InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 430 (dimarts 25/01/2011) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1)  Joan Tudela - Plagi ets tu
 
 
3) Albert Pla Nualart - Quan el peix gran es menja el gros
 
4) Carme Forcadell - Que ho diguin sense embuts
 
 
 
 
8) Enric Valor, el valor de les paraules
 
9) Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
1)
 
Publicat en el diari digital laMalla.cat dilluns 17 de gener del 2011

(Publicat al diari Avui el 15 de maig del 1989)

 
El que diré ara no és gaire ortodox, però de tota manera ho diré. Entre trobar un eslògan brillant i escriure un vers colpidor no hi ha cap diferència. Un creatiu publicitari i un poeta fan la mateixa feina. Afluixem: hem exagerat una mica. No és ben bé el mateix un eslògan que un vers. El creatiu és anònim i es guanya molt bé la vida; el poeta és famós i viu de l'aire del cel. Però tornem-hi. Tant l'eslògan com el vers miren de seduir-nos amb poques paraules, però ben triades. Tenim eslògans poètics i tenim versos publicitaris.

Europa ets tu és l'eslògan de la coalició Esquerra dels Pobles (Bandrés, l'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra i companyia). És brillant, és poètic, és becquerià. Tothom coneix aquells versos de Gustavo Adolfo Bécquer: "¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? / Poesía... eres tú." Mentida. Tothom no els coneix. Molta gent els ignora. Per exemple, el creatiu que ha ideat l'eslògan Europa ets tu. Bé, ara es veu que ja els sap, però en el moment de donar a llum l'eslògan els desconeixia.

Què vol dir, doncs, ser original? És original aquell que segueix un camí propi per arribar a descobrir una cosa que per a ell és nova, tant se val que algú, abans o en un altre lloc, ja l'hagi descoberta. L'originalitat és sempre un mèrit, un encert. Això que acabo de dir, segurament, ja ho deu haver dit algú, encara que a mi no em consta. Tot és plagi. I dir que tot és plagi és un plagi. De Josep Pla, en concret. Bé, ara ja no és un plagi, sinó una citació. I quan no esmentem l'autor que ens inspira però sabem que, almenys els entesos, se n'adonaran, llavors diem que és un homenatge. Total, que entre influències conscients i coincidències involuntàries, fóra impossible ser original, sinó que ser original és una altra cosa, que no depèn del que els altres fan sinó del que fa un mateix.

A l'hora de rellegir aquest article meu del 1989, com que han passat tants anys, és com si el llegís per primera vegada i com  si no fos meu. I m'agrada més ara que el dia que el vaig escriure. Tot plegat no és gaire original: és una experiència compartida per molts dels que ens dediquem a l'escriptura creativa.

 

2)
 
Publicat a la web de la cultura d'Andorra
 
3)
 
Publicat en el diari ARA dijous 6 de gener del 2011
 
L'adjectiu gran té un sentit literal i un de figurat. En sentit literal, indica grandària, però a diferència de petit , és una grandària que només pot tenir dues dimensions: una plaça o un pis poden ser grans. Sembla, però, que per pressió del grande, el gran se'ns ha anat inflant fins a esdevenir tridimensional. "Té el cap gran" hauria de ser en català genuí "Té el cap gros"; i "Quin gos més gran!" és un castellanisme si parlem del volum de la bèstia.

En sentit figurat, gran expressa el grau elevat d'alguna qualitat, però aquest sentit -ho vèiem ahir- només el té anteposat al nom. Podem tenir un gran problema o bé un problema molt gros: és molt discutible que en un català no interferit un problema pugui ser gran. Podem dir una gran mentida o bé una mentida molt grossa: les mentides no són (no eren) grans.

Que la mentida i el gos siguin grossos depèn de nosaltres. Veig al Google que avui les mentides grosses doblen les grans, però ja hi ha quatre gossos grans per cada un de gros. Pot passar que gros per al volum físic sobrevisqui només en expressions idiomàtiques. I que els capgrossos i el peix gros que es menja el petit acabin sent els únics testimonis d'un ús arcaic. La realitat és que el peix gran ja gairebé s'ha cruspit el gros. En aquest procés, la llengua, com a sistema de comunicació, no hi perd res. Però el català, com a signe d'identitat, té un problema, un problema ben gros.

 
4)
 
Publicat a tribuna.cat dimarts 11 de gener del 2011
 
 
Carme Forcadell
 
Crec que ja és hora de desmentir, rotundament, el tòpic del nens que no saben castellà, perquè és una mentida repetida moltes vegades que ha acabat fent forat. Des que un conegut polític va dir que els nens d'Olot, i em sap greu perquè últimament tot passa a Olot, no sabien castellà, es va utilitzar com a excusa per justificar la introducció de la tercera hora de castellà i, ara, per justificar la sentència que imposa el castellà a les escoles de Catalunya. 

Si hom va a les escoles catalanes comprovarà que no hi ha cap alumne que no sàpiga castellà, però  en trobarà molts que no saben català. Aquest fet ni preocupa ni ha preocupat mai al Govern  espanyol, però que un sol nen no pugui aprendre en castellà preocupa tant l'Estat que el Tribunal Suprem ha imposat la llengua castellana a l'ensenyament.

Alguns farien bé d'informar-se abans de parlar de les escoles catalanes. L'escola, arreu del món, reflecteix la societat en la qual es troba i a la nostra societat hi ha dues llengües que conviuen en desigualtat de condicions. Hi ha una llengua dominant i una dominada, una llengua necessària i una innecessària. En aquest país es pot viure perfectament, de fet hi ha molta gent que hi viu, sense saber català ni conèixer-ne l'existència, malgrat ser la llengua pròpia del país i, en canvi, no es pot viure sense saber castellà.

I  a l'escola també hi ha una llengua dominant el castellà i una llengua que, malgrat ser la llengua d'ensenyament, no és prou coneguda ni parlada per tots el alumnes quan acaben l'educació obligatòria. L'objectiu de l'escola catalana és que tots els alumnes en acabar l'escolaritat siguin capaços d'entendre, expressar-se i escriure en les dues llengües en igualtat de condicions. Això es pot entendre fàcilment a no ser que es tinguin altres propòsits més enllà del coneixement i ús de la llengua.

La immersió lingüística és un mètode per aprendre segones llengües que s'ha utilitzat amb èxit en diversos països. A Catalunya, malauradament, hi ha molts alumnes que no saben català perquè el model no s'ha aplicat rigorosament. Malgrat l'ensenyament del català i en català hi ha molts alumnes que acaben l'escolaritat sense saber-ne, si deixa de ser llengua preferent a l'educació el seu coneixement i, com a conseqüència, l'ús social disminuirà notòriament i em temo que aquest és l'objectiu que persegueix la sentència.

Els alumnes i els ciutadans han de poder decidir en quina llengua volen expressar-se, però per poder decidir han de conèixer-les totes dues i això és el que fa l'escola catalana. Si no es fa així els ciutadans d'aquest país seran ciutadans que s'expressaran només en una sola llengua. És això el que volen, però que ho diguin sense embuts.
 
 
5)
 
Publicat a tribuna.cat dijous 13 de gener del 2011
 
L'actuació del govern Camps en matèria lingüística amb l'accentuació de les retallades pressupostàries a la cultura i la comunicació en llengua pròpia han conduit el sector de la premsa escrita al País Valencià a un estat més alarmant del que en general acostuma a estar arreu. Davant un paradigma comunicatiu al País Valencià dominat gairebé en un 100% per la llengua castellana, l'Associació Ciutadania i Comunicació (associació de consumidors que agrupa a més d'un centenar de persones) i l'Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes (APPV) ja van engegar la setmana passada un pla per enfortir la premsa en valencià en territori propi: “Millora la teva dieta mediàtica. Consumeix publicacions valencianes”. 

Seguint aquesta mateixa línia, el president de l'APPV, Francesc Martínez, ha denunciat a una entrevista la l'Avui que a les terres valencianes es viu una situació de “colonialisme mediàtic” en la qual el panorama comunicatiu valencià es troba “dominat pels grans grups” de comunicació de l'Estat. Martínez, coneixedor de les no-polítiques lingüístiques de la Generalitat valenciana (com així les anomena) ha indicat que una llengua minoritzada no està en les mateixes condicions de competir amb una llengua d'Estat “per la diglòssia que es produeix a les comunitats bilingües” i ha lamentat que l'executiu de Camps sigui l'administració que menys diners dedica a la promoció de la llengua pròpia als mitjans: “Menys fins i tot que Astúries”.

Martínez ha sentenciat que aquestes actuacions polítiques responen al laissez faire, és a dir, a una política “encaminada a que el valencià [català] no reviscole” perquè hi ha “una intencionalitat política per marginar tot allò que signifique defensa de la llengua”. L'entrevistat finalment, ha assegurat que en el món de la globalització si una llengua no té presència en els mitjans de comunicació, “no existeix”, cosa per la qual ha defensat les polítiques de normalització lingüística com a mesures que “donen valor d'utilitat a la llengua”: “A Catalunya, El Corte Inglés troba que el català és útil i s'anuncia en català; al País Valencià, en canvi, ho fa en castellà”.
 
6)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dilluns 17 de gener del 2011

Joan Guasp, guanyador del premi Llorenç Moyà

La seva obra La torre Eiffel és una reflexió sobre l'espoli que pateixin els països sotmesos a un Estat reconegut internacionalment i oficial

L'escriptor Joan Guasp ha estat guardonat amb el premi Llorenç Moyà, dotat amb 3.000 euros, per la seva obra La torre Eiffel, "una tragicomèdia en la qual es reflexiona sobre l'espoli constant que pateixen els països sotmesos en un Estat reconegut internacionalment i oficial i sobre les conseqüències que es deriven de tot això: el colonialisme cultural, polític i moral", segons paraules del mateix autor. El batle de Binissalem, Jeroni Salom, va ser l'encarregat de lliurar a Joan Guasp el premi dissabte vespre al casal de cultura de Can Gelabert. Es tracta de la segona edició d'un certamen impulsat per l'Ajuntament de Binissalem i per la Fundació Llorenç Moyà, que amb el patrocini de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, vol recordar el poeta i dramaturg binissalemer Llorenç Moyà, a més d'estimular l'escriptura dramàtica en català. Precisament, durant la recepció del premi, Joan Guasp va recordar amb emoció les seves trobades amb Llorenç Moyà sent adolescent, qüestió per la qual el premi li resulta especialment emotiu i significatiu.

Segona edició

En la segona edició del certamen Llorenç Moyà d'Obres Dramàtiques han concursat quatre obres. Allende vx. Khrusxov, d'Antoni Lluís Reyes, que ha resultat finalista. A més de la dotació econòmica de 3.000 euros, també se'n publicarà l'obra guanyadora. El jurat del premi Llorenç Moyà ha estat format en aquesta segona edició per Josep Ramon Cerdà, delegat d'Arts Escèniques de la Conselleria d'Educació i Cultura, pel crític Francesc M. Rotger i l'escriptor binissalemer, Jeroni Salom.

 
7)
 
Publicat en el blog La lectora corrent dimarts 18 de gener del 2011

ARA, el català "còmode" i l'evolució

Mercè Piqueras
 
http://lectoracorrent.blogspot.com/2011/01/ara-el-catala-comode-i-levolucio.html
 
8)

Enric Valor, el valor de les paraules

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ascensió Figueres Górriz, i el president de la CAM, Modesto Crespo, vos conviden a l'acte acadèmic que, amb motiu de l'obertura de l'Any Enric Valor, tindrà lloc el pròxim dia 28 de gener, a les 19.00 hores, en la sala de conferències de l'Aula CAM, en l'avinguda Doctor Gadea, núm. 1, i a la posterior inauguració de l'exposició Enric Valor, el valor de les paraules, en l'avinguda Ramón y Cajal, núm. 5 d'Alacant.
 
Es demana la confirmació de l'assistència en el tel. 96 387 40 98 / 90
 
9)
Divendres que ve en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - aplegar a vènit
 
2) Document sonor amb la veu de Josep Pla
 
3) Gabriel Bibiloni - El cotillot
 
4) Antoni Llull Martí - Mandarins i mandarines
 
5) Màrius Serra - Oscitant?
 
6) Eugeni S. Reig - cansalada entrevirada
 
7) David Casellas i Gispert - Cansalada viada o ventresca
 
8) Ramon Sangles i Moles - La plaga del mínim esforç
 
9) Diàlegs entorn del català científic i tècnic
 
10) Pere Ortís - La parla de l'Urgell (La fonètica i Un esbós de geografia)
 
11) Sico Fons - LA NOVA LLEI
 
12) Joan Tudela - Comunicació presencial: veu
 
 
Si voleu continuar rebent enguany InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Oportunament se us indicarà el procediment per a abonar els 25 euros que val fer-se'n soci durant l'any 2011.
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com