InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 472 (dijous 07/04/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Ferran Suay - Racistes
 
 
 
 
5) Nou llibre: Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra.
 
6) 1a trobada literària del PONT
 
7) Presentacions de llibres a València
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Article publicat en EL PUNT dimecres 30 de març del 2011

Racistes

Ferran Suay

Què passaria si les persones castellanoparlants que viuen al País Valencià es quedaren sense poder sintonitzar cap emissora de TV en la seua llengua? No tinc cap dubte que hi hauria —a banda de les mesures directament policials— una mobilització massiva de l'opinió publicada espanyola, que inclouria —inevitablement— l'enèrgica condemna dels autoanomenats 'intel·lectuals espanyols'.

I què passa quan les persones catalanoparlants del País Valencià (moltes més que no voldrien ells, per cert) ens quedem sense cap emissora en la nostra llengua? (Recordem que Canal 9 emet només de manera residual en valencià, i durant menys del 25% del temps total de la seua programació). Doncs no passa res. L'opinió publicada espanyola, i —sobretot— els autoanomenats 'intel·lectuals espanyols' no en diuen ni pruna. Als mateixos que alcen la veu i s'indignen (i això els honora) quan s'atropellen els drets de —posem per cas— els indis ianomami, o les foques àrtiques, no els fa ni fred ni calor que, en plena Europa del segle XXI, se censure una televisió, o que més de 100.000 criatures valencianes no puguen fer efectiu el seu dret a rebre l'educació en la seua llengua.

Si qualsevol govern autonòmic aplicara contra el castellà la mateixa política exterminacionista que el PP aplica contra el valencià des de la Generalitat valenciana, el govern espanyol hi intervindria sense cap reticència i amb la màxima duresa. No ho fan perquè no creuen que nosaltres siguem dignes dels mateixos drets que els castellans. No ho fan perquè —en realitat— no creuen en l'Espanya que prediquen, i que —diuen— també inclou valencians, bascos, catalans i gallecs. No se la creuen. Només creuen en els Països Castellans. I en la seua concepció pancastellanista, no tots els ciutadans tenen el mateixos drets.

I això és, senzillament, racisme. Ja sé que no som una raça, i me n'alegre, perquè no hi crec, en les races. Però igualment, això que ells fan és racisme. Racisme cultural. Del canyaret que muntarien si els drets de qualsevol castellà estigueren (de fet, o només presumptament) en entredit, a la indiferència radical que reserven per a nosaltres, hi ha una distància que queda perfectament coberta per les tres síl·labes de la paraula racisme. Aplicar barems distints a ciutadans d'un mateix estat que es proclama democràtic no és tan sols il·legal; és profundament immoral.

I quan els 'intel·lectuals espanyols' callen, o bé ho fan perquè comparteixen aquest racisme, o bé ho fan perquè tenen por. Qualsevol dels dos motius els hauria de fer caure la cara de vergonya. El de ser racistes, no cal explicar perquè. I l'altre, el de la por, voldria dir que només s'indignen i es pronuncien quan la cosa no comporta cap risc personal, i només els pot fer quedar bé. I si és així, ja ho entenc, per què tenen por: perquè són uns covards.

 
2)
 
Publicat en el diari ARA dijous 31 de març del 2011
 
Empar Moliner
 
"Sóc molt contrari als ploramiques i als Jeremies -ha dit Albert Manent, que acaba de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes-, als que sempre tenen els mocadors als ulls; si estem tan malament, plega o vés-te'n al desert". Es referia als que es queixen de la situació de la llengua catalana. "Estem millor que mai", ha dit també. I ha recordat que "mai no hi havia hagut tants novel·listes, tants poetes per metre quadrat, tants investigadors de la literatura, la història i la llengua, i tants memorialistes, un gènere que s'ha posat de moda".
 
Amb l'infinit respecte i la gran estima que tinc per a Albert Manent. Sí. No hi ha hagut mai tants novel·listes, poetes, investigadors de literatura, història i llengua per metre quadrat. Però mai no hi ha hagut tan pocs parlants per metre quadrat.
 
Quan vaig començar a escriure en aquesta llengua -la llengua literària del seu pare, tan admirat per mi, Marià Manent- em pensava que podria arribar a tenir el que tenen els altres. Que tindria el que tenen els espanyols o els alemanys. Una llengua viva. Una llengua que parlessin els catedràtics i els poetes, però també les prostitutes i els venedors de llaunes. Una llengua normal per la qual no calgués fer el ploramiques.
 
Gairebé cada dia trepitjo la ciutat. Hi compro el diari, hi prenc copes, hi agafo taxis, hi faig coneixences. Si em fes l'honor d'acompanyar-me un dia, li demostraria que (si descomptem la seu d'Òmnium) hi ha centenars d'establiments on demanes un tallat i no t'entenen. Jo no ploro i continuo fent la feina tan bé com puc, però no em pot retreure que estigui una mica desolada.
 
 
3)
 
Publicat en el diari ARA divendres 18 de març del 2011
 
A "No hi va anar, perxò / per això ", perxò se sorprèn de l'absència i per això en confirma la causa. La grafia perxò, avui tan insòlita com incorrecta, surt sovint a les actes del I Congrés de la Llengua Catalana (1906): tant en sentit adversatiu (sobretot com un però entre comes) com en sentit causal; al costat d'un per això sempre casual. El DIEC n'admet els dos sentits però els assigna una única grafia: per això . I per al que equival a però dóna aquest exemple: "Va assegurar que hi seria: no hi va anar, per això". Una frase que amb per això costa entendre i amb perxò s'entendria a la primera.

I és que, en la pràctica, la no acceptació de les dues grafies ha suposat la desaparició del per això adversatiu. A la Bíblia Catalana Interconfessional hi trobo 624 per això : no en sé veure ni un d'adversatiu. Curiosament, el 1891 un joveníssim Fabra, al seu Ensayo de gramática... , recollia perxò i només en sentit adversatiu. Un criteri que no va mantenir.

En un excel·lent estudi, Xavier Rull constata que el parlant occidental no diu perxò i proposa aglutinar sense fer elisió: peraixò. Però, segurament, tant perxò com peraixò fan tard. Més que reivindicar perxò jo avui en parlo com a exemple de què passa quan un significat no troba un significant, una paraula específica, que el representi: que desapareix de l'estàndard. Haver admès perxò hauria enriquit la llengua i ara evitaria l'ús reiterat d'un però entre comes més paral·lel al castellà.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 21 de març del 2011

L'Alcover-Moll diu que encabat és la forma vulgar de en acabat , una locució recollida a tots els diccionari que vol dir després : "En acabat vindran". Joan Solà, a Plantem cara , aconsella a Xavier Pàmies -un luxe de traductor- que en lloc de en acabat escrigui encabat , i diu que és una qüestió mal resolta als diccionaris. Hi ha dues raons per preferir encabat : que és el que es diu (per això deu ser vulgar) i que l'estructura en + participi no té cap vitalitat.

Serà difícil, tot i que algú ho intenta, que encabat sigui mai estàndard formal. Però, en canvi, és desitjable poder-hi recórrer en un col·loquial que necessita riquesa de registres i que exigeix, per definició, reproduir amb fidelitat el que la gent diu. En un diàleg d'un guió o d'una novel·la, la forma que sona versemblant i no grinyola és encabat : així l'hauríem d'escriure i així la trobem recollida al llibre d'estil de TV3.

El drama de moltes aglutinacions, ben vives en molts pobles, és no trobar en un estàndard massa reduccionista la grafia adequada. L'escriptor que faria dir encabat al personatge inspirat en una tieta que ho deia, li acaba fent dir un neutre després quan no el troba al diccionari. Això si no l'hi canvia el corrector. Enguany l'IEC celebra el centenari de la Secció Filològica amb L'any de la paraula viva , i viva vol dir tal com raja. Més d'una paraula ha mort a les oficines lexicogràfiques.

 
5)

Nou llibre:

Biografies parcials. Nascuts abans de la guerra.

Autor: Xavier Serra
Editorial: Afers
 
Biografies parcials ofereix una visió amena, irònica i perspicaç de la història del País Valencià. Aquest nou volum aplega els retrats literaris de sis personatges nascuts abans de la Guerra del 1936-1939: el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, el crític literari Josep Iborra, l'historiador i col·leccionista d'art Pere Maria Orts, el filòleg Germà Colón i el geògraf  Vicenç Rosselló. A través del relat de les peripècies individuals, són narrats el funest desgavell de la Guerra Civil, la penúria i la manca de perspectives de la postguerra, l'eclosió del negoci turístic, els atemptats contra les llibreries en els anys setanta...
 
 
6)
 

LA I TROBADA LITERÀRIA DEL PONT CONVERTIRÀ MORELLA EN LA CAPITAL DE LES LLETRES CASTELLONENQUES

 

Prop de 40 escriptors participaran el 9 d'abril en una jornada d'homenatge a Carles Salvador, amb recitals poètics i presentacions de llibres

 

Morella acollirà el dia 9 d'abril la I Trobada Literària del Pont i es convertirà així en la capital literària de les comarques de Castelló. Serà un dissabte ple d'activitats vinculades a les lletres i obertes a tota la població. Entre altres, hi haurà un homenatge a Carles Salvador, una sessió de presentació de llibres i un espectacle poètico musical. Els actes els promou l'associació cultural El Pont, Cooperativa de Lletres, amb la col·laboració de l'ajuntament de Morella, la delegació a Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans, la Fundació Carles Salvador i Edicions 96.
 
Els actes començaran a les 12.30h. amb la inauguració del plafó d'homenatge a Carles Salvador al Jardí dels Poetes de la capital dels Ports. Hi intervindran l'alcalde de Morella, Joaquim Puig; el president d'El Pont, Cooperativa de Lletres, l'escriptor Joan Andrés Sorribes; i el filòleg Vicent Pitarch, en representació de la Fundació Carles Salvador, que recordarà la fi gura del mestre, gramàtic i poeta que va residir a Benassal.
 
A les 17.30 h. a la sala de Justícia de l'Ajuntament de Morella i amb entrada lliure es presentaran diverses novetats literàries: L'amor, de Josep Lluís Abad; Històries naturals, de Joan-Bta. Campos; La violinista de París, de Joan Pla; El magma silenciós, de Manel Garcia Grau i Vicent Pallarés; Partida, de Vicent Sanz; La nit en blanc, de Josep J. Conill; Subsòl, d'Unai Siset; Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes i Antologia d'Escriptors Castellonencs, de Lluís Meseguer, el qual també presentarà el dvd de l'òpera Fortuny Venise, de la qual n'ha fet el libretto.
 
La jornada literària acabarà amb l'espectacle poèticomusical "For sale o 50 veus per la terra", que tindrà lloc a la mateixa sala de Justícia de l'ajuntament, a les 19.30 h. i, igualment, amb entrada lliure. El recital està dirigit i presentat per les poetesses Christelle Enguix i Maria Josep Escrivà i comptarà amb les intervencions dels poetes Antoni Albalat, Josep Lluís Abad Bueno, Joan Baptista Campos, Josep J. Conill, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch i Josep Porcar. Els acompanyarà la música de l'acordionista Amadeu Vidal, i una projecció videogràfica de Natxo Francés, titulada "País en venda", amb la veu en off de Salvador Bolufer.
 
L'espectacle parteix de l'obra del mateix títol publicada per Edicions 96, que recull cinquanta poemes d'autors valencians amb un fil conductor comú: la implicació amb el nostre territori, des del cant i la celebració o des del lament, la ràbia o la rebel·lió davant de tots els abusos i depredacions que han patit les nostres comarques al llarg de les últimes dècades.
 
El Pont. Cooperativa de Lletres, 1 d'abril de 2011
 
 
7)

Presentacions de llibres a València

 

 
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua presenta, en la 42a Fira del Llibre de València, els llibres:
 
- ENRIC VALOR. ESTUDI I COMPROMÍS PER LA LLENGUA de Josep Daniel Climent
 
- LA CANÇÓ EN VALENCIÀ. DELS REPERTORIS TRADICIONALS ALS GÈNERE4S MODERNS de Josep Vicent Frechina
 
- EL VALOR COMUNICATIU DE LA CONSTRUCCIÓ «DE+ADJECTIU QUALIFICATIU» ¡DE MÉS VERDES EN MADUREN! d'Abelard Saragossà
 
Dia i hora: 11 d'abril a les 18.00 hores
 
Lloc: Espai d'activitats
 
Amb la presència dels autors
 
 
8)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 28 DE MARÇ AL 3 D'ABRIL DEL 2011

 
 

 Escola Valenciana presenta les Trobades 2011, dedicades a Enric Valor

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2913&Itemid=1

 

 

L'OVAL denuncia: campanya turística monolingüe a Alcoi

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2916&Itemid=1

 

 

La situació del valencià en empreses, entitats bancàries i clubs de futbol, a debat

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2918&Itemid=1

 

 

32 propostes electorals per a salvar el valencià

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2927&Itemid=1

 

 

Judici en català per una agressió per parlar català a Mallorca

 

Llegiu la notícia: http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2929&Itemid=1

 

 

9)
 
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
 
1) Eugeni S. Reig - a tota virolla
 
2) Eugeni S. Reig - i/o
 
3) Ramon Sangles i Moles - Quan cal fer servir Ser o Estar?
 
4) Màrius Serra - Cloc?
 
5) Antoni Llull Martí - Què és una mascota
 
6) Novetat editorial: 2a edició del Manual de galego científico
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra J)
 
8) Joan-Lluís Lluís - Els invents d'un mossèn tocat del bonet
 
9) Vicent Andrés Estellés - Assumiràs la veu d'un poble
 
10) Catalunya Ràdio
 
11) Ramon Sangles i Moles - Després d'escoltar cal discernir
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: factors visuals
 
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net  Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací