InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 466 (dimarts 29/03/2011) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
2) Novetat editorial:
El solatge del temps, el llibre més personal de Tobies
Grimaltos
6) Publicació d'un estudi
sociolingüístic en l'àmbit del comerç i la
restauració
1)
Article publicat en indirecte.cat dilluns
21 de març del 2011
Estam
ben advertits del que vol fer el PP amb la llengua catalana arreu dels Països
Catalans i de la resta de l'Estat: senzillament, eliminar-la. Usa tota casta de
subterfugis per a dissimular-ho, però aquestes són les ordres que arriben de
Madrid, del seu centre d'operacions i del seu centre d'investigacions (FAES). No
és que investiguin massa, ja que tres dies abans del tsunami al Japó,
l'expresident Aznar dissertava en una tribuna sobre la seguretat de les centrals
d'energia nuclear i posava com a model les centrals japoneses. Dissortadament ha
passat el que no hauria hagut de passar mai, però aquesta genteta no modificarà
per res les seves tesis, llevat que se'ls hagi d'instal·lar una central nuclear
al costat de casa seva. Doncs, des d'aquesta central d'intel·ligència ha sortit
l'ordre d'anorrear qualsevol llengua que pugui fer ombra a la llengua
espanyola.
El punt més legítim i adequat que tenen, el troben a la Constitució, aquella de
la qual tants varen pensar que havien fet un ou de dos vermells quan la varen
haver redactada i aprovada. Ells estan completament d'acord amb el que diu a
l'article 3, que l'única llengua que està obligada a conèixer tota persona que
pertanyi a l'Estat espanyol és la llengua espanyola. Aquests són els que
quan troben que els obliguen a conèixer-ne o usar-ne una altra en algun àmbit,
es posen a omplir-se la boca de la paraula llibertat i fora imposicions. Ells
mai no imposen res. Si ho diu la Constitució..., doncs s'ha de complir i sense
imposicions. Què significa això? Que totes les persones que viuen a territoris
on la llengua pròpia és la llengua espanyola han de poder anar a viure, si
volen, als territoris que tenen una altra llengua pròpia i no tenen cap
obligació d'aprendre la d'aquests territoris. Aquesta és la seva tesi
principal.
Resulta que algun d'aquests territoris, on abans no es devia poder prendre cafè,
i que ara en poden prendre, després que des de Madrid es donàs l'ordre que hi
havia d'haver cafè per a tots, ha perfeccionat la màquina, perquè vol fer
un cafè més autèntic, més propi de la terra, i han fet alguna llei que obliga
que es tengui en compte la llengua pròpia dels habitants d'aquesta terra i que
en certs àmbits s'hagi d'usar. Bona l'han feta aquests cafeters! Fer que la
llengua catalana s'hagi d'usar en els comerços o s'hagin de doblar les
pel·lícules en la llengua pròpia de la terra, o usar-la als tribunals, a
l'Administració, a l'escola, etc., pot allargar la vida d'aquestes llengües o
perpetuar-les i això no es pot consentir. Per tant, han trobat una mina daurada
per aconseguir els seus objectius en la seva justícia, que només mira cap a
ells, i procuren que totes les lleis que puguin ajudar a salvar la vida de les
llengües pròpies s'aboleixin. I per convèncer i confondre la ciutadania que no
ho té gens clar i que no vol conflictes lingüístics (massa ja n'han hagut de
patir), parlen d'igualtat, de llibertat i de fora
imposicions.
Però també tenen el punt de mira posat en una altra característica fonamental,
que és el fet que les llengües històriques, com la llengua catalana, siguin la
llengua pròpia del lloc on s'han format (el català naixia del llatí, mentre el
castellà també ho feia, si és que el català no va néixer abans). Esser la
llengua del lloc les converteix en llengües pròpies, cosa que no són les
restants, i aquesta característica és bàsica per haver d'esser preeminents a les
altres en la majoria d'àmbits. Com que ells ho saben, pretenen fer creure que la
seva llengua, l'espanyola, també ho és de pròpia, i per tant volen anul·lar
aquell tret bàsic que caracteritza qualsevol nació, cosa que pot fer que la seva
població algun dia vulgui crear un estat propi per a aquesta nació. D'aquí que
tergiversin i menteixin sobre el significat de les paraules i intentin que
moltes persones visquin enganades amb les seves mentides. Per tant, desitgen que
hi hagi gran part del poble que senti que la llengua pròpia del territori és o
també és
l'espanyol.
Doncs, aquí arriba la bona nova, la bona notícia. Notícia que farà que la FAES i
el qui vol ser futur conseller d'Educació de les Illes, l'anticatalà i
antimallorquí Delgado, aquell que es vol carregar el decret de mínims i la llei
de normalització lingüística, aquell que ha assegurat que no dirà mai ni una
sola paraula en mallorquí, ja que és una persona que defensa que el mallorquí no
és català i que la reconquesta de Jaume I, va suposar la formació d'Espanya, o
cosa així, té una bona tasca, ja que en una enquesta sobre l'evolució de la
llengua, resulta que el 65,65% de ciutadans de les Illes considera que la
llengua catalana és la llengua pròpia de les Illes Balears, un 19,72% creu que
ho són el català i el castellà, un 3,68% creu que ho és una altra llengua i
només un 10,95% creuen que l'espanyol és la llengua de la CA. Delgado, Bauzà,
FAES i companyia tenen feina
.
2)
El solatge del temps, el llibre més personal de Tobies
Grimaltos
Novetat editorial: Tobies
Grimaltos publica el seu llibre més personal.
Què diu
l'autor sobre el seu llibre?
El temps ens causa i ens
constitueix. Qui hem sigut (el que hem viscut) fa que siguem qui som. N'estic
convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per
això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta
Raimon, qui perd els orígens perd identitat. Des d'aquesta convicció m'he
afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que
corrien un risc greu d'abandonar-me. Aquestes constitueixen els materials
d'aquest llibre. Imatges d'un altra època que faran que el lector recorde
(revisca) o imagine (semivisca), segons els casos, un temps que fou real, que
ens ha determinat a alguns i que mereix ser conegut per tots. Són el seu solatge
en mi.
En aquest video que enllacem l'autor, Tobies
Grimaltos, ens diu algunes coses al voltant del llibre: http://www.youtube.com/watch?v=LxTHWAG3D3o
Punxa ací per
fer un tast del llibre.
Sobre
l'autor
Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) és professor titular
de Filosofia de la Universitat de València. Autor de llibres acadèmics, com Teoria del Coneixement (amb J. L.
Blasco) i Signo y pensamiento (amb J.
L. Blasco i D. Sánchez) i de nombrosos articles a revistes especialitzades, ha
escrit també altres obres adreçades a un públic més ampli, com El joc de pensar, Pren-te la vida amb filosofia i Idees i Paraules.
La primera presentació del llibre serà a Castelló de
la Ribera:
Data: dissabte, 2 d'abril de
2011
Hora:
20:00 h.
Lloc:
Saló de la reial séquia Escalona de l'Ajuntament de Castelló (Pl. ajuntament,
8)
La presentació anirà a càrrec
de Maurici Belmonte i comptarà amb la presència de
l'autor.
Si voleu
conèixer millor a l'autor i la seua obra, estigueu atents al nostre blog
(http://bullent.blogspot.com) on
anirem informant-vos de les múltiples presentacions que aniran fent-se a
diverses poblacions.
Publicat en el diari ARA divendres 4 de març del
2011
Els adverbis ací, aquí, allí
i allà són díctics: designen espais lligats a la situació dels que
parlen. La majoria tenim clar l'ús d' aquí i allà , però alguns
que no dirien mai ni ací ni allí ho arriben a escriure, per allò
que sembla més literari. Avui l' ací ja s'usa molt rarament, però l'
allí no és tan infreqüent. Els hem de fer servir? I si és que sí: quan i
com?
Allí i allà designen
un espai allunyat tant del jo que parla com del tu amb qui parla. Si jo des de
Barcelona parlo amb tu que ets a Londres, et dic "Quina hora és aquí?", perquè
Londres és un espai pròxim a tu. Si un dels dos parlem d'un ell que és a Berlín,
direm: "Allà fa molt de fred". Allà o allí ? Són dues formes
correctes, igual de genuïnes i sinònimes en aquest context. És un cas en què
sembla clar que el millor és escriure el que dius. L'adverbi allà , però,
té més pes demogràfic i és l'opció més lògica en un estàndard d'àmbit
general.
El cas d' ací és molt diferent. El tímid
intent de Fabra de recuperar per al català formal de tot el domini lingüístic un
sistema díctic de tres graus (paral·lel al castellà) -amb ací (jo),
aquí (tu) i allí/allà (ell)- ha fracassat clarament. Avui l'
ací només sembla una opció raonable per a l'estàndard valencià, tot i que
altres formes del sistema proposat per Fabra s'allunyen massa del seu oral per
ser viables. Però fora del valencià, fer servir ací resulta detonant i
obligaria per coherència a un ús d'aqueix encara més artificiós i
obsolet.
4)
Publicat en el diari ARA dilluns 7 de març del
2011
Dèiem divendres que allà i
allí eren sinònims, però -com sol passar- no ho són sempre. Només
allà , a més del primari sentit de designar un espai, expressa la idea de
proximitat en el temps. "Quedem allí a les 10" té un únic sentit. "Quedem allà a
les 10" en té dos: pot voler dir "Quedem a les 10 allà" o bé "Quedem
aproximadament a les 10". Els parlants que diem sempre allà (i mai
allí ) distingim els dos sentits marcant la a en el primer cas i
menjant-nos-la en el segon.
Són contrastos que la llengua escrita pot optar per recollir.
Joan Solà proposa distingir entre "D'aquí cinc dies, truca'm", que expressa un
punt en el temps (deixa passar cinc dies i llavors truca'm), i "D'aquí al dia 5,
estudiaré", que expressa una línia en el temps (començo ara i estudio fins al
dia 5). Tot el que fem perquè la llengua escrita reflecteixi la llengua oral i
tingui una manera de marcar matisos rellevants afina l'escriptura.
Això és especialment important avui
que l'estàndard és sobretot oral. Cada dia s'escriuen més textos per ser dits i
és bo que l'escriptura orienti al màxim qui els haurà de dir. En un guió
escriure "Quedem allà les 10" pot fer que l'actor ho digui bé a la primera i no
s'hagi de repetir l'escena. No seria l'únic cas en què expressem temps sense cap
preposició. A "Hi anem dos cops (a) l'any" la a és opcional sense que ni
tan sols ho justifiqui un canvi de sentit.
5)
6)
Publicació d'un estudi sociolingüístic en l'àmbit del comerç i la
restauració
La Direcció Insular de
Política Lingüística presenta un estudi sociolingüístic sobre la situació del
català en l'àmbit del comerç i la restauració en els municipis de sa Pobla, Búger, Campanet, Son Servera, Sant Llorenç, Capdepera i Artà.
Aquesta publicació és fruit del treball de camp que dugueren a terme un grup de
becaris l'any 2009, encarregats de fer les enquestes, sota la coordinació i
supervisió dels tècnics de la secció de Dinamització del Consell de Mallorca. El
Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) s'ha encarregat
del tractament de les dades i la valoració. L'elaboració d'aquest estudi s'ha
pogut realitzar gràcies a la col·laboració dels ajuntaments en què es dugueren a
terme les enquestes.
Podeu consultar l'estudi en línia al web del Consell de
Mallorca:
http://www.conselldemallorca.net/index.php?&id_parent=316&id_class=1851&id_section=1852&id_son=2238&id_grandson=3020&id_greatgrandson=7021
Secció de Dinamització Lingüística
Direcció Insular
de Política Lingüística
Departament de Cultura i Patrimoni
Consell de
Mallorca
Pl. de l'Hospital, 4
07012 Palma
Tel.: 971 219
593/595/597
www.conselldemallorca.cat
7)
Publicat en VilaWeb dimecres 23 de març
del 2011
8)
Publicat en el dairi Levante-EMV dimecres
16 de març del 2011
ALFONS GARCIA
Horaci Casany y Don Cosme, los curas sobre
los que gira la acción de Senyor retor, la nueva serie que Canal 9 estrena esta
noche (22.30 horas), hablan en valenciano incluso en la iglesia, excepto cuando
toca pronunciar las formas de la liturgia. Entonces se pasan al castellano. «Es
lo único en español en toda la serie», destacaba ayer Jordi Ballester (padre
Casany, el sacerdote joven y moderno), quien al igual que Pep Cortés (Don Cosme,
el párroco viejo y retrógrado) señalaba que es una forma de «mostrar» la
realidad valenciana, donde las misas continúan haciéndose mayoritariamente en
castellano.
La ficción cuenta con el plácet del Arzobispado de Valencia, que
quería «saber qué era esto y está encantado», añadió Ballester. Incluso ha
enviado un sacerdote al plató los interiores se graban en los estudios Galaxia
y los exteriores en Marines Viejo, convertido en Sant Antoni de Benifasem para
asesorar en liturgia. Se da la circunstancia de que el arzobispo, Carlos Osoro,
mantiene congelados los trámites para la aprobación del misal en valenciano. El
obispo de Senyor retor, en cambio, se expresa en un valenciano de libro.
La
comedia, una adaptación de Padre Casares (producción que va por la novena
temporada en Galicia con un 20% de audiencia y copiada en Andalucía y Baleares),
es la nueva apuesta de ficción con la que Canal 9 busca repetir el éxito de
l´Alqueria blanca. El equipo de creadores, encabezado por Paco López, es el
mismo.
El coste es «confidencial»
El director general
de Radiotelevisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, rechazó ayer desvelar el
coste del nuevo producto porque «los contratos son confidenciales», pero subrayó
que series como ésta «sólo son posibles en una televisión pública». Senyor
retor, agregó, «reafirma el compromiso» de la cadena autonómica «con el
audiovisual valenciano hasta donde llegan nuestras posibilidades».
La serie
está realizada por la productora valenciana Nadie es perfecto, que tiene
firmados trece capítulos de esta temporada con un plan de producción «muy
ajustado»: ocho semanas y media para rodar todos los episodios, de 60 minutos
cada uno. «La factura es de película para televisión», señaló Jordi Ballester,
porque se realizan de 7 a 9 planos por secuencia y abundan los exteriores, «un
vestido de lujo» para una serie. Los directores son dos habituales de las
ficciones de RTVV: Rafa Montesinos y Rafa Piqueras.
Aunque se han
introducido algunas cambios con respecto al original gallego (de pueblo de mar a
uno de interior), el diseño de personajes y los argumentos de los capítulos son
«respetuosos» con la serie matriz, dijo Kiko Martínez (responsable de la
productora).
Casi todo el reparto (Empar Canet, Albert Forner, Cristina
Perales, Rebeca Valls, Juansa Lloret, Enric Juezas, Miguel A. Romo) estuvo ayer
en la presentación de la comedia, definida como «muy blanca y muy valenciana»
por Jaraba, quien deseó que dure años en la pantalla. «Que así sea. Amén»,
respondieron los actores valencianos, «porque estamos ya?»
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací