InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 559 (dimecres 23/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
3) Carles Palau - Neci
 
4) Joan-Daniel Bezsonoff - Una autobiografia lingüística
 
 
 
7) Núria Puyuelo - Parlem pels descosits
 
 
 
 
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 14 de novembre del 2011
 
Parlar en català en la intimitat
 
Xavier Marcé
 
2)
 
Publicat en el blog EL DO DE LA PARAULA diumenge 6 de novembre de 2011
http://dodeparaula.blogspot.com/2011/11/no-tenc-gens-de-ganes-ni-gens-de-pressa.html
 
Publicat a L'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, a la secció “La llengua a l'abast”.

 
No tenc gens de ganes ni gens de pressa

Jaume Corbera Pou
 
En català, dins la categoria dels quantificadors n'hi ha dos que comparteixen la significació (o el valor semàntic) i, en canvi, són usats condicionats per la qualitat del substantiu que especifiquen. Tots dos signifiquen “absència total” (0) d'allò que significa el substantiu que els segueix, però no són intercanviables, perquè un s'usa amb susbtantius que signifiquen qualque cosa comptable per unitats (cap) mentre que l'altre s'usa amb substantius que signifiquen qualque cosa mesurable (gens de). Pens que és clar per a tothom que direm “no em queda cap moneda” o “no ha deixat cap gra d'arròs”, perquè les monedes i els grans d'arròs són elements comptables un a un; en canvi, direm també “no em queden gens de diners” o “no ha deixat gens d'arròs”, perquè comptam tant els diners com l'arròs per volum, no per unitats. Aquesta distinció entre els dos quantificadors –que, no sé per què, els gramàtics classifiquen en dues categories diferents: indefinit (cap) i quantitatiu (gens de)–, ha estat constant en la història lingüística catalana fins que, modernament i, evidentment, per interferència del sistema castellà (que sols té un quantificador equivalent: ningún), cap ha pres el lloc a gens de en el parlar de molta de gent: “lo colp de la lança no ·t farà gens de mal” (segle XV, Memorial del pecador remut), “Mas en l' altre món, pus que de aquesta vida sies passat, no hauràs gens de misericòrdia” (segle XV, Sermons de Sant Vicent Ferrer), “Altres, són axí molls en los béns de la ànima, que no han gens de paciència en les tribulacions” (segle XV, Tractat de Confessió), “no ha en tu gens de perfecció espiritual!” (ídem), “de mos adolorits clams no té ell gens de sentiment” (segle XV, Tirant lo Blanch), “És magnànim e noble de cor, sens gens de malícia ni de iniquitat” (segle XVI, Spill de la vida religiosa). Fixau-vos que són substantius que, en el seu sentit general, no tenen plural, perquè el seu significat és mesurable, però no pluralitzable: hom pot tenir una mica de/bastant de/molt(a) de/moltíssim(a) mal/misericòrdia/paciència/perfecció/sentiment/malícia/iniquitat... o no tenir-ne gens, però no és possible tenir *dos mals (sí en sentit restringit, equivalent a “lesió” o “malaltia”), *tres misericòrdies, *quatre paciències, *cinc perfeccions, etc. ni no tenir-ne *cap (mal/misericòrdia/paciència/perfecció/sentiment...). Gana és un d'aquests substantius de sentit general mesurable que, però, ha produït un plural amb el mateix significat del singular, potser perquè el singular, per l'ús molt freqüent dins el context “gana de menjar”, ha quedat restringit a aquesta significació, de manera que “tenir gana” és simplement “tenir gana de menjar”. El quantificador que l'acompanya és sempre un indefinit mesurador: un poc de gana, molta de gana, gens de gana. En plural, en canvi, “ganes” és sinònim de “desig”, de manera que és possible una frase com “tenc gana, però no tenc ganes de menjar” (perquè em trob malament, perquè tenc mal de ventre, etc). En qualsevol cas, ganes és morfològicament plural i exigeix un quantificador en plural o invariable: moltes de ganes, poques ganes, gens de ganes, i és impossible, absolutament agramatical, una frase com “no tenc *cap ganes d'anar-hi”, i ho és per dues raons: perquè cap només pot quantificar un substantiu de significat comptable (i les ganes no es poden comptar amb numerals) i perquè ganes és plural i cap és singular. Absurda, doncs, la construcció “no tinc *cap ganes de...” que sovint podem sentir als serials de TV3 o als doblatges catalans. I encara que siguin en forma singular, també són absolutament inadmissibles les construccions “*cap pressa”, “*cap importància”, “*cap gràcia”, “*cap por”, “*cap pena”, etc. amb substantius de significat incomptable, amb els quals únicament és possible “gens de”. La llàstima és que, com en tantes d'ocasions, en aquesta qüestió també pareix que té més autoritat TV3 que l'IEC i qualsevol gramàtic reconegut. El portal lingüístic de la CCMA, “És a dir”, accepta explícitament aquestes construccions agramaticals amb aquesta observació: “al costat de No em fa cap gràcia / cap por, s'ha de tenir present també No em fa gens.
 
3)
 
Article d'opinió publicat en elSingulardigital.cat dilluns 14 de novembre del 2011
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/11/neci_76586.php
 
 
"No conec si en Messi té limitacions intel•lectuals greus que l'hagin impedit mai d'aprendre una segona llengua romànica; per això dono per fet que no les té. I per això, per més cara de bon nano que faci, em pregunto si en Messi no serà un anticatalanista radical militant"
 
Carles Palau
 
Tallers per la Llengua
 
Considero que només hi ha dos grans grups de raons per què una persona que fa anys que viu als Països Catalans no parli en català. D'una banda, hi ha les limitacions de tipus intel•lectual, ja siguin per manca de desenvolupament cerebral o per manca d'estimulació en la creixença. I, d'altra banda, una actitud de no voler-lo parlar, ja sigui perquè l'entorn no ho fa necessari o perquè res ni ningú en fa despertar l'interès, o ja sigui per conclusió pròpia: no una manca de voluntat, sinó per una voluntat expressa de no parlar-lo. És a dir, si no saps parlar aquesta llengua, o si no saps parlar, o si no saps, és perquè ets neci o perquè vols ser-ho. El diccionari de l'IEC defineix neci com algú “que no sap el que podria o deuria saber; ximple”. En aquest article vull referir-me a algú que ja fa anys de sobres que viu als Països Catalans per haver après a parlar el català.

I considero que aquesta neciesa és molt més greu si es tracta d'una persona jove, que va arribar a Catalunya en el moment del seu màxim potencial intel•lectual per a aprendre llengües. Imaginem-nos el cas, per exemple, d'un xicot que ve des d'un país de l'altra banda del món però de llengua romànica. Que arriba als 13 anys per a aprendre un ofici totalment becat per un organisme català (un organisme que, a més, exerceix de bandera de catalanitat). I imaginem-nos que aquest xicot assoleix l'edat de 24 anys, en un moment de ple reconeixement professional, sense encara no parlar en català. Sembla impossible. Però tot això és possible; i en tenim un exemple concret: Messi.

No tindré pietat (i, com que no sóc futboler, no em tremolarà la veu): em sembla absolutament aberrant que en Messi no parli en català. De la mateix manera que hi ha un ampli consens en l'opinió en defensa del català que si algú que treballa de cara al públic no sap usar el català ha de ser apartat de les seves funcions (un professor d'universitat, un comercial, un cambrer), potser també caldria que algú li fes un ultimàtum a en Messi o l'apartés del seu càrrec. Entenc que un immigrant de condició humil pot no tenir a l'abast cap referent que el motivi per aprendre el català, però si al cap d'11 anys encara no hi ha caigut, ja em costa una mica d'entendre-ho (però puc), i si resulta que està en la jet set farcit de calés, ja em costa més, i si és el cas d'algú que cada cop exerceix el seu ofici és ungit per centenars de senyeres estelades, ja m'he d'aguantar el riure.

Opino que cal ser un anticatalanista radical militant per a viure 11 anys a Catalunya i no parlar el català si es tracta d'un jove amb tots els mitjans a l'abast. No conec si en Messi té limitacions intel•lectuals greus que l'hagin impedit mai d'aprendre una segona llengua romànica; per això dono per fet que no les té. I per això, per més cara de bon nano que faci, em pregunto si en Messi no serà un anticatalanista radical militant. Em sap greu si, dient això, estic esglaiant els que (a diferència de mi) sí que sabeu apreciar les seves espectaculars habilitats professionals. És el mateix que penso de qualsevol jove ric que hagi viscut 11 anys a Catalunya i no parli el català. Probablement la majoria de persones que compleixin aquest perfil no hauran arribat per elles mateixes a aquesta opció, sinó que seran el fruit d'un entorn connivent o anticatalanista, però també estic segur que tots els racistes que conec ho són perquè algú altre els ha inflat el cap, i això no els treu de ser, en efecte, racistes.
Podem pensar, així, que no és pas que Messi triï ser neci, sinó que aquesta mancança és responsabilitat dels que l'han pujat dins del Futbol Club Barcelona. Doncs entesos: aleshores trobo al•lucinant i intolerable que dins d'aquesta empresa es pugui formar una persona durant més d'11 anys, des que era un adolescent, i no ser capaços de garantir que pugui parlar en català i que així ho faci en públic. Per mi, això converteix aquesta empresa en objecte de protesta lingüística com ho són Danone o Nestlé, o les majors del cinema. Oimés en relació amb una qüestió de tanta actualitat: que no s'aplica la immersió lingüística a la Masia?! I, si s'aplica, s'aplica amb tanta desídia que no dóna cap resultat quan els joves arriben a adults? També seria interessant saber quantes persones s'adrecen en català a en Messi.

Però em nego a eximir en Leo Messi de tota responsabilitat sobre el seu perfil lingüístic: és un adult en possessió de les seves facultats i amb els mateixos drets i deures que qualsevol ciutadà. No està en una altra galàxia: és un jove ric que viu i treballa a Barcelona. No cal ser gaire analista per endevinar que allò que el deu haver conduit a aquest perfil lingüístic és el fet que en l'empresa on treballa ningú no li ha fet veure cap necessitat de parlar en català. Però igualment em costa molt d'imaginar que, amb tots aquests anys, ell no hagi fet cap connexió neuronal entre l'ús de la llengua catalana (que ha d'haver estudiat a l'escola) i el tip de banderes catalanes que onegen al camp quan ell fa un gol.

Personalment, em sembla un menyspreu a la nostra llengua i al país que l'ha convertit en milionari als 24 anys (ell s'ho ha guanyat, però algú li ho ha de pagar). Tanmateix, honestament he de dir que, per més que em desagradi, opino que en Lionel Messi té el dret de no parlar en català, i la precària situació d'aquesta llengua li dóna la llibertat per a no fer-ho. Per això el meu principal interès escrivint això no és incidir en els hàbits lingüístics d'en Messi en concret. Cal tenir en compte, a més, que aquesta superestrella deixarà d'existir d'aquí alguns anys, i ja no es faran mones de Pasqua amb la seva cara, tal com ja no se'n fan d'en Ronaldinho. L'he triat a ell per a il•lustrar una anormalitat, però no em reconec cap autoritat moral per a exigir-li res. El meu principal interès és que es transformi la política lingüística del FCB.

Als Països Catalans estem força mancats de grans referents mediàtics que puguin contrarestar la influència lingüística de l'espanyol en els hàbits de la gent, i potser el Barça és l'únic gran fenomen mediàtic que és realment de masses i que és pròpiament català. És una llàstima que, a mesura que anem veient passar la Història, les lligues i les superestrelles, s'estigui desaprofitant tot el potencial que el Barça tindria per a modelar els hàbits lingüístics en favor de l'ús social del català. Aquesta reflexió ja ha estat feta diverses vegades anteriorment, i m'hi afegeixo. Entre uns nois catalanoparlants d'origen que demanen perdó per escriure en català, i uns nois immigrats que van passant els anys sense parlar en català (o com a molt, com l'Iniesta, diuen que faran l'esforç d'intentar-ho, però segueixen sense fer-ho), el modelatge lingüístic del Barça és en favor de l'espanyol. I, des del meu punt de vista, això posa molt en entredit totes les funcions nacionals que se li atribueixen a aquest equip català.

El Barça fa una important funció de cohesió social i també de projecció internacional de Catalunya. Però em preocupa que tinguem l'autoestima tan baixa per tolerar que molts dels nostres ambaixadors menystinguin tant la nostra llengua. Si ho volem resoldre, tindrem mala peça al teler mentre seguim considerant-los superiors i mentre ens seguim comportant com qui encara creu que el català no és una llengua per als beats.

Acabaré essent constructiu: proposo que tots els que els pagueu el sou, més o menys indirectament, ja sigui com a socis del FCB, via les televisions de pagament, o via tota la publicitat que accepteu rebre quan mireu un partit, feu una campanya de protesta reclamant que tots els jugadors adoptin urgentment el català com a llengua vehicular al seu lloc de treball. Ens podríem plantejar un boicot de consum responsable al Barça?

-----

P.D: Aquest article el vaig escriure molt abans que Andrés Iniesta parlés en català en una entrevista a Rac1 la setmana passada. Aquest fet penso que s'ha de celebrar com un pas concret, positiu i important. Ara bé, no com un fet extraordinari, sinó com un avenç per a superar una anormalitat. Confiem que no sigui un fet aïllat i que s'expandeixi. I que, ara encara amb més raó, tots els catalanoparlants se li adrecin en català. Ara li toca a Lionel Messi de fer el pas de parlar en català.
 
4)
 
Publicat en el blog Can Mitrofan dimarts 8 de novembre del 2011
http://mitrophane.vefblog.net/75.html#Una_autobiografia_lingstica

Una autobiografia lingüística

Joan-Daniel Bezsonoff
 

Des del rovellet de l'ou d'Elx

Joan-Carles Martí i Casanova
Voliana edicions
Argentona, 2011

Joan-Carles Martí i Casanova és un personatge estrany. Fill d'elxans establerts a França, va viure tota la seua joventut a Austràlia i Marsella. Ell escriu Marselha, per coqueteria occitanista com hauria pogut adoptar la grafia Marsilha o la felibrenca Marsiho. Amb un entusiasme comunicatiu, ens confia el seu meravellament davant el català parlat a Elx. Com molts enamorats pot semblar càndid a voltes...Jordi Solé i Camardons té raó quan subratlla la poesia que es despren de certs passatges. ' Cap al tard m'arriba l'oratget d'una mar que duu el salobre de les platges del Pinet i del Tamarit; allà on ens agrada caminar descalços els matins d'estiu damunt l'arena banyada. ' ( p 24) Aquest llibre no entra en cap categoria. Retira a un recull d'articles, però és molt més que això. Hi veig com una miscel·lània lírica amb tots els avantatges i els inconvenients del gènere. Les consideracions ultralocals que poden agradar a la gent de la comarca no m'han interessat. En canvi, quan ix d'Elx, Joan-Carles Martí es transforma en ' brillant causeur. ' Sovint el llibre segueix una voluntat didàctica d'explicar la realitat valenciana als catalans d'altres terres amb observacions elementals, però necessàries malaraudament. ' No es veuen rètols al País Valencià que no estiguen en grafia fabriana: tot un avenç i un senyal de normalitat. ' ( p 53) Les informacions que dóna l'autor són segures malgrat unes quantes aproximacions. Quan es queixa que ningú no pot llegir Victor Gelú a Marsella és fàcil retorquir-li que el poeta marsellès emprava el vocabulari tècnics d'oficis desapareguts i l'argot del port el 1830, una llengua ' pas facile' segons Robert Lafont, el gran escriptor provençal, a la seua Nouvelle histoire de la littératura occitane. ( p 545, volum II)

 
Crec que el millor moment del llibre és quan l'autor cita la carta que li envia des de Quilhan el conegut occitanista Terric Lauza. ' Uèi lo dia, los que possedisson la lenga d'un biais actiu son los ancians de més de 75 ans qu'an viscut dins los vilatges e que son retirats a la vilòta. N'i a benlèu un centenat. ' (p 178) Uns retrats claferts d'humor amenitzen el text com ' aquest professor tan groguilló, dessucat i afable ' ( p 79) que s'enutja perquè una padrina empra paraules ' massa ' catalanes. ' això vostè no ho ha dit mai. ' (ibid)
 
Uns quants articles m'han apassionat com l'estudi sobre l'ús de la nostra llengua a Facebook. D'altres, en canvi, rebaixen el nivell com el sonet en la mort de Joan Solà. Un dístic com ' La lluna és plena de verb català / hi vola l'home bo plorem sa mort ' no revolucionaran el Parnàs... ' On ne fait pas de la bonne littérature avec de bons sentiments. ' deia André Gide en una fórmula que no s'ha pas envellit. Aquesta obra simpàtica m'apareix com un riu puixant on s'aiguabarregen l'autobiografia, el tractat de dialectologia, el compendi de sociolingüística, versots comarcals i el relat de viatge. Potser l'autor hauria de conrear exclusivament la via de l'autobiografia lingüística per ajudar-nos a entendre millor i estimar encara més aquest trosset del nostre país on parlen un deliciós catalanesc tropical.
 
 
5)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 16 de novembre del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/media/catala-brilla-Twitter_0_592140820.html

El català brilla a Twitter

El català ha aconseguit pintar de verd el país en un mapa que recull les llengües en què es tuiteja arreu del món. És l'única llengua sense estat que apareix com a dominant en el seu territori.

Un informàtic i un cartògraf dels EUA han elaborat un mapa amb els 64 idiomes més usats a Twitter: el català és l'únic que, sense tenir estat propi, domina al seu territori. Així, Catalunya es distingeix pintada de verd en contraposició al vermell -corresponent al castellà- que impera a la resta de l'Estat. El mapa ha estat elaborat pel cartògraf Eric Fischer amb l'aportació tecnològica de Michael McCandless, que va fer possible localitzar i detectar la llengua dels tuits gràcies a una aplicació inclosa al Google Chrome. L'èuscar no apareix al mapa, ja que les estadístiques tenen caràcter mundial i els tuits en aquesta llengua no van aconseguir suficient representació. Sí que hi surt el gallec, tot i que la seva presència queda diluïda pel color del castellà.

Els tuitaires catalans, molt actius

"El pes d'una llengua a una xarxa social no vol dir necessàriament que hi hagi molts més parlants", indica Josep Lluís Micó, codirector del Digilab de la Facultat de Comunicació Blanquerna. Del mapa -que plasma la intensitat i l'idioma dels tuits amb la informació generada entre el maig i l'octubre- se'n dedueix que els tuitaires catalans "són fanàtics de la tecnologia i mantenen una activitat intensa". L'última onada del Baròmetre corrobora la tesi. Malgrat tot, el castellà continua sent majoritari a les xarxes socials en general amb 1.382.000 persones que el fan servir enfront de les 908.000 del català.

 
6)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous 17 de novembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3950966/20111117/tremosa-romeva-junqueras-denuncien-pressions-deurodiputats-espanyols-votacio-loficialitat-catala.html
 
Tremosa, Romeva i Junqueras denuncien pressions d'eurodiputats espanyols contra la votació de l'oficialitat del català
 
 
7)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/472926-parlem-pels-descosits.html
 
 
Parlem pels descosits
 
Núria Puyuelo
 

S'ha engegat la campanya electoral i durant els pròxims dies els candidats parlaran molt, o més ben dit, predicaran, dissertaran, s'embarbollaran i piularan –no només al Twitter–. Ara bé, segur que algun d'ells també desguitarrarà (“parlar dient disbarats”), desbarrarà o pixarà fora de test, i donarà un bon titular als periodistes. El dia que debatin entre ells, el més probable és que els polítics acabin desbotant (“deixar anar bruscament, descarregar, allò que es porta dins”) més que parlant o descantellant (“dir coses que seria millor, més prudent, de callar”).

En català tenim un munt de verbs que fan referència a l'acció de parlar, deu ser que ens agrada fer-la petar. Si ens entrebanquem, ens enfarfollem. Si parlem de manera poc clara, balbucegem, balbucitem, llaviegem o ens embarbussem. Si parlem entre dents, masteguem i barbotegem o barboteguem. I quan xerrem fluixet, mussitem i xiuxiuegem. Si no sabem parlar del tot bé una llengua, la xampurregem (no la xapurregem, perquè és un barbarisme) o la parlem de manera enxampurrada. Pel que fa als defectes de la parla, hi ha qui papissoteja, fa sopes o és xafallós, perquè no saben pronunciar el so s i z, i qui balbeja, perquè té un defecte als òrgans bucals.

En tot cas, tant si prediquen, emfasitzen, paraulegen o frasegen, segur que els candidats faran una campanya amb una grandiloqüència, o no.

 
8)
 
Publicat en el blog El nét del tio Pipo dissabte 12 de novembre del 2011
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/208626
 
Proposta d'homenatge a Joan Fuster
 
Àngel Cano
 
La Santíssima Trinitat, lluny de dogmes bíblics, la formen un homenot de Sueca, un homenot de Burjassot i un homenot de València. A més, el que els dóna les regles és de Castalla. Aquest 2011 s'han celebrat els centenaris de Manuel Sanchis Guarner i d'Enric Valor, homes crucials en la nostra història viva com a país. L'any que ve, però, no ens quedarem curts. L'AVL ha declarat Vicent Andrés Estellés com l'escriptor de l'any 2012. Molt bona iniciativa, considerant que encara no està suficientment reconegut com a encoratjador de la consciència nacional. Durant els últims anys, sense ajudes institucionals, gent que estima la seua llengua i la seua literatura ha recordat el poeta del poble per mitjà de diferents activitats: xarrades, recitals poètics, homenatges a la xarxa i altres etcèteres. Gràcies a aquestos esdeveniments, molta gent ha conegut qui fou Estellés -gent que encara no el coneixia, vull dir. Altres ens hem esborronat escoltant els versos pronunciats per diferents veus o gaudint d'espectacles teatrals amb la seua vida. El que pretenc explicar amb açò és que, en certa manera, l'autor del Llibre de les Meravelles està present d'una forma o altra entre nosaltres

Però, què hi ha de Joan Fuster? Què hi ha de l'home que ens posà un espill perquè ens miràrem, nosaltres, els valencians? Què hi ha del millor assagista del nostre país i -sense ànim d'exagerar- possiblement dels millors d'Europa? Què hi ha del mestre dels aforismes? Cada dia, en algun article, alguna xarrada, alguna classe, algun bloc, hi ha una referència a ell. La qual cosa demostra que no som un país tan desmemoriat. Però pocs saben que l'any vinent es compliran 50 anys (que es diu de pressa) de la seua obra mítica, Nosaltres, els valencians. O que farà 20 anys que se'n va anar de vacances. O que faria 90 anys que va nàixer a Sueca. És per això que, com que amb total seguretat, des de les institucions no hi haurà cap tipus de suport ni d'ajuda, propose una idea: a partir de l'1 de gener, per mitjà de qualsevol xarxa social o bloc, estaria bé que hi anàrem escrivint un aforisme, un fragment o un text sencer del suecà -diàriament, setmanalment o mensualment. Tot això fins el 31 de desembre de 2012. Sé que encara queden gairebé dos mesos per acabar el 2011, però només és una proposta humil perquè recordem un homenot com aquest. Ja, per demanar, seria perfecte que, amb una frase de Fuster, també hi adjuntàrem un vers d'Estellés. Què vos pareix la idea? Afegiu-n'hi més!
 
9)
 
Publicat en el diari digital VilaWeb divendres 18 de novembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3951465/20111118/salvador-iborra-mort-gens-casual-poeta.html
 
Salvador Iborra: la mort gens casual d'un poeta
 
Roger Cassany
 
VilaWeb reconstrueix les últimes hores d'Iborra, assassinat el 29 de setembre a Barcelona
 
10)
 
Publicat en el blog ELS PRIMERS GESTOS DEL VERD de Mercè Climent dijous 17 de novembre del 2011
http://mercecliment.blogspot.com/2011/11/presentacio-des-del-rovellet-de-lou.html
 
Presentació a València del llibre DES DEL ROVELLET DE L'OU D'ELX de Joan-Carles Martí i Casanova
 
 
11)
Publicat en el diari Levante-EMV dijous 17 de novembre del 2011
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
La institución advierte al ayuntamiento de que ha incumplido la Llei d'Ús en las nuevas señales comerciales
El Síndic de Greuges también le ha dado un tirón de orejas al Ayuntamiento de Dénia por "olvidarse" del valenciano en las nuevas señales turísticas y comerciales. En una reciente resolución, esta institución insta al consistorio a que en la rotulación viaria utilice el valenciano "con carácter preferente".
"La normativa vigente sobre el uso del valenciano, contenida en la Constitución Española, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana y la LUEV (Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià), es clara y terminante y no deja lugar a interpretaciones. La administración pública valenciana, tanto la autonómica como la local, está obligada a garantizar la normalización lingüística, otorgar especial respeto y protección al valenciano y promover su uso en todos los ámbitos", indica el Síndic de Greuges, José Cholbi.
También reprocha al ayuntamiento que contestara a esta queja en castellano pese a quienes la presentaron lo hicieron en valenciano y todo el expediente se instruyó en esta última lengua. El Síndic de Greuges recuerda el "deber legal" de "respetar los derechos lingüísticos de los administrados" y responderles en la lengua que ellos elijan.
Además, el ayuntamiento en la respuesta que trasladó al síndic por esta queja se fue por las ramas. Alegó que en los nombres de las calles "no encontramos error alguno y se ajustan en su totalidad al callejero de nuestro municipio". Sin embargo, las normativas lingüísticas, como subraya el síndic, obligan a utilizar los nombres valencianos y los topónimos tradicionales.
El gobierno de Dénia (PP y Centre Unificat) se ha tomado muy mal las críticas por el menosprecio al valenciano que ha demuestrado en las nuevas señales comerciales y turísticas, que básicamente están en castellano, contienen faltas de ortografía y no utilizan los topónimos correctos y tradicionales. A instancias de la alcaldesa, la popular Ana Kringe, incluso se ha abierto un expediente disciplinario al técnico de Normalització Lingüística por emitir un informe en el que advertía de que esos rótulos incumplen la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. No obstante, la razón oficial que se esgrime para ese expediente es que al técnico municipal el informe se lo pidió el edil del Bloc, Josep Crespo, sin solicitarlo antes a la alcaldía.

 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 22).
 

31. Sóc un cuiner nascut a Togo. La meva cuina és afrocatalana, perquè hi afegeixo ingredients de totes bandes. A la meva vida, he mirat d'afegir-hi moltes llengües. Des de petit parlo amina i ewe i més endavant he après francès, anglès i castellà i entenc el wòlof, el bàmbara i l'àrab; ara començo a parlar català i això em fa sentir que visc aquí. La llengua em serveix per entendre la manera de viure, de pensar de les persones que la parlen; és la manera més senzilla i natural per integrar-te.

 

Ayao (Campanya “Si us plau, parla'm en català!”)

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací