InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 480 (dijous 21/04/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Salvador Vendrell -
Biografies parcials 2
2) IV concurs de teatre
breu Vila de Mutxamel
7) Ja es pot llegir el número 58 de
la revista Paper de vidre
9) Notícies de
Valencianisme.com
10) Demà en InfoMigjorn
Cap de Setmana
1)
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns
11 d'abril del 2011
Biografies
parcials 2
Salvador
Vendrell
Després de llegir Biografies
parcials 2 (Afers) de Xavier Serra que porta com a subtítol
Nascuts després de la guerra, la primera impressió que tinc és que em
trobe davant d'una manera molt
efectiva i personal d'encarar el gènere de la biografia, del retrat. Evidentment
que té antecedents, però no hem de buscar-los en la literatura memorialística i
enyoradissa tan de moda ara, ni en
el gènere de l'entrevista llarga a personatges d'una certa rellevància que
conreen alguns dels mostres escriptors. Per trobar els seus referents hem d'anar una mica més lluny, cal
escorcollar entre les pàgines dels Homenots de Josep Pla, però també en les
excel·lents Memòries de Josep Maria de Sagarra o en Tots els
camins duen a Roma de Gaziel. Sí, Serra coneix detalladament aquesta
literatura i es nota en els seus escrits. La seua manera d'escriure, el seu
estil, però, no beu únicament d'ells. També hi podem trobar, entre altres, la
influència de Joan Fuster en la manera de raonar, d'adjectivar... Tot
plegat conforma un estil molt propi i personal. En les biografies de Serra hi ha
una única veu que conta la història i és la de l'autor que s'expressa amb el seu
estil i que l'imposa als seus personatges fent literatura. I, així, a través de
la literatura, coneixem els personatges biografiats que en aquest cas són:
Doro Balaguer, Josep
Antoni Comes, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Germà Colón i
Vicent Rosselló. Amb ells obtenim informació de primera mà d'aspectes
fonamentals de la nostra història, de la guerra, de la postguerra i de la
transició a casa nostra. A través dels retrats anem trobant peces d'un
trencaclosques: la visió dels vençuts, la de la resistència, l'escepticisme dels
que en un primer moment apostaren pels guanyadors i acabaren distanciant-se'n,
l'ensenyament durant la guerra i la postguerra, la concepció de l'art, el paper
que jugaren durant la transició tant
el partit comunista com l'església oficial i no oficial... Assistim també
a la transformació d'un paisatge
amb oliveres, garrofers, ametlers, figues i raïm convertit en un amuntegament de
ciment despersonalitzat per una l'explotació turística salvatge... Unint totes
les peces reconstruïm el nostre
microcosmos més immediat.
2)
IV concurs de teatre breu Vila de
Mutxamel
L'AJUNTAMENT DE MUTXAMEL, DINS DE LES
SEUES ACTIVITATS CULTURALS, SOCIALS I DE PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ, CONVOCA EL IV
CERTAMEN DE TEATRE BREU
BASES
1a)
Obra
· L'obra tindrà una extensió d'entre 18 i 25
pàgines. Escrita a ordinador, en font Arial, en cos 11 i amb
un interlineat d'1,5 espais. Qui concursa es compromet a lliurar el treball en suport informàtic quan se li demane.
· El tema és lliure.
· Només es podrà presentar una obra per autor,
obra que haurà de ser original, inèdita, no premiada ni
pendent de resolució en cap altre concurs. Les obres presentades han d'estar escrites en valencià. No estaran signades ni
presentaran cap signe que identifique l'autor. Portaran en
coberta el títol i un lema. Aquest es reproduirà en un sobre
tancat que haurà de presentar-se amb l'obra. El sobre ha
d'incloure a l'interior la documentació següent:
a) Fotocòpia del DNI, domicili actual, telèfon i adreça de
correu electrònic, b) Declaració responsable de qui participa que es troba al corrent de les seues obligacions fiscals i
tributàries amb l'Ajuntament de Mutxamel o altres
administracions públiques i amb la Seguretat social, i c)
Declaració de qui participa que opta al premi amb una obra original i
inèdita.
2a) Premi
· El Premi està dotat amb 1.000 euros, i
l'estrena de l'obra ha de ser dins de la programació de la
Casa de la cultura de Mutxamel.
· L'autor de l'obra premiada cedeix a
l'Ajuntament de Mutxamel els drets inherents a la divulgació
i publicació de l'obra i, en general, els seus drets d'explotació, per
un termini de 20 anys, que es formalitzarà per escrit,
simultàniament al lliurament del premi, l'import del qual
equival a la remuneració a tant alçat, a favor de l'autor, en contraprestació als drets de divulgació, publicació, representació i
explotació cedits.
3a) Termini, lloc de lliurament i
publicitat de les bases
· Les obres s'enviaran per quintuplicat a
l'Ajuntament de Mutxamel, Oficina de normalització
lingüística, C/ Mare de Déu del Pilar. 62-64. 03110 Mutxamel (l'Alacantí).
· El termini de presentació de les obres serà
des del dia hàbil següent al de la publicació de la
convocatòria i les bases en el BOP i finalitzarà el 23 de setembre de 2011.
· La publicitat de les bases, a més de al BOP,
es farà en la pàgina web de l'ajuntament i en tots aquells
mitjans que siguen pertinents.
· El premi serà lliurat la Nit de la cultura de
Mutxamel, que se celebrarà el mes de desembre de
2011.
4a) Jurat
· Nomenat per l'alcaldessa de Mutxamel, la
composició del jurat serà la següent:
PRESIDENTA:
La Sra. Alcaldessa – Presidenta de l'ajuntament
de Mutxamel.
VOCALS:
Regidor delegat de Normalització
lingüística.
Un regidor del grup municipal de
l'oposició.
4 persones vinculades al teatre: actor, autor,
crític, director.
SECRETARI:
El Tècnic de normalització lingüística de
l'ajuntament de Mutxamel, amb veu però sense
vot.
· Els membres del Jurat que formen part de la
corporació municipal podran delegar personalment i per
escrit en altres membres d'aquesta entitat.
· El concurs podrà considerar-se desert, i la
decisió del jurat serà inapel·lable.
· El jurat quedarà facultat per a resoldre els
dubtes que es presenten, i prendre els acords necessaris per
al bon ordre del concurs, en tot allò referent a aquestes bases. Tindrà en compte en la resolució les possibilitats de muntatge de
l'obra.
· Si es comprovara que l'autor premiat
incomplira alguna d'aquestes bases, podrà ser desqualificat
i fins i tot procedir a la repetició de la votació si fóra
necessari.
5a) Final.
· Les obres no premiades podran retirar-se
durant els tres mesos següents a la publicació de la
resolució.
· Els participants, pel fet de ser-ho,
s'obliguen a acceptar aquestes bases
3)
Publicat en el diari ARA dimarts 5 d'abril del
2011
La millor prova que menys era ben mort a
Catalunya i les Balears quan l'ideal depuratiu fabrià el va ressuscitar per al
català literari és la famosa dita "Com més anem, menos valem" (en versió balear,
"Com més anem, manco valem"). Corregint-la amb el monosil·làbic
menys, la mètrica del dístic que da desfeta. Sembla que les formes
menos, al menos i almenos es remunten al segle XVI i ja
tenien, per tant, un fort arrelament quan Fabra les va arrencar.
I com sol passar sovint: l'hipercorrecte arcaisme
menys ha donat patent de cors a girs calcats del castellà que van amb
ell. Ho són menys mal i és el de menys, que, en col·loquial, han
de ser (encara) sort i això rai. També ho és ni molt menys
, que hauria de ser ni de molt o ni de bon tros, però està tan
introduït que fins i tot els parlants sensibles ja el senten català. De fet, ni
tan sols hi senten un gir idiomàtic, els sembla la suma de ni, més i
menys . Però, si fos així, què voldria dir ni molt més ?
I mentre a ni molt menys se li barra el pas,
a menys que ("Ho farem a menys que plo gui"), que molts percebem com un
clar castellanisme, és normatiu des de l'any 2007. I això que, igual que el no
admès calc a no ser que , ja ens havíem acostumat a canviar-lo per
llevat que, tret que, si no és que. Us he de confessar que jo el
continuo corregint. En aquest cas, i sense que serveixi de precedent, tinc la
màniga més estreta que
l'IEC.
Publicat en el diari ARA dimecres 6 d'abril del
2011
"No serà tant!", diu el rabadà de la
nadala quan li expliquen que un àngel ho anava anunciant. Si hagués parlat
catanyol, hauria dit "Ja serà menys!", però el català tendeix a una retòrica de
lítote: a afirmar negant el contrari. Ens és més fàcil dir "no tan bo" que "més
dolent". I al voltant de la taula familar se sent més "No me'n posis tant" que
no pas "Posa-me'n menys". Les arrels d'aquests hàbits en el nostre proverbial
pactisme i les seves con seqüències quan negociem amb una cultura més assertiva
les deixo per al lector.
Que menys sigui un arcaisme i
la forma viva i popular sigui menos , també afavoreix no
tan(t). El menys sona postís i es pot prestar a confusió; el
menos ja porta l'estigma de la incorrecció; el no tan(t) és
discret i natural. Potser per això o perquè és l'ús genuí, tendim a comparar
dient "Jo no sóc tan alt com ell", "Ara no plou tant com abans", "No n'he vist
tants com ahir". En tots aquesta casos menys fa que la frase no tingui un
dring tan català.
La lítote també afecta algunes
expressions temporals. "Fa menys d'una setmana..." tendeix a ser "No fa ni una
setmana..." Però això no ens hauria de portar a l'extrem d'evitar sempre
menys . L'expressió ni més ni menys, per exemple, és correcta.
Algun cop podem dir si fa no fa . Però no l'hauríem de confondre mai amb
nogensmenys : "Ho diu no gensmenys que Fabra" hauria fet posar els pèls
de punta al mateix Pompeu.
5)
Publicat
a EL PUNT dilluns 18 d'abril del 2011
L'entitat apunta que
l'executiu de Camps duplica el contingut del primer
múltiplex
ACPV retrau el regidor de
València, Alfonso Novo, els seus “insults”
Acció Cultural del País Valencià (ACPV), organitzadora de
la manifestació que dissabte va reunir desenes de milers de persones a València
a favor de les emissions de TV3, ha criticat la portaveu del govern valencià,
Paula Sánchez de León, que ahir va censurar la marxa.
L'entitat ha recordat, a més, que no cal
un tercer múltiplex –com demana l'executiu de Francisco Camps– per veure els
canals púbics catalans al País Valencià. “La solució és tan simple com permetre
l'emissió dels quatre canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
que ja emetia ACPV pel segon múltiplex que té adjudicat la Generalitat
Valenciana i que, fins el passat 17 de febrer, continuava lliure: des d'eixe
dia, per cert, tan sols duplica el que emet el primer múltiplex, precisament per
intentar tapar el fet que, objectivament, està lliure i disponible”, assenyala
l'associació en una nota.
Igualment, ACPV ha respost el regidor de
l'Ajuntament de València, Alfonso Novo, que va referir-se a la manifestació com
un “espectacle vergonyós i ofensiu” que representava un insult per als
valencians”. “Amb els seus insults, l'únic que fa el senyor Novo és
autodesqualificar-se i expressar el caràcter antidemocràtic de qui no és capaç
de mostrar respecte davant els ciutadans que exerceixen el seu dret a la lliure
expressió i manifestació”, indica l'entitat.
6)
La multitudinària manifestació per TV3 a
València reobri el debat sobre la viabilitat tècnica de la reciprocitat
d'emissions entre Catalunya i el País Valencià
La multitudinària manifestació que va reunir desenes de milers
de persones a València dissabte a favor de les emissions de TV3 ha generat
reaccions encontrades i un debat sobre les condicions tècniques en què seria
possible la tornada del senyal.
Bàsicament, els termes de la controvèrsia són aquests: el PP
sosté que no es nega a un acord de reciprocitat que permeta la recepció de TV3
al País Valencià i la de Canal 9 a Catalunya, però reclama la concessió d'un
tercer múltiplex al govern espanyol per donar cabuda al senyal en l'espectre;
per la seua banda, l'executiu de Zapatero i Acció Cultural del País Valencià
(ACPV) –que va ser multada durament per portar les emissions– defenen, encara
que per diferents motius, que no cal una ampliació de l'espai radioelèctric per
fer possible la reciprocitat.
Ahir mateix, va transcendir el contingut d'una resposta del
govern espanyol a una pregunta d'una diputada valenciana del PP al Congrés,
Teresa García Sena, que plantejava la necessitat d'un nou múltiplex per al País
Valencià. L'executiu hi apunta que el domini públic radioelèctric és “un recurs
escàs” i que considera innecessària la cessió d'un nou paquet de canals.
García Sena va recordar al ministre d'Indústria, Miguel
Sebastián, que el seu antecessor, Joan Clos, va prometre a la Generalitat
Valenciana un tercer múltiplex, per tal d'“equiparar” el País Valencià amb
Catalunya, que en disposa de tres. “El govern valencià està disposat a signar un
conveni de reciprocitat amb les comunitats veïnes”, va declarar la diputada del
PP. “És el govern espanyol el que ha de complir per frenar la situació de
malestar existent”, hi va afegir.
Per la seua banda, ACPV assenyala en un comunicat que
l'absència de reciprocitat és responsabilitat exclusiva de l'executiu de
Francisco Camps: “La solució és tan simple com permetre l'emissió dels quatre
canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que ja emetia ACPV pel
segon múltiplex que té adjudicat la Generalitat Valenciana i que, fins el passat
17 de febrer, continuava lliure”. “Des d'eixe dia, per cert, tan sols es duplica
el que emet el primer múltiplex, precisament per intentar tapar el fet que,
objectivament, està lliure i disponible”, concreta l'entitat.
Insults als manifestants
ACPV també va respondre ahir als diversos
dirigents del PP que van criticar la manifestació de dissabte. Entre ells,
Alfonso Novo, regidor de l'Ajuntament de València, que va dir que la marxa va
ser un “espectacle vergonyós i ofensiu per als valencians”. “Són un exemple més
de la creixent erosió dels drets democràtics que està patint el País Valencià”,
va contestar l'entitat d'Eliseu Climent.
Ja es pot llegir el número 58
de la revista Paper de vidre, que conté set textos sobre Oplepo de Màrius
Serra i una entrevista amb l'escriptor Joan-Lluís Lluís
Ja es pot llegir el número 58 de la revista digital de
cultura
Paper de vidre, que celebra el novè
aniversari. El responsable de l'edició, Guillem Miralles assenyalat que 'per
primera vegada publicarem els textos que
Màrius Serra ha escrit en
català per a les publicacions de l'
OPLEPO (Opificio di Letteratura
Potenziale) italià, del qual és l'únic membre estranger. D'aquests textos, n'hi
ha que únicament es troben als butlletins interns de l'Oplepo i n'hi ha que han
sortit publicats en alguns llibres col·lectius o referencials (de Zanichelli)
sobre el fenomen de l'Oplepo. Però mai, fins ara, no havien aparegut en cap
mitjà català. Són set textos escrits entre el 1997 i el 2011'.
'Aquest Paper de vidre, continua Miralles, és un
número molt especial: conjuntament amb en Màrius Serra, hem ideat una trava més
o menys inèdita (una 'contrainte', per dir-ho en terminologia oulipiana) i hem
proposat a uns quants autors de seguir-la. Consisteix a rescriure un fragment
(de longitud lliure) d'una obra literària que els fascini especialment pels
components verbals (o verbívors); és a dir, per l'ús lúdic del llenguatge. La
rescriptura del fragment seleccionat compleix una doble condició: no conté cap V
ni cap B, que són els dos límits del VerB i les dues lletres emblemàtiques del
país de VerBàlia.'
Al pròleg, el lingüista Rudolf Ortega, autor de
'Tinc un dubte', subverteix la trava proposada i escriu un text únicament amb
paraules que contenen la B o la V. I fem l'entrevista a tot un especialista en
traves, l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís, autor de
'Xocolata desfeta. Exercicis d'espill; una entrevista, que ni a les
preguntes, ni a les respostes, no hi apareix tampoc cap B ni V.
Col·laboren en aquest número, seguint la trava proposada:
Eduard Ribera, Lourdes Garcia, Joan Todó, Josep M. Fonalleras, Josep M. Pinto,
Biel Barnils, Ester Xargay, Víctor Sunyol, El llibreter, Enric Gomà, Eugenio
Tisselli, Magí Camps, Jaume Subirana, Jordi Fortuny, Pere Ruiz, Jesús Lladó,
Lluc Seguí, Pau Vidal i Ricard Ripoll. La coberta és obra del poeta visual Sergi
Quiñonero.
El pròxim 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, l'IEC
muntarà una parada de llibres a la Rambla, davant del Palau de la Virreina. Es
podran comprar les novetats editorials de l'Institut, com Els elements,
els últims números de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», Els Estudis
Universitaris Catalans (1903-1985), o bé altres obres més clàssiques com és
el cas del Diccionari de la llengua catalana.
Lloc: Palau de la Virreina (la Rambla, 93, de Barcelona)
Dia:
Dissabte 23 d'abril del 2011
Hora: Tot el dia
Organitza: Institut
d'Estudis Catalans
http://www.iec.cat/activitats/veure.asp?id_agenda=912
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - acudit
2) Eugeni S. Reig - Llevar-se anys
3) David Pagès i
Cassú - UNA JOVE ACADÈMIA CENTENÀRIA
4) Màrius Serra - Motejar?
5) Antoni Llull Martí - Si fa sol, parlem
de música
6) Pau Vidal - Alto les
seques!
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell
(Lletra M)
8) Joan-Lluís Lluís - On
s'ha ficat, el nostre argot?
9) Màrius Serra - Bíblia
grafia
10) Quim Gibert - La
cultura de la renúncia
11) Ramon Sangles i Moles -
La novetat genera escolta
12) Joan Tudela - Comunicació
presencial: mirada i celles
Si voleu rebre el
butlletí InfoMigjorn Cap
de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic
que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de
25 euros.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar aquest
missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn
siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací