InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 504 (dijous 02/06/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
 
 
4) Albert Pla Nualart - El català de mercat de Jordi Hereu
 
 
 
 
 
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha locutat lectures i dictats en valencià, amb mitjans propis de la institució. La idea és que qualsevol aprenent puga practicar la comprensió lectora amb les lectures, i la comprensió i l'expressió escrita amb els dictats.
 
Els àudios estan disponibles en la nostra web www.dival.es/normalitzacio i en l'accés directe des d'ací: http://web01.dival.es/normalitzacio/dictatsilectures/default.html
 
2)
 
Publicat a VilaWeb dijous 26 de maig del 2011

El Suprem espanyol torna a atacar la immersió lingüística

Dicta dues sentències més que obliguen la Generalitat a incloure l'espanyol com a llengua vehicular a l'escola

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat dues noves sentències contra el sistema d'immersió lingüística i que obliguen la Generalitat a introduir el castellà també com a llengua vehicular a l'escola. El tribunal accepta el recurs presentat per dues famílies de la plataforma Convivencia Cívica Catalana contra una resolució anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El desembre el Suprem ja va dictar tres sentències semblants, que van generar una onada de protesta a tot el país.

El tribunal assegura que la Generalitat 'haurà d'adoptar les mesures necessàries' perquè els alumnes d'infantil i primària rebin l'ensenyament amb 'la llengua que vulguin els pares o tutors dels nens'.

De la mateixa manera, el Suprem dicta que el model d'inscripció en educació infantil ha de preguntar per la llengua habitual als pares o tutors dels nens preinscrits en centres 'sostinguts amb fons públics'. En el mateix sentit, declara el dret dels pares a que totes les comunicacions, circulars i qualsevol altre documentació oral i escrita, els hi siguin dirigides pel centre escolar i per la conselleria d'Ensenyament en castellà.

3)

Publicat en la web de PLATAFORMA PER LA LLENGUA dijous 26 de maig del 2011
 
 
La Plataforma per la Llengua vol sortir al pas de les dues noves sentències que s'ha fet públiques avui i que obliguen la Generalitat a acabar amb el sistema d'immersió lingüística i substituir-lo per un model d'ensenyament bilingüe en què el castellà sigui també llengua vehicular. Per l'organització, aquestes noves sentències insisteixen un cop més a atacar la convivència i la cohesió social a casa nostra. La Plataforma per la Llengua rebutja frontalment aquesta nova agressió a la immersió lingüística. Per l'entitat, el Tribunal Suprem intenta forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya i construir un conflicte social inexistent a Catalunya.
 
Per això, la Plataforma per la Llengua vol manifestar el següent:
 
- La Plataforma per la Llengua rebutja frontalment aquestes sentències que pretenen obligar la Generalitat de Catalunya a imposar també el castellà com a llengua vehicular en el sistema educatiu, la qual cosa comportaria l'acabament del programa d'immersió lingüística.
 
- L'entitat vol tornar a remarcar que en cap cas el Tribunal Suprem es pot pronunciar sobre normes de rang legal i estatutari, i no s'hauria d'extralimitar de l'objecte propi d'aquestes dues sentències (que responen a les denúncies presentades per dues famílies), ni intentar forçar, com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya. Per tant, i a efectes legals, aquestes sentències, que s'afegeixen a les tres anteriors, haurien de tenir efecte directe només sobre els casos denunciats, i no anar més enllà.
 
- Aquestes sentencies se situen en la línea de les sentències emeses anteriorment, i no tenen com a fonament cap aspecte pedagògic ni lingüístic, sinó que obeeixen a interessos polítics. Aquest fet evidencia la poca credibilitat democràtica de l'Estat espanyol, on la independència judicial està per sota de països com Nigèria, l'Aràbia Saudita, Tailàndia o Bostwana.
 
- El procés educatiu necessita de complicitats i de pau social. Que la programació de les escoles sigui un element de judicialització permanent i de confrontació entre els diferents estaments de l'escola crea un clima d'inestabilitat que no afavoreix gens els aprenentatges i que perjudica notablement l'alumnat, que és la part més sensible en tot aquest procés, desautoritza la tasca del professorat i posa en dubte la qualitat del sistema.
 
- La immersió lingüística del sistema educatiu de Catalunya, un model reconegut a nivell internacional, ha garantit i ha possibilitat que les persones que no tenien el català com a llengua materna l'aprenguessin amb el mateix nivell de domini i perfecció que els que sí el parlaven com a llengua d'origen.
 
- Aquest degotall de sentències només té una lectura política, d'atac al model educatiu català, amb l'objectiu de qüestionar-lo i de construir un conflicte social inexistent a Catalunya.

 
4)
 
Publicat en el diari ARA divendres 20 de maig del 2011
http://www.ara.cat/ara_premium/debat/catala-mercat-Jordi-Hereu_0_484151621.html
 
El català de mercat de Jordi Hereu
 
 
Albert Pla Nualart

La veu d'Hereu té l'estridència d'una gralla. L'espinguet que permet fer-se sentir en la cridòria d'un mercat. Sembla viure en la permanent creença que tothom està sord. Ataca la frase amb un pinyol i la deixa caure perquè el seu següent pinyol et sorprengui. Hereu no et deixa dormir: o te l'escoltes o li abaixes el volum.

Té un català sorprenentment correcte per ser tan directe i proper. Se salta, això sí, tot el que té la norma d'artificiós. Mai intimida i la gent el para pel carrer com si fos un veí. Viu a les Corts però manté intacta la llengua menestral d'un barri humil. La del viatjant que col·loca el gèneru, la que tot ho solventa. Parla tan de pressa que necessita els "he de dir" i "vull expressar" per tenir temps de pensar què diu i expressa. I, en els debats, quan ha escalfat motors, és una locomotora a tot gas que ni la Tura pot aturar.

Amb el seu aire d'hostaler enriolat d'un dibuix de Junceda, és un alumne aplicat que no para d'aprendre. Té tan poc glamur que penses que per força ha de ser un bon gestor. És el candidat que més sembla que s'ho creu, com es creu el català i el parla a tots els barris. Ho fa amb la vehemència de qui sap què porta entre mans i està convençut que ho pot fer bé. Veus que fer d'alcalde l'omple, l'apassiona i te'n podria parlar uns quants dies. Si el vent global no li bufés en contra amb la força d'un vendaval, no voldria ser el seu rival.

 
5)
 
Publicat en EL PUNT dimecres 25 de maig del 2011
http://www.avui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/416149-parlar-catala-no-es-ni-un-dret-ni-una-llibertat-a-franca.html

Parlar català no és “ni un dret ni una llibertat” a França

La menció de la Constitució que “les llengües regionals pertanyen al patrimoni francès” no instaura “cap dret fonamental” segons el Conseil Constitutionnel

Un grup de parlamentaris demana “un projecte de llei que atorgui un estatut a les llengües regionals”

Parlar o ensenyar el català, el bretó, el basc, l'occità o l'alsacià, entre altres, no és cap “dret fonamental” segons una decisió del Conseil Constitutionnel francès del vint de maig. Segons la màxima autoritat constitucional francesa, el fet que a la Constitució hi figuri, a l'article 75-1, la menció “les llengües regionals pertanyen al patrimoni de França” no constitueix ni “un dret ni una llibertat que garanteixi la Constitució”.

Diverses associacions alsacianes havien presentat un recurs davant al Consell d'Estat ja que consideraven que l'ensenyament de les “llengües regionals” no estava prou garantit “malgrat que siguin mencionades a la Constitució” El Consell d'Estat va adreçar, com a “qüestió prioritària”, la pregunta sobre els possibles drets constitucionals d'aquestes llengües, al Consell Constitucional.

En definitiva, l'ensenyament i l'ús oficial del català i les altres llengües pròpies d'arreu de l'estat francès no són cap “dret ni cap llibertat fonamentals”. La seva promoció continuarà sent facultativa en funció de la sensibilitat de cada col·lectivitat territorial.

El diputat socialista Armand Jung, president del grup d'estudi parlamentari sobre les “llengües regionals” ha denunciat el “buit jurídic” que aquesta decisió comporta. Jung ha presentat una demanda al ministre de la Cultura francès, Frédéric Mitterrand, per a que s'elabori , el més aviat possible,“un projecte de llei que atorgui un estatut a les llengües regionals”

 
6)
 
Publicat en indirecte.cat dijous 26 de maig del 2011
http://in.directe.cat/veu-propia/blog/5955/per-que-es-tan-dificil-tenir-una-placa-en-un-curs-de-catala

Per què és tan difícil tenir una plaça en un curs de català?

Fa nou mesos vaig decidir que per millorar el meu català, hauria d'anar a classes. Portava un any vivint a Sabadell i ja era hora de profunditzar en els meus coneixements d'aquesta llengua. No ho feia simplement per raons laborals, si no que notava que amb el català arribaria a més gent.

En el moment en que vaig començar a informar-me sobre els cursos, notava una falta d'informació concreta i clara.
 
Primer, vaig anar a l'Escola Oficial d'Idiomes de Sabadell i allà em van explicar que aquest curs s'aplicava el marc comú europeu de les llengües. D'aquesta manera els cursos de català passaven de 5 a 6 anys. A més a més, només s'impartirien classes a Manresa, Sabadell, Vall d'Hebron, Lleida, Tarragona i Girona. Una de les conseqüències al Vallès Occidental va ser el tancament de cursos de català a l'escola de Terrassa, ja que passaven a ser competència de l'escola de Sabadell.

En principi jo creia que no em veuria afectada per aquesta retallada, però després em van explicar que a Sabadell solament es faria tercer, quart, cinquè i sisè de català. Si volia fer primer, hauria d'anar a l'escola oficial més propera a Sabadell, que és la de Barcelona.

Bé, doncs vaig inscriure'm a l'Escola Oficial de Barcelona, i mentre esperava una resposta per part seva, vaig anar al Consorci per la Normalització Lingüística de Sabadell. Si la meva experiència a l'escola d'idiomes va ser bastant negativa, al Consorci va ser esperpèntica.

L'atenció i la informació que em donaren fou més que deficient. Em van dir que vingués al cap de tres dies i que la matriculació començaria a les deu del matí. Així que el dia de la matricula vaig anar-hi poc abans de les onze, i vaig veure una multitud de gent al casal Pere Quart cridant i amb cara d'emprenyades. Em van informar que solament quedaven tres places per a tots els nivells. En menys d'una hora s'havien esgotat les places i moltíssima gent que estava al Casal Pere Quart , es quedaven sense plaça per aquest any.

Ja se m'havien acabat totes les possibilitats que coneixia: no a l'escola d'idiomes, no al consorci... que podia fer? Vaig parlar amb molta gent que era al Casal Pere Quart i em van informar de les parelles lingüístiques i de les escoles d'adults. Una de les coses que em va cridar més l'atenció va ser la història d'una dona que portava deu anys venint el dia de la matriculació al consorci i encara no l'havien admès.

Vaig sortir del Consorci amb una visió molt negativa. No entenia aquesta situació. Nosaltres volem aprendre català, vosaltres ens en voleu ensenyar. Qui està interessat a retallar el nostre accés a la cultura i societat catalana?

Finalment, em van acceptar a l'Escola d'Idiomes de Barcelona. Malgrat que diàriament em suposa dues hores de trajecte, crec em puc considerar afortunada. Tinc una plaça per aprendre català! I això per a mi és molt!

La integració lingüística és bàsica en termes socials i personals. Les retallades d'infraestructures i professorat de català per a no catalanoparlants és una retallada a la nostra integració, a la nostra participació a la societat catalana. Encara falta millorar moltes coses...

Amaia Cobos
 
 
7)
 
 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística

Número 73, 24 de maig del 2011

 
 
8)
 
 
 
 
9)
 
 
 
 
 

 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - ai
 
2) Eugeni S. Reig - ¿Quantes esquenes tenen els capellans?
 
3) Màrius Serra - Esperxem?
 
4) Joan-Lluís Lluís - Contra els seductors, amb melangia napolitana
 
5) Antoni Llull Martí - Imaginacions, idees i fantasies
 
6) Pau Vidal - Balder/a
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra S)
 
8) Qüern, butlletí bibliogràfic de literatura i llengua catalanes antigues
 
9) Joan Martí i Castell - Unitat i variació lingüística: una qüestió ideològica
 
10) Joaquim Torrent - Alícia al país de la Pastora
 
11) Ramon Sangles i Moles - L'escolta en la vida social i comunitària
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: físic personal
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir tots els butlletins d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací