InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 444 (dijous 17/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Emili Boix, Vanessa Bretxa i Josefina Carreras - Les llengües dels catalans
 
2) Albert Pla Nualart - El regust amarg del cafè irlandès
 
3) Carta d'Enric Garriga Trullols al CUSC i a Emili Boix, Vanessa Bretxa i Josefina Carreras
 
 
 
 
7) Josep Lluís Doménech - Les llengües i el Senat
 
 
9) Notícies de Valencianisme.com
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en el diari ARA divendres 28 de gener del 2011
 
 
Emili Boix, Vanessa Bretxa i Josefina Carreras
 
Carta oberta a la nova directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley.

Els catalans fem a vegades el ploramiques amb la llengua i hem de ser conscients que comptem amb cartes socials i polítiques amb què jugar per fer del català una llengua amb futur, una llengua en què els ciutadans puguem viure còmodament, sense patir-hi constantment. Perquè això sigui possible creiem que calen una sèrie de mesures: 1. Deixar clar que el català és una llengua mitjana al món i que compta amb prou parlants (entre vuit i nou milions) per poder disposar de mitjans de comunicació, administració pública, reconeixement estatal i europeu i oferta educativa i cultural, tal com tenen comunitats lingüístiques semblants, com la sueca, la noruega, la finesa o la danesa, si es remouen dos tipus d'obstacles potents.

D'una banda, l'Estat hauria de donar suport decidit al català, cosa per ara inversemblant, com es pot comprovar en l'administració central i perifèrica de l'Estat i en l'administració de la justícia. De l'altra, s'haurien de regular els efectes castellanitzadors dels mercats, els quals, deixats anar, tendeixen a afavorir la llei del més fort. Els catalans hem de començar convencent-nos nosaltres mateixos que la nostra llengua ja mil·lenària pot ser una llengua de futur, amb una gran creativitat cultural. El poder que representa la Generalitat de Catalunya ha de donar exemple, seguretat i suport als ciutadans.

2. Treballar amb la resta de territoris amb què compartim la mateixa llengua cooperativament, pacientment, amb respecte i des de la més absoluta igualtat i fraternitat perquè la llengua és de tots, de balears, de valencians, de catalans, d'andorrans i d'aragonesos.

3. Reconèixer el rol del castellà. Cal deixar clara la legitimitat del català com a llengua pròpia del país i alhora impulsar un reconeixement del castellà com a recurs cultural i com a llengua primera d'una part important del ciutadans. Com diu la legislació vigent, al final de l'educació obligatòria els estudiants han de dominar tant el català com el castellà. Els projectes lingüístics de centres educatius, i el bon sentit dels educadors, adaptats a cada cas, permetran assolir aquests objectius. Ara per ara, els dèficits en català són clarament superiors als dèficits en castellà.

4. Fer efectivament de Catalunya un país plurilingüe. Convé impulsar, si cal amb programes de xoc, l'adquisició de terceres llengües (sobretot l'anglès). El coneixement de llengües no ha de ser un motiu més de fractura social: els més rics en saben, els més pobres, no. Cal impulsar també les quartes llengües, com aconsella la Unió Europea: el francès, l'alemany, el japonès, però també llengües que ens aporten les immigracions més recents, com el xinès, l'àrab o el romanès. Les persones que vénen de fora aporten un capital lingüístic que hem de valorar de manera especialment positiva.

5. Convé fer una feina pedagògica que mostri que cal defensar la llengua més feble, el català, i alhora impulsar el multilingüisme. Davant les calúmnies que propaguen alguns mitjans de comunicació sobre les llengües dels catalans, és urgent explicar el model de plurilingüisme de què ens hem dotat. Cal mostrar per què s'ha optat per un model de conjunció a l'escola, sense separació per llengües. Cal mostrar persistentment que la promoció necessària i justa del català és ben compatible amb l'obertura positiva cap a moltes altres llengües i cultures, tal com ha fet durant segles la cultura catalana. Cal mostrar com centenars de milers de persones han adoptat el català, com a llengua més habitual, sense necessitat d'haver d'abandonar les llengües i cultures d'origen.

6. Cal una acció transversal. La política lingüística afecta tots els departaments del govern, no és sols un assumpte cultural de caràcter lateral. Les polítiques lingüístiques no haurien de ser linguocèntriques sinó, sobretot, contribuir a la qualitat de vida dels ciutadans, especialment en moments de profunda crisi: cohesió i progrés socials, immigració i participació han de ser l'objectiu.

7. És necessari fer visible què signifiquen en política lingüística les darreres sentències homogeneïtzadores del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem i com s'hi reacciona. La lliçó principal que se'n pot extreure és que al català li és de menester un estat propi o un estat propici.

8. Finalment, és convenient que la política lingüística tingui més lligam i diàleg amb la recerca del país. La ja llarga experiència d'investigació en sociolingüística no s'hauria de desaprofitar.

En definitiva, us encoratgem a tirar endavant unes accions de política inclusiva que poden convèncer i atreure la gran majoria de la població catalana actual, llevat de minories recalcitrants. Bona sort!

 
2)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 30 de gener del 2011
Albert Pla Nualart

Les batalles ideològiques, les que fan que l'opinió pública tendeixi a veure les coses d'una certa manera, les guanya qui és capaç d'imposar paraules que ja són, en elles mateixes, ideologia. El nostre sentit crític és capaç, en el millor dels casos, de detectar trampes en els raonaments, però els raonaments es fan amb paraules i, quan la trampa és la mateixa paraula, hi caiem de quatre potes, perquè el sentit de les paraules és per a la majoria un punt de partida del pensament, una cambra tancada que mai s'il·lumina.

Les paraules trampa fan innocus molts debats públics, els impedeixen abordar el nucli dels problemes. Deixen sempre en la penombra els autèntics responsables. Són tan insidioses que fins i tot intoxiquen qui en coneix el costat fosc. La missió d'un intel·lectual hauria de ser denunciar-les i expulsar-les de l'àgora quan un prolongat ús pervers les ha tornat inservibles. I denunciar els que, al servei dels poders que s'hi escuden, fan tot el possible per potenciar-les.

En són exemples clàssics que de la voluntat de ser de les nacions sense estat se'n digui nacionalisme ; i de la d'un estat d'imposar una única nació, no-nacionalisme . O que la violència desesperada d'un poble sotmès sigui terrorisme ; i la d'un estat armat fins a les dents, legítima defensa . Saber-ho, però, no impedeix que els gran mitjans les continuïn usant en aquest sentit i que el verí que destil·len ens vagi penetrant i ens incapaciti per abordar conflictes socials que demanarien la mateixa paciència i habilitat que ha de tenir un artificier per desactivar una bomba de rellotgeria.

Pel que fa a la salut del català, hi ha una paraula trampa que ja fa molt anys que ens anestesia i no ens deixa veure el nucli del problema: la paraula bilingüisme . L'ús de bilingüisme per descriure la nostra realitat lingüística ja és, per ell mateix, una claudicació. El seu verí està fet de dues mentides. La més ingènua i popular va escampant pel cos social que castellà i català conviuen en una bucòlica relació d'igualtat i simetria gràcies a la tolerància i els bons sentiments.

La més perversa i intel·lectual afirma que aquesta relació és possible i desitjable, encara que la història demostri que només serveix de coartada perquè la llengua forta vagi devorant la que se suposa que respecta i aprecia. Això sí, prou lentament perquè sembli que juguen.

I la prova més evident de la trampa és que, si demanem bilingüisme, els defensors del bilingüisme se'ns giraran en contra. La simetria exigiria que, als territoris bilingües on es parla A i B, si hi ha bosses de monolingües de A, també n'hi hagi de B. Dit d'una altra manera, que -mai i en cap cas- A sigui la llengua de tots i B només la d'uns quants, perquè això condemna B a jugar en un camp que fa pendent i en què la força de la gravetat va amb l'equip rival.

Si d'aquest camp en diem bilingüisme només cal deixar passar el temps perquè el resultat sigui d'escàndol: els gols van caient pel seu propi pes. Però si gosem demanar un terreny més pla, encara que sigui amb petits avenços per reduir el desnivell -com ara la llei del cinema-, es remouen els ossos del Cid Campeador i torna l'esperit de Reconquesta.

Ara que s'ha demostrat que l'Espanya federalista era una il·lusió i que a l'Espanya real fins i tot li sembla massa el cafè per a tothom, potser ha arribat el moment d'entendre que si tenir un estat és l'única manera de salvar la nació, tenir una llengua és l'única manera de salvar el català.

Una llengua que serà prou petita perquè el poliglotisme sigui més necessari que mai, però que també ha de ser la comuna i necessària en el seu territori, com ho és l'holandès a Holanda i el suec a Suècia.

El bilingüisme és l'altre camí: és el que ha seguit l'irlandès a Irlanda. A Irlanda van aconseguir la independència i fa temps que són estat, però mai no van baixar del tren del bilingüisme . No dic que fessin mal fet: és una opció respectable. El que dic és que hauríem de decidir què fem sense autoenganys, sent conscients que si no baixem del bilingüisme, encara que arribem a tenir estat, el català se'ns anirà fonent fins a convertir-se en una realitat folklòrica com l'irlandès.

 
3)
 
Carta d'Enric Garriga Trullols al CUSC i a Emili Boix, Vanessa Bretxa i Josefina Carreras

 

CUSC (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona)
Sr. Emili Boix
Sra. Vanessa Bretxa
Sra. Josefina Carreras
 
Benvolgut/Benvolgudes,
 
He llegit al diari ARA del 28 de gener del 2011 un article titulat "Les llengües dels catalans" que alhora és una "carta oberta a la nova Directora de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Yvonne Griley".
 
Crec que l’exposició de la situació de la llengua catalana que fan els tres autors de l’article és correcta i ben sabuda per la Directora de Política Lingüística i per tots o quasi tots els catalans.
 
Pel que fa a la situació de monopoli de la llengua castellana, producte d’una imposició de 300 anys (que encara persisteix amb molta força) el fet de conèixer aquesta situació de domini sobre el català no significa que hem de continuar acceptant que continui subordinat al castellà per sempre, ja que m’ho fa sospitar la seva frase "Reconèixer el rol del castellà". Ara per ara el rol del castellà és devorar el català inexorablement. Sempre la llengua forta es menja la llengua feble. Aquí s’amaga la paraula "bilingüisme" malgrat que en l’article vostès repeteixen que la situació òptima és un país plurilingüe i demanen la impulsió del multilingüisme.
 
Però vostès, que titulen l’article " Les llengües dels catalans" s'obliden (o no saben) que Catalunya només té dues llengües territorials: el català i l'occità les quals són oficials a Catalunya i que no són llengües d'imposició estrangera, com el castellà, que gaudeix de la situació prepotent d'oficial i imposada.
 
Això ho sap perfectament la Directora de Política Lingüística que té com a missió d'aquesta legislatura el desplegament de l'oficialitat de la Llei de l'Occità, aprovada el 22 de setembre del 2010 i proclamada per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 2006.
 
Com vostès diuen "el català és la llengua més feble" (i encara més l'occità) i la seva conclusió és que Catalunya necessita un estat propi (atès que l'estat propici no existeix).
 
Amb això coincideixen amb el lingüista Albert Pla Nualart (que sap què és l'occità) que en un article publicat també a l'ARA, dos dies després (30 de gener) titulat "El regust amarg del cafè irlandès" diu "si tenir un estat és l'única manera de salvar la nació, tenir una llengua és l'única manera de salvar el català.
 
Afegeix que tenir una llengua no s’oposa al fet que el poliglotisme sigui necessari en el cas dels catalans.
 
En canvi "el bilingüisme és l'altre camí que ha seguit l’irlandès a Irlanda, que a causa de no haver baixat mai del tren del bilingüisme, l’irlandès s'ha anat fonent fins a convertir-se en una realitat folklòrica".
 
Tal com diu Albert Pla Nualart "la mentida més gran és dir que el català i el castellà conviuen en una bucòlica relació i que aquesta relació és possible i desitjable, ja que només serveix de coartada perquè la llengua forta devori el català”.
 
En el combat per la defensa de la llengua hi hem de ser tots, però no siguem ingenus.
 
Ben cordialment,
 
 
Enric Garriga Trullols
President IPECC
 
IPECC - Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Hotel Entitats. Providència, 42
08024 BARCELONA
Tel/Fax 93.213.76.48
 
 
4)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 7 de febrer del 2011
 

Tres anys de verinosa llengua

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 2 de juny del 1989)

Fa tres anys que Xavier Pericay i Ferran Toutain van publicar Verinosa llengua. El llibre va ser tot un esdeveniment. Els autors una mica pecaven d'exageració, cosa inevitable quan algú gosa dir en veu alta allò que tothom calla, però plantejaven de forma seriosa alguns problemes lingüístics reals i apuntaven solucions discutibles però enraonades. Tres anys. El català que propugnaven Pericay i Toutain és el català de Pere Calders i de Josep M. Espinàs. Però vet aquí que, primer l'un i després l'altre, tots dos escriptors han fet saber als lectors del nostre diari que han decidit embarcar-se en el vaixell i no voler saber res del barco. I que tenen la intenció de separar les cartes escrites per ells de les escrites per a ells. Són dos prosistes que s'expressen en una llengua rica, natural i genuïna i, en comptes de donar suport al corrent lingüístic que vol precisament això, s'hi giren en contra. Per què? És una pregunta important.

La meva resposta és que el tàndem Pericay-Toutain ha tingut mala sort en una cosa i és que han apartat les adherències ideològiques -patriòtiques- de les qüestions lingüístiques i s'han trobat sense voler que les seves tesis suscitaven unes altres adhesions ideològiques -anticatalanistes-, de manera que han canviat unes connotacions extralingüístiques per unes altres. Aquesta és la primera pega. Han tingut mala sort en una altra cosa i és que el català encarcarat contra el que ells es van rebel·lar es veu que era un arbre corcat i a hores d'ara és un arbre caigut, de manera que continuar atacant-lo fa un efecte una mica anacrònic, com aquell anticlerical que avui encara lluita contra uns excessos eclesiàstics que de fet ja han passat a la història. Aquesta és la segona pega. Han tingut mala sort en una tercera cosa i és que al debat hi han participat més que res els lingüistes, però ni els periodistes i els escriptors ni els mestres i professors no hi ha dit la seva: l'Espinàs, l'altre dia, es considerava un intrús en la matèria. I no. Aquesta és la tercera pega. Ara ha arribat l'hora d'un debat nou, aquesta vegada contra el català aparent. La setmana vinent en continuarem parlant.

Quan, l'any 1989, vaig publicar aquest article que ara reedito, ni jo ni cap dels qui vam llegir el llibre Verinosa llengua amb benevolència no podíem saber que Xavier Pericay tenia una determinada agenda oculta. La que l'ha dut a ser un dels inspiradors de l'anticatalanista partit Ciudadanos, un actiu articulista al diari de la dreta espanyolista ABC i un col·laborador notable de la fundació FAES, la fàbrica de males idees del PP; és a dir, un propagandista del neofranquisme lingüístic.

 
 
5)
 
Publicat en VILAWEB dimecres 16 de febrer del 2011
http://www.vilaweb.cat/noticia/3849248/20110216/nova-llei-posa-perill-immediat-emissions-tv3-pais-valencia.html
 
 
El govern podria multar ACPV amb 60 mil euros cada quinze dies
 
El govern valencià torna a amenaçar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) pel funcionament dels repetidors que emeten el senyal de TV3. L'amenaça és ara més greu que mai perquè el Consell ha modificat una llei per poder multar l'entitat amb seixanta mil euros cada quinze dies, mentre durin les emissions. La llei entra en vigor divendres i no es pot descartar que la seva aplicació sigui el cop definitiu a les emissions de TV3 al País Valencià.
 
L’amenaça de multa es fonamenta en la modificació de la Llei 1/2006 de la Generalitat, del Sector Audiovisual. Aquesta modificació s’ha fet per la Llei 16/2010 de 27 de desembre de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d’Organització de la Generalitat.
 
ACPV diu que 'som davant de la modificació d'una llei amb l'únic objectiu d'incrementar les multes a l'entitat'. El termini per al compliment del requeriment rebut per ACPV s'esgota demà. L'entitat reunirà demà la seva junta directiva i farà una conferència de premsa divendres per comunicar la decisió que s'hagi pres.
 
6)
 
Publicat en directe.cat dimarts 1 de febrer del 2011

Villatoro vetllarà perquè els productors de cultura catalans surtin a l'exterior i tinguin visibilitat

Malgrat la contenció i l'austeritat que marcaran el seu mandat al capdavant de la direcció de l'Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro s'ha compromès a treballar perquè la cultura catalana guanyi visibilitat a l'exterior i els productors i la creació cultural catalana surtin de les fronteres de Catalunya. Ser internacionals doncs, és una de les prioritats de Villatoro, que creu que és un dels requeriments de la cultura catalana actual i considera que l'IRL n'és la principal eina. L'escriptor i periodista que aquest dilluns ha estat ratificat al càrrec pel consell de govern de l'Institut Ramon Llull ha assegurat que treballarà amb 'immediatesa, entusiasme, il·lusió i ganes'.
Vicenç Villatoro ha estat nomenat aquest dilluns director de l'Institut Ramon Llull pel consell de govern de la Institució que s'ha reunit a la seu de la Conselleria de Cultura. Villatoro agafa el relleu de Josep Bargalló satisfet de la confiança que li ha fet el consorci en un terreny que li sembla, ha reconegut, importantíssim.

Donar-se a conèixer fora, principal prioritat

El nou director del Ramon Llull ha defensat que 'el requeriment essencial' de la cultura catalana i balear és 'sortir a fora', perquè considera que hi ha una 'potència de creació' que no en té prou amb el mercat i consum intern. Per això, segons el periodista i escriptor, calen eines que afavoreixin aquesta internacionalització i ha reconegut, l'Institut Ramon Llull n'és una. Per això ha dit que agafa el càrrec amb 'immediatesa, entusiasme, il·lusió i ganes'. Una de les primeres tasques que durà a terme és completar l'equip i les vacants que a finals d'any van quedar per cobrir. Villatoro és conscient de l'època en què agafa aquest relleu i per això ha defensat treballar amb contenció econòmica i austeritat.

En aquest sentit, està convençut que es pot treballar 'interioritzant' aquesta austeritat però cal, ha afegit, que la cultura catalana, la màxima beneficada de l'IRL, la noti 'el menys possible'. Per aquest motiu, segons Villatoro, cal explicar la tasca de l'IRL per demostrar que el diner públic destinat a l'Institut Ramon Llull s'utilitza correctament.
 
7)
 
Publicat en el diari Levante-EMV divendres 4 de febrer del 2011
http://www.levante-emv.com/panorama/2011/02/04/les-llengues-i-senat/779719.html
 
 
Josep Lluís Doménech
 
 
La possibilitat d´usar els senadors una llengua espanyola diferent de la castellana és un fet històric que ha fet manifestar-se a cada partit d´una manera. Diríem que cada formació política ha hagut de dir la seua, en unes ocasions volent justificar allò que és injustificable i en unes altres ocasions actuant en conseqüència, en silenci, però que no ha deixat de ser una manera més d´adopció d´una postura. El PSOE i els partits de tall nacionalista han actuat com crec que cal actuar en estos casos, emprant aquell que ha sabut i ha volgut la llengua pròpia de la seua terra. Enfront d´això ens trobem amb la postura del Partit Popular. Cap senador d´eixe partit utilitza les llengües pròpies d´unes altres terres diferents a Castella. S´ha al·legat que això comporta molta despesa en traductors, que és inútil perquè tothom sap el castellà, que si tal, que si qual. Apareixen tal com són. I prou. Destaquen les contradiccions històriques del senador José María Chiquillo, en un altre temps dirigent d´Unió Valenciana i hui en dia en el PP, que no veu necessari l´ús del valencià en el Senat, quan en una altra època defenia que la llengua autòctona hauria d´estar pertot arreu. Pels seus fets els coneixereu.
Totes les explicacions per a desprestigiar la mesura de permetre l´ús de les llengües autòctones cauen pel seu propi pes. Cal tindre en compte, per tal d´aclarir la qüestió, que el basc, el gallec i el valencià-català, perquè en definitiva d´això s´està parlant bàsicament, també són llengües espanyoles, si entenem per llengua espanyola aquella que es parla en el territori estatal. Caldrà tindre present, a més a més, que quan es parla d´inversió en traductors, s´està fent una inversió en cultura, i que la rendibilitat en eixe terreny no es mesura en termes econòmics, sinó en rendibilitat social, i que l´ús extensiu i exclusiu d´una única llengua en un ample i ric territori multilingüe, com és el cas d´Espanya, no és el millor mètode per al foment de les llengües minoritàries. I caldrà finalment recordar que el foment d´una llengua minoritària no correspon només a la comunitat autònoma corresponent, sinó a tot l´Estat.
 
8)
 
Premis Ebre Líders 2010
 
9)

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 7 AL 13 DE FEBRER DEL 2011

 

Entrevista a Eugeni S. Reig, lingüista
Llegiu la notícia:
 
El ‘ciberactivisme’ pel valencià continua amb la seua campanya de queixes al Síndic de Greuges
Llegiu la notícia:
 
Escola Valenciana es reunix amb el PSPV-PSOE per a cercar consensos en matèria lingüística
Llegiu la notícia:
 
El Consell insta ACPV a pagar 600 000 euros abans del 20 de març, o les conseqüències seran "molt greus"
Llegiu la notícia:
 
L'AVL i la UJI donen el seu vistiplau a declarar les Normes de Castelló com a BIC
Llegiu la notícia:
 
Es presenta a la UJI de Castelló una campanya per l'ús social del valencià entre els estudiants
Llegiu la notícia:
 
Compromís reitera al nou president d'Escola Valenciana el seu suport en la defensa del valencià
Llegiu la notícia:
 
Denuncien que FGV "s'oblida" del valencià a la ciutat d'Alacant
Llegiu la notícia:
 
Diego Gómez fa el salt a la política i s'incorpora a la candidatura BLOC-Compromís per Alzira
Llegiu la notícia:
 
Parlarem amb Josep Nadal, cantant de la Gossa Sorda. Què li voldríeu preguntar?
Llegiu la notícia:
 
 
10)
 
 
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Sumari
 
1) Quim Gibert - Entre els camps de figues i el Cinca
 
2) Eugeni S. Reig - ¿Angimbori o atzimbori?
 
3) Ramon Sangles i Moles - Les normes sobre el guionet
 
4) Gabriel Bibiloni - Reacis, reticents, renitents i reluctants
 
5) Antoni Llull Martí - L’amo i sa madona
 
6) Màrius Serra - Alonso?
 
7) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra C)
 
8) Softcatalà i The Document Foundation presenten el LibreOffice 3.3 en català
 
9) Joan-Lluís Lluís - Uns quants malentesos entre bretons i francesos
 
10) Albert Jané - Sobre els tractaments
 
11)  Ramon Sangles i Moles - No deixem perdre l’oportunitat d’escoltar
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: entonació
 
 
Si voleu rebre el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça electrònica on voleu rebre’l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2011 és de 25 euros.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com