InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 403 (dimecres 08/12/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Menjars típics d'Alcoi
 
 
 
4) Josep L. Pitarch - El negoci de la llengua
 
5) Presentació a Pego de la novel·la Un estiu a l'infern
 
6) LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PAÍS VALENCIÀ INICIA UNA ENQUESTA PER CONÈIXER L'ÚS DEL VALENCIÀ ALS AJUNTAMENTS DEL PAÍS VALENCIÀ
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 22 de novembre del 2010

 

Menjars típics d'Alcoi

 

 Eugeni S. Reig

 

En l'article de hui parlaré de cinc menjars característics de la cuina tradicional alcoiana: la pericana, la borreta, l'espencat, la mareta i les croquetes d'aladroc.

Abans d'explicar com es preparen aquests plats, he de fer els aclariments lingüístics següents:
A Alcoi, el fruit de les plantes de la família de les solanàcies que reben els noms científics de Capsicum annuum i Capsicum frutescens, originàries d'Amèrica i hui cultivades arreu del món, rep el nom de bajoca. Aquest fruit, en altres llocs, s'anomena pimentó, pebrera, pebre o pebrot. De la mateixa manera, l'espècie que s'obté picant la bajoca roja seca, a Alcoi s'anomena bajoca picada mentres en altres llocs rep les denominacions de pebre roig o pebre vermell.
A Alcoi el bacallà se l'anomena sempre bacallar (acabat en r) i no s'usa mai la denominació abadejo (pronunciat ‘abaetjo' o ‘abaetxo' ), que és la normalment utilitzada per la major part dels valencians. Cal aclarir que el mot bacallà deriva del castellà bacallao, avui substituït per bacalao, mentres que el mot abadejo ens arribà abans del segle xvii amb els vaixells portuguesos que duien aquest peix als ports valencians. És, per tant, una paraula d'origen portugués que usem des de fa molt de temps, potser des del segle xiv.
A Alcoi, el tubercle de la planta de la família de les solanàcies que pertany a l'espècie Solanum tuberosum, s'anomena queradilla (sovint pronunciat 'queraïlla'). En el parlar d'Alcoi no s'usen les denominacions normatives creïlla i patata.
A Alcoi, el peix de la família dels engràulids (espècie Engraulis encrasicholus) que, degudament adobat amb sal, dóna lloc a les conegudes anxoves, s'anomena sempre aladroc, mai seitó.
A Alcoi, l'aliment sòlid que es pren com a aperitiu i com a acompanyament d'una beguda, normalment alcohòlica, s'anomena sempre tara, mai tapa. Sovint es tracta d'un producte elaborat en la cuina, com per exemple bocinets de truita de queradilla, encara que també poden ser olives, ametles fregides, cacauets torrats, trossets de formatge, de cuixot o d'embotit, etc. Algunes de les tares típiques d'Alcoi són: abissinis, abissinis de llonganissa, aladrocs en vinagre, bolets de xop, calamars a la romana, caragolets, carxofes rostides amb all i jolivert, carxofes arrebossades i fregides, cervellets, coradeta, croquetes d'aladroc, croquetes de bacallar, esclata-sangs, espardenyes d'aladroc, espardenyes de bacallaret, espardenyes de sardina, faves bollides amb herba sana, fetge rostit, floricol arrebossada i fregida, formatget blanquet fregit, gambes a la planxa, garibaldinos, lleterola, mareta, olives farcides, pericana, pilotetes, renyons a la planxa, sang amb ceba, sangueta, senyalets, sépia a la planxa, sepionets, tombabarcos, ventre en tassa. En aquest article parlarem només de la mareta i de les croquetes d'aladroc.
 
Tot seguit explicaré com es fan els plats que he mencionat i en l'explicació em permetrà l'amic lector que use els vocables bajoca, bacallar, queradilla, aladroc i tara que, com he dit adés, són els únics que utilitzem els alcoians per a denominar aquests aliments.
 
Pericana
Per a preparar la pericana en primer lloc, prenem unes quantes bajoques roges seques que no siguen coentes, les torrem, les esmicolem i les posem en un plat. Després prenem un bocí de bacallar que no siga molt salat, el rostim, l'esqueixem i el barregem amb la bajoca torrada trossejada. A continuació ho arruixem tot amb una culleradeta d'aigua bullent. Li posem un bon rall d'oli d'oliva verge i...  ¡ja està llest!
I per als amants de mullar pa amb el menjar, els explicaré la variant següent:
En una paella amb oli d'oliva ben calent, fregim les bajoques seques, les traiem, les esmicolem i les posem en un plat. Prenem el bocí de bacallar i, com en el cas anterior, el rostim, l'esqueixem i el posem en companyia de la bajoca fregida i trossejada. A continuació, en el mateix oli de fregir les bajoques, sofregim uns quants gallons d'all tallats a trossets, donant-los només una volteta per la paella, de manera que queden mig crus. Immediatament aboquem a la paella la bajoca i el bacallar, ho remenem, hi afegim un gotet d'aigua i ho deixem bullir tres o quatre minuts. És un plat boníssim, almenys per al meu gust.
 
Borreta
Es prepara de la manera següent. En un perol es posen mig quilo d'espinacs prèviament rentats, uns bocinets de bacallar posats a remulla des de la nit anterior, quatre bajoques roges d'enrastrar seques, una cabeça d'alls i dues queradilles trossejades. S'hi afig una mesureta d'oli d'oliva i l'aigua necessària per a cobrir-ho. Es deixa coure a poquet foc durant una mitja hora. No cal afegir-hi sal perquè amb la que du el bacallar n'hi ha prou. Una volta cuit es deixa caure un ou per barba i quan s'ha quallat, ja està llest per a menjar.
Hi ha qui hi afig tomaca. Hi ha qui posa ceba. Hi ha qui posa bledes en lloc d'espinacs i qui posa sépia en lloc de bacallar. La cuina és imaginació i cadascú pot fer el que més li agrade o allò que millor li vaja.
 
Espencat
Mullador a base de pebreres, tomaques, albergines i bacallar.
Aquest plat és propi de les comarques de l'Alcoià i el Comtat.
La recepta per a elaborar l'espencat és la següent:
Ingredients
2 bajoques vermelles
2 tomaques
1 albergina
bacallar anglés
1 galló d'all
oli d'oliva verge
 
Manera de fer-ho
 
Rostim les bajoques, les tomaques i l'albergina, amb pell, al forn o a la brasa, fins que estiguen blanetes (de 30 a 45 minuts). Les deixem que es refreden i les pelem. Ho col·loquem tot en un recipient adequat i ho esgarrem amb les mans, procurant que la bajoca quede a tires. S'afig per damunt el galló d'all tallat a bocinets molt menudets, el bacallar anglés esmicolat i un bon rall d'oli d'oliva. I ja està llest. ¡A mullar i a gaudir de la vida!
 
Mareta
Anomenem mareta a una menja elaborada amb úter de vaca o d'ovella que es consumix com a tara.
L'úter s'ha de netejar a fons. Aquesta és la part més important d'aquest plat i la que ens assegurarà una menja de qualitat. S'ha d'agafar la matriu, girar-la al revés com si fóra un calcetí i netejar-la ben neta amb aigua calenta, sal grossa i llima, rentant-la i tornant-la a netejar i a rentar totes les voltes que calga fins que no tinga cap adherència i no solte cap tipus de substància d'aspecte mucilaginós. Quan ja considerem que està prou neta, la bollirem uns minuts en aigua salada, la traurem i la rentarem una altra vegada. Amb açò aconseguirem que quede més blanca i més tendra. L'aigua d'eixa primera cocció la rebutjarem. Fet açò la tallarem a trossos no gaire grans. En un perol sofregirem ceba tallada molt menudeta, uns gallons d'all tallats a trossets molt xicotius i una miqueta de tomaca ratllada. Afegirem l'úter trossejat, una miqueta d'aigua, una xorradeta de vi blanc, sal, bajoca picada i un polsim de pebre negre. Ho deixarem bollir el temps que calga fins que la matriu estiga tendra.
La mareta és una de les taretes tradicionals d'Alcoi més bones, una de les millors. És un plat propi d'una època en la qual tot s'aprofitava. Actualment vivim en una època de balafiament a on aquestes coses no s'aprecien.
Cal aclarir que la paraula mareta, amb el significat definit, no l'arreplega cap diccionari.
 
Croquetes d'aladroc
Per a elaborar-les es capolen aladrocs i alls tendres i el capolat es barreja amb ous, molla de pa arremullada amb llet, pa ratllat i un pessic de sal, i es pasta fins a aconseguir la textura adequada per a fer les croquetes que, finalment, es passen per farina i es frigen amb oli d'oliva ben calent. Si no disposem d'alls tendres, utilitzarem gallons d'all i un manollet de jolivert.
 
¡Bon profit!

 

 2)

 
Publicat en VILAWEB dimecres 1 de desembre del 2010
 
3)
 
Podeu traduir els texts amb www.internostrum.com
 
 
4)
Com l'any que ve hi haurà eleccions, la llengua torna a ser mercaderia electoral i per això el govern popular, que s'ha dedicat a erosionar-la, menystenint-la i reduint al màxim que ha pogut el seu ús, ara va i diu que obligarà els funcionaris a superar una prova del seu coneixement, quan no fa quatre dies que ha aprovat tot el contrari, o siga eliminar el requisit lingüístic per a accedir a la funció pública. Quina contradicció més solemne! Per l'altra banda, els socialistes, que també aprovaren aquesta llei, fent-se còmplices, ara va i critiquen els populars.
 
Com quedem? Per què, si eliminaren el requisit lingüístic, ara es contradiuen tan estrepitosament, dient que volen que els funcionaris coneguen el valencià? La resposta és senzilla: perquè en realitat no tenen cap interés per la llengua i per això no tenen cap projecte coherent i perquè la llengua sols els interessa com a arma electoral i l'any que ve hi ha eleccions. Si tingueren el més mínim interès i decència, no enganyarien a ningú!
 
I enganyen a molta gent, malgrat que el seu comportament personal els retrata, perquè ni la parlen (són botiflers de família, ja se sap), ni s'esforcen el més mínim en aprendre-la. En això, el senyor Montilla els ha donat una autèntica lliçó i és un exemple que els xarnegos poden perfectament integrar-se, si volen. És evident que un xarnego, que és un immigrat, un senyor que ha vingut de fora, no és el mateix que un botifler, que són els valencians traïdors a la llengua. Són gent de mala fe i la prova són els anys que porten manant, les promeses que han fet i els incompliments de les mateixes i, sobre tot, els retrocessos en l'ús de la llengua, que s'han produït des que ells manen, com demostren les enquestes d'ús.
 
Per altra banda, no és el moment, encara que també tinc ganes, de denunciar els socialistes, que tampoc són exemplars en matèria lingüística; en realitat, són més perillosos que els populars, perquè enganyen més i fent-se la moixa te la claven quan poden. La seua actitud en el tema del requisit lingüístics és una prova. Tampoc és el moment de criticar l'arquebisbe, que, tan clar que diuen que ho tenia quan vingué, s'ha desinflat com un globus. Encara ni ha aprovat els missals en valencià, malgrat que jurà que anava a posar-s'hi a la feina.
 
Per tot plegat, doncs, no és d'estranyar que, encara ara, al cap de trenta anys de democràcia, calguen iniciatives de bona fe i honestes, en defensa de la llengua, d'institucions com Escola Valenciana. Com és natural en aquest país, aquesta organització no rep suport de les institucions valencianes, ni de les polítiques ni de les culturals, i tot el que fan és de bona voluntat i perquè saben organitzar milers d'ensenyants, xiquets i famílies amb el magnífic objectiu de palesar la defensa de la llengua i de lluitar-hi.
 
Com Escola Valenciana tot el que fa, sense ajuts, ho fa de bona fe i a canvi de res, la crida que acaben de fer als partits, perquè no utilitzen la llengua com a arma electoral, és honesta i creïble. Veritablement admirable. Per això contrasta amb la fantasmada que pretén Acció Cultural del País Valencià, de celebrar que està tants anys vivint de la pantomima, traient diners a cabassos de les institucions, que no s'han traduït en res sòlid ni positiu. Jo ja vaig advertir, als sicaris d'Eliseu Climent que vingueren a buscar-me, que anaren amb compte, perquè segons el que digueren en l'apologia que preparaven, jo diria res o em callaria. Vaig tindre a les mans un primer esborrany del que volien publicar, tan farcit d'inexactituds i mentides a posta, que confiava que el revisarien. Ara veurem.
 
Total, que entre uns i altres, la casa per agranar i la llengua retrocedint a passos accelerats. El PP i el PSOE, els partits majoritaris, atacant-la i menystenint-la, i que conste que menystenir la llengua és encara pitjor que atacar-la; en definitiva, no fent res, o poca cosa, per normalitzar el seu ús. L'arquebisbe mut i sense fer res en positiu. Climent fent negoci de la llengua... Així que, davant d'aquest panorama tan desolador, podríem pensar que estem perduts, si no fora perquè ens queda Escola Valenciana, els partits nacionalistes, els sindicats d'ensenyants, les editorials que heroicament aguanten publicant en català, algun esforç periodístic... M'he deixat fora la Universitat a posta, perquè el tema mereix tota una columna en exclusiva, que ja faré; de tota manera puc avançar que allí la cosa va molt malament també...
 
 
 
5)
 
Presentació a Pego de la novel·la Un estiu a l'infern de Sico Fons
 
 
Divendres 10 de desembre del 2010 a les 20.00 hores
 
Casa de la Cultura - Carrer de Sant Doménech, 5 - PEGO
 
Intervindran l'autor i l'escriptora Irene Verdú.
 
 
6)
 
 
LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA PAÍS VALENCIÀ INICIA UNA ENQUESTA PER CONÈIXER L'ÚS DEL VALENCIÀ ALS AJUNTAMENTS DEL PAÍS VALENCIÀ

 

L'enquesta s'adreçarà a ciutadans i ciutadanes de diferents poblacions del País Valencià per conèixer la seua opinió

 

València, 1 de desembre, 2010.- Als darrers mesos el valencià i l'administració han estat un tema amb contínues mostres de posicionaments d'uns i d'altres. L'administració valenciana, amb l'aprovament del decret pel qual regula l'admissió al treball públic valencià, sense comptar el requisit lingüístic. Les entitats, com la Plataforma per la Llengua País Valencià, l'oposició, mostrant públicament el rebuig a aquesta situació i l'exigència que tot treballador i tota treballadora del sistema públic valencià, tingués uns coneixements de la llengua co-oficial al País Valencià. D'altra banda, l'existència a 70 ajuntaments d'Oficines de promoció del valencià; el seu treball, mancances, necessitats,…
 
Quina és l'opinió dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià? Què en pensen de l'ús del català que es fa des dels ajuntaments, des dels funcionaris i funcionàries que treballen en aquests? Quina és la promoció que es fa des dels ajuntaments? Poden adreçar-se a aquests en cas de conflicte per raó d'ús del valencià? Com és l'atenció als nou-vinguts? Hi ha classes de valencià, públiques? Tot això, i molt més, són qüestions que es plantejen al qüestionari.
 
Els objectius són, d'una banda, conèixer de primera mà quina és l'opinió dels ciutadans i ciutadanes del País Valencià al respecte; i d'altra, de diàleg, amb els resultats poder seguir el diàleg, les propostes, que des de la Plataforma per la Llengua País Valencià en fem i seguirem fent els ajuntaments del País Valencià. Perquè el valencià és cosa de tots i totes.
 
 
Més informació:
Plataforma per la Llengua País Valencià
Tel: 695 195 908

 

 

 

Estimat/ estimada amic/amiga:
 
Ens adrecem a tu, des de la Plataforma per la Llengua País Valencià, per demanar-te la teua col.laboració en l'enquesta que estem duent a terme sobre el nivell de normalització lingúística dels diferents ajuntaments del País Valencià.
 
Et demanem que ens ajudes a completar les dades que et fem arribar aci baix, ja siga del municipi on vius o, si es tracta d'un dels grans i creus que ja les tindrem, d'algun altre amb el qual tingues relació, perquè hi has nascut, passes caps de setmana o l'estiu, etc.
 
Et podem garantir que la teua col.laboració en serà molt útil per a les tasques de defensa i promoció de la llengua que duem a teme.
 
 
 
MUNICIPI___________________________________
 
 
PARTIT QUE OSTENTA L'ALCALDIA_____________
 
 
TÉ GABINET DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA?  
 
SI___________
 
NO__________
 
NO HO SE____
 
 
EN CAS DE RESPOSTA AFIRMATIVA, CREUS QUE LA SEUA TASCA ÉS…
 
POSITIVA______
 
NEGATIVA_____
 
PODRIEN ACTUAR MÉS PERÒ LES CONDICIONS AMB LES QUALS TREBALLEN NO SÓN SUFICIENTS________
 
 
 
TÉ TRADUCTOR MUNICIPAL AL VALENCIÀ?      
 
SI______    
 
NO_____
 
NO HO SE_____
 
 
EN QUINA LLENGUA FA ARRIBAR L'AJUNTAMENT LES COMUNICACIONS OFICIALS ALS CIUTADANS?
 
                        EN VALENCIÀ     
 
                        EN CASTELLÀ    
 
                        BILINGÜE            
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
EN QUINA LLENGUA NOTIFIQUEN LES MULTES ELS AGENTS?
 
                        EN VALENCIÀ    
 
                        EN CASTELLÀ    
 
                        BILINGÜE            
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA   
 
 
EN QUINA LLENGUA RESPON LA CENTRALETA MUNICIPAL QUAN TELEFONES?
 
                        EN VALENCIÀ   
 
                        EN CASTELLÀ   
 
                        BILINGÜE           
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
 
ELS FUNCIONARIS MUNICIPALS, QUAN ELS PARLES EN VALENCIÀ, ET RESPONEN
 
                        EN VALENCIÀ    
 
                        EN CASTELLÀ     
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
LES RETOLACIONS DELS CARRERS ESTAN:
 
                        EN VALENCIÀ    
 
                        EN CASTELLÀ    
 
                        BILINGÜES          
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
LES RETOLACIONS DE LES OFICINES MUNICIPALS ESTAN
 
                        EN VALENCIÀ    
 
                        EN CASTELLÀ    
 
                        BILINGÜES          
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
SI HI HA ALGUNA MENA DE BUTLLETÍ MUNICIPAL, AQUEST ESTÀ
 
                        EN VALENCIÀ     
 
                        EN CASTELLÀ     
 
                        BILINGÜES TOTS ELS ARTICLES     
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
 
L'ALCALDE, QUAN PARLA PÚBLICAMENT, EN ACTES, RODES DE PREMSA, ETC. PARLA
 
                        EN VALENCIÀ   
 
                        EN CASTELLÀ   
       
DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
 
EN QUINA LLENGUA PARLEN ELS REGIDORS EN ELS PLENARIS DE L'AJUNTAMENT?
 
                        EN VALENCIÀ    
 
                        EN CASTELLÀ    
 
                        DE VEGADES EN UNA, DE VEGADES EN L'ALTRA    
 
 
DES DE L'AJUNTAMENT S'HI ORGANITZEN CLASSES DE VALENCIÀ?
 
SI___________
 
NO__________
 
NO HO SE____
 
 
HAS TINGUT ALGUN CONFLICTE AMB L'ADMINISTRACIÓ PEL FET D'EXPRESSAR-TE EN VALENCIÀ?
 
SI__________
 
NO_________
 
 
SI LA RESPOSTA ÉS AFIRMATIVA, ON T'HAS ADREÇAT EN AQUEST CAS?
 
A L'AJUNTAMENT__________
 
ENTITATS_________________
 
D'ALTRES_________________
 
 
 
S'HA RESOLT?
 
SI___________
 
NO__________
 
 
QUINA VALORACIÓ, EN GENERAL, FAS DE L'ÚS DEL VALENCIÀ A L'ADMINISTRACIÓ LOCAL DEL PAÍS VALENCIÀ?
 
 
POSITIVA, HE VIST UN PROGRÉS EN EL SEU ÚS_________
 
NEGATIVA, NI ES PROGRESSA NI ES FA PROMOCIÓ DEL VALENCIÀ_________
 
 
D'1 AL 10 COM QUALIFICARIES L'ÚS DEL VALENCIÀ A LA TEUA POBLACIÓ:
 
RETOLACIÓ COMERÇOS I RESTAURACIÓ________
 
RETOLACIÓ SUPERMERCATS I BANCA__________
 
RETOLACIÓ CARRERS I ESPAIS PÚBLICS________
 
ÚS DEL VALENCIÀ PER TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ADMINISTRACIÓ_______
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com