InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
 
Butlletí número 523 (dimecres 21/09/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
4) Xavier Bosch - Solà, on ets?
 
 
6) Carles Ribera - La llengua dels esclaus
 
7) Acte de presentació del postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC
 
8) Reduccions, revista de poesia, publica un monogràfic dedicat a Vicent Andrés Estellés
 
 
 
 
 
 
 
15) Presentació "L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics. Occità referencial i aranès"
 
16) Cursos de traducció, d’ajust i de correcció de guions de l'Escola Catalana de Doblatge
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 7 de setembre del 2011
 
Catalina Palau, diputada del PP, ha afirmat que les Illes Balears no es poden permetre el luxe de “privar els ciutadans de bons especialistes per qüestions merament lingüístiques”. Ho ha fet per tal de justificar el fet que el coneixement de la llengua pròpia passarà —amb el nou govern del PP— de ser un requisit, a ser només un mèrit per a poder treballar en el sistema públic de salut de les illes.

Em sembla una idea excel·lent. Com que el treball dels professionals sanitaris és precisament això, sanitari, allò que cal exigir-los és capacitació professional. Que tinguen un bon expedient acadèmic, o que sàpiguen fer anar bé el bisturí, el termòmetre o la llitera, segons el cas.

És per això que vull proposar que la mesura s'aplique també en la resta de les comunitats autònomes de la gloriosa Espanya: el coneixement de la llengua pròpia haurà de ser considerat únicament com un mèrit, a l'hora de contractar professionals. Amb això, la població se podrà beneficiar de l'excel·lència professional de molts bons professionals de la medicina o la infermeria procedents de la Xina, Corea del Sud o Irlanda, per citar només uns pocs exemples, que ara mateix estan injustament discriminats.

Gent magníficament preparada, que únicament tenen el petit inconvenient que no saben un borrall d'espanyol. Jo —fins ara— em pensava que això era un dèficit greu; una incompetència palmària que perjudicaria greument la capacitat d'atendre pacients. Però es veu que no. Estic convençut que el PP Balear (en la mesura en què des de Madrid els ho hagen autoritzat) haurà fet un estudi en profunditat de la qüestió, abans d'arribar a la incontrovertible conclusió que no cal que els sanitaris puguen comunicar-se eficaçment amb els pacients.

I també estic convençut que, coherents com són, i des del convenciment —tantes vegades repetit per ells mateixos— que tots els ciutadans espanyols són i han de ser iguals, aplicaran la mesura de manera igualitària a totes les administracions públiques, i ben aviat els esforçats ciutadans de Conca o de Granada tindran el plaer de ser atesos per sanitaris que no els entenen. Això sí, segur que són uns professionals excel·lents. No és qüestió de deixar-los fora, només perquè no saben parlar castellà, no?

Si necessiten ajuda, ens poden preguntar als valencians: fa anys i panys que tenim metges (i policies, i jutges, i polítics) que no estan capacitats per a entendre'ns. Si nosaltres hem sobreviscut, ells també podran fer-ho.

 

2)

La dreta vol que la llengua no siga l'únic vincle per justificar intercanvis de senyal

La iniciativa legislativa popular (ILP) Televisió Sense Fronteres, que preveu el lliure intercanvi de senyals entre territoris que comparteixen llengua, va superar el tràmit de la presa en consideració ahir al Congrés amb el vot favorable de la majoria de grups, en contra d'UPyD i UPN i l'abstenció del PP.

Hi havia expectació per escoltar el grup popular, atès que la seua voluntat serà decisiva quan la ILP s'enfronte al debat definitiu, ajornat fins a la pròxima legislatura. Jorge Fernández Díaz, que va fixar la posició del PP, va assegurar que l'abstenció no significava “neutralitat ni indiferència”, i va mostrar “reserves sobre alguns aspectes” de la proposta, tot i que no es va negar a la seua discussió.

En concret, Fernández Díaz va declarar-se contrari al fet que qualsevol intercanvi de senyals es faça sense un conveni entre les administracions dels territoris afectats, un aspecte que rebutja la ILP. El PP també va defensar que la reciprocitat d'emissions no estiga únicament limitada al criteri lingüístic i que qüestions com ara l'“afinitat cultural” justifiquen l'intercanvi.

Fernández Díaz va advertir que el desplegament de la ILP exigiria la concessió d'un tercer múltiplex per al País Valencià, com sosté el govern d'Alberto Fabra. En aquest punt, el diputat del PP, per marcar distàncies amb la promotora de la ILP, la catalanista Acció Cultural del País Valencià, va demanar respecte pels “senyals d'identitat” valencians i va subratllar que l'Estatut valencià indica que la llengua oficial d'aquest territori és la “valenciana”.

Per la seua banda, CiU va recordar que Fabra va donar suport a la ILP en la seua etapa com a alcalde de Castelló, mentre que ERC es va preguntar “per què la CNN es pot veure a Alzira i no TV3”. El PSOE va responsabilitzar el PP del tancament de TV3 al País Valencià.

------------------------------

Publicat en VilaWeb dimecres 14 de setembre del 2011
 

Tots els grups hi voten a favor, tret del PP, que s'absté, i d'UpyD i UPN, contra

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense fronteres', impulsada per ACPV, es tramitarà al congrés espanyol la pròxima legislatura, després de les eleccions del 20 de novembre. Ahir al vespre tots els grups van votar a favor de l'admissió a tràmit de la iniciativa, tret del PP, que finalment es va abstenir, i d'UpYD i UPN, que van votar contra.

Després d'haver estat vetada durant gairebé un any pel govern espanyol, el PSOE va decidir al juliol d'acceptar-ne la tramitació i també va anunciar que hi votaria positivament. El coordinador d'Acció Cultural, Toni Gisbert, va valorar molt positivament que s'hagués pogut arribar fins aquí, sobretot tenint en compte l'esforç: 'S'han anat superant tots els obstacles perquè la fita era molt clara i ha permès de sumar moltes sensibilitats a la campanya.'

Tramitació amb majoria del PP al congrés?

Gisbert no es manifesta especialment preocupat perquè el debat i la votació de la proposició de llei es facin amb una possible majoria del PP al congrés, després de les eleccions. 'L'objectiu és que una qüestió relacionada amb els drets democràtics i el compliment d'una llei de rang europeu aprovada per unanimitat al congrés no depengui de les majories i minories parlamentàries... De fet, també hem tingut maldecaps i actituds hostils de governs socialistes.'

Malgrat la llarga campanya i les moltes reunions per a aconseguir l'acceptació de la ILP, al congrés no hi ha assistit ahir cap representant de l'entitat.

L'acceptació a tràmit de la ILP pot fer que a partir d'ara es desenvolupin les disposicions necessàries per a legalitzar l'intercanvi d'emissions dels mitjans de comunicació entre territoris de llengua catalana, èuscara i gallega, un intercanvi basat en el desenvolupament de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (pdf) en l'àmbit de la comunicació.

Campanya de recull de signatures

La ILP va arribar al congrés després d'una llarga campanya d'Acció Cultural, en què es van aplegar 651.650 signatures. Després del vet inicial, ACPV es va reunir amb els grups parlamentaris del congrés, amb institucions i personalitats polítiques, econòmiques i el Ministeri de Presidència.
 
---------------------------
 
Publicat en el diari ARA dimecres 14 de setembre del 2011

Admesa a tràmit la llei perquè TV3 es pugui veure al País Valencià

La normativa, però, ja no es tramitarà fins a la pròxima legislatura

La majoria del Congrés s'ha mostrat a favor, amb l'abstenció del PP, que es tramiti la Llei de Televisió sense Fronteres perquè TV3 es pugui veure al País Valencià. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va lliurar el passat mes de juny al Congrés més de 600.000 firmes per demanar, per iniciativa popular, la tramitació d'una proposició de llei que "legalitzi" i "normalitzi" l'emissió de les televisions autonòmiques fins el conjunt de les seves comunitats lingüístiques i més enllà dels seus límits geogràfics i polítics.

El fons del debat es troba, segons ha explicat el president de ACP, Eliseu Climent, en les dificultats que els diferents governs han imposat perquè es vegi TV3 al País Valencià. En aquest sentit s'ha pronunciat avui, durant el debat de la presa en consideració de la proposició de llei, el diputat socialista, Ferrán Bono Ara, i el portaveu d'ERC, Joan Ridao, qui ha acusat l'expresident valencià popular Francisco Camps de "persecució", en paraules de Bono, dels repetidors que feien possible seguir la TV3 a València.

Ridao ha ampliat la seva acusació a "successius governs" de Madrid i València, mentre que des de CiU Montserrat Surroca ha apuntat a la passivitat del Govern espanyol davant d'aquest assumpte. Surroca va recordar que l'actual president valencià, Alberto Fabra, es va mostrar des de l'Ajuntament de Castelló, durant el seu mandat allà, a favor que TV3 fos accessible a València. Uxue Barcos (Nafarroa Bai) va assenyalar que aquest debat s'ha "catalanitzat", però ha recordat que la Llei de Televisió Sense Fronteres afecta altres comunitats, com és el cas de Navarra i l'euskara, i s'ha mostrat a favor de la tramitació, igual que BNG, PNB, CC o IU-IC.

Des del Partit Popular, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat l'abstenció del seu grup i ha recordat que fa mesos el Govern va vetar les mateixes mesures que demana la llei que ara es tramitarà. A més, ha recordat Díaz, la gran majoria dels grups que ara es pronuncien a favor d'aquesta iniciativa legislativa popular van recolzar al seu dia la Llei General de Comunicació Audiovisual, que és contradictòria amb la iniciativa, ja que segons la norma vigent l'emissió d'una televisió autonòmica en una altra limítrofa requereix un conveni de reciprocitat. El portaveu popular s'ha mostrat a favor de la reciprocitat, cosa que, va insistir, no és el que demana la iniciativa popular que es tramitarà en la pròxima legislatura.
 
3)
 
Vídeo del debat "Televisió sense Fronteres" al Congrés de Diputats
 
 
http://www.youtube.com/watch?v=WnE9XdtHdvg
 
 
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 3 de setembre del 2011
 
Solà, on ets?
 
Xavier Bosch
 
Ja hi tornem a ser. Amb la interlocutòria del TSCJ que canta les absoltes al català com a única llengua vehicular a les escoles, ens hem de tornar a arremangar per lluitar per una fita que semblava assolida, irrenunciable i consolidada. Hem de maldar, novament, per defensar una situació de mínims. El lingüista Joan Solà ho va dir de manera impecable, ara fa dos anys, quan el president Benach el va convidar a fer un discurs al Parlament. "Fa trenta anys que diem, ens diem, que aquí no hi ha conflicte lingüístic, que nosaltres som exemple de convivència. I fa trenta anys que sabem que això és un altre sarcasme, que només serveix per fer callar la meitat del país. […] Aquesta meitat del país ha mig callat […] al preu de constatar amargament com la seva llengua anava tenint un espai vital cada cop més reduït, que s'anava ofegant". I afegia: "La solució és difícil, però fa trenta anys que no volem afrontar-la des de l'arrel i simplement hi posem pedaços". Quan Solà va fer el seu discurs (i les imatges proven que Artur Mas va ser el primer a aixecar-se per aplaudir) encara no hi havia sentència de l'Estatut. Ara la jugada política ja es veu a venir. El PP a la Moncloa pactarà amb CiU, a canvi d'alguna renúncia, que això del català a l'escola no es toca, aquí donarem les gràcies, li penjarem medalles al Duran i estarem com estàvem -per bé i per mal- abans del conflicte. Sempre, però, tindrem al damunt les espases de Dàmocles de les sentències del Constitucional, el Suprem i el TSJC.

Joan Solà fa poc més de dos anys que va fer envermellir els diputats. Fa menys d'un any que va morir. I l'enyorem. A ell, i el seu discurs valent, el de l'home compromès que quan deia plantem cara ho afirmava amb totes les conseqüències i no amb el tacticisme deixatat dels nostres governants.

 
 
5)
 
Publicat a
 
ENTREVISTA A JOAQUIM TORRES PRESIDENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SOCIOLINGÜÍSTICA, FILIAL DE L'IEC

“El català sortirà reforçat d'aquesta crisi”

Xoc de visions · “La interlocutòria no és un problema jurídic sinó de confrontació de visions” FRACÀS D'ESPANYA · “L'Estat ha fracassat en l'intent de crear una homogeneïtat lingüística i cultural”

Poc s'imaginava el professor Joaquim Torres fa unes setmanes, quan impartia la lliçó inaugural de la Universitat Catalana d'Estiu sobre la presència social del català, que els esdeveniments donarien un gir inesperat a les seves tesis. La interlocutòria del Tribunal de Justícia de Catalunya va caure fa uns dies com un xàfec d'aigua freda i suposa un greuge contra la llengua que s'afegeix a una filera d'atacs que vénen de lluny, del Decret de Nova Planta. Joaquim Torres, president de la Societat Catalana de Sociolingüística, filial de l'IEC, troba en el model d'estat nació l'origen de tot plegat.

Com ha afectat aquest model d'estat nació el català?

El català és un cas únic entre les llengües desenvolupades del planeta. Estem parlant d'estats que fa dos-cents anys que s'estan construint seguint el model de l'estat nació que defensa un sistema lingüístic en el qual hi ha un llengua dominant, la de l'estat, i les altres, que les va laminant per fer-les desaparèixer. Els estats nació fan d'un territori inicialment divers, lingüísticament i culturalment parlant, un d'homogeni. França és el cas més exemplar perquè ha dut una política de limitació lingüística amb molt d'èxit: fa 150 anys més de la meitat dels joves que anaven al servei militar no entenien el francès, avui dia aquesta situació és impensable.

I què ha fet l'Estat espanyol?

L'Estat espanyol ha fracassat en aquest intent de crear una homogeneïtat lingüística, cultural i identitària. A principi del segle XXI es troba que continua tenint una diversitat lingüística considerable. Catalunya, com que no s'ha deixat assimilar, continua sent un poble diferenciat amb una majoria que no accepta aquesta visió uniformitzant i, com que estem en una democràcia, això no es pot amagar. En aquests moments aquest conflicte està arribant a un punt de crisi que no sabem com evolucionarà.

Suposarà un punt d'inflexió?

Si algú afluixa seguirem un temps fent la viu-viu, però em sembla que arribem a un atzucac. El president Mas ha deixat ben clar que troba aquesta llei inadmissible i si un dirigent important no accepta una llei vol dir que hi ha un problema. A més, aquest rebuig respon al que vol la majoria del país. Aquí hi ha un conflicte entre un sistema judicial basat en una visió determinada castellana de l'Estat i un poble que ho veu d'una altra forma. Però no cal oblidar que un estat de dret no només es basa en lleis, sinó que aquestes no poden anar en contra del que pensa la població. Es dóna, doncs, una contradicció que només es pot resoldre si Espanya canvia de visió, o bé si Catalunya obté més poder per actuar pel seu compte.

Aquest atac arriba en un moment delicat per al català.

El català és ara mateix una llengua viva, parlada per uns deu milions de persones –si més no aquesta és la xifra de persones que declaren que el poden parlar–, i a més és una llengua que dins d'una bona part del seu territori, concretament Catalunya i Andorra, té una apreciable capacitat d'atracció. Per això, una part de població no catalanoparlant l'adopta. Mig milió de persones parlen català amb els seus fills, mentre que no ho feien amb els seus pares. Això vol dir que el català té un valor social important. Ara bé, la gran majoria d'aquests nous parlants són fills de la immigració castellano-andalusa dels anys seixanta; en canvi, els estrangers que vénen ara, quan passen a una altra llengua, de moment ho fan al castellà i és preocupant.

I gràcies a la immersió lingüística dels seus fills parlaran català.

Sí, però aquesta gran immigració estrangera, de més d'un milió de persones, de moment ha representat inevitablement una disminució dels percentatges d'ús del català. Amb tot, encara que només una minoria ha après català –un 30%–, el seu nombre és prou gran com perquè hagi augmentat la xifra dels que declaren parlar català.

Quina és la principal amenaça?

El fet de no tenir un estat darrera que li doni suport i en canvi estar dins d'un estat que no li és propici. L'Estat espanyol no considera el català com un patrimoni propi en la mesura en què passa en països democràtics i multilingües, penso en Suïssa i el Canadà. El grau de multilingüisme de l'Estat espanyol és molt alt i a Europa només es comparable amb Suïssa, que té un tipus de democràcia lingüística que situa totes les llengües a un mateix nivell. El percentatge de la principal minoria de Suïssa, que és francòfona, és similar al del català a l'Estat espanyol, que és proper al 20%. Però també cal tenir en compte que, si bé el francès és minoria a Suïssa, té un estat potent que li dóna suport, com és França i part de Bèlgica.

El president Mas s'ha mostrat confiat en una resolució favorable del conflicte per la via legal.

És menys un problema jurídic que de confrontació de visions. Aquesta interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respon a la sentència del Constitucional retallant l'Estatut i limitant els drets lingüístic i a altres declaracions del tribunal superior espanyol. De qualsevol forma, ha quedat palès que les interpretacions són múltiples i cadascuna correspon a una determinada visió. El govern català sembla que té una actitud ferma i gran part de la població vol mantenir la immersió lingüística. Per tant, encara que el govern no pogués mantenir-la, l'Estat es trobaria amb un problema perquè la majoria del sistema educatiu no ho accepta. De tota manera, hi ha moltes lleis que no s'apliquen i no passa res. De fet no és gens raonable legislar una llei incompatible amb la voluntat de la societat.

I si en el pitjor dels casos s'hagués d'aplicar?

Depèn de qui l'apliqui. D'entrada aquesta interlocutòria no és operativa perquè exigir, dos mesos després de començar el curs, que canviï el sistema és impossible. A més, sempre hi ha hagut normatives centrals que han volgut introduir més castellà a l'escola i s'han anat trampejant.

En tot cas, aquest atac sembla un pas enrere en l'estat de les autonomies.

Amb la construcció de la democràcia, després de la mort de Franco, hi ha haver un relaxament de l'actitud endèmica dels castellans d'homogeneïtzar el territori, però passats els anys aquell efecte compensatori s'ha esgotat. L'evolució de la majoria espanyola va en la línia de reforçar la seva pròpia identitat i ignorar la dels altres. De fet la pressió centralista està creant un augment sobiranista. Aquí hi ha un conflicte polític. Si a Espanya hi hagués una visió racional del procés, el millor que podria fer perquè Catalunya continués estant dins l'Estat és seduir-la, mirar d'acceptar els seus trets diferencials. També hauria de fer un treball pedagògic amb la població espanyola perquè canviés la seva visió. Però Espanya té un història d'imposició. Recentment s'han creat nous estats a Europa i altres regions han plantejat la seva voluntat de ser-ho, un gest perfectament lícit i democràtic. Avui [ahir per al lector] sentia el senyor Duran i Lleida parlant en uns termes que mai no havia emprat fins ara, igual que Jordi Pujol ha fet fa poc. S'estan veient coses que fins ara no es veien. Hi ha una evolució a causa dela pressió centralista. La crisi econòmica ajuda que les contradiccions es facin més evidents, perquè a Catalunya, mentre tot anava bé, es podia anar tirant malgrat el dèficit fiscal, però en la situació actual la cosa canvia. En tot cas, per al català aquesta crisi té un aspecte positiu, ja que el sentiment de greuge podria reforçar el lligam de la societat amb el català millorant per tant el seu valor social, allò que fa que una llengua visqui o no visqui.

 

6)
 
Publicat a
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/449249-la-llengua-dels-esclaus.html
 
 
Carles Ribera
 
“Els que vivim a Barcelona, malgrat d'ésser la nostra estimada ciutat, la fogaina més encesa del nacionalisme, aguantem amb un cert esperit mesell aquella llengua imposada que no és la nostra. La força del costum [...], la vida del comerç, són coses que, totes plegades, ens ensopeixen els ulls i les orelles, per aguantar la llengua imposada. De tant en tant protestem [...] contra els desgraciats adeptes que a casa nostra té la famosa llengua espanyola [...]. En l'aire artificial i la barreja de la ciutat, la llengua imposada fa la viu-viu, i cap ferm nacionalista s'està d'anar a un teatre on es parla en llengua espanyola, ni d'anar al cinema on tots els rètols i advertiments i literatures tronades estan escrits en la llengua citada.”

Ja em disculpareu si fins aquí l'article és manllevat. Manllevat del senyor Josep Maria de Sagarra. El text es titula La llengua dels esclaus i va ser publicat el 12 d'agost de 1923. Ha plogut molt, des d'aleshores, i el cinema ja és parlat. La resta, si fa no fa. Val la pena recuperar-lo per constatar que, per més que ara ens enfilem com carabasseres, si el castellà es vol imposar a Catalunya és, sobretot, per negligència secular pròpia. Per la nostra tirada a la claudicació lingüística. Perquè Espanya ens massacra però nosaltres, covards, ni tan sols gosem provar de marxar-ne. I perquè no rellegim prou Sagarra: “De ser massa comprensius i massa tolerants ens hem perdut sempre. Jo estimaré aquell parlar d'Àvila [...] quan Catalunya siga Catalunya, i quan no trobi cap germà meu empastifant l'aire pur de la Costa Brava amb la llengua dels esclaus.” Clar. I català.

 
7)
 
Acte de presentació del postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC
 
 
L'acte de presentació del postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural de la UOC, que tindrà lloc el dia 26 de setembre a 2/4 de 7 de la tarda a l'Institut d'Estudis Catalans, al carrer del Carme de Barcelona.
En aquest acte, en Pere Mayans, ex-alumne i graduat del curs, presentarà el seu treball final de postgrau i es farà després una breu presentació del curs a càrrec de la seva directora, Maite Puigdevall. L'entrada és oberta a tothom. Per a més informació, es pot consultar el web:
8)
 
Reduccions 98-99
 
Sobre Vicent Andrés Estellés
 
ISSN: 0214-8846
326 pàgines
PVP: 26 euros
 
Aquest setembre arriba a les llibreries un número doble de la revista Reduccions (Eumo – Universitat de Vic) dedicat a l’estudi de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – 1993), autor singular i prolífic d’obra dilatada, poeta de talla universal, tal com el defineix Lluís Roda, coordinador d’aquest monogràfic.
 
El volum inclou textos d’Estellés (un autògraf i un mecanoscrit) i estudis de Lluís Roda, Pere Ballart, Enric Bou, Lluís Calvo i Jordi Valls, Amador Calvo, Eduard Carmona, Ernest Farrés, Ferran Ferrando, Antoni Ferrer, Andreu Galan, Dominic Keown, Jordi Oviedo, Daniel P. Grau, Francesc Parcerisas, Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador. Completen el número poemes de Màrius Sampere, Bartomeu Fiol o Enric Casasses, entre d’altres.
 
Estellés va ser un escriptor compromès amb la seva època, però bona part de la seva obra ultrapassa aquests límits, tal com remarca Roda al seu article. Així, els col·laboradors del número se centren en alguns aspectes de la creació literària encara no prou estudiats, que volen descobrir «un Estellés latent: no evident».
Narrativitat, col·loquialisme, realisme, quotidianitat, mort i sexe han servit per definir la producció d’Estellés, però, en paraules de Lluís Roda, també «hi ha un avantguardisme de fons que experimenta tothora; una poètica, una reflexió i una filosofia humanistes i personals; una originalitat que, més enllà de l’extravagància, és la pròpia d’un geni, d’un revolucionari del gènere, mètricament conservador.»
 
 
9)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 6 de setembre del 2011
 
Vicent Partal

El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.

(Per cert, tot sembla indicar que avui una persona que ha tingut un paper clau en el potent moviment de defensa de la llengua a les escoles valencianes pot fer el salt a la política, i esdevenir un dels candidats principals de Compromís a les corts espanyoles. Seria un bon senyal dels temps que corren.)

 
10)
 
Publicat en VilaWeb diven dres 9 de setembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3926626/20110909/fabra-compromet-impulsar-llibre-destil-catala-administracions.html

Fabra es compromet a impulsar un llibre d'estil en català per a les administracions

Per primera vegada un president de la Generalitat assisteix a un acte de l'Acadèmia

El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, s'ha compromès avui a impulsar en col·laboració amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua un llibre d'estil en català per a les administracions públiques, com a guia per als documents i escrits de les diferents institucions. Fabra ho ha dit durant el discurs posterior a la presa de possessió dels nous acadèmics de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per primera vegada el president de la Generalitat ha assistit en un acte d'aquesta institució al llarg dels deu anys d'història.

Fabra ha presidit la presa de possessió dels dos nous acadèmics, Miquel Navarro i Eduard Mira, en un acte institucional que ha clos amb un discurs íntegrament en català i en el qual ha demanat la col·laboració a l'Acadèmia per elaborar un llibre d'estil per a les administracions públiques.

Ha dit que aquest llibre hauria de ser una guia normativa per a la redacció de textos de totes les institucions i ha assegurat que manté el compromís personal i el del seu govern 'per a l'ús normal de la nostra llengua en tots els àmbits per poder preservar un idioma que ens identifica com a poble'.

La presidenra de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha destacat durant el seu discurs que els deu anys de la institució són 'fruit d'un ampli consens institucional nascut al sí de les Corts Valencianes' per tal de 'treure la llengua del debat partidista quotidià per tal que fora objecte d'un debat seré'.

La presidenta ha posat com exemple les Normes de Castelló de 1932 i ha dit que són el referent de la normativització del valencià i una 'lliçó moral de generositat i cerca del bé comú'.

-------------------

Publicat el EL PUNT divendres 9 de setembre del 2011
 
 
El president de Generalitat, en un fet inèdit fins ara, ha assistit al ple en què Eduard Mira i Miquel Ramón han pres possessió del seu càrrec
 
La presidenta destaca “les dificultats” patides en deu anys de treball per a “enfortir la nostra senya d'identitat més preada”
 

Per primera vegada des de la constitució de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la més alta representació institucional del País Valencià, el seu president, Alberto Fabra, ha assistit a un ple de l'ens normatiu. Fabra ha presidit l'acte en què Eduard Mira i Miquel Ramón han pres possessió del seu càrrec després d'haver estat nomenats acadèmics el passat 14 de juliol per les Corts.

En un discurs íntegrament en valència —la llengua d'expressió habitual del president és el castellà— Fabra ha destacat els resultats “excel·lents d'un treball callat, però eficaç” de la institució i, s'ha compromés ha potenciar el seu ús institucional i social. El líder valencià ha anunciat que instarà l'AVL a editar un llibre d'estil per a l'Administració que servirà de guia per a la redacció de tots els documents públics.

Fabra també ha demanat respecte i cap ingerència “des de la lleialtat constitucional i a l'Estatut” al valencià, ja que “reforça la nostra identificació com a valencians”.

En el seu discurs, la presidenta de l'AVL, Ascensió Figueres, ha destacat “les dificultats” que la institució ha tingut al llarg d'aquesta dècada. “L'important no és esquivar les dificultats, sinó afrontar-les i des del respecte i la tolerància a les legítimes discrepàncies hem treballat amb un únic objectiu: preservar i enfortir la nostra senya d'identitat més preada: el valencià”, ha explicat.

La presidenta també ha instat el president a treballar “braç a braç” per aconseguir continuar guanyat “crèdit davant els usuaris fidels a la llengua”.

Figueres també ha tingut paraules de record per a Manuel Sanchis Guarner, impulsor de les Normes de Castelló, en el dia de seu centenari i en què la institució no ha programat cap acte especial.

 

11)
 
Publicat a
 
 
 
El nou líder del PP fa una crida a superar la “confrontació” sobre la llengua
 
Primera visita d'un president a l'Acadèmia de la Llengua
 
Ordena l'edició d'un llibre d'estil per als documents oficials
 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), l'ens que determina la normativa oficial del català per mandat exprés de l'Estatut valencià, va rebre ahir una visita inèdita en els seus deu anys d'història: la del president de la Generalitat. Alberto Fabra va presidir la presa de possessió del càrrec dels nous acadèmics Eduard Mira i Miquel Navarro.

La presència de Fabra en una institució que va nàixer fruit d'un pacte no escrit entre els presidents Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, i amb la forta oposició del món secessionista, però també de l'academicisme partidari de la unitat lingüística, contrasta amb el rebuig que ha mostrat sempre l'expresident Camps. Una oposició que va tindre la màxima expressió quan el gener de 2005 va intentar fer avortar, amb amenaces d'accions legals i legislatives, un ple de l'AVL en què havia d'aprovar-se una declaració que equiparava el català i el valencià.

Fabra, però, va optar ahir en el seu discurs per posicions conciliadores i va fer una crida a superar el conflicte lingüístic. “La llengua és part destacada i fonamental de la nostra cultura, instrument d'entesa i unió, mai de confrontació ni de discriminació, i forma part de l'ànima del nostre poble i, per tant, també del patrimoni cultural valencià i espanyol”, va subratllar.

El president va defendre, malgrat que ni tan sols fa servir el català en les rodes de premsa, el seu compromís personal i el de tot el seu govern amb la llengua i “amb la seua dignificació en tots els nivells”. Així, va anunciar que ha ordenat a l'AVL l'edició d'un llibre d'estil per a l'administració autonòmica i local que servirà de guia per a la redacció dels documents oficials.

En el mateix sentit es va expressar la presidenta de la institució, Ascensió Figueres, que va subratllar que es tractava d'un dia “històric”. “Després d'haver fet front a nombroses dificultats per sostraure la llengua del debat partidista quotidià perquè fóra objecte d'un debat serè, crec que hem aconseguit guanyar-nos el crèdit davant dels usuaris fidels a la llengua, i que el català ha guanyat en prestigi, en consideració i en ús”.

Figueres va imposar a Fabra la insígnia de l'ens, que només llueixen els acadèmics, i li va regalar una edició facsímil del Llibre dels fets.

LES FRASES

L'Església ha fet molt per llengua. Ara cal treballar perquè els fidels tinguen aviat el missal
Miquel Navarro
nou acadèmic
 
 
Hem aconseguit sostraure la llengua del debat partidista i ens hem guanyat el crèdit dels usuaris

Ascensió Figueres
presidenta de l'AVL
 
La llengua ha de ser un instrument d'unió i entesa, mai de confrontació ni de discriminació

Alberto Fabra
PRESIDENT DE LA GENERALITAT VALENCIANA
 
 
12)
 
 
Publicat en VilaWeb divendres 9 de setembre del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3925712/20110907/noticia.html

Mas: 'El sistema d'immersió lingüística no canviarà'

'Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', es queixa el president · El govern presenta el recurs a la sentència del TSJC

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reiterat avui que el govern no pensa canviar de cap de les maneres el sistema d'immersió arran de la interlocutòria del TSJC. 'No canviarà el sistema de normalització ni el sistema d'immersió a Catalunya, tret del dia que les majories socials i polítiques siguin absolutament diferents de les d'ara', ha dit a RAC-1. 'Un jutge no es pot carregar la llei d'educació perquè no està recorreguda', ha afegit Mas.

'Qui toca els nassos als espanyols amb el castellà i als francesos amb el francès? Per què ens han de tocar els nassos amb el nostre idioma? Porten segles tocant-nos els nassos amb el català', s'ha queixat Mas.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va dir que el sistema d'immersió continuaria 'peti qui peti'. I va dir que hi havia 'raons democràtiques, jurídiques i pedagògiques de pes per pensar que la immersió lingüística ha de continuar garantida'. 'Tots els problemes que puguin venir els entomarà el departament i no els traslladarem a la comunitat educativa', va afegir Homs.

Els ajuntaments s'afegeixen a la mobilització en defensa de la immersió

La crida de la plataforma Somescola.cat a tots els ajuntaments perquè aprovin la moció proposada per la plataforma mateixa en defensa del model d'immersió lingüística ja té la primera tanda de respostes. En paraules del batlle de Barcelona, Xavier Trias, l'ajuntament 'no permetrà l'alteració del model lingüístic vigent a l'escola per posicions intransigents i minoritàries', segons que va proclamar ahir. I alguns municipis ja han aprovat mocions contra la sentència del TSJC.

En una declaració institucional (vídeo), Trias va mostrar el seu 'total desacord amb la decisió del TSJC' i va assegurar que donarà tot el suport a les accions que emprengui el govern de la Generalitat. Va fer una crida a les entitats a mobilitzar-se en defensa del model, un sistema que 'ha estat clau en la cohesió social del país'. 'L'Ajuntament de Barcelona, a través del Consorci d'Educació, garantirà la continuïtat del sistema lingüístic en el conjunt de les escoles de la ciutat i no permetrà l'alteració del model pedagògic', va afirmar.

Xavier Trias va anunciar que aprovaria la moció presentada per Jordi Portabella (ERC) en defensa del model d'immersió. L'Ajuntament de Barcelona, però, no serà el primer d'aprovar les mocions proposades per Somescola.cat. L'Ajuntament de Peramola (Alt Urgell) també va ser dels primers a aprovar la moció, ahir, en un ple extraordinari.

D'altres municipis ja han anunciat que debatran la moció i la sotmetran a votació en els pròxims plens. És el cas de Girona, Tarragona, Terrassa, Tàrrega, Roses, Cabrils i Olesa de Montserrat, entre més.

13)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 14 de setembre del 2011

El congrés espanyol vota a favor de la immersió, amb els vots contraris de PP i UPyD

La resolució reivindica el dret dels alumnes de 'no ser segregats per raó de la seva llengua'

El congrés espanyol ha aprovat una resolució (pdf) presentada per Esquerra a favor de la immersió lingüística, amb els vots favorables de tots els partits, tret del PP i d'UPyD. Aquest ha estat el resultat de la negociació entre el PSOE i ERC arran de la polèmica interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). S'hi han sumat CiU i ICV i els altres grups de la cambra. El document expressa el suport del congrés al 'model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats'.

A més. recorda que els alumnes tenen 'dret al català com a llengua vehicular i d'aprenentatge' i 'a no ser segregats en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua'.

El text pactat s'ha aprovat en forma d'esmena transaccional. El text insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic actual 'en el marc de la legislació vigent' i destaca que els alumnes tenen dret a 'la immersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en finalitzar l'educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en incorporar-se al sistema educatiu'.

La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els alumnes catalans han de poder rebre l'educació en català 'd'acord al que disposa l'Estatut de Catalunya' i a que 's'utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència constitucional'.

El govern acusa també els socialistes de l'atac a la immersió

El portaveu del govern, Francesc Homs, ha denunciat que l'agressió contra el català a les escoles no prové únicament del PP, i ha acusat el PSOE de participar-hi. En aquest sentit, Homs ha criticat que el reial decret que obligava a impartir una tercera hora de castellà a l'escola impulsat pel govern espanyol socialista 'va directament en contra de la nostra política lingüística a l'escola'.

És per això que ha demanat a la ministra de Defensa i candidata del PSC a les eleccions, Carme Chacón, que 'faci que es retiri el reial decret', que, segons ha dit, afecta més a la immersió que el recurs del PP contra la LEC. 'Alguns tenen memòria parcial i contra el PP viuen millor', ha sentenciat.

 

14)
 
Publicat en el diari ARA dijous 15 de setembre del 2011
http://www.ara.cat/societat/immersio_linguistica-tsjc-recurs-ultimatum-catala_0_554944608.html
 
El TSJC suspèn l'ultimàtum de la immersió lingüística a l'espera de resoldre el recurs del Govern
 
L'alt tribunal català ha anul·lat d'ofici el termini de dos mesos que havia donat perquè el castellà fos vehicular a l'escola. Aquesta decisió no s'ha d'interpretar en cap cas com un indici de la futura resolució del TSJC al recurs presentat per la Generalitat
 
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit suspendre l'ultimàtum de dos mesos que havia donat al departament d'Ensenyament per prendre les mesures oportunes perquè el castellà també sigui llengua vehicular a l'escola, en compliment de les sentències del Tribunal Suprem (TS). Aquest termini estava marcat en una interlocutòria del TSJC del passat 28 de juliol, però els magistrats han decidit suspendre d'ofici l'efectivitat d'aquest auto mentre resolen el recurs que ha presentat el govern de la Generalitat en defensa de l'actual model d'immersió lingüística. Fonts del TSJC han recalcat que aquesta decisió no s'ha d'interpretar en cap cas com un indici de la futura resolució del TSJC al recurs presentat per la Generalitat.
 
-----------------------
 
Publicat en VilaWeb dijous 15 de setembre del 2011
 
Somescola.cat valora positivament la decisió del TSJC
 
----------------------
 
Publicat a
 
 

Canvi mínim en l'afer de la immersió

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha suspès d'ofici el termini de dos mesos donat al Departament d'Ensenyament perquè apliqués una sentència que amenaça el model d'immersió lingüística i que ha generat una gran protesta entre la societat civil i tota la classe política (menys el PP i Ciutadans) del nostre país. Aquesta decisió alleugereix la pressió sobre les autoritats educatives, però no resol, ni de bon tros, la qüestió. El mateix tribunal ha advertit, a més, que la decisió d'aixecar l'ultimàtum no pressuposa el sentit del veredicte final del recurs del govern contra la resolució que toca el nostre model educatiu.

El procés judicial continua endavant entre advertències explícites, provinents de totes les esferes del poder de l'Estat, que les sentències s'han de complir. Però és que, a més, encara que la resolució sigui favorable als interessos de Catalunya, com ho és el manteniment del seu model educatiu, la qüestió de fons no queda resolta. Des del moment que es va promulgar la primera llei de normalització del català, aviat farà trenta anys, es va obrir un front judicial que no es tanca mai. Sempre hi ha algun recurs en marxa, encara que també vagin apareixent sentències favorables a la normalització de la llengua. Que ningú cregui que una sentència favorable al català en les pròximes setmanes o mesos tancarà la qüestió i en farà desistir els seus detractors.

Per tant, amb aquesta i altres experiències, queda clar que el Parlament, com a representant de la sobirania del poble de Catalunya, ha de blindar d'una vegada per totes l'ús del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i defensar així la cohesió social del nostre país.

15)
 
Presentació "L'occità. Gramàtica i diccionari bàsics. Occità referencial i aranès"
 
 
A càrrec del seu autor, Aitor Carrera

 
Dia: dijous 22 de setembre de 2011

Lloc: Providència, 42. 08024 Barcelona (Gràcia)

Metro: Fontana (L3) o Joanic (L4)

Hora: 19h00

Entrada: lliure

 

Aquest treball és una obra necessària per a tot aquell que s’interessi per l’occità. Inclou una aproximació sociolingüística i dialectològica a aquesta llengua. En comenta, doncs, la situació social (dades sobre l’ús de l’occità, disposicions legals que l’afecten, iniciatives per promocionar-lo...) i en defineix els principals dialectes. L’obra conté també una gramàtica essencial en què per primera vegada apareixen de costat les formes i estructures de l’occità referencial de base llenguadociana i les del gascó de la Vall d’Aran, i es completa amb un diccionari bàsic català-occità amb més de dues mil cinc-centes entrades, que recull les paraules més habituals en la llengua catalana i més de deu mil equivalents occitans (referencials i aranesos).
 
 
CAOC - Cercle d'Agermanament Occitano Català
Hotel d'Entitats. Providència, 42 / 08024 BARCELONA / Telf. 93.284.36.34 / www.caoc.cat
 
 
16)
 
Cursos de traducció, d’ajust i de correcció de guions
 
Escola Catalana de Doblatge, SL

Cursos anuals de formació de traductors, ajustadors i lingüistes especialitzats en doblatge.
Tota la informació a
www.ecad.cat, a info@ecad.cat i al telèfon 93 445 71 95
 
 
Curs de traducció de guions
 
Curs anual de 75 hores, d’octubre a juny.

Sessions teòriques i sobretot pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la traducció en l’àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.

Objectiu: formar traductors solvents i especialitzats en l’àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dir en català el mateix que vol dir la versió original.

Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).

Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.

Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.

Horari: Dimarts de 17.30 a 20 h.

Compatibilitat: el curs de traducció és compatible en horaris amb el curs d’ajust de guions i correcció de guions.

Capacitat: màxim 20 alumnes.

Imparteixen: Odile Arqué, Jordi Mir, Montse Rocher i Albert Pejó

Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un servidor.

Avaluació: prova final avaluada per traductors homologats per Televisió de Catalunya.

Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i Filologies hauran d’acreditar els coneixements de llengua estrangera i de català. S’estudiaran individualment els casos d’altres llicenciatures.

Idiomes: majoritàriament es partirà de l’anglès com a llengua d’origen. Es podran veure alguns exemples d’altres llengües (alemany, francès, italià...)

Inici / fi: mitjans octubre de 2011 / juny de 2012

Període de matriculació: a partir del 15 de maig.

 

Curs d’ajust de guions

Curs anual de 82 hores i mitja, d’octubre a juny.

Sessions teòriques i sobretot pràctiques impartides per professionals en actiu i dirigides a qualsevol persona que vulguin aprendre l’ofici d’ajustador.

El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.

Objectiu: formar ajustadors solvents a partir de l’adquisició de tres competències: sincronia, adquisició de la tècnica i competència lingüística per adaptar textos. L’ajustador ha de crear la il·lusió que l’actor de la versió original parla en català.

Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: adaptació i ajust d’animació, adaptació i ajust de sèries i pel·lícules per a TV, adaptació i ajust de cinema de distribució i especialitat de lletrista.

Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.

Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitja més 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.

Horari: Dimecres de 17.30 h a 20 h.

Compatibilitat: el curs d’ajust és compatible en horaris amb el curs de traducció i el de correcció de guions.

Capacitat: màxim 20 alumnes.

Grups reduïts: les classes de sincronia es faran en grups reduïts i a les sales de gravació de l’escola. Només així es poden garantir la participació de tots els alumnes i l’òptim aprofitament de les pràctiques.

Imparteixen: Anna Gilabert, Albert Pejó, Joan Mateu, Lluís Comes, Odile Arqué, Cèsar Andreu, David Corsellas, Rosa Pastó, David Arnau i Iola Ledesma.

Seguiment: es proposaran exercicis als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un servidor.

Avaluació: prova final avaluada pels docents.

Requeriments: poden matricular-se al curs totes aquelles persones que demostrin coneixements de llengua catalana.

Inici / fi: mitjans d’octubre 2011 / juny de 2012

Període de matriculació: a partir del 15 de maig.

 

Curs de correcció de guions
 
Curs anual de 75 hores, d’octubre a juny.

Sessions teòriques i pràctiques impartides per professionals en actiu (reconeguts per TV3) i dirigides a llicenciats que vulguin accedir a la correcció i l’assessorament lingüístic en l’àmbit del doblatge.

El curs es pot ampliar assistint als seminaris per a professionals que l'ECAD organitzarà al llarg del curs.

Objectiu: formar lingüistes solvents i especialitzats en l’àmbit del doblatge i la llengua oral. Formar professionals capaços de dominar tots els recursos i els registres del català.

Contingut: cada trimestre se centrarà en un dels tres aspectes següents: documentals, ficció infantil i juvenil i animació, i ficció (pel·lícules).

Durada: 1 curs acadèmic dividit en tres blocs trimestrals. Per a obtenir el certificat és imprescindible haver cursat els tres trimestres.

Periodicitat: curs presencial 1 cop per setmana en sessions de 2 hores i mitjamés 4 hores setmanals aproximadament de dedicació a casa.

Horari: Dilluns 17.30 h a 20 h.

Compatibilitat: el curs de correcció és compatible en horaris amb el curs d’ajust i de traducció.

Capacitat: màxim 20 alumnes.

Imparteixen: Jordi Mir, David Arnau i Iola Ledesma

Seguiment: exercicis proposats als alumnes que es corregiran en la sessió següent. L’ECAD facilitarà als alumnes la descàrrega del material a través d’un servidor.

Avaluació: prova final avaluada per lingüistes homologats per Televisió de Catalunya.

Requeriments: poden matricular-se al curs llicenciats en Filologia Catalana i Traducció i Interpretació. Els llicenciats en Ciències de la Comunicació i altres Filologies hauran d’acreditar els coneixements de llengua catalana. S’estudiaran individualment els casos d’altres llicenciatures.

Idiomes: tot i que majoritàriament en la pràctica es corregeix tenint com a llengua de partida l’anglès, es veuran exemples d’altres llengües (alemany, francès, italià, noruec...)

Inici / fi: mitjans d’octubre de 2011 / juny de 2012

Període de matriculació: a partir del 15 de maig.

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací