InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 15 (divendres 24/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
1) Eugeni S. Reig - alcig
 
2) Gabriel Bibiloni - Terminologia electoral
 
3) Antoni Llull Martí - Coques per a navegar i per a altres coses
 
4) Quim Gibert - Una llengua per ser parlada
 
5) Nou llibre: La Revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant: actes de la jornada d'estudi i debat «Llengua, educació i revernaculització: el valencià a la ciutat d'Alacant»
 
6) TERMCAT.cat es renova
 
7) Ramon Sangles i Moles - Els copets a l'espatlla
 
8) Sumari del núm. 73 de la revista Llengua Nacional
 
9) EL 2n CONGRÉS CONVIT FA UNA CRIDA A LA PRESENTACIÓ D'EXPERIÈNCIES
 
10) Notícies sobre InfoMigjorn Cap de Setmana
 
1)
 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

alcig

1)

Conjunt de coses de valor (diners, joies, títols de propietat, etc.) guardades amb gran cura en un lloc segur.

Tenim la dita:

Afig eixe mig a l'alcig que tota pedra fa marge.

que és com dir: “guarda't eixos dinerets en companyia dels altres que tens estalviats que, a miquetes a miquetes, faràs un capitalet”.

 

2)

Lloc idoni per a guardar o amagar alguna cosa.

Caram, ¿a on dimonis deu tindre l'alcig l'home este que no hi ha manera de trobar-li la llibreta del banc?

El substantiu alcig és un derivat del verb alçar en l'accepció que significa ‘desar alguna cosa, deixant-la al lloc idoni perquè quede ben guardada i segura'.

L'escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives empra aquest vocable en la seua prosa literària. Així, en la rondalla El llenyater de Fortaleny escriu:

Però un dia que Floràlia, precisament en temps de cols, s'havia llogat a entrecavar forment a un quart d'hora del poble, Paulus, pretextant que no es trobava massa bé, es quedà a casa, li escorcollà l'alcig i li furtà ni més ni menys que una moneda de coure com un sol. I sabeu en què se la va gastar? No cal trencar-s'hi la closca: en un cabàs de cols!

I en la rondalla Joan-Antoni i els torpalls, també d'Enric Valor, podem llegir:

Amb les cent lliures guanyades, ficades en un alcig de les alforges, Joan-Antoni anava alegre com unes pasqües. I vinga fer via costera avall; i cada volta trobava el dia més temperat i el ventijol més fluix. Senyal que no s'enganyava i que sí que feia camí cap a la mar.

En el glossari que hi ha al final del volum 6 de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor (Edicions del Bullent) trobem aquesta definició del mot alcig: «Conjunt de coses de valor ben alçades; per extensió, el lloc on es guarden.»

Joan Coromines en el seu DECat (I, 230b57) recull aquest vocable que definix com a ‘compartiment per desar' –no dóna la primera accepció, l'equivalent a tresor– però el grafia alcitx, grafia totalment inadequada perquè la prepalatal africada sorda del final del mot es convertix en sonora en els derivats com ara el plural, els augmentatius i els diminutius. La grafia adequada és, per tant, alcig i no alcitx.

El Diccionari Ortogràfic i de Pronunciació del Valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua arreplega alcig i dóna com a plurals del mot alcijos i alcigs. Considere que el plural acabat en –os fóra més adequat grafiar-lo alcitjos i no alcijos perquè no hi ha cap raó etimològica que justifique la grafia amb j i, com els valencians, tant si està escrit d'una manera com si ho està de l'altra, ho pronunciem igual, és a dir, amb so prepalatal africat sonor, trobe més lògic que el plural d'alcig s'escriga com el de mig, amb tj.

El professor Emili Casanova en el seu treball “El valenciano dentro del diasistema lingüístico catalán” diu, referint-se al valencià: “Ha creado o ha mantenido vocablos como: alcig ‘escondite' [...]” No dóna la primera accepció, la que equival a tresor.

El Diccionari Ortogràfic Valencià-Castellà Castellà-Valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana arreplega alcic, -cs subs. m. alcijo (lo guardat en lloc secret). La grafia que usa aquest diccionari no correspon a la pronúncia del mot. És, per tant, una grafia errònia. La paraula castellana que dóna com a equivalent, alcijo, no l'he trobada en cap diccionari de la llengua espanyola, no l'he sentida mai de la vida, no l'he vista escrita enlloc i no he trobat cap persona que la conega. A més, diu que un alcig és allò que està guardat en lloc secret, però no diu que també és el lloc a on està guardat. Els redactors haurien de reconsiderar molt seriosament aquesta entrada de cara a una possible nova edició del diccionari.

 

En valencià també es diu: 1) tesor, tresor

                                           2) amagatall  

La llengua estàndard sol emprar: 1) tresor

                                                     2) amagatall

En castellà es diu: 1) tesoro, gato

                               2) escondite, escondrijo

 

NOTA:
- VALOR I VIVES, Enric; El llenyater de Fortaleny dins Rondalles valencianes (1er volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1984, pàg. 8)
- VALOR I VIVES, Enric; Joan-Antoni i els torpalls dins Rondalles Valencianes (Edicions del Bullent, València, 1986, vol. 6, pàg. 100)

 

2)
 
 
Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 11 de desembre del 2010
 

Amb bones paraules
 
Terminologia electoral
 

Gabriel Bibiloni
 
 
Un seguidor dels meus articles, que ha viscut de prop les eleccions recents del Principat, em demana la meva opinió sobre les paraules sondeig, comicis i mesa. I la meva opinió és que els tres mots són castellanismes dels molts que infesten la nostra pobra i desfigurada llengua.
 
Sondeig és un dels nombrosos hispanismes acabats en –eig (com probablement ho són bloqueig, bombeig, bombardeig, franqueig, mostreig, solfeig, sorteig, tiroteig, saqueig, etc.) i fins i tot passeig, tant en el sentit d'acte de passejar (genuí: passejada) com en el de via pública per a passejar (paraula moderna i sense corresponent etimològic en altres llengües). Però aquesta és una qüestió enormement complexa que reclama estudis aprofundits i relaxats, tant sobre els derivats en –eig com sobre el tema francament difícil dels verbs acabats en –ejar. Diguem només per a respondre al nostre interpel·lant que preferim la forma sondatge (com blocatge, blindatge, mostratge o sabotatge).
 
Comicis és un altre dels castellanismes que van a lloure i es riuen del sant i de la festa. Comici és una paraula que es troba en diverses llengües (francès comice, espanyol comicio, italià comizio) que és continuació del llatí comitium, format a partir de com-ire ('anar juntament'). En totes les llengües la paraula fa referència només a les assemblees que se celebraven a l'Imperi Romà, que és el significat del llatí comitium (plural comitia). El mot va ser rehabilitat momentàniament per la Revolució Francesa, i en aquell context es digueren comices a les assemblees de ciutadans per a organitzar eleccions. Després el francès va abandonar la paraula. Però el nou significat va infiltrar-se dins l'espanyol, i així veiem que al significat tradicional de la paraula espanyola que mostren tots els diccionaris de l'Acadèmia ("junta que tenían los romanos para tratar de los negocios públicos") se n'hi afegeix un altre a partir de l'edició del 1869 ("reuniones y actos electorales"). Precisament el diccionari esmentat ens dóna informació de la novetat semàntica ("De algún tiempo á esta parte tiene uso esta voz con aplicación á reuniones y actos electorales"). Amb tot, l'espanyol és l'única llengua que diu comicis a unes eleccions: les altres diuen eleccions.
 
Mesa també és una paraula generada per la interferència de l'espanyol. Aquesta llengua és l'única que ha donat a la paraula que designa el moble de la taula un significat nou i particular. Al diccionari de la RAE llegim "Mesa: 2 En las asambleas políticas, colegios electorales y otras corporaciones, conjunto de personas que las dirigen con diferentes cargos, como los de presidente, secretario, etc.". Definició quasi calcada pel DIEC: "En una assemblea o corporació, conjunt de les persones que la dirigeixen". Aquesta accepció és una innovació semàntica —una metonímia— de l'espanyol feta en el segle XIX. El primer diccionari de la RAE que la recull és el del 1869. El català, per a seguir l'inveterat costum de calcar tot el que es fa en espanyol, hauria pogut donar a la nostra paraula taula la nova accepció que l'espanyol donava a mesa. Però no ho va fer: almenys no he vist cap diccionari que dugui aquest sentit per a taula. Fabra va optar per donar aquest significat a una paraula, per a ell llatinitzant, que ja tenia una certa circulació a la fi del XIX i que bé podria ser un simple castellanisme. Fabra creava una distinció semàntica (taula/mesa) que té el seu interès, però tot no deixa de ser subordinació a l'espanyol: cap altra llengua no ha fet el mateix canvi metonímic que ha fet l'espanyol ni ha recorregut al mot llatí mensa per a crear un neologisme amb el significat actual del català mesa. Les persones que dirigeixen una assemblea o corporació es diuen simplement la direcció o la presidència. I així podria ser també en català.
 
Igualment innecessària és la paraula mesa en el cas de les eleccions, un significat que ni tan sols preveu explícitament el DIEC. Aclarim també que col·legi electoral és una peculiaritat de la terminologia electoral espanyola. El col·legi electoral en el comú de les llengües és un cos d'electors, no la unitat d'organització de les votacions ni el lloc on això es fa. Per a això hi ha altres paraules (francès bureau de vote, italià ufficio elettorale, etc.). A les nostres eleccions, a la majoria dels "col·legis electorals" sol haver-hi diferents taules (mobles), cada una amb el seu president i adjunts. El conjunt d'aquestes persones es diu mesa electoral. No veig que hi perdéssim gaire dient els membres de la taula o el president de la taula. Una taula, per metonímia, també pot ser un conjunt de persones. No diem presidir la taula (d'un àpat important) o una taula rodona?
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 159)
 

Coques per a navegar i per a altres coses

 
Antoni Llull Martí
Entre els segles XIII i XV el transport marítim rebé un gran impuls per l'invent d'una embarcació que a més de tenir un timó fix a la popa podia navegar, tot i que amb dificultats, contra el vent, cosa fins aleshores mai vista. Aquesta nau, curta i de casc ample i alt, era una coca (pronunciau kòka, amb o oberta), i fou predecessora de la caravel·la, que finalment la substituí perquè presentava alguns avanços tècnics que la feren apta per a la navegació d'altura, per a creuar l'Atlàntic i navegar onsevulla. Coca sembla que prové d'un mot llatí que designava un tipus de barca.

 

Pronunciada amb o tancada, coca pot tenir diverses significacions, i totes ben conegudes. Comencem pel pastís del que se'n poden fer tantes varietats (amb la variant cóc). Hi ha una semblança molt grossa entre coca i el nom que donen a pastissos semblants en llengües acostades a la nostra, com l'occità còca (i també coco), el romanès coca( (pronunciat quasi igual que en català), i el sard cocca, però encara és més curiós que en les llengües germàniques tenguin per als pastissos semblants noms que ens fan recordar el nostre, com és l'anglès cake, l'alemany Kuche, el suec i islandès kaka, i el danès kage, però molt possiblement no hi tenen res a veure, puix que podrien provenir de formes paral·leles del llenguatge infantil (recordem que un ou, a diversos pobles de Mallorca, per als infants petits és un còco).

 

El nom de l'herba americana que tant dóna que xerrar per la droga que se n'extreu, la cocaïna, no té la mateixa procedència lingüística que cap dels dos que acabam de veure, puix que es tracta d'un nom procedent del quítxua, llengua indígena del Perú.

 

Un altre mot semblant als que he comentat, i que aparentment ha passat del castellà (o, potser, del portuguès) a moltes altres llengües europees és coco, referit al fruit tropical. Coromines opina que els primers navegants, espanyols o portuguesos, que veieren per primera vegada un d'aqueixos fruits, en forma de bolla peluda i amb tres forats que semblen una boca i dos ulls els feu recordar el fantasma infantil al qual en un i altre país deien coco, i a l'arbre que el feia li posaren cocotero, que hem adaptat al català amb la forma cocoter.

 

4)

Una llengua per ser parlada

 
Els Països Catalans han destacat en les darreres dècades per disposar d'un alt nombre de lingüistes, en concret de sociolingüistes, que han teoritzat amb força encert. Però quan alguns d'aquests científics de la llengua han accedit a un càrrec de responsabilitat política, no han sabut plasmar la major part de les seves idees (o no han pogut per manca de fermesa, estratègia, pressupost, complicitats...). I, per tant, han contemplat de primera mà com l'ús del català, sobretot el parlat, no ha deixat de recular. Fins i tot l'expressió «normalització lingüística» ha estat substituïda per la de «política lingüística». En aquest sentit, el filòleg Josep Murgades diu: «en matèria de llengua, han fet la pràctica del màxim insuficient a efectes de produir el capgirament del procés de substitució del català pel castellà», (Vilaweb.cat,18-11-10). Però malgrat aquestes restriccions tan frustrants, mai cap representant de política lingüística en actiu ha denunciat la situació d'impotència per a poder fer avançar l'ús interpersonal del català. Ni molt menys ha dimitit. Ans al contrari, han continuat instal·lats en el despatx oficial tot i que els resultants no podien ser bons.
 
Constatant la importància del filtre del parlant individual, que és qui tria una llengua o una altra per comunicar-se en un àmbit determinat, els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés van crear, ara fa sis anys, Tallers per la Llengua, una entitat per entrenar a mantenir la llengua amb comoditat. És un treball adreçat a persones que volen viure en català i que tenen entrebancs per fer-ho. La proximitat que facilita el tracte grupal és més efectiu que gran part de les campanyes institucionals per estimular l'ús de la llengua. I és que les circumstàncies són d'allò més variades, tant com qui les protagonitza.
El bagatge que han adquirit ambdós psicòlegs dinamitzant els esmentats tallers lingüístics (hi han passat uns 4.000 participants), els ha permès enllestir el llibre Sortir de l'armari lingüístic. Una guia de conducta per a viure en català (Angle editorial, Barcelona 2010). Es tracta d'un manual que inclou la descripció de la conducta lingüística de sis catalanoparlants (tres dels quals són nouvinguts), pensat per combatre l'estrès que sovint produeix optar per parlar en català. Segons el duo Suay-Sanginés, cada persona pot fer la lectura que li convé i aplicar-se les coses que li semblin adients i deixar a banda les que no. I és que els pares d'aquests tallers analitzen cas per cas i a continuació fan les recomanacions individuals que s'escauen. Entre d'altres consells, proposen de percebre les situacions com un joc en comptes de com a conflictes o dificultats: «és el que permet que l'esforç necessari per a fer-hi front sigui viscut d'una manera agradable i actua per tant com a reforçador».
 
Un dèficit en habilitats socials, un excés de prejudicis lingüístics, la interpretació que fem de les coses... segurament expliquen que el manteniment de la llengua esdevingui una tasca feixuga. Els autors de Sortir de l'armari lingüístic sostenen que és possible interpretar aquest esforç no com a fatiga, sinó com a recerca de reptes i assoliment d'èxits: «Les competicions també suposen un esforç considerable i també provoquen fatiga, i tanmateix, els esportistes, lluny de defugir-les, s'hi interessen molt i miren de participar-hi sempre que poden».
 
Mantenir-te en català encara té més sentit quan descobreixes que bona part dels que asseguren que no m'entenen, menteixen. I és que no deixa de ser curiós que Isona Passola, productora del film Pa negre, assenyali que «a Madrid les dues còpies en versió original catalana subtitulades en castellà han recaptat més que les set doblades al castellà» (Ara, 7-12-10).
 
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Autoestima i Països Catalans
 
5)
 
Nou llibre:

La Revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant: actes de la jornada d'estudi i debat «Llengua, educació i revernaculització: el valencià a la ciutat d'Alacant»

Alacant, 9 i 10 de març de 2007

Montoya Abat, Brauli; Vila i Moreno, F. Xavier; Gomàriz i Auró, Eva (eds.) (2010); (Col·lecció Xarxa Cruscat; 4). Institut d'Estudis Catalans. [+] [+]
 
El llibre recull les actes d'una jornada científica que analitza les possibilitats de revitalització familiar de la llengua catalana a la ciutat d'Alacant. S'hi apleguen experiències d'altres comunitats de parla semblants (l'irlandòfona, la bascòfona de Vitòria i la catalanòfona de la Catalunya del Nord).
 
http://blocs.iec.cat/cruscat/oficina-central/publicacions/col%C2%B7leccio-xarxa-cruscat/la-revernacularitzacio-del-valencia-a-la-ciutat-dalacant/
 
http://www.demolinguistica.cat/web/DOCS_CRUSCAT/publicacions/086%20CRUSCAT%2006%20%28INT%29.pdf
 
 
6)

TERMCAT.cat es renova

Us informem que el lloc web www.termcat.cat ha renovat la presentació dels continguts i ha ampliat les possibilitats de consulta dels productes i les vies de diàleg amb els usuaris.

Així, a partir d'ara, els usuaris podreu gestionar les dades de registre, canviar la contrasenya o bé accedir amb més comoditat a la bústia de consultes del Cercaterm. A més, properament podreu tenir accessos personalitzats a continguts específics d'acord amb les vostres necessitats o el vostre àmbit professional.

Com que actualment consteu com a usuari registrat del Cercaterm, us convidem a:

1) Entrar a www.termcat.cat com a usuari registrat (a través del bloc Accés, a la part superior dreta de la pàgina inicial) amb el mateix nom d'usuari i contrasenya que heu utilitzat fins ara.

2) Validar o modificar les dades del formulari de registre.

Un cop hàgiu enviat les noves dades, rebreu un correu de confirmació amb el nom d'usuari nou (que serà l'adreça electrònica que hàgiu indicat) i la contrasenya nova, perquè els utilitzeu en les connexions següents. A partir d'aquest moment, podreu gestionar personalment, en qualsevol moment, les dades associades al vostre registre d'usuari.

Estem a la vostra disposició per a qualsevol consulta, suggeriment o comentari.

Moltes gràcies per la col·laboració.

TERMCAT, Centre de Terminologia

Les dades personals facilitades reben un tractament confidencial, d'acord amb el que estableix la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal. En qualsevol moment, d'acord amb el que estableix l'article 5.1.d d'aquesta Llei, l'usuari pot exercir el dret de cancel•lació i oposició al tractament de les seves dades, prèvia comunicació.

 
7)
 
Publicat en el llibre COMUNICAR-SE, TOT UN ART de Ramon Sangles (Edicions SPD, Barcelona, 2010, pàg. 30)

Els copets a l'espatlla

Ramon Sangles i Moles

 

Bé, els copets se solen donar a l'espatlla, però també a l'esquena, al braç, a les natges. Donar-se copets és una pràctica molt estesa entre el jovent, i actualment ha proliferat; parlant-se tant de grip i de contagis, substitueixen més els petons (o besades) i les abraçades.

Ja des de sempre, el contacte humà és molt important, sobretot entre els joves. Els joves han de descobrir el cos de l'altre; s'han de descobrir a ells mateixos com a éssers relacionables i necessitats de companyia i, per tant, de tacte.

Si una persona no es deixa tocar o és massa esquiva, això denota algun trastorn greu. És clar que sempre un s'ha de prevenir, i sobretot les noies, dels qui anirien més enllà del que el comportament ètic demana, abús que també consideraríem una anomalia. Nosaltres estem parlant de l'art de la comunicació formalitzada amb el contacte.

 

8)
 
Sumari del número 73 de la revista Llengua Nacional
 

 

editorial
• Vallcorba, Triadú, Solà... IEC                                                                       3
literatura
• La prosa poètica de «Les hores» de Josep Pla. Josep Lluís Bronchal                  5
• Carles Riba i la salvaguarda dels mots. Pere Grau i Rovira                                  8
sociolingüística
• Allà on hi canten els àngels. Quim Gibert                                                           9
• Què fem per a defensar la llengua al País Valencià? Carme Forcadell              10
• Cap enrere, com els crancs. Cosme Aguiló                                                       11
• Atacs i més atacs contra la llengua catalana. Pere Ortís                                 12
• Solicitud de convocatòria del Ple del Consell Social...                              13
llengua i societat
• «Sandro» Rosell contra la llengua­  / El mot «revolució». Marcel Fité                  15
sintaxi
• Pleonasmes en les oracions de relatiu. Josep Ruaix i Vinyet                                17
• L'adjectiu «sol» quan va sol i quan va acompanyat. Carles Riera                    20
• Les oracions impersonals dels gramàtics. Albert Jané                                      22
lèxic
• Cansalada viada o ventresca. David Casellas i Gispert                                          26
• Què se n'ha fet, del vocabulari infantil? Roser Latorre                                       28
• Sobre el mot «plafó». Lluís Marquet                                                                   29
• Llenya, llenyam, fusta. Antoni Llull Martí                                                               30
• El déu Proteu, les proteïnes i els protocols. Antoni Llull Martí                              30
• «Cinturó», castellanisme. Gabriel Bibiloni                                                           31
• Mots d'Arbúcies, mots del Montseny (I). Jordi Dorca                                         32
de pertot
• Commemoració del cinquantè aniversari del Retrobament. Guido Sari             36
amics i mestres
• Gianfranco Russino, una presidència fructífera. Joaquim Arenas                        39
• Nota biogràfica de Jaume Vallcorba i Rocosa                                               41
• Entrevista a l'escriptor Joan Guasp. Víctor Pallàs                                               43
bibliografia
• El moment Zen. Agustí Barrera                                                                            46
• Terra baixa. Neus Oliveras                                                                                   46

 

 
9)
 
EL 2n CONGRÉS CONVIT FA UNA CRIDA A LA PRESENTACIÓ D'EXPERIÈNCIES
 
També està obert el període per presentar candidatures als Premis Convit
 
Ja s'han activat al web del 2n Congrés Convit, www.congresconvit.cat <http://www.congresconvit.cat/> , les bases per a la presentació d'experiències relacionades amb els dos eixos en què pretén aprofundir aquesta trobada de serveis lingüístics dels territoris de parla catalana, que tindrà lloc a Reus el 24 i el 25 de març: llengua i immigració, i llengua i empresa. El comitè organitzador aposta pel format de pòster per donar visibilitat al màxim nombre possible d'experiències dutes a terme des dels serveis lingüístics i també per constituir un dipòsit de recursos en línia que es podrà consultar posteriorment al web. Per presentar un pòster, només cal emplenar abans de l'1 de febrer un formulari en línia en el qual cal incloure un breu resum de l'experiència.
 
També està obert el període per presentar candidatures als Premis Convit en dues categories: premi a la trajectòria de promoció de la llengua catalana entre la societat i premi a una iniciativa concreta de promoció de la llengua i cultura catalanes. En el 1r Congrés Convit, impulsat per l'Ajuntament de Girona, van guanyar aquests premis Matilde Aragó, per ser una magistrada que sempre ha defensat l'ús del català a la justícia i Miquel Català, per traduir el web del Parlament Europeu al català.
 
A més, el web d'aquest 2n Congrés de Serveis Lingüístics de Territoris de Parla Catalana, que també inclou els enllaços al Facebook i al Twitter del Congrés, permet consultar ja un programa provisional. Alguns dels caps de cartell són Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona; Josep M. Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Eduard Prats, director general de l'Institut Superior de Màrqueting. A més, el 2n Convit comptarà amb professionals del món del periodisme per presentar i moderar com Rita Marzoa, Xavier Graset, Francesc Domènech, Coia Ballesté i Josep Baiges.
 
Les inscripcions al 2n Congrés Convit, que s'han de fer també a través del web, es van obrir l'1 de desembre i són a preus reduïts fins al 31 de gener.
 
Reus pren el relleu de l'Ajuntament de Girona, que el 2009 va impulsar el 1r Congrés, i torna a recordar, doncs, aquella lletra de convit en què Antoni M. Alcover va fer una crida a tots els pobles de parla catalana. En aquesta ocasió el Congrés Convit està organitzat per la Regidoria de Política Lingüística de l'Ajuntament de Reus, la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Normalització Lingüística, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus i hi col·laboren la Xarxa Vives d'Universitats, el Govern d'Andorra, l'Ajuntament de Perpinyà i la Direcció General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.
 
10)
 
 

Notícies sobre InfoMigjorn Cap de Setmana

 

 

Des del 17 de setembre d'enguany, tots els membres d'InfoMigjorn rebeu, gratuïtament, cada divendres, el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana. A partir de l'any 2011, tots continuareu rebent InfoMigjorn de franc, com fins ara, però InfoMigjorn Cap de Setmana el rebran cada divendres únicament els que decidiran fer-se socis d'aquest nou butlletí. El preu per fer-se'n soci és de 25 euros anuals. Si voleu continuar rebent InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l. Podeu fer-ho ja a partir d'ara mateix. Oportunament se us indicarà el procediment per a abonar els 25 euros.
Fer-vos socis del nou butlletí no implica únicament tindre dret a rebre una informació addicional cada divendres, implica, sobretot i per damunt de tot, ajudar al manteniment d'InfoMigjorn i a fer realitat altres projectes relacionats amb la llengua catalana. Els poders públics dels estats on es parla la llengua catalana no la respecten ni la protegeixen com cal i hem de ser els ciutadans particulars, la societat civil, qui ens hem d'encarregar de fer els esforços necessaris per tal de protegir-la, defensar-la, potenciar-la i difondre-la tant com siga menester. El butlletí InfoMigjorn fa arribar cada any, de manera gratuïta –des de l'1 de setembre del 2008–, vora de dos mil ítems (notícies, articles, avisos, ressenyes de llibres, etc.) a més de deu mil persones. Fer i enviar els butlletins informatius i elaborar i mantenir la web Migjorn / InfoMigjorn, a més d'un esforç considerable i moltes hores de dedicació, implica, lògicament, unes despeses econòmiques. És imprescindible la vostra col·laboració per a poder continuar treballant en favor de la llengua catalana. Perquè només treballant, treballant i treballant aconseguirem l'èxit i d'això, de treballar, el nostre poble en sap i molt.
Gràcies per la vostra atenció. I gràcies de bestreta per la vostra col·laboració.

 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com