InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 22 (divendres 11/02/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Softcatalà a les xarxes socials
 
2) Lluís Alpera - Les cartes de l’època més intensa de Fuster
 
3) Gabriel Bibiloni - Jubilar-se
 
4) Antoni Llull Martí - Torbar i destorbar
 
5) Màrius Serra - Fatxejar?
 
6) Crida per a articles i col·laboracions per als números 4 i 5 de TERMINÀLIA
 
7) Ramon Sangles i Moles - No hem pas d’escoltar sempre
 
8) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (Lletra B)
 
9) Editorial MOLL a Facebook
 
10) Homenatge a Josep Lluís Bausset i Císcar
 
11) Carme Forcadell - Què fem per a defensar la llengua al País Valencià?
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: ritme
 
 
1)

Softcatalà a les xarxes socials

D'ençà uns mesos, Softcatalà és present a les següents xarxes socials:

Facebook: http://www.facebook.com/Softcatala

Twitter: http://twitter.com/softcatala

Identi.ca: http://identi.ca/softcatala

Tant Facebook com Identi.ca disposen de versions en català gràcies a la feina de les respectives comunitats de traducció formada per voluntaris.

Si sou usuaris d'aquestes xarxes socials, us animem a què hi formeu part per ajudar a donar la màxima difusió possible a la informàtica i al programari en català. Només heu de clicar a «M'agrada» a la pàgina de Softcatalà del Facebook, o fer-vos seguidors a les pàgines de Softcatalà del Twitter o l'Identi.ca. Addicionalment, ens hi podeu transmetre les vostres opinions mitjançant comentaris a la plana del Facebook o mitjançant l'etiqueta (hashtag) #softcatala a Twitter o Identi.ca.

Mitjançant aquestes xarxes socials, ens agradaria tenir una relació més fluïda amb la Comunitat Softcatalà, des d'usuaris fins a traductors, promocionar els productes informàtics en català (tant de
Softcatalà com d'altres), informar sobre l'actualitat més rellevant sobre el català a les TIC per tal que els usuaris se'n puguin fer ressò en la seva xarxa social personal i, finalment, transmetre millor
el dia a dia de l'associació. Tot això afegit als canals tradicionals d'informació de Softcatalà: les novetats a través del nostre web (530.000 visitants mensuals) i el butlletí per correu electrònic que
actualment compta amb més de 38.000 subscriptors i al qual us podeu subscriure des de la portada del nostre lloc web.

Avui dia la disponibilitat de programari en català no és el problema de fa uns anys, ja que tenim centenars o milers de programes en català que poden satisfer perfectament les necessitats diàries dels usuaris. Tanmateix, el principal problema actual del programari en català és la seva difusió, que s'enfronta amb el desconeixement de la seva existència per part dels usuaris, la manca de mitjans de referència especialitzats en català, el silenci dels mitjans tradicionals majoritaris o la manca de suport i difusió al programari en català per part de les institucions públiques. Aquesta situació és especialment preocupant quan empreses de referència estan apostant pel català i diverses comunitats de traductors voluntaris dediquen esforços de forma altruista per oferir programari en català.

Per aquestes raons, la difusió que puguin fer els usuaris del programari en català és cabdal. En aquest sentit, des de Softcatalà ens agradaria comptar amb la vostra col·laboració a les xarxes socials per tal que tots els usuaris que així ho vulguin puguin gaudir de la informàtica en català.

Us esperem a les xarxes socials!

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic, relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

Novetats mailing list
http://llistes.softcatala.org/mailman/listinfo/novetats

  
2)
 
 
Publicat en el núm. 731 de POSDATA, suplement de lletres del diari Levante-EMV, de divendres 14 de gener del 2011
 
Les cartes de l’època més intensa de Fuster
 
Els nous volums (11 i 12) de la correspondència fusteriana mostren la realitat de les relacions de l’autor de Sueca amb el món literari català
 
per Lluís Alpera
 
Els volums 11 i 12 de la Correspondència de Joan Fuster cobriran el període mes vigorós de l’obra de l’escriptor de Sueca, la decada a cavall entre mitjan dels anys 50 i mitjan dels 60 del segle XX. D’aquí que, amb només 46 anys, Fuster es ja un autor "clàssic", i, per això, Edicions 62 mamprén la publicació de les seues Obres Completes, després de l'aparició de llibres com Nosaltres els valencians, Diccionari per a ociosos, Diari, L’home mesura de totes les coses, Poetes, moriscos i capellans... Doncs be, d’aquelles dues dècades intenses, plenes en la vida i l’obra de Fuster, en son testimoni aquestes cartes.
 
Tots dos volums de la correspondència fusteriana mostraran la realitat de les relacions de Joan Fuster amb una part del món literari català, especialment el de la critica literària i el dels historiadors de la literatura catalana, però també l'activisme cultural de la resistència al franquisme als 50 i 60. Entre els autors amb qui mante correspondència als dos volums esmentats hi ha un fet comú: llevat de Rafael Tasis (1906-1966), escriptor i politic, major que els altres, la resta comparteixen mes o menys generació —A. Comas, A. Manent i J.Molas (nascuts a l'inici de la dècada dels trenta), mentre de J. Triadú i el mateix Fuster (nascuts als anys vint) faran de pont entre Tasis i els més joves.
 
El volum 12 recull l’epistolari amb els escriptors de la dècada dels trenta: A. Comas, A, Manent i J. Molas. Dels dos primers, Fuster se’n beneficia pel freqüent intercanvi de llibres i revistes o d'encàrrec de llibres de vell fetes a les llibreries de Barcelona. Recordem que Fuster es un veritable "devorador" de tota mena de paper imprés de qualsevol època i tenia un gran dèficit per trobar, en la primera època del franquisme, obres interessants de literatura. Tant Manent com Molas compartiran amb Fuster amistat i activisme, i foren els escriptors principatins qui varen confiar des del primer moment en el valencià i l’inclouran, per exemple, en l’equip de redactors d’Un segle de vida catalana (1957).
 
La relació intensa amb Molas
 
La relació amb J. Molas te un bon contingut literari i editorial. A més de la darrera obra esmentada, Molas fou l'interlocutor efectiu en la distribució dels continguts de les obres completes de Fuster, impulsades per Cahner i organitzades per Castellet, amb diversos suggeriments constants, talment com comprovem en la correspondència.
 
Finalment, Molas fou un dels primers crítics a assajar una definició de Fuster com a intel·lectual: "En el sentit tradicional de la paraula, es a dir, d'home d'ofici del qual es la manipulació d'idees..
 
Garcia i Raffi, notable curador dels dos volums epistolars subratlla alguns aspectes lingüístics, retòrics i de discurs conversacional que presenten les cartes de Fuster: la ironia i l'humor a través d’expressions paradoxals, els jocs de paraules, l’excentricitat, tendència a la sentència i a l'aforisme, etc. En definitiva: aquests dos volums recullen un dels períodes de Joan Fuster de més activitat creativa que li potenciara un ampli reconeixement literari, facilitant-nos a cavall del document i de l'anècdota personal, una de les òptiques més importants sobre el catalanisme cultural d’aquells
anys de resistència al franquisme.
 
 
3)
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 22 de gener del 2011
http://bibiloni.cat/ambbonesparaules/jubilar.html
 

Amb bones paraules

Jubilar-se


Gabriel Bibiloni
 

Yobhel és una paraula hebrea que significa la banya del marrà, i aquesta paraula serví per a donar nom també, per metonímia, a un any sant que celebraven els jueus cada cinquanta anys, atès que l'anunciaven fent sonar la dita banya. Un any en què els camps s'havien de deixar incultes, els esclaus eren alliberats i es condonaven els deutes. La celebració en certa manera va passar al cristianisme, i els papes instituïren un any sant, en un principi cada cent anys, després cada cinquanta i finalment cada vint-i-cinc, en el qual es donaven indulgències plenàries. Tot això en llatí es digué inicialment jobelaeus (de l'hebreu yobhel), però per encreuament amb el verb llatí jubilare (fer crits d'alegria) en va sortir jubilaeus. I d'aquí ve la paraula catalana jubileu, que com la llatina, significa tant la celebració dels jueus, com la dels cristians, com la indulgència plenària associada. La mateixa paraula trobam en les llengües veïnes (francès jubilé, anglès jubilee, espanyol jubileo, italià giubileo).

D'altra banda, el llatí jubilare (fer crits d'alegria, exultar) té continuació en les llengües romàniques, amb el mateix valor semàntic. En francès jubiler, en espanyol jubilar o jubilarse (que inicialment només significava la dita expressió d'alegria) i en italià giubilare. També el nom corresponent: en espanyol júbilo, en italià giubilo i en francès jubilation, tres paraules que tenen el mateix significat. En català també hi ha jubilar i jubilació, que inicialment designen el mateix que els mots francesos equivalents. "La sglésia alegra's, canta y jubila", llegim a un text de Roís de Corella (citat per Alcover-Moll). O "La mort del meu amic no basta a esvair la jubilació que m'inspira la manera com l'hem sabuda", diu Joaquim Ruyra (també citat per Alcover-Moll).

El primer diccionari de l'Acadèmia espanyola (1734) ja indica que en espanyol el sentit de 'alegrar-se' ja és en desús, i, per tant, jubilarse i jubilación en la llengua viva es refereixen només al cessament d'una professió exercida durant molts anys. Per a l'expressió de gran alegria només va restar júbilo, perfectament diferenciat de jubilación. De fet, el significat de 'cessar una activitat professional' sembla que és molt antic: ja surt en el diccionari de Nebrija de 1492. Però per què l'espanyol va fer aquest canvi semàntic tan peculiar? Coromines creu que és per influència de jubileo, atès que la jubilación es concedia després de cinquanta anys de feina, igual que el jubileu era cada cinquanta anys. Sembla que aquests sentits (professionals) de jubilar i jubilación en un principi s'aplicaven a unes professions especials, com professors, càrrecs de dignitat, etc. Cal dir que el sentit espanyol també es troba en italià, al costat del sentit original, i no sabem si entre una llengua i l'altra hi ha hagut alguna interferència.

En català, la primera documentació de jubilar en el sentit professional, segons Coromines, és en el diccionari Torra (1647). Que aquest ús sigui un calc semàntic de l'espanyol és perfectament versemblant. En qualsevol cas, en la llengua viva i popular sempre s'ha dir retirar-se, fins a un moment molt recent en què per clara influència espanyola s'ha fet preponderant jubilar-se i jubilació. El substantiu tradicional és retiro. La o final li dóna aspecte de castellanisme, però retiro, amb la o i tot, em sembla més genuí que jubilació. Com tantes altres paraules acabades en o, retiro s'ha "arreglat", i en al diccionari hi ha retir, com hi ha retirar-se, tots dos amb el significat laboral.
 
 
4)
 
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 165)
 
 

Torbar i destorbar

 

Antoni Llull Martí


 

Se’n poden dir tantes coses del verb torbar i els seus derivats, que el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, li dedica deu pàgines i mitja de lletra ben menuda. Per tant, me n’hauré de deixar moltes, de les accepcions que té. Em referiré només a les més especials.

 

Torbar prové del llatí turbare, ‘enterbolir, agitar, torbar’, és a dir, bàsicament ‘alterar el curs normal d’una cosa, posar en desordre’ accepcions que coincideixen en les quals tenen el castellà turbar, el portuguès torvar i l’italià turbare, però en la nostra llengua en té una altra que no tenen cap d’aqueixes, la de la construcció reflexiva torbar-se amb el sentit de ‘entretenir-se més del que és necessari, retardar-se, no fer via’, sobre tot en locucions com «no et torbis a venir», «si et torbes a anar-hi faràs tard», «si et torbes a entregar la feina, no la voldran», etc.

 

I si torbar és ‘alterar, posar en desordre’, sembla que destorbar hauria de significar tot el contrari, és a dir, ‘tranquil·litzar, posar en ordre’, però no és així, puix que l’accepció principal de destorbar és, precisament, ‘pertorbar, molestar, impedir, interrompre el bon ordre’. D’aquest verb n’ha sortit el substantiu destorb, ‘l’acte i efecte de destorbar’, i també pertorbació ‘cosa que destorba, que obstrueix’.

 

I si torbar-se significa ‘retardar-se, sembla que destorbar-se hauria de voler dir ‘posar diligència, fer via’, i tampoc no és així, perquè l’usam amb el sentit de ‘entretenir-se, deixar, perdent temps, allò que es fa, no fer via». Com per exemple en les frases «si es destorba pel camí, no arribarà d’hora», o «si em destorben no tendré temps d’acabar la feina».

 

En castellà antic també era usual aquesta significació, però des del segle XV ençà anà substituint-se per estorbar, verb que també és usat vulgarment en la  nostra llengua, però que no apareix encara al diccionari normatiu, ni en tenim cap necessitat. Disturbi és un mot format per via culta sobre el verb llatí disturbare, i germà, per tant, de destorb, però ha pres el sentit especial de ‘alteració de l’ordre públic’.

 

5)

Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dijous 10 de febrer del 2011

 
Motacions

per Màrius Serra

Fatxejar?

La terminologia nàutica sovint permet analogies molt directes amb la vida entesa com a dura singladura pels set mars. Només cal veure l’ús que Artur Mas ha fet del famós timó familiar a l’hora d’exercir la presidència de la Generalitat amb “cap fred, cor calent, puny ferm, peus a terra”. Les maltempsades econòmiques amenacen la navegació i la interlocució amb Espanya resulta més agitada que mai. Mar enllà (en realitat, terra endins) els polítics espanyols fatxegen quan parlen de l’estat de les autonomies. Els partidaris del reviscolat senyor Aznar (via Rajoy) qüestionen l’Espanya esquarterada en disset bocins i es fan forts en una unitat que recorda la unitat de destí franquista. No és cap secret que molts d’ells tenen l’ànima fatxa, en la segona acepció que recull el DIEC. Però, a l’altra bancada del Congrés, quan Pérez Rubalcaba (via Rodríguez Zapatero) defensa aferrissadament el model de les disset banderetes, també fatxeja, en el sentit nàutic del terme. Propugna mantenir la nau (Espanya) en fatxa, és a dir, “fent bracejar les veles de manera que unes rebin el vent per la cara de proa i les altres per la cara de popa, per tal que la nau es mantingui aturada”.

 
6)
 
Crida per a articles i col·laboracions per als números 4 i 5 de TERMINÀLIA

TERMINÀLIA [ISSN  2013-6692 (impresa) – ISSN 2013-6706 (electrònica)], revista de la Societat Catalana de Terminologia SCATERM, filial de l’IEC, és una revista oberta, de periodicitat semestral, que pretén cobrir un espai natural d’intercanvi d’idees i d’actualització informativa en terminologia i àmbits afins. Els articles es publiquen, en paper i en format electrònic, i són accessibles de manera oberta per a tota la comunitat sota la llicència Creative Commons.

El Consell de Redacció fa una crida per a contribucions per als números 4 i 5.

Per al número 4 (tardor 2011)
Tramesa d’articles: fins al 31 de març
Resultats de la selecció: fins al 30 d’abril
Versió final: fins al 31 de maig
Publicació de la revista: novembre del 2011

Per al número 5 (juny 2012)
Tramesa d’articles: fins al 31 d’octubre
Resultats de la selecció: fins al 30 de novembre
Versió final: fins al 31 de desembre
Publicació de la revista: juny del 2012

Les propostes enviades, redactades en català, anglès, espanyol o francès, han de tenir una extensió màxima de 7.000 mots o 12 pàgines, i són avaluades per revisors externs. La informació detallada sobre aquesta crida la trobareu a http://terminalia.iec.cat . S’han d’enviar les propostes a terminalia@iec.cat

El Consell de Redacció de TERMINÀLIA i la Junta de la SCATERM us animen a participar-hi i a fer-ne difusió.



7)

 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (2a edició, Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 40)
 

No hem pas d’escoltar sempre 

 

Ramon Sangles i Moles

 

Com veiem, escoltar requereix un acte de voluntat; vol un esforç i una predisposició. Hom escolta perquè realment vol escoltar; ningú no ens hi pot obligar, perquè fàcilment podríem fingir.

 

Són molts els sons i les veus que pul·lulen pel cosmos; dins el nostre aparell auditiu hi arriben infinitat d’impactes sonors. Tots sentim d’una manera involuntària i no selectiva que la vida de l’univers bull entorn nostre; sentim també que nosaltres mateixos emetem sons. I, vulgues que no, sovint hem de sentir sons o veus que evitaríem. Dissortadament, veiem que, com més modernització hi ha, més contaminació acústica patim: la plaga dels cotxes, la maquinària industrial, els decibels sobrers de les discoteques i de les sales de ball... Malauradament, vivim condemnats a haver de sentir més soroll del que voldríem.

 

Però, referent a escoltar, ah!, això ens ho cuinem nosaltres. Escoltem a qui volem i sols allò que ens interessa. Ja anirem parlant de com fer-ho.

 
8)
 
La parla de l'Urgell
 
Pere Ortís
 

Vocabulari

En aquest apartat recollim les paraules que semblen més pròpies de l'Urgell, no únicament pel seu origen, sinó també per la seva estructura i per la manera de ser pronunciades. En donarem la versió urgellenca, exposarem un exemple de la seva pràctica i donarem el conjunt de sinònims que puguin eixamplar més el seu significat, per a enriquiment del lector.

 

B 

Bací. Gibrelleta, orinal.

          Amaga el bací, que ve visita.

Bacó.    Obscè.

         Tapa't bé, bacó.

Badall.  Entrepà gros, de pagès.

         Un badall de pernil per a anar al tros.

Badejo. Bacallà.

          M’agrada molt l’esqueixada de batejo i les croquetes.

Baf.     Alè pudent, emanació fètida.

         Baf d'estómac abarrotat.

Bagó. Penjoll de raïm.

          Cull-te un bagó, per fer passar la set.

Baixant. Estrany, poc convencional.

           És baixant, aquet cal veure-li la taleia.,

Bajoc.   Ruc. Talòs. Babau. Encantat. Pallús.

         Au, no siguis tan bajoc i mira més per tu.

Bajoca. Mongeta tendra.

         A l’hort hi ha un esplet de bajoques, per a enguany.

Baldar-se. Cansar-se molt.

         He jugat a futbol i estic baldat.

         Gronxar-se, al gronxador.

         Aquest galifardeu s’ha passat el sant dia baldant-se.

Baldragues. Calçotes. Mal forjat. Matusser. Sorges.

         És un baldragues que sempre va fet un sorges.

Balejar. Treure el boll de sobre el blat romanent al sedàs, etc.

          Baleja el munt de blat de l’era.

Baliga-balaga. Sense formalitat, tocacampanes.

         No n’esperos res d’aquet, és un baliga-bajaga.

Ballofa. Butllofa.

         El perelló se m'ha fet una ballofa.

Balsó.   Cadascun dels carreus d'una arcada.

         Aquest balsó prové de l'arcada d'una pallissa.

Bandau o mandau.  Cop. Patacada. Ventallot.

         Li ha clavat un bandau i l'ha suprimit.

Banqueta. Costat, passadís vora un riu, un canal.

         La parella es passejava per la banqueta del riu.

Baor.    Baf, bafarada. Bavor. Bovor. Bugor. Tel que enllora el vidre fred, pel cantó escalfat de dintre.

           Estaven tancats allí din,s amb una baor que ofegava.

Baratar. Canviar amb algú un bé en espècie per un altre.

         Li he baratat la baldufa per la fona.

Barrafunda. Un mal averany, una desgràcia.

          No la vèiem venir, aquesta barrafunda.

Barram. Dentadura.

         D’un copdepuny li ha espatllat el barram de baix.

Barrinar. Rumiar intensament.

          Mira, barrinant n’he trobat la manera.

Barró. Peça tranversal d’una cadira, d’un moble, etc.

         S’ha trencat un barró de la cadira.

Bassa. Comuna, però el contingut de la comuna.

         Aquesta tarda buidarem la comuna i baixarem la bassa a l’hort en barrals.

Bast, bastet.  Coixí sobre l’animal, entre els seus guarniments.

         No et descuidos de posar el bastet a l’animal.

Batan.  Estovat. Tacó. Calent. Pallissa.

        Perquè se'n burlava, ell li ha clavat un batan.

Baticor. Acceleració del cor, sotrac del cor.

        En veure el lladre a casa, la Treseta va tenir un baticor.

Batueques. Lloc o temps molt llunyà.

        Aquet costum ve de les batueques.

Batxiller -ra. Tafaner -ra.

        Aquesta noia és ben batxillera.

Batzac, batzacada. Cop. Patacada. Ventallot. Bandau. 

        D'un batzac l'ha tret fora del camí.

Bàvol. Herba que fa una flor blanca i es cria a la vora dels camins.

         Mira, quin munt de bàvols!

Becada. Aliment que l’ocell porta als pollets.

         La vella porta becada als pelatxos.

Bèstia. Ruc. Ximple. Poca-solta. Tararot.

        Aquest sempre ve amb sortides de bèstia.

Bestiar. Cap de ramat, ramat.

         Transport de bestiar. 

Bestiesa. Rucada. Bajanada. Animalada. Bacinada.

        No feu bestieses, que el pont és perillós.

Bestiota. Animalot. Tros de fust. Tabalot. Groller. Cafre.

        M'ha aixafat i no se n'excusa, el bestiota.

Beure.  Vol dir beure aigua.

        Vaig a beure, que tinc set.

Birbar. Arrencar les males herbes d'un hort, etc.

        Birba els alls i para compte a no aixafar-ne cap.

Bitxo. Dit a la dona de mal geni i guita. (No del cast. “bicho”, sinó del bitxo coralet que cou tant).

        Ui, ets un bitxo, no et se pot dir res!

Blau. Morat. Marca d’un cop al cos.

         Què és que el nen té aquet blau?

Bleda. Somera, fava, pàmfila, ruca.

        Aquella paia és una bleda que esgarrifa.

Blet.  Herba que es fa molt als horts, difícil d’eradicar i molesta.

        A l’hort hi ha un herbassar ple de blets.

Blocar. El porter aturar la pilota amb les mans o contra el  pit.

        Que bé que bloca aquest porter!

        Ara els locutors d'esports diuen "atrapar", sense cap complement, i el català  poquíssimes vegades deixa un verb sense complement -aquest nom o pronom -i          mai, en particular, aquest verb.

Bòbila. Lloc on fan toves, maons, ceràmica.

       Anem a proveir a la bòbila, amb el carro.

Boç.    Morrió.

        Pel carrer, cal que el gos porti boç.

Boga. Tros, mas, propietat.

        A les tardes vai a treballar a la boga.

Boixa.  Punt d'inserció de l'eix a la roda del carro.

        Cal greixar les dues boixes.

        Peça cònica de pedra o de fusta que serveix per tapar els ullals d’aigua d’un rec.

        Vés a ficar la boixa perquè l’aigua vingui cap aquí.

Bolet.  Clatellot.

        Mama, ets massa vanitosa, tu.

        ─Ves si t'emportaràs un bolet, llenguallarga!

Bolfa. Pols de la palla, durant la batuda.

        Aquesta bolfa cou a la gargamella i em fa tossir.

Bolló. Boll, palla petita del blat.

          El bolló només és bo per a fem     

Boo! Dit a l’animal, perquè s’aturi.

          Boo, cap de paner!

Bordegàs. Noi jove, nen dolent.

          És un bordegàs que no té seny.

Bordegot. Bordegàs, gambirot, galifardeu, destraler, trinxeraire.

         Aquests bordegots només són bons per a fer destrosses.

Bòria.  Parcel×la de terreny no gaire extensa.

        El jaio, de bon matí, va a treballar a la seva bòria.

Borra. Llana que es fa sota el llit, herba seca.

        Escombro cada dia perquè no s’hi faci borra.

Borralló. Floc de neu. Volva.

        Neva i fa uns borrallons més grossos!

Borrassa. Extensa peça d’arpillera per recollir ametlles i olives quan són collides, sota l’arbre.

         Primer de tot cal estendre la borrassa.

Borrissol. Pèl moixí.

        És un xitxarel×lo que no fa ni borrissol.

        La pelfeta que recobreix alguns fruits.

        El borrissol del prinyó.

Botera. Forat a la part baixa de la porta. Gatera.

        Tanca i deixa la clau a la botera.

Boterut. De superfície irregular, amb bonys i cantells.

         Juguen amb una pilota boteruda, perquè no en tenen d’altra.

Botó. Centre de la roda del carro.

         El botó xiriga perquè li falta greix.

Botxa. Arbret llenyós que serveix per a fer escombres.

         D’aquesta botxa tan preciosa en farem unes quantes escombres.

Botxes. Espines, brossa, punxes.

        Els seients del pati estan plens de botxes.

Botzina. Clàxon.

        Si no cal, no toquis mai la botzina.

Bovor. Baf, vapor acumulats en un lloc tancat.

        La sala era plena d’una bovor que es podia tallar amb ganivet.

Braçal. Sèquia.

        L'aigua d'aquest braçal ve del canal.

Brena. Menjar que es porta al camp.

        Ens asseiem a l’era a menjar la brena que portem.

Bres.   Bressol.

        El nadó dorm al bres.

Brià.   Taca infecciosa  la pell.

         Al Jordi li ha sortit un brià que li fa molta gratera.

Bridó.  Coratge. Impuls. Braó.

        La veu d'ella li donava bridó.

        Cabeçades, conjunt de corretges que guarneixen el cap del cavall, mul o ruc.

        El cavall anava mudat amb els bridons nous de trinca.

Broma.  Núvol.

        Tantes bromes que hi ha al cel i no plou! Hi ha broma cap a sol ixent.

Bromera. Escuma.

         La fera treia foc pels queixals i bromera per la boca.

Brossar-se. La llet, coagular-se, de passada. Amatonar-se.

        La llet s'ha brossat i el nen plora, perquè no en té.

Brosta. Conjunt de brots d'un arbre. En especial, fulla d'oliver seca.

        Als conills els agrada la brosta amb deliri.

Brufada. Bromes que es converteixen en aigua o pedra.

         Mireu aquella brufada, a córrer s’ha dit!

Bufarell. Corrent d’aire que passa per portes i finestres.

         Hi ha un bufarell que gela.

Bufó.   Bonic. Eixerit. Preciós.

        Quin nen més bufó!

Buhó. Baf, vapor.

         La buhó enllora els vidres

Buidasacs. Vent fort de garbí que, al final de la primavera, sacseja el sembrat i en fa caure espigues. 

         Aquet buidasacs sí que mos buidarà els sacs, enguany, noi!

Buïga.  Forat fet a la roba pel foc.

        Amb la cigarreta li ha fet una buïga al vestit.

Buina.  Excrement del corder.

        El camí era ple de buines.

Buixardar. Llavorar la pedra amb la buixarda.

        El picapedrer ha buixardat la mesa de l'altar.

Buixir. Lladrar. Clapir. Bordar.

         El gos ha buixit tota la nit.

Burxoc. Sortint afusat de qualsevol cosa.

        Aquest sac és ple de burxocs.

Butirí. Maixant. De mala raça.

        Aquest furó és un butirí.

        Petit, agradós, graciós.

        La nena, amb el tutú, és un butirí.

 

 

9)
  
 
Editorial MOLL a Facebook
 
 
Amb la voluntat de facilitar la comunicació entre l'editorial i el seu públic lector ens hem decidit a crear la nostra pàgina Facebook que, un cop superat el període de proves, ja és operativa al cent per cent.
 
A la nostra pàgina hi trobareu informació diària de novetats, de presentacions i actes promocionals en general, i de qualsevol altre tema relacionat amb l'editorial, els seus autors i les seves publicacions.
 
Us animam a visitar-la i a fer-vos-en seguidors a fi de poder-hi afegir comentaris i aportacions diverses. L'enllaç que us hi durà és aquest:
 
 
 
10)
 
 
 
11 de Setembre del 2010

 
L'Alcúdia rendix homenatge a un dels seus veïns més il·lustres. Josep Lluís Bausset, referent de la lluita per la cultura i la llengua dels valencians, va complir cent anys de vida el passat 19 d'agost i l'Alcúdia, localitat on residix, va voler reunir-se el dissabte, una vegada més, en una abarrotada Casa de la Cultura per a rendir-li un nou i sentit homenatge.
 
11)
 
Article publicat en el número 73 de la revista Llengua Nacional (pàg. 10) (IV trimestre del 2010)
 
Què fem per a defensar la llengua al País Valencià?
 
Carme Forcadell
 
L'Escola Valenciana ha denunciat reiteradament el genocidi lingüístic que pateix la nostra llengua al País Valencià. Aquesta institució, a la qual no agrairem mai prou la feina i l'esforç que ha fet i que fa perquè el català no desaparegui del País Valencià, ha fet públic que més de 125.000 alumnes valencians que volien estudiar en català no ho podran fer aquest curs perquè la Generalitat Valenciana no ofereix prou places. A la ciutat de València, per exemple, només 47 centres públics, del 95 que hi ha, ofereixen una línia d'ensenyament en valencià.
 
Aquestes xifres es fan públiques i notòries cada any a l'inici de curs i, que se sàpiga, mai no ha passat res, més enllà de sortir en la premsa, en una part de la premsa; però ningú no ha portat als tribunals el govern valencià ni la conselleria d'Educació per incomplir el que marquen les lleis respecte a l'ensenyament del valencià i en valencià.
 
Actualment, al País Valencià, hi ha tres programes diferents per a incorporar l'ensenyament del valencià: (a) el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) per a l'alumnat catalanoparlant. Aquest programa assegura l'aprenentatge del català, del castellà i de l'anglès; (b) el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) per a l'alumnat castellanoparlant, que assegura el mateix que l'anterior, i (c) el Programa d'Incorporació Progressiva (PIP), que fins ara assegurava l'assignatura de valencià i una altra àrea temàtica impartida en valencià a partir del tercer curs de primària.
 
El govern valencià incompleix d’una manera sistemàtica els programes d'ensenyament en valencià i ara sembla que també aprovarà un decret que deixaria únicament com a obligatòria l'assignatura de valencià i prohibiria que es fessin en català més de dues àrees de coneixement. Això acabaria de completar el genocidi lingüístic que, des de fa temps, es va duent a terme, ja que aconseguiria que més de mig milió d'alumnes tan sols tinguessin el valencià com una assignatura.
 
El govern valencià des de fa temps treballa, d’una manera sistemàtica i des de diversos àmbits, per fer desaparèixer el català del territori on governa, i una de les estratègies que segueix, a més de la fragmentació lingüística i la divisió territorial, és anar reduint les places de valencià fins a arribar als mínims, tal com ho demostra el fet que també es tanquen les assessories de valencià de la conselleria d'Educació, ja que aquest lloc és on més present hi ha català en l'ensenyament, i això gràcies a la bona feina de l'Escola Valenciana.
 
No ens podem ni imaginar què passaria si fos a l'inrevés, que aquests xiquets no poguessin rebre l'ensenyament en castellà, perquè, quan es tracta d’un sol nen que vol ser escolaritzat en castellà a Catalunya, i no pot fer-ho a l'escola pública, es converteix en una tragèdia nacional que surt a primera pàgina de tots els mitjans de comunicació; però aquests mateixos mitjans callen vergonyosament quan es tracta de defensar el català.
 
El govern valencià i el govern espanyol són els culpables d'aquesta situació; el primer n'és l'autor directe, el que duu a terme aquest genocidi lingüístic, i el govern espanyol no fa res per evitar-ho, quan ho podria fer simplement declarant que el català és també una llengua de l'Estat espanyol. Tanmateix, nosaltres també en som responsables (els catalans del sud, els catalans del nord i el govern de la Generalitat de Catalunya), perquè crec que no som prou conscients del que això significa.
 
Tampoc no fan res els demòcrates i els federalistes espanyols, partidaris de la diversitat cultural i de la pluralitat lingüística que es van mobilitzar tant a l'hora de defensar el castellà a Puerto Rico i a Califòrnia.
 
Cal, però, que tinguem molt clar que de llengua nostra solament n’hi ha una, i si volem que el català sobrevisqui, tant és que qualsevol agressió sigui feta al País Valencià o a les Illes o a Andorra, que tal agressió va contra tot el territori. Perquè, si la llengua comença a desaparèixer pel sud, no tinguem cap mena de dubte que també acabarà desapareixent del nord.
 
 
12)

Comunicació presencial: ritme

 

Joan Tudela

 

El ritme de la nostra parla pot ser més ràpid o més lent. Tothom té el seu ritme personal, però tothom pot i ha d’adequar-lo a cada interlocutor i a cada situació comunicativa. Parlar massa ràpid o massa a poc a poc pot perjudicar la bona marxa de la comunicació presencial. Enraonar a la velocitat adequada, en canvi, és una cosa que contribueix clarament al nostre èxit com a comunicadors.

 

Del llibre Llengua i comunicació.

joantudela@periodistes.org

 

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com