InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 545 (dilluns 31/10/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Francesc Esteve - "Canongies, comissariats i duplicats o el nou secessionisme"
 
2) Nou llibre: El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús de Núria Busquet Isart
 
3) Víctor Alexandre - Jutjats en espanyol
 
4) Simposi Enric Valor en la Universitat d'Alacant
 
5) La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 11.10 al català
 
6) Ferran Suay - Estellés
 
7) Els escriptors valencians ja disposen d'un nou web de televisió
 
8) Cursos de traducció i correcció de guions
 
9) Joan Solà, de viva veu
 
10) Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
11) Llengua viva: el programa de ràdio en valencià
 
12) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
1)
 
Publicat en el número 1.428 de la revista El Temps (25-10-2011, pàgina 16)


"Canongies, comissariats i duplicats o el nou secessionisme"
 
 
Francesc Esteve, tècnic lingüístic de la Universitat de València

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és un cas únic a Europa: té la inestimable particularitat de combinar la regalada canongia, el comissariat polític i l'índex més alt de remuneracions de qualsevol
acadèmia de les homologades. I d'ací a unes poques setmanes renovarà els seus càrrecs. Es tracta de la darrera renovació abans que, passats els 15 anys que marca la llei, els acadèmics ja
seran escollits pels membres existents i no pas, com ara, pel parlament valencià i per quotes de bipartidisme.

Fins a quin punt arriba la dependència política ho proclama un fet que revela la natura de la institució: la presidenta, Ascensió Figueres, a qui ningú no coneixia cap producció lingüística ni literària -amb l'honrosíssima excepció d'una 'Semblanza biográfica de D. Francisco Beltrán Bigorra'- deixa ara la presidència per incorporar-se a les llistes del Partit Popular per Castelló. Abans, però, s'havia distingit per contribucions de tan alt contingut acadèmic com ser regidora del PP a Nules, diputada de la Diputació de Castelló i de les Corts Valencianes i subsecretària de Cultura i Educació de la Generalitat.

La renovació imminent, els 13 anys transcorreguts des de la creació de l'AVL i la proximitat a un període en què caldrà funcionar sense tuteles de partit podrien fer pensar que ja era l'hora de començar a actuar amb un mínim de normalitat acadèmica. Tot prefigura, però, que continuarà com sempre o fins i tot pitjor: un pacte entre Ramon Ferrer, igualment lligat al PP, per a la presidència, i
Josep Palomero, amb carnet del PSOE, per a la vicepresidència, deixa ben clar que, de normalitat independent, res de res. Un altre repartiment per quotes amb comissaris polítics.

I, mentrestant, què fan els acadèmics universitaris amb competència lingüística i els que es proclamen unitaristes? Hi ha la creença, entre gent benintencionada, que existeix un bloc dels
filòlegs universitaris que actua com a contenció davant el sector polític o el que prové del blaverisme. La realitat és que no sols no hi ha cap bloc dels set membres que són filòlegs universitaris sinó que tampoc
no s'han treballat una mínima entesa amb la resta de membres unitaristes per conformar una majoria que, si volgués, podria impulsar obres útils i coordinar-se amb les universitats i les institucions lingüístiques de Catalunya i les Illes. Hi ha interessos i aliances particulars i prou.

I quina és la tasca feta i la contribució a la normalitat de l'ús? Doncs la lamentable repetició d'obres ja existents en català, amb tots els particularismes possibles. I això, per tres motius: perquè la funció de l'AVL és actuar com si el valencià fos una llengua diferent del català i, per tant, cal tornar a publicar un diccionari de pronúncia, una gramàtica normativa, un diccionari normatiu, un altre manual de llenguatge administratiu, etc. El segon és que copiar -rebaixant i disgregant- és més fàcil que fer aportacions noves i útils. I el tercer és que han de justificar per què mantenen el ritme frenètic de comissions, seccions i reunions sucosament recompensades. I de passada fan l'impagable servei al Govern valencià de facilitar una versió distinta de la catalana, ni que siga per quatre punyetes morfològiques o lèxiques. En són exemples sagnants les versions dobles de les lleis que publica el BOE, el darrer article reformat de la Constitució espanyola i, en general, tots els papers oficials traduïts per a l'administració de l'Estat.

En canvi, l'AVL no ha vist mai la necessitat d'elaborar ni un sol informe independent sobre l'ús de la llengua pròpia en l'administració pública de la Generalitat, l'Estat, Justícia, les diputacions o els ajuntaments. Ni sobre l'ús en els mitjans públics, començant per Radiotelevisió Valenciana. Ni d'encetar una coordinació activa amb les universitats i les institucions lingüístiques de Catalunya i les Illes, amb un model de llengua unitari i versions úniques en català, malgrat les solemnes declaracions de l'AVL (dictamen de 9 de febrer de 2005) de promoure una "codificació policèntrica alhora que convergent".

Ja és hora que els acadèmics reten comptes: què fan amb els nostres imposts duplicant -i desfent- l'obra ja feta i per què contribueixen, per acció i per omissió, a fragmentar encara més la llengua. Seria
molt saludable que, com a membres d'una institució pública, els acadèmics, començant pels universitaris i acabant pels que ho són en virtut d'un carnet, poguessen explicar-se amb transparència i detall.
És una generosa invitació a retre comptes a la societat que els paga tan generosament.


2)
 
Nou llibre:
El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús
 
 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat ha editat el llibre El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús de Núria Busquet Isart, elaborat a partir d'una tesi doctoral del mateix nom que l'autora va llegir a la Universitat de Barcelona el mes de març del 2010.
 
El parlar salat és una varietat del català central que s'ubica en una estreta franja litoral entre Blanes i Begur, i que reapareix, de manera abrupta i isolada, a Cadaqués. Aquest subdialecte experimenta un procés molt acusat de recessió des de mitjan segle xx. En aquest volum s'analitza el fenomen de desaparició i se n'ofereix una visió actualitzada.

http://www.pamsa.cat/pamsa/cataleg/El-parlar-salat-descripcio-ambit-geografic-i-us.html

 
3)
 
Publicat en el blog de Víctor Alexandre dijous 13 d'octubre del 2011
 
 
L'ús del català als jutjats ha baixat espectacularment. L'any 2010, de les 259.004 sentències que es van emetre a Catalunya, només un 14,5% es van redactar en català. Queda molt enrere el pla pilot que CiU va dur a terme ara fa deu anys per mitjà del qual quaranta jutjats es van comprometre a treballar i a redactar tota la documentació en català, amb la col·laboració d'advocats i procuradors. Dic que queda enrere, perquè el tripartit no va fer absolutament res per capgirar la situació tot i que amb CiU ja era negativa. Pensem que només transcorreguts cinc mesos de la posada en marxa del pla pilot del 2001, ja es va veure que era un fracàs. I és que, llevat de Girona, on hi va haver receptivitat, a la resta de Catalunya el resultat va ser nul. A Barcelona només un jutjat, un de sol, s'hi va adherir. El jutjat número 3. El seu titular d'aleshores, el jutge Santiago Vidal, va dir que la situació partia del problema que l'ús del català no era obligatori en l'àmbit de la justícia. "De la mateixa manera que és impensable que un jutge no sàpiga escriure en espanyol", va dir Vidal, "també ho hauria de ser que no sabés escriure en català".

Un altre jutge que també es va adherir al pla va ser Josep Niubó, titular del jutjat número 9 de Barcelona. Segons ell, l'àmbit judicial és un reflex del que passa al carrer i al carrer "no es demana el català." També va dir que una de les solucions seria aconseguir una presència més elevada de jutges catalans, atès que, ara com ara, la proporció és molt baixa i els jutges catalans es troben sols.

Doncs sí, que els jutges de Catalunya siguin catalans o que dominin el català és vital per a la llengua. Però hi ha també altres qüestions que no es diuen. Per exemple, la que afecta els advocats. Aquesta és molt important, perquè els advocats, a diferència de jutges i fiscals, sí que són catalans, i, tot i així, la immensa majoria ho fa tot en espanyol. Sembla absurd, però és així. I si algú es pregunta per quina raó la immensa majoria dels advocats catalans tramiten totes les seves demandes i textos en espanyol caldrà dir-li que les raons són diverses. Però, com a mínim, en destaquen tres. Una, per la pura inèrcia dels anys; dues, per complaure els jutges; i tres, per desconeixement de la terminologia jurídica en la seva llengua, en haver fet els estudis en espanyol. Aquesta última fa que l'ús del català els provoqui pànic, un pànic que es converteix en un escull afegit per a la llengua catalana. Diguem-ho clar. Hi ha professionals que estan en contra de la normalització lingüística perquè saben que el dia que la llengua catalana es normalitzi els anormals seran ells.

www.victoralexandre.cat
Twitter: @valex_cat

 
4)
 
Publicat en en la web de la Universitat d'Alacant
Simposi Enric Valor
 
 
És sobradament conegut que les aportacions d'Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) han estat decisives, si més no, en tres àmbits fonamentals per a la normalització de la llengua i la literatura pròpies dels valencians: la gramàtica, la novel·la i la rondallística. Dins l'àmbit de la lingüística Valor va publicar treballs tan significatius en el seu context com Curso de lengua valenciana (1966), Millorem el llenguatge (1971), Curso medio de gramática catalana referida especialmente al País Valenciano (1973), Curs mitjà de gramàtica catalana, referida especialment al País Valencià (1977), La flexió verbal (1983), Temes de correcció lingüística (1983), Vocabulari fonamental (1988) i Vocabulari escolar de la llengua (1989); i com a narrador va confegir una sòlida obra literària on
destaquen, a més de les cèlebres Rondalles valencianes (1950-1976), títols com Narracions de la Foia de Castalla (1953), L'ambició d'Aleix (1960), Sense la terra promesa (1980), Narracions intranscendents (1982), La idea de l'emigrant (1982), Temps de batuda (1983), Narracions perennes (1988), Enllà de l'horitzó (1991) o Un fonamentalista del Vinalopó, i altres contarelles (1996).
 
El Simposi Enric Valor en la Universitat d'Alacant proposa, en l'any del centenari del seu naixement, una aproximació a aquest polièdric autor des d'algunes perspectives imprescindibles: el model de llengua, la literaturització del territori, els perfils vitals, les coordenades en què s'inscriu la rondallística, la galeria de personatges recreats, el compromís cívic, la incidència de la censura, etc. Per a tal
finalitat, s'hi ha volgut comptar es pot comprovar amb una simple ullada al programa amb alguns dels més reputats especialistes en cadascun dels aspectes proposats
 

Formulari d'inscripció

http://aplicacionesua.cpd.ua.es/cuestionario/pub/preg.asp?idioma=va&cuestionario=1905

Quota d'inscripció: 45 euros. Inclou el dret d'assistència a les sessions, la certificació, el material, l'accés a les activitats complementàries i el viatge literari del 6 de novembre.

La inscripció i l'assistència (al 80% de les sessions, com a mínim) donen dret a un certificat de 30 hores. La realització d'un treball facilita el reconeixement de 2 crèdits de lliure elecció, vàlids per als itineraris de Capacitació i Diploma de Mestre en Valencià.

Organitza: Departament de Filologia Catalana

Amb la col·laboració de:

  • Vicerectorat d'Extensió Universitària
  • Vicerectorat de Tecnologia i Innovació Educativa
  • Servei de Promoció del Valencià
  • Institut de Ciències de l'Educació
  • Facultat d'Educació
  • Facultat de Filosofia i Lletres
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua
  • Institut d'Estudis Catalans
  • Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Aula Magna Facultat Filosofia i Lletres

Programa

Divendres, 4 de novembre de 2011
16:00 h Recepció i lliurament de materials
16:30 h Inauguració del Simposi
17.00 h Verònica Cantó Domènech: «Enric Valor. El valor de les paraules»
18:00 h Josep Martines i Peres: «El model de llengua d'Enric Valor»
19:00 h Café
19:30 h Presentació del portal Enric Valor (Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives) i del projecte «Enric Valor poliglota» (IVITRA)
20:00 h Víctor Gómez Labrado: «Notes per a la biografia pendent d'Enric Valor»
 
Dissabte, 5 de novembre de 2011
9:00 h Jaume Albero i Poveda: «Coordenades espaciotemporals en les rondalles d'Enric Valor»
10:00 h Enric Balaguer Pascual: «La novel·lística d'Enric Valor. Aitana com a espai simbòlic»
11:00 h Café
11:30 h Joan Senent Moreno: «L'Enric Valor que vaig conéixer»
12:30 h Òscar Pérez Silvestre: «L'ambició d'Aleix i la censura: història de l'expedient 3322-59»
13:30 h Rafael Beltran Llavador: «Entre bruixes, làmies, herois i gegants: personatges mítics i clàssics en les rondalles d'Enric Valor»
16:30 h Josep Daniel Climent Martínez: «Enric Valor. Estudi i compromís per la llengua»
17:30 h Rosa Serrano Llàcer: «Enric Valor, un senyor escriptor»
 
Diumenge, 6 de novembre de 2011
Vicent Brotons, Joan Borja: «Ruta Enric Valor»
Durant el Simposi hi haurà instal·lades al Campus les exposicions «Enric Valor. El valor de les paraules» i «Paisatges de Valor»
 
Comité organitzador:
Joan Borja i Sanz
Vicent Brotons Rico
Dari Escandell Maestre
Anna Francés Mira
Maria Jesús Francés Mira
 
 
5)
 
La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 11.10 al català

Ja està disponible l'Ubuntu 11.10 en català. L'Ubuntu és un sistema operatiu gratuït, basat en Linux i creat per una extensa comunitat de voluntaris amb el suport de l'empresa Canonical.

L'Ubuntu és adequat tant per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, i inclou tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors.

En aquesta ocasió, com en les anteriors, totes les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català, gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què hi participa Softcatalà. La bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la 16a posició en termes de percentatge de traducció de les 38 llengües en què es considera totalment traduït aquest sistema operatiu.

Novetats

  • Unity: en aquesta versió la interfície gràfica d'usuari Unity està disponible per a tot tipus d' ordinadors, fins i tot aquells sense maquinari gràfic compatible amb acceleració 3D. La versió 2D de l'Unity proporciona una experiència gairebé idèntica a l'homòloga en 3D.
    • Lents: la part de la interfície anomenada anteriorment «llocs» s'ha redissenyat completament i els seus elements passen a anomenar-se «lents». L'Ubuntu 11.10 proporciona lents noves, com ara la de música, la qual cerca tant a les col·leccions locals del Banshee com a aquelles en línia. També permet filtratge avançat per categories, valoracions i d'altres.
    • Commutador nou: el commutador d'aplicacions que s'executa en prémer les tecles «Alt» + «Tab» també ha estat redisenyat per fer-lo més útil i atractiu.
    • Llançadors GTK+ 3: els llançadors d'aplicacions i el quadre s'han actualitzat per ser compatibles amb la biblioteca de ginys GTK+ 3 i ara ofereixen un millor rendiment.
    • Accessibilitat a l'Unity 2D: l'Unity 2D continua progressant i ja gairebé és totalment compatible amb tecnologies d'accessibilitat.
    • Indicadors nous: s'ha refrescat l'aspecte visual dels indicadors i se n'han creat dos de nous - l'indicador de potència i el de sessió.
  • Gestor de finestres nou: el LightDM creat des de zero, amb un codi font modern i compatible amb qualsevol distribució de Linux, reemplaça el GDM com a gestor de finestres predeterminat de l'Ubuntu.
  • Tipus de lletra nous: la família del tipus de lletra lliure Ubuntu ha augmentat amb l'addició de les variants Mono (amplada fixa) i Condensed (condensada).
  • Centre de programari 5.0: la interfície d'usuari del centre de programari s'ha redissenyat completament per fer-la molt més atractiva i fàcil d'utilitzar. Les aplicacions més valorades i les novetats s'actualitzen ara de manera dinàmica, talment com el bàner de la part superior, el qual oferirà una experiència més amena cada cop que s'iniciï el centre de programari.
  • Subarquitectures ARM noves: l'Ubuntu 11.10 funciona amb dues noves variants de l'arquitectura de microprocessadors ARM, la qual està present en la major part de dispositius mòbils. Són l'armel+ac100, per a l'ultraportàtil Toshiba ac100 i l'armel+mx5, per al mòdul de desenvolupament i.MX53 Quick Start de Freescale. Ambdues són exclusivament mantingudes per la comunitat.
  • Revisió del contingut al DVD: la versió en DVD de l'Ubuntu s'ha reduït a 1.5GB seguint les indicacions de la comunitat. Aquesta imatge és una extensió del CD que conté tots els paquets de llengua i altres aplicacions populars, com ara l'Inkscape, el GIMP, el Pitivi i un paquet més complet del LibreOffice.
  • Gestor de correu Thunderbird: el popular gestor de correu de la fundació Mozilla, el Thunderbird, s'integra totalment amb la interfície Unity i ha esdevingut l'aplicació predeterminada de correu.
  • Còpies de seguretat Déjà Dup: el programa de còpies de seguretat Déjà Dup s'instal·la ara per defecte a l'Ubuntu, oferint aquesta funció tan important de manera predeterminada per a tots els usuaris.
  • Redisseny del client social Gwibber: el client per a microblocs i d'altres xarxes socials Gwibber s'ha redissenyat per a ser molt més ràpid i proporcionar una interfície més intuïtiva.
  • Darrera versió del GNOME: l'escriptori GNOME inclòs en l'Ubuntu s'ha actualitzat a la versió 3.2. La versió clàssica del GNOME ja no s'instal·la per defecte però es pot activar amb funcionalitat reduïda. També es pot instal·lar la interfície GNOME Shell.
  • Un lloc web nou per a desenvolupadors d'aplicacions: coincidint amb el llançament de l'Ubuntu 11.10, s'ha estrenat també un lloc web per a desenvolupadors que volen crear i publicar aplicacions a l'Ubuntu: developer.ubuntu.com. Allí hi trobaran tota la informació i recursos necessaris per escriure aplicacions i distribuir-les a través del centre de programari de l'Ubuntu. Aquest important pas és part de l'estratègia per a fer de l'Ubuntu una plataforma atractiva per a desenvolupadors d'aplicacions. Llegiu-ne més a l'article de gnulinux.cat.

Proveu l'Ubuntu i col·laboreu-hi

Com de costum, la comunitat d'usuaris de l'Ubuntu en català ha organitzat una festa per celebrar aquest llançament. Enguany serà al Punt d'Informació Juvenil EL PUNTET de Lloret de Mar, el dia 12 de novembre.

En aquesta versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant valenciana, gràcies al projecte Softvalencià.

Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu al lloc web de l'equip de traducció, on trobareu tota la informació necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.

Podeu baixar un CD de l'Ubuntu i provar-lo sense haver-lo d'instal·lar, o bé instal·lar-lo independentment o juntament amb un altre sistema operatiu existent. De manera alternativa podeu fer servir el WUBI, amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà automàticament en inserir el CD.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Durant el 2010 el seu lloc web fou visitat per una mitjana d'uns 530.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 815.000 còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

 
6)
 
Publicat en elSingulardigital.cat dilluns 17 d'octubre del 2011
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/estelles_75354.php
Estellés
 
Enguany -si encara visquera- faria 87 anys Vicent Andrés Estellés. Si haguera escrit en espanyol, el govern valencià declararia el seu aniversari festa oficial. No ho va fer, però. Va escriure en valencià. Fou un home de poble i del poble, i escrigué en la seua llengua com fan tots aquells que no s'avergonyeixen de ser qui són; tots aquells que no reneguen de son pare i sa mare, ni senten una buidor infinita dins del cor quan pensen en el seu poble.
 
Va escriure en valencià com no ho fa ningú dels que manen a la Generalitat o a les Diputacions d'un País Valencià que ells volen 'comunidaz', i tan castellana com qualsevol poblet de la Manxa. Va escriure en la llengua del seu poble i la va dignificar portant als llibres - amb incontestable elegància- la manera de parlar de la gent normal; de les dones i els hòmens del carrer que no han abjurat del seu idioma ni han girat l'esquena a la seua tradició cultural.
 
Segurament és això el que no poden suportar els sipais que ens governen. En qualsevol país normal es celebraria oficialment una data com aquesta. En qualsevol cultura normal, els governants estarien cofois de recordar un poeta dels grans, dels que fan història. No en la nostra. Els nostres governants estan disposats -fins i tot- a recordar i commemorar Miguel Hernández (que també fou un gran poeta) perquè -tot i ser comunista- al menys escrivia en espanyol. Colla de fatxes com són, toleren millor un roig que un valencià. Potser serà perquè el roig no els recorda de cap manera d'on venen, mentre que un valencià que exerceix com a tal posa en cada moment de manifest qui són ells, o més ben dit, qui eren, abans de renegar dels seus orígens.
 
No seran les institucions les que commemoren el naixement del nostre gran poeta. D'alguna manera està bé que siga així, perquè el  celebrarem nosaltres, la gent del poble, els que no tenim vergonya de ser valencians i de parlar la nostra llengua; la mateixa en què pensava, parlava i escrivia Estellés; la que un altre homenot de qui les institucions també reneguen, Enric Valor, definia com 'el català de tots'. 
 
Omplirem places i carrers de molts pobles i ciutats amb gent de bé recitant amb respecte les seues paraules. I això, si ell poguera vore-ho, li semblaria -sens dubte- un gran homenatge.
  
Ferran Suay
 
 
7)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 17 d'octubre del 2011
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/464835-els-escriptors-valencians-ja-disposen-dun-nou-web-de-televisio.html
 
Els escriptors valencians ja disposen d'un nou web de televisió
 
www.escriptorsvalencians.tv, posat en marxa per l'AEPV, aspira a emetre 20 minuts setmanals sobre el sector
 
Està subvencionat per la Institució de les Lletres Catalanes
 
L'Associació d'Editors del País Valencià (AEPV) ha posat en marxa un nou web de televisió (www.escriptorsvalencians.tv) on seran els mateixos autors els qui presentaran els seus llibres i animaran a llegir-los. “Es tracta de posar cara i veu als nostres escriptors, i d'aprofitar les noves tecnologies i el llenguatge audiovisual per al foment del llibre i la lectura en valencià”, expliquen des de l'Associació.
La web aspira a emetre 20 minuts setmanals (de vídeos d'elaboració pròpia i compartits) sobre notícies i presentacions de llibres, novetats editorials i propostes de lectura. La realització d'aquesta web TV ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la creació o renovació de pàgines web sobre literatura catalana 2011.
 
Aquest portal se suma a l'aposta realitzada per l'AEPV amb la presentació del Portal del Llibre (www.llibresvalencians.com) que ja recull, en onze mesos de funcionament, un repertori de més de 20.000 llibres publicats per les editorials valencianes i un diccionari multimèdia d'escriptors valencians.
 
 
8)
Cursos de traducció i correcció de guions


Curs de traducció de guions

Inici gener de 2012

Curs anual de 75 hores

Sessions teòriques i sobretot pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l'àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.

Objectiu: formar traductors solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.

Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).

Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.

Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.

Horari: Dimarts o dimecres de 17.30 a 20 h. (Cal confirmar el dia segons les preferències dels alumnes.)

Imparteixen: Odile Arqué, Jordi Mir i Montse Rocher

Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.

Avaluació: prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de Catalunya.

Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua estrangera i de català. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.

Idiomes: majoritàriament es partirà de l'anglès com a llengua d'origen.

Inici: 9 de gener de 2012

Matrícula oberta

 

Curs de correcció de guions
 
Inici 7 de novembre de 2011 - 1 plaça disponible

 

Curs anual de 75 hores, de novembre a juny.

Sessions teòriques i pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la correcció i l'assessorament lingüístic en l'àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.

Objectiu: formar lingüistes solvents i especialitzats en l'àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.

Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).

Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.

Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitjamés 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.

Horari: Dilluns de 17 a 19:30 h.

Compatibilitat: el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs de traducció.

Grup de 6 alumnes: 1 plaça disponible.

Imparteixen: Jordi Mir, David Arnau i Iola Ledesma

Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L'ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d'un servidor.

Avaluació: prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de Catalunya.

Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i altres Filologies hauran d'acreditar els coneixements de llengua catalana. S'estudiaran individualment els casos d'altres llicenciatures.

Idiomes: tot i que majoritàriament en la pràctica es corregeix tenint com a llengua de partida l'anglès, es veuran exemples d'altres llengües (alemany, francès, italià, noruec...)

Inici/fi: 7 de novembre de 2011/ juny de 2012


Escola Catalana de Doblatge, SL
Més informació a info@ecad.cat i al telèfon 93 445 71 95

9)
Joan Solà, de viva veu
 
El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner;
el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, Isidor Marí;
el director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, Albert Soler;
el director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida, Jordi Suïls,
i la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals,
 
us conviden a l'acte
 
Joan Solà, de viva veu
 
Aquest acte d'homenatge donarà la paraula a Joan Solà per mitjà d'una selecció dels seus textos, de vídeos i d'imatges i comptarà amb la participació del Cor La Fontana, del qual formava part.
L'acte se celebrarà el dijous 3 de novembre, a les 18.30 h, a la Sala Prat de la Riba de l'Institut (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
 
Confirmeu l'assistència a l'acte abans del 30 d'octubre al telèfon 932 701 630 o a l'adreça sf@iec.cat.
 
Es prega ser a la Sala Prat de la Riba abans de les 18.15 h. Atès que l'espai és limitat, s'habilitarà una sala per a poder seguir l'acte per circuit tancat de televisió.
 
L'acte es retransmetrà en directe per Internet (http://www.iec.cat).
 
 
10)
 
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
(divendres 28 d'octubre del 2011)
 
http://acpv.cat/php/acpv-butlleti-e/butlleti-28-10-11.html
 
11)
 
Llengua viva
 
 
El programa de ràdio setmanal que presenta tots els continguts que es poden realitzar a València en valencià.
 
 
12)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 17).
 

17. Parlant de perplexitat, a mi allò que em sorprèn és la renúncia dels catalans a esgrimir la que possiblement sigui la seva arma més poderosa, que no és altra que la cultura. (…). I, amb la cultura, la llengua. No ho dic com un consol o un lenitiu, sinó com un estimulant: dins de les magnituds europees, el nostre mercat cultural es troba artificialment parcel·lat i incomunicat, però, per poc que un se'l miri, és ampli, és potent, i dóna marge més que suficient per a tota mena de temptatives i, sobretot, de guanys.

 

Sebastià Alzamora

Escriptor

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací