InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 505 (dilluns 06/06/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
2) Sal·lus Herrero - Nit de Foc
 
3) Empar Moliner - '¿Habla mi idioma?'
 
4) LA GRANJA DE LA COSTERA. Blog de Vicent-Ferran Garcia Perales
 
5) Curs intensiu: Llengua catalana. Nivell superior
 
 
 
1)
 
 
 
A càrrec del professor Jeroni Soler i Gonzàlez
 
Lloc: Llibreria Ali-i-Truc - Passeig de les Eres de Santa Llúcia, 5 - Elx
 
Data: Dimecres 8 de juny del 2011
 
Hora: 20.15 h
 
2)

Nit de Foc

Sal·lus Herrero

 

Podria dir i crec que no m'equivocaria que és impossible arribar a ser faller, pirotècnic, pescador de l'Albufera o regidor de València com cal, sense haver-se llegit abans Nit de Foc. Aquesta és una novel·la de Vicent Marqués sobre el món de les falles, en la que trobem els pirotècnics, les màfies de la droga, el sector immobiliari, l'Ajuntament de València i els periodistes de RTVV, que ha arribat a la seua vuitena edició ara mateix per l'editorial Alfaní. A la dècada dels noranta, el contracte signat amb Eliseu Climent es va trencar, perquè l'editor imposà un corrector que canvià el lèxic al barceloní, i l'autor preferí mantenir els mots i les expresions típiques de l'Horta de València, l'ús del “lo”, de l'”aixina”, d'”acostar”, de “matalaf”, etc. com recomana el nostre lexicòleg, Eugeni S. Reig, en el seu llibre Valencià en perill d'extinció i en els seus articles periodístics, sense ni un bri de secessionisme ni renunciar a ser entés pels lectors, cultes i populars, d'Alacant, Girona, Mallorca o Barcelona. Nit de Foc és una història de suspens amb molts embolics i corredors laberíntics per tal d'esbrinar els entramats d'una amenaça terrorista durant les festes de les Falles; en el seu passeig, el detectiu Toni Pons ens mostra una realitat molt bèstia, àcida, crua, descarnada, que recorda a un film de Quentin Tarantino.

Els succeïts que conta la novel·la s'inicien el 17 de març, quan comença la festa, i va com una traca “in crescendo”. Des de la frase inicial fins a l'esclafit final totes les històries i desenllaços s'acaben quan una “colla municipal de neteja agranava desganadament les cendres de carbó de la meua falla.” Entre el principi i la fi hi ha un muntó d'aventures desgavellades, escatològiques i grotesques del detectiu Toni Pons, nascut a Castelló, que parla amb l'alcalde arran d'un missatge anònim arribat a l'Ajuntament de València que anuncia un mort cada dia. El detectiu, que treballa al cap i casal, amolla estes meditacions: “És curiós el que passa a València amb la qüestió lingüística. Llevat dels immigrants, tothom sap parlar valencià; pel carrer sempre s'adrecen als desconeguts en castellà, i amb els fills no s'estila tampoc parlar en la llengua del país. No és que jo tinga res en contra del castellà, que em sembla una llengua admirable, però és que no ho acabe d'entendre. D'estudiant, quan venia a la universitat, em xocava molt; és com si tots els habitants de la ciutat hagueren renegat de l'idioma dels seus pares. Jo encara no m'hi he avesat i parle sempre en valencià, però no per aquelles ximpleses culturalistes de revista progre ni res d'això. Simplement, m'expresse millor així”. Ideològicament, es confessa de dretes, s'entrevista amb l'alcalde Lizondo i va a concerts del Titi.

La nostra és ací una societat limitada per la màfia de la droga i per l'especulació immobiliària, com una falla immensa, mastodòntica i descomunal que ens mostra una caricatura de la realitat plena de clevills i cutror darrere de la façana de cartó-pedra impoluta. Retrata -amb ironia fusteriana- una societat primària, masclista, mafiosa i racista que reflecteix la ‘moralitat' d'una part de la societat valenciana, el menyspreu als immigrants, a les mesquites o a l'Alcorà; el protagonista arriba a una llibreria de vell, està xarrant amb altres i el senyor Eusebi “d'una brusca revolada engrapà un exemplar de l'Alcorà de tapes dures i orles i lletres daurades que anà a parar destrament sobre un ratolí bellugadís i massa confiat que rondava prop de la porta. Els budellets esguitaren tres o quatre rajoles d'argila.” Després diu: “L'Alcorà és una collonada, un enfilall d'estupideses, però, a vegades, també aprofita per a alguna cosa". No cal dir que l'autor no comparteix, necessàriament, el menyspreu dels protagonistes de la novel·la pel llibre sagrat de l'Islam i que tracta de respectar creences i increences, li siguen, més o menys, familiars, conegudes, saludades, estranyes o alienes.

Fet i fet, és tracta d'un homenatge a la manera de viure, de beure, de divertir-se i de parlar de l'Horta de València; un xicotet museu antropològic i filològic, farcit d'usos i de mots (destralejar, baquejar, farfallejar, lliscar, rajar, gemegar, guirigall, asclar, badar, llefardosos, etc.), d'atifells (llibrell, andròmines, respatller, etc.), d'oficis (manaires, minyona, llanterner, endevinaire, etc.), expressions fetes (“caigut de sobines”, “rebolcons amorosits”, “s'ajocà a la gatzoneta”, “no parlaven debades”, “com millor els convingué”, “fer un mos i enganyar els budells”, “a mitjan matí”, “a tota virolla”, “de bat a bat”, “no s'està de”, “la mòlta del café”, “de raspalló”, “de traure el trellat”, “s'escorria lentament”, “albelló embussat”, etc.), inclús els personatges de totes les espècies arrimades al taulell d'una taverna de la plaça Lope de Vega, abans anomenada “de les Herbes” (‘vermutaires', ‘tastavins', ‘pixacerveses', ‘mistelallèpols', ‘flairanúvols', ‘canyagoluts', ‘fartacremats', ‘endrapaanissos', ‘escuraabsentes', ‘tragaconyacs', ‘barrejapets'...) que són coses, oficis, fal·leres, maneres de dir i fer, sens dubte, “en vies d'extinció”, com les barraques de l'Horta a prop de l'Albufera o de La Punta; és un homenatge al “valencià” de l'Horta despareguda on va nàixer i viure durant la seua infantesa l'escriptor de Nit de foc, en una alqueria entre Patraix i Xirivella, al costat d'on ara es troba l'Avinguda de les Tres Forques i el Polígon Vara de Quart, d'on foren desallojats a finals dels anys seixanta.

Per això, si hi haguera “justícia literaria” (que ni n'hi ha hagut, ni n'hi ha, ni n'hi haurà) i el nostre fos un País “normal” (que encara no ho ha sigut mai), l'escriptor Vicent Marqués es dedicaria professionalment a l'ofici d'escriure; escriuria més llibres de cuina, com els que ja ha escrit: “Els millors arrossos valencians” (2004), “El dinar de Nadal” (2.006), els vuit primers volums del “Thesaurus de la cuina catalana i occitana”, (2005-2006) i més novel·les, a més d'“Un quilo de coca” (2006), “El mite d'Eva” (2006) i el deliri “Una de Tarzan” (2006), que ha escrit furtant-li son al seu cos; si forem un País, segurament, aniria pels Instituts i universitats explicant perquè en els seus llibres fa servir esta i aquella frase, expresió o mot i explicaria les millors receptes per menjar i fer pastissos i dolços perquè s'ha corregut tot el País preguntant a forners i pastisseres i s'ha llegit més llibres de cuina que ningú. "Nit de Foc", a més d'un petit museu, és també un bagul meravellós de paraules i garberes d'expressions fins al caramull que han caigut en desús i estan "en perill", a punt d'extingir-se; si les noves generacions volen saber com es parlava a l'Horta, fa cinquanta o seixanta anys, hauran d'anar a poar en aquests llibres arqueològics; per això, no és estrany que Joan Fuster, en un dels seus últims actes literaris, votara a favor de la concesió d'un premi a aquesta novel·la, que finalment va rebre el Premi Ciutat de València del 1990, perquè hi habita la riquesa del llenguatge de l'Horta de València en les històries que es narren i són d'un interés especial per a rescatar un món que s'ensorra enmig d'una Cremà que converteix les Falles en un espectacle multitudinari i grandiós, en un acte singular i catàrtic; com la lectura de la novel·la ens reconcilia amb el parlar de l'Horta, amb la gent i el món dels casals i de les Falles, “amb la pròdiga fertilitat mediterrània i l'entrada gojosa i exhuberant de la primavera, una estació en què renaix l'instint i s'accentua la propensió a les alteracions impulsives i voluptuoses de la sang”. Perquè les Falles no respecten res, per molt respectable que siga, i bé que fan!

 

3)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 28 de maig del 2011
 
 
 
Empar Moliner
 
Dijous vaig assistir a un moment tan extraordinari que passo a relatar-lo. Estava seccionant (fent la secció) a Catalunya Ràdio quan la Sílvia Cóppulo es va disposar a entrevistar els protagonistes de l'obra Todos eran mis hijos , que es fa al Poliorama. Hi havia els actors Carlos Hipólito, Fran Perea i Manuela Velasco. A l'estudi s'hi parlava català i una de les indígenes -servidora- va dir la paraula "por". Quan ho va sentir, l'encantadora Manuela va exclamar: " Ay! A mi me hace mucha gracia como suena la palabra 'por'". "Per què?", inquirí la indígena. " Es que suena tan distinto del castellano... ", digué. Dominada per la meravella, la indígena va voler saber si aquest fet (que li fes gràcia com sona una paraula) li passava únicament amb el català o també, posem pel cas, en anglès. ¿Li feia gràcia fear , que també és molt diferent de miedo ? " No, no. En inglés no. Sólo en catalán ". I va donar una explicació que diu molt de la seva sensibilitat: " Es que 'por' me suena a porompompó ".
 
És una magnífica lliçó de sociolingüística. El parlant (generalment monolingüe) d'una llengua considera, sense voler, que les altres llengües són traduccions de la seva. I com que són traduccions de la seva, li sonen bé o no li sonen bé. Por no li sona bé perquè és molt diferent de miedo . És com aquell acudit del gran Eugenio, en què el senyor bàsic deia: " No entiendo como es que los franceses dicen 'fromage' . Con lo fácil que es decir ' queso '..."
 
4)
 
 
 
Blog de Vicent-Ferran Garcia Perales
 
 
5)
 
Curs intensiu: Llengua catalana. Nivell superior
 
La finalitat del curs és aprofundir en els coneixements de la normativa lingüística i treballar la llengua general per poder-se comunicar, oralment i per escrit, amb adequació i correcció en qualsevol situació comunicativa, especialment en les que requereixen un ús més formal de la llengua. Es tractaran també els coneixements del marc sociolingüístic i històric de la llengua.

Calendari: 4, 5, 6, 7, 11, 12, 13, 14, 18, 19, 20, 21, 25, 26 i 27 de juliol
Horari: de dilluns a dijous, de 17.30 a 20.30 h

Matrícula a través del web:
www.rosasensat.org
 
6)
 
Publicat en LA MAÑANA dijous 26 de maig del 2011
 
7)
 
Presentació de Lo foc sagrat de la fe
 
Enguany celebrem el centenari de Teodor Llorente (1836-1911), el patriarca de la Renaixença. Amb eixe motiu, la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià, ha publicat l'antologia titulada Lo foc sagrat de la fe. El curador de l'obra és el professor Rafael Roca, especialista en Teodor Llorente i la Renaixença.

L'acte de presentació se celebrarà en el local "Bona Gent" dels Dominics (C/ Ciril Amorós, 56) el pròxim dia 8 de juny, a les 19.30 hores. Hi participaran Agustí Colomer, Rafael Roca i el bisbe de Menorca mons. Salvador Giménez.

Més informació en el següent enllaç: http://rentllibres.wordpress.com/tag/teodor-llorente/

8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 20 de maig del 2011

El Centre de Terminologia TERMCAT s'està incorporant progressivament a les xarxes socials. Si fa unes setmanes obria un espai a Youtube (http://www.youtube.com/termcat), recentment ha obert un canal de diàleg amb els usuaris a Twitter (http://twitter.com/#!/termcat_). A banda, el web del TERMCAT disposa de diversos canals d'actualització de continguts en format RSS (http://www.termcat.cat/ca/Canal_De_Continguts/).

Més informació: 
http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/97/

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací