, i
pareix que siga ahir, de la publicació de dos llibres transcendentals per a la
nostra història contemporània: Nosaltres els valencians i El País
Valenciano. Tindrem, per tant, més d'una ocasió per revisar, apuntalar o
refusar les idees que Joan Fuster exposava en aquells dos documents que alçaren
moltíssima polseguera en el seu moment i que, ara, semblen absolutament superats
per una realitat que no vol mirar-se a l'espill o que, abans, vol fer-se una
operació de cirurgia estètica que li tape les vergonyes.
Però, mentrestant, només m'agradaria posar un
exemple de la vigència pertorbadora de l'obra fusteriana, concretament en el
camp de la filosofia. Havia escrit Fuster, l'any 1968, en Consells, proverbis
i insolències, una definició possible de Filosofia: “L'art d'agafar la
vaca pels collons”.
Bé, per glossar l'esmentat congrés i agrair
als especialistes el seu pas per Sueca, l'ajuntament del meu poble va publicar
una nota de premsa que, entre altres coses, assegurava, literalment: “El fet
que durant el mes de novembre, una de les pitjors èpoques per al turisme, no
haguera lliure ni una sola habitació de l'hotel, i que els restaurants de la
nostra ciutat estigueren plens, fa pensar en els considerables beneficis
econòmics que es poden aconseguir per este camí”. Ja em diran vostès si això
no es trobar-li els collons a la vaca: turisme filosòfic en temporada baixa. I
encara hi ha qui diu que les idees de Fuster han perdut
vigència!
4)
Publicat a
Educació insisteix en la
intenció d'introduir l'anglès com a llengua vehicular però sense
percentatges
El govern valencià es va
comprometre ahir (dissabte 18 de novembre del 2011), en una reunió amb els
sindicats de l'ensenyament en què també va ser present Escola Valenciana, a
mantenir els programes de línia en valencià i castellà en l'ensenyament, en
contra dels plans heretats de l'etapa de Camps.
L'anterior conseller
d'Educació, Alejandro Font de Mora, va projectar un decret sobre plurilingüisme
que preveia unificar totes les modalitats en una de sola amb un terç d'hores
lectives en castellà, un altre terç en català i un altre en anglès, una mesura
que va ser rebutjada per les entitats en defensa de la llengua perquè hi veien
perillar l'ensenyament en català. I l'actual govern finalment ha fet marxa
enrere.
El director general
d'Ordenació i Centres, Rafael Carbonell, va consensuar amb els representants
sindicals que l'anglès s'introduirà des dels tres anys d'edat i que s'activarà
una segona llengua estrangera a partir del tercer cicle de l'educació primària,
amb l'especificació que “no es plasmaran percentatges de presència en el
currículum”, va informar Carbonell, que va afegir que, “en qualsevol cas, el
futur programa plurilingüe no ha de minvar la presència del valencià a l'escola;
sempre respectant la llei d'ús i en el marc de la normalització”.
Els sindicats i Escola
Valenciana van valorar “molt positivament” el canvi d'actitud i la van atribuir
“al rebuig de la comunitat educativa a l'esborrany del decret”.
LA FRASE
El futur programa plurilingüe no ha de
minvar la presència del valencià a l'escola
Rafael
Carbonell
Director de centres
docents
5)
L'Institut d'Estudis
Catalans l'ofereix a través de la seva web a tots els
operadors
Els juristes i la ciutadania disposen des d'ara d'una nova eina
per expressar-se en català davant dels tribunals de Catalunya. Es tracta d'un
diccionari jurídic català, que de forma gratuïta ofereix l'Institut d'Estudis
Catalans a través del seu web: http://cit.iec.cat/DJC.
Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis
Jurídics (filial de l'Institut), explica que han trigat més de deu anys a
concloure aquest projecte, que va iniciar Josep Mas i Solench, tant per la
complexitat com per la manca de finançament.
En l'elaboració del diccionari han treballat més de 300
professionals, i la primera edició tindrà uns 8.000 termes, amb la voluntat
d'actualitzar-los. Cruanyes detalla que a banda de diccionari és una
enciclopèdia jurídica dels distints àmbits del dret. Per exemple, s'inclou
fraseologia, expressions llatines, història del dret i de juristes destacats,
així com els diferents conceptes del dret civil català, que en un futur proper
es vol ampliar amb les especificitats que tenen a les Illes Balears, València i
Andorra. “És una eina a disposició de tothom, especialment per a la sala
contenciosa administrativa del TSJC que només sentencia un 1,4% en català
malgrat que rep la majoria d'expedients en català”.
El diccionari jurídic, premiat en el Dia de la Justícia, es
presenta dimarts vinent al Col·legi d'Advocats de Barcelona.
6)
Jornada Tècnica
La
Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle
XXI
Presentació
dels resultats de la darrera Enquesta d'usos lingüístics de la població
(Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i Institut
d'Estadística de Catalunya) i dels informes sobre la situació de la llengua
catalana 2008-2009 i 2010 (Observatori de la Llengua i Xarxa
CRUSCAT).
Institucions organitzadores: Generalitat de Catalunya, Institut
d'Estudis Catalans i Observatori de la Llengua Catalana.
Lloc: Institut
d'Estudis Catalans - Sala Prat de la Riba.
Data: 29 de novembre de
2011.
Programa
9 h – 9.30 h Obertura
Presentació de la
Jornada, a càrrec d'Yvonne Griley, directora general de Política Lingüística,
Enric Ripoll, subdirector general de Producció i Coordinació Estadística de
l'Idescat, Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT-IEC i Miquel
Strubell, director de l'Observatori de la Llengua
Catalana.
PRIMERA PART: PRESENTACIÓ DE L'ESTUDI EULP (Enquesta
d'usos lingüístics de la població)
9.30 h – 10 h Presentació general
EULP (Joan Solé, DGPL) i metodologia de l'Enquesta d'usos lingüístics de la
població (Marta Masats, Idescat).
10 h – 11.30 h Taula rodona. Els
coneixements i usos lingüístics; la transmissió lingüística, els grups
lingüístics i les actituds (Montserrat Martínez, Joaquim Torres, Albert Fabà,
Natxo Sorolla i Vanessa Bretxa).
Moderador: DGPL
11.30 h – 12 h Pausa i
cafè
12 h – 13.30 h Taula rodona: Els factors clau dels usos lingüístics:
edat, ocupació i professió, posició social, territori, aprenentatge, origen i
comparació 2003-2008 (Isaac Gonzàlez, Amado Alarcón, Cristina Sànchez, Joan Solé
i Anna Torrijos).
M oderador: Francesc Vallverdú.
13.30 h – 14 h Preguntes
i debat
SEGONA PART: PRESENTACIÓ DELS INFORMES DE L'OBSERVATORI DE LA
LLENGUA CATALANA / CRUSCAT
15.30 h – 17 h Presentació dels Informes sobre
la situació de la llengua catalana 2008 – 2009 i 2010 (Miquel Strubell,
l'Observatori de la Llengua Catalana; Miquel Àngel Pradilla i Natxo Sorolla,
Xarxa CRUSCAT i Carles de Rosselló i Pere Mayans, autors)
17 h – 17.30 h
Preguntes i debat
17.30 h – 18.30 h Conclusions generals de la Jornada a
càrrec d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC.
Jornada
tècnica La Llengua Catalana a la Primera Dècada del Segle XXI. Programa
[PDF, 318,74 KB.]
Inscripcions. Cal fer-les a
través de la bústia de comunicació de la Direcció General de Política Lingüístic
i indicar-hi nom, cognoms, adreça de correu electrònic i la referència “Jornada
29/11/2011”: http://www.gencat.cat/llengua/bustia
Seguiment
i debat sobre la jornada a Twitter: @jornadespl
#jllengua
7)
Publicat en la web de la Fundació Congrés de
Cultura Catalana dilluns 14 de novembre del 2011
8)
Publicat en la web d'Escola
Valenciana dilluns 21 de novembre del 2011
Iniciativa per la llengua
Una diputada del PP valencià
ensenyarà català a la síndica d'Esquerra Unida
El PP de Fabra continua
aproximant-se a entitats unitaristes
Escola Valenciana, entitat que
destaca al País Valencià per la seua promoció i foment de la llengua, va
aconseguir ahir quasi un impossible: que un diputat de cadascuna de les
formacions representades a les Corts Valencianes participe en el seu programa
Voluntariat pel valencià. Així, la diputada del PP i alcaldessa de
Torrent (l'Horta), M. José Catalá, es convertirà en “la mestra de català” de la
síndica del grup parlamentari d'Esquerra Unida, Marga Sanz, mentre que el jove
de la coalició Compromís, Fran Ferri, formarà parella lingüística amb la
socialista Ana Barceló.
La iniciativa podria resultar
fútil en altres indrets, però en territori valencià, on la llengua s'ha
convertit en un enrocat conflicte polític durant anys, no ha passat
desapercebuda. El president d'Escola, Vicent Moreno, es va encarregar de
subratllar el simbolisme que suposa que els quatre grups parlamentaris s'hagen
afegit a un projecte que està en marxa des de 2005. “Fa temps que defensem que
el català és cosa de tots, ho hem demostrat en la defensa de l'ensenyament en
català i hui (per ahir) és també un bon exemple d'això. La participació
d'aquests diputats ratifica el que sempre hem dit: que el català no té color
polític”, va expressar.
L'alcaldessa torrentina va
alabar “l'aportació” al consens realitzada per Escola. “La millor prova és
aquesta reunió i m'agradaria que l'amistat que ens unirà pel català no la
separara la política”, va insistir Catalá.
Fabra propicia el
canvi
El posicionament de diputada
popular segueix el nou camí d'aproximació a entitats defensores de la unitat
lingüística iniciat amb l'arribada d'Alberto Fabra a la presidència de la
Generalitat valenciana. Amb ell ha estat possible que Escola fóra rebuda pel
conseller d'Educació, quan, amb l'anterior executiu de Francisco Camps,
l'entitat estava pràcticament vetada. Fabra també s'ha desmarcat del decret de
plurilingüisme amb què Camps pretenia fer desaparèixer les denominades línies
d'ensenyament en català. I cal recordar que Fabra ha defensat sempre les
emissions de TV3 al País Valencià i que ha qualificat de “beneficioses” i
“profitoses” les relacions amb el Principat.
En aquest context, Ferri, de
Compromís, va instar els seus companys a abandonar definitivament la batalla
lingüística. “Tenim una oportunitat magnífica per superar-la. I estaria bé que
eixiren des de les Corts propostes, amb el suport de tots els grups, per a
fomentar l'ús de la llengua”. En el mateix sentit es va expressar la diputada
Barceló considerant la llengua “un pont per a unir”. Per la seua part, la
síndica d'EU es va comprometre a realitzar alguna intervenció en català abans de
la fi del curs polític.
5.000
parelles
El programa Voluntariat pel
valencià consisteix a posar en contacte persones que volen aprendre el
català amb persones que el volen ensenyar dedicant-hi una hora a la setmana. Des
de 2005, s'han format un total de 5.000 parelles. Un 40% dels consistoris on es
fa el programa està governant el PP, en el 25% el PSPV-PSOE i en la resta
Compromís, EU o independents.
Butlletí de la
Secretaria de Política Lingüística
Número 81, 22 de novembre del
2011
(divendres 25 de novembre del
2011)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
23).
33. Duem l'idioma de la
mare collat a l'ànima, cadascú només té una llengua per al
parenostre.
Josep Maria Ballarín
Capellà i
escriptor
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací