InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 551 (dimecres 09/11/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Vicent Partal - És Maó
 
3) Ramon Solsona - És Maó, sí senyor
 
4) Manuel Cuyàs - Maó i la pela
 
5) Carles Ribera - Un Maó contra el català
 
 
7) Susana Quadrado - Maó, Mahón, Mahó: Mô
 
8) Presentació a Arenys de Mar del llibre 500 raons per parlar català de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
 
 
14) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat a

Maó pretén castellanitzar el topònim

L'Ajuntament vol fer una consulta amb sols dues opcions bilingües

L'alcaldessa de Maó, la popular Àgueda Reynés, ha anunciat que l'Ajuntament convocarà una consulta popular per canviar l'actual topònim del municipi menorquí. La consulta, que no tindrà lloc fins l'any 2012, ha generat dos pols de debat. El primer és el dels que segueixen la línia d'Iniciativa Cívica Mahonesa (ICM) –que lluita des de fa temps perquè s'introdueixi la hac– i l'altra és la del consistori, que vol que adopti una denominació bilingüe i passi a dir-se Mahón-Mahó o bé Mahón-Maó. Molts són partidaris de no modificar el topònim i mantenir-lo en català i sense hac.

En qualsevol cas, però, els populars no inclouran aquesta última possibilitat en la consulta que volen tirar endavant i només contemplen les dues bilingües. Per posar en marxa la iniciativa, hauran de modificar primer la llei de normalització lingüística de Balears, que diu que els topònims de les illes tenen com a única forma oficial la catalana.

La modificació, però, sembla que no serà un obstacle, ja que l'executiu del també popular José Ramón Bauzá, ho té en ment des de fa temps. Una de les primeres mesures preses per Bauzá va ser eliminar la direcció general de política lingüística, emparant-se en la necessitat de reduir càrrecs i estructura de l'administració per culpa de la crisi econòmica.

Revolta al Twitter

Davant les crítiques, Reynés va recordar que quan el PSOE, el PSM i EM-EU van canviar la denominació del municipi ningú no els ho va preguntar.

Aquests dies Twitter s'ha mobilitzat contra la intenció de castellanitzar el nom de la ciutat i ho ha fet amb l'etiqueta #ésMaó, impulsada pel cantant menorquí Cris Juanico.

 
2)
 
Publicat a
 
 
 
Vicent Partal
 

Divendres vaig agafar un taxi de l'aeroport de Maó a Ciutadella. El taxista era d'aquella mena xerraire i vam travessar l'illa comentant l'actualitat: la famosa presó, el domini del PP i les amenaces de Bauzá contra el català. El xofer, que em va semblar poc partidari del PP, em va voler rebaixar la inquietud sobre la llengua. “Aquí ratllem català amb tota normalitat i no crec que ningú pens a canviar això”, m'explicava. Però patapam: a les poques hores es va saber que l'Ajuntament de Maó pretén ni més ni menys que canviar el topònim de la ciutat i imposar el vell nom franquista de Mahón.

La batllessa actual de la ciutat, del PP, fins i tot planteja celebrar una mena de referèndum amb diverses alternatives, cadascuna més estúpida que l'altra, però sense deixar que la ciutadania puga votar pel nom que sempre ha estat el de la ciutat: Maó. A internet la indignació ha estat expressada de forma espectacular per Twitter, on l'etiqueta #ésMaó l'han fet circular desenes de milers de persones en poques hores. La pregunta, però, és quin tipus de personal és aquest del PP? Perquè el nom d'una ciutat és un consens bàsic, elemental. I no respecten ni això.

L'única explicació de tot plegat és que l'estirabot d'ara respon al supremacisme lingüístic d'aquesta gent. Ho van fer a Elx, on la primera cosa que va fer el nou batlle va ser canviar al castellà el nom del teatre municipal. Ho han fet durant dècades a Castelló de la Ribera, que mai no ha pogut recuperar el seu nom. Ho van intentar a València inventant-se una polèmica absurda sobre la direcció de l'accent. I ara ho fan a Maó. El PP s'atreviria a qüestionar un consens tan bàsic en un territori de parla espanyola? És clar que no. Amb els fets demostren què per a ells hi ha dues classes d'idiomes. Els importants i seriosos, que no es discuteixen i es respecten en la seua integritat i els patois d'anar per casa on consideren que qualsevol afeccionat pot fer de filòleg defensant teories surrealistes. És en aquest context que la defensa del topònim Maó no és cap anècdota sinó una qüestió pura i dura de dignitat. Perquè el català no és un patois prescindible amb el qual una analfabeta pot jugar. Maó és Maó. O si voleu #ésMaó.

 
3)
 
Publicat a
 
 
Ramon Solsona
 
És Maó, sí senyor. Per les xarxes socials corre com una bala l'etiqueta #ésMaó. Ha estat una resposta ràpida a l'anunci de l'alcaldessa de Maó (és Maó, sí senyor) de canviar el nom oficial de la ciutat. Maó (és Maó, sí senyor) va ser l'últim municipi balear a acatar la llei de normalització lingüística de les Illes, el 2005. Però el PP enyora el genocidi cultural i converteix Mahón en una nova bandera del neoregeneracionisme espanyol (que Déu Nostre Senyor ens agafi confessats). Quan l'alcaldessa de Maó (és Maó, sí senyor) diu que sotmetrà el nom de la ciutat a una consulta popular recorda Miracle a Llucmajor, la divertida novel·la de Sebastià Alzamora que retrata la cara més grotesca de la vida social i política de Mallorca als anys vint. No hem avançat gaire des d'aleshores. L'ortografia i el rigor filològic no tenen color polític ni es poden sotmetre a la voluntat popular. Però això passa avui, al segle XXI, i l'alcaldessa de Maó (és Maó, sí senyor), va tan sobrada que qualsevol dia pot sotmetre a referèndum la taula periòdica dels elements o la llei de la gravetat.

El més admirable és que aquesta senyora anunciï sense que se li escapi el riure que la consulta es farà entre dues opcions: Mahón-Maó i Mahón-Mahó. Fantàstic! Genial! Ningú, ni els franquistes més passats de voltes, havia arribat tan lluny. L'esport ha posat de moda la disjuntiva sí o sí, que és el que vol dur a les urnes l'alcaldessa de Maó (és Maó, sí senyor). La seva és una idea extraordinària per fer callar d'una vegada la murga de l'autodeterminació. L'Ajuntament de Maó (és Maó, sí senyor) ha obert la via constitucional a un referèndum de la independència amb paperetes com aquestes: “1) Jo sóc i vull ser espanyol. 2) Jo sóc i vull ser d'Espanya.” Que la gent triï lliurement. I, si es vol matisar més, es pot redactar d'una manera més fina: “Com s'estima més menjar-se Espanya? 1) Amb patates. 2) Amb oli de ricí.”

 
 
4)
 
Publicat a
 
 
 
 
Manuel Cuyàs
 

El 1975 vaig fer el servei militar a Villacarlos, a Menorca, però ningú, tret dels militars més engalonats, en deia Villacarlos. Tothom en deia Es Castell. Al costat hi havia Maó. Als rètols era Mahón, però no vaig sentir mai ningú, tret dels engalonats, que no en digués Maó. En realitat els naturals pronunciaven Mo, com d'Alaior, llavors Alayor, en deien Aló. Va venir la democràcia, vaig tornar a Menorca i vaig comprovar que Villacarlos era oficialment Es Castell; Alayor, Alaior; Ciudadela, Ciutadella i Mahón, Maó. Tot en perfecte estat de revista.

Ara l'Ajuntament de Maó vol fer conviure Maó amb Mahón, a imitació d'Alacant/Alicante. En el cas d'Alacant hi batega el motiu comercial: el torró. A Espanya volen torró de Alicante, no d'Alacant. És dur, però és així. I a Maó? Potser tenen por de no vendre formatges. O ginebra. O bijuteria. O les sabates de Ferreries/Ferrerías. No tenen por també que hi hagi peninsulars que no se sàpiguen banyar a cala En Porter, si no es diu cala Don Portero? Jo m'ho pensaria.

Mahón no és una denominació només espanyola. Els anglesos i els francesos, quan van ser senyors successius de l'illa, van usar aquest nom amb profusió, i a París hi ha el carrer Port Mahon en record de la conquesta d'un dels ports més importants llavors de la Mediterrània. Per honorar la gesta es veu que el cuiner de la cort parisenca va donar el nom de mayonnaise a una salsa de la seva creació que nosaltres anomenem maionesa i que en castellà en diuen mayonesa però també mahonesa. Fixin-se com el castellà ha conservat la h de Mahón mentre nosaltres, en lloc de dir-ne maonesa, hi hem posat una i derivada de la y francesa. El castellà, amatent, i nosaltres, badant i afrancesats. L'Ajuntament de Maó vol Mahón perquè se sàpiga d'on ve la mahonesa.

És com el nom de la moneda pesseta. En origen era peceta, diminutiu català de peça. Va passar al castellà com a peseta i ens va retornar amb la forma pesseta. Sempre perdem alguna cosa pel camí i sempre acabem parlant de la pela, que és del que parlem des de fa una estona, a més de parlar d'enemics del català i d'escorrialles de militars engalonats.

 
5)
 
Publicat a
 
 
Carles Ribera

La senyora batlessa de Maó, del PP, ha tingut la pensada d'esborrar del mapa el topònim català d'aquesta ciutat menorquina. Això ha provocat un enrenou considerable, especialment a les xarxes socials, que bullen amb imprecacions, estirades de cabells col·lectives i campanyes contra de la barbaritat anunciada per l'excel·lentíssima doña. La majoria del soroll prové del Principat, el reducte més nombrós de catalanoparlants i catalanopensants de tot el planeta, i que sigui per molts anys.

Naturalment, no tinc cap mena de dubte que el nom d'aquesta ciutat hauria de ser Maó, i no pas Mahón, ni tan sols Mahón-Maó. I a dir pestes del PP, sóc el primer que s'hi apunta. Però, és clar, arriba un moment que això de defensar el personal contra la seva pròpia voluntat resulta carregós. No ens enganyem: no és pas el PP qui vol castellanitzar res. És l'autoritat municipal escollida democràticament pels maonesos i les maoneses. Potser no figurava en el programa, això de la nomenclatura. Potser no ho va prometre ni tan sols en cap míting, la candidata. Però si avui dia hi ha algú que encara no té clar que la sigla PP és una amenaça genèrica contra el català o el catalanisme, que s'ho faci mirar. Ja sé que passaré per aixafaguitarres, però als catalans ens convindrien menys campanyes solidàries amb qui no les reclama i més concentrar-nos en la feina que toca, evitar que el PP sigui, el 20-N, la primera força a Catalunya. Si a Maó no volien canviar de nom, que haguessin votat amb una mica més de criteri. Però no. Ja veureu, ja, que mentre nosaltres clamem per Maó, ells aclamaran Rajoy i la seva majoria absoluta.

 
6)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 2 de novembre del 2011
 

'L'única forma oficial del topònim ha de ser Maó'

El filòleg Gabriel Bibiloni va elaborar un dictamen a petició del Consell Insular sobre la qüestió cinc anys enrere

La intenció de l'ajuntament de canviar el topònim de Maó fa dies que ha revoltat part de la societat, que reivindica que el nom actual ha de ser l'únic oficial. Una reivindicació que és ben present a la xarxa, amb l'etiqueta #ésMaó, amb què centenars de persones s'oposen al canvi de topònim per 'Mahón'. El cas és que la qüestió ve de lluny i que cinc anys enrere el Consell Insular de Menorca va demanar al filòleg Gabriel Bibiloni que elaborés un dictamen (pdf) al respecte.

I la conclusió de Bibiloni no deixa lloc per a dubtes: 'L'única forma oficial del topònim ha de ser Maó'.

El filòleg recorda que la legislació balear estableix 'clarament' que l'única forma oficial dels topònims és la catalana 'per la qual cosa no hi ha cap possibilitat d'utilització d'una forma no catalana en els usos indicats'.

Tant l'Institut d'Estudis Catalans com la Universitat de les Illes, les dues institucions oficials encarregades, l'una, de determinar la forma correcta dels topònims, i l'altra, d'assessorar sobre qualsevol aspecte de la llengua, 'han manifestat de manera inequívoca que Maó és l'única forma correcta en llengua catalana del topònim corresponent a la ciutat i municipi de Maó'.

Bibiloni també explica que un dels punts de la reforma ortogràfica de 1913, quan es publicaren les Normes Ortogràfiques del IEC, 'fou l'eliminació sistemàtica de la h intervocàlica no etimològica'. En el dictamen, repassa 69 cartes nàutiques dels segles XIV, XV i XVI: 60 registren el topònim sense h, i 6, amb h. I afirma: 'Tots els casos que es puguin aportar de documentació del topònim amb h anteriors a la regularització ortogràfica de 1913, o tots els casos posteriors que apareixen escrits sense respectar el criteri  establert en aquell moment, no tenen valor a l'hora de determinar la forma correcta, perquè aquesta només es pot establir a partir de les normes ortogràfiques ara vigents.'

7)
 
Article publicat a LA VANGUARDIA dijus 3 de novembre del 2011
 
 
Susana Quadrado
 
Es britànics ja es referien as port de Mô com Harbour of Mahon o es francesos com Port Mahon a mitjans des segle XVIII
 
Jo som de Mô. I açò no només vol ser un recurs estilístic per arrencar aquesta columna que avui, em disculparan, escriuré en primera persona (i en aquesta edició en menorquí). Perquè vaig néixer a Mô, perquè la seguesc estimant per enfora que jo sigui, perquè abandonar-la no ha suposat per jo oblidar-la, perquè esper torna-hi qualque dia... Lligin aquestes línies a crits, que és com les escric. Estic farta que tothom, des de tots es punts cardinals des globus peninsular, mostri s'orella i jutgi quin ha de ser es nom de sa meva ciutat, si Maó, Mahó o Mahón. En definitiva, quina ha de ser sa seva identitat. Que ningú no es confongui: no va amb jo ni sa neurosi castellanitzadora del PP ni ses seves trampetes. Però fan mal es excessos ultracatalanistes i, sobretot, pancatalanistes quan es xerra de Menorca. Tenc sa sensació que des de Catalunya qualcú, empès per una missió evangèlica de convertir Menorca a sa causa des Països Catalans, es creu amb es dret de decidir què és bo o dolent per as maonesos quan només aquests tenen sa paraula sobre es seus assumptes.
 
El PP ens podia haver estalviat a tots aquesta barrabassada lingüística sobre es topònim de sa capital de s'illa. Hi ha una convenció acadèmica i normativa que diu que sa nomenclatura oficial és Maó des que el 2005 s'Ajuntament així ho acordés amb es vots des socialistes i PSM (llavor en es govern local). A Mô mai no hi ha hagut cap problema amb es bilingüisme. És més, Menorca pot atribuir-se es mèrit d'haver defensat es català en es seu dialecte menorquí aguantant tots es caps de fibló des diferents dominadors. Que quedi clar, idò, s'error de sa batlesa d'obrir un debat estèril que mai no hauria d'haver sortit de s'àmbit acadèmic. Per sort sa societat menorquina és polièdrica, plural i políticament transversal. Resulta que ses voluntats des seus pobles no s'han de llegir segons un simplista eix dreta/esquerra, nacionalistes espanyols/catalanistes, en contra d'allò que es pugui pensar després d'aquesta controvèrsia sobre es topònim. Allà ses fronteres ideològiques són molt més difuses. S'ha xerrat de com n'ha estat el PP de neci en voler recuperar es mot en castellà Mahón per a sa seva nomenclatura oficial i bilingüe, sigui amb es Maó o es Mahó. Puc estar d'acord que hauria estat més sensat deixar ses coses com estaven. Maó, i punt. Però, senyors, no n'hi ha per tant! S'escrigui com s'escrigui, sempre serà Mô.
 
Aquesta setmana s'han comès massa excessos verbals. S'han dit moltes bestieses històriques. Per començar és fals que es topònim Mahón procedeixi de s'etapa franquista. Es britànics ja es referien as port de Mô com Harbour of Mahon o es francesos com Port Mahon en mapes i escrits de mitjans des segle XVIII. Quant as terme Mahó, ja s'emprava abans de ses normes d'en Pompeu Fabra i figura a s'escut de sa ciutat. Per acabar d'embolicar-ho tot, es anti-Mahón han arribat a fer valoracions sobre ses diferents dominacions que va tenir s'illa per concloure, ai las!, que amb es britànics viuríem millor... Algú ha pensat què hauria passat amb sa llengo catalana?
 
 
8)

Plataforma per La Llengua (Arenys de Mar) i CCG Edicions

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

de David Pagès i Cassú

 

 

500 raons per parlar català

 

 

L'acte tindrà lloc el proper divendres 11 de novembre, a les 19.30, a la Sala Noble del Centre Cultural Calisay d'Arenys de Mar.

 

Hi intervindran:

 

Joan Ferrer i Costa, professor de Filologia Catalana a la UdG; Degà de la Facultat de Lletres, i antic col·laborador i secretari de Joan Coromines i David Pagès i Cassú, autor del llibre.

 
 
9)
 
 
 
Vicent Baydal
 
 
10)
 
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: des d'Elx a Guardamar dijous 27 d'octubre del 2011
 
 
 
11)
 
 
 
 
12)
 
 
 
 
13)
 
Publicat en el diari INFORMACIÓN dijous 27 d'octubre del 2011
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
 
14)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 19).
 
 

23. L'acció política cultural no solucionarà el futur de la llengua ni de la literatura catalanes, però la inhibició política, l'acceptació tàctica que ja hem arribat al final del camí i que estem en un paradís multicultural, en una convivència modèlica de llengües, va en contra del més dèbil. Més que discriminació positiva, el que cal és autoconvenciment que el català és el ciment natural que ha de cohesionar la nostra societat i que és el que ens fa singulars al món. És una qüestió d'Estat per a una cultura que no en té, d'Estat.

 

Ignasi Aragay

Periodista

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací