Les cometes s’usen per parelles, unes per a obrir i unes altres per a tancar (com els parèntesis, els guions i els claudàtors), i no hi va espai blanc entre elles i el text que tanquen. Vegeu també la p. 83. Tenen dues funcions bà­siques:

a) Encloure, d’una manera literal, una transcripció textual, una expressió o una citació.

b) Connotar el mot o expressió que tanquen, és a dir, fer adquirir un significat e­s­­­pe­cial o un segon sentit a la part tancada.

Tipus de cometes

En català existeixen tres tipus de cometes:

— («...») Cometes baixes, llatines, franceses, angulars o guillemets. Són les tra­di­cionals en la nostra tipo­grafia i, per tant, les que generalment farem servir en els nostres llibres o revistes.

— (“...”) Cometes altes, angleses o saxones. Són dues parelles de comes volades amb la primera parella capgirada. S’empren en substitució de les cometes baixes quan aquestes no es poden usar per raons d’incompatibilitat.

— (‘...’) Cometes simples.

En cas de cometes dins altres cometes, la gradació segueix l’ordre següent:

«...   “...   ‘...’   ...”   ...». Ex.:

•    Tot seguit va dir: «Considero important que es tracti amb més profunditat l’apartat “Els ‘telecos’ i les empreses”, per poder arribar a enriquir les con­clusions.»

a) Ús de les cometes quan enclouen (n’hi ha més exs. en les pp. 69 i 70)

— Indiquen transcripcions o citacions literals, les quals poden ser directes o indirectes.

Vegem algun exemple de citacions directes:

•    ... i l’interrogat respongué: «Vaig dir-me: “Si no el mato jo em matarà ell.”»

•    «Actualment, el progrés tecnològic i científic», afirmà J. Weber, «és constant, imparable.»

•    «Actualment, el progrés tecnològic i científic –afirmà J. Weber– és constant, im­parable.»

•    No comprenia l’acusació que li feia («Què és això que m’has fet?»).

•    En el paradís l’home gaudia de tota mena de fruits (Gn 2,9: «Senyor Déu va fer néixer de la terra tota mena d’arbres, atractius a la vista i amb bons fruits per a menjar»).

Vegem algun exemple de citacions indirectes:

•    En el segon llibre Antoni Canals tracta de la «contemplació dels órdens del cel e de la glòria del paradís».

•    El professor eficaç «és una persona que sap fer ús [...] del seu talent».

En transcripcions o citacions literals de més d’un paràgraf s’usen les d’o­ber­tura només en el primer paràgraf, i les de tancament, a l’inici de cadascun dels se­­­­­güents i a l’acabament del darrer. Llavors s’anomenen cometes de seguiment:

•    «Considerem que les propostes [...]

     »Recomanem d’establir mecanismes [...]

     »I suggerim que les persones interessades han de poder [...]»

Funcions de les citacions indirectes:

— Assenyalen lemes, eslògans i campanyes (i, com en els títols, no hi ha d’anar punt a dins). Exs.:

•    La nostra divisa és «Català a l’atac» / Plataforma «Aturem la guerra»

— Indiquen capítols o parts d’una obra. Ex.:

•    El llibre XII de Lo crestià incorpora el capítol «Regiment de la cosa pública».

— Serveixen per a indicar títols de capítols, articles, poemes, cançons... que for­men part d’un llibre, una revista, un diari, un àlbum... També per als títols de les ex­­­po­sicions quan el mot exposició no forma part del nom propi. Exs.:

•    «Com apostrofem», dins Escola Catalana, núm. 239.

•    El millor poema del llibre Engrunes és «Al vespre».

•    S’inaugura a Lleida l’exposició «Ramon Llull i l’encontre de les cultures».

— Indiquen col·leccions editorials. Exs.:

•    El Termcat ha publicat la col·lecció «Criteris Lingüístics per a la Terminologia».

•    Aquest llibre que demaneu el trobareu dins la col·lecció «Els Nostres Clàssics», de l’editorial Bar­cino.

— Indiquen: conferències, discursos, parlaments, ponències, col·loquis, de­bats, tau­­­les rodones, exposicions i mostres. Exs.:

•    La conferència inaugural, «La meva trajectòria d’escriptor», de Joan Triadú.

•    «La tradició administrativa avui» és una ponència de les Jornades sobre Tèc­ni­ques i Mètodes d’Estudi del Llenguatge Administratiu.

Advertiments

Les citacions literals han de respectar al màxim el text original. Si en aquest s’hi fa una omissió, l’assenyalarem escrivint-hi tres punts tancats amb claudàtors, així [...]. Si hi afegim alguna cosa, també la tancarem entre claudàtors, com, per exemple: Va dir que [la vida] mereixia tot el respecte.

Tanmateix, són permeses (però avisant-ho) modificacions ortogràfiques: correcció d’errors d’im­­premta, ortografia modernitzada o normativitzada. Ara bé, si en comptes de retocar el text volem posar de manifest els errors, aleshores escriurem, entre clau­dàtors, en cursiva l’expressió sic, així [sic] o bé el signe [!], que expressa iro­nia. Ex.: Segons ell, cal atendre’s [sic] a les circumstàncies.

Les citacions literals no haurien de sobrepassar mai la llargària de deu ratlles i han de dur una crida que emmeni a la bibliogafia corresponent a fi que el lector la pugui anar a consultar fàcilment.

Sempre que una citació superi les tres ratlles o bé el seu contingut es consideri im­por­tant, la posarem com a bloc separat, amb marges entrats i caràcters de di­men­sió menor. Naturalment, aleshores les cometes s’ometen:

    
Perdona mi, si follament te parle:

     de passió parteixen mes paraules.

     Jo sent paor d’infern, al qual faç via:

     girar la vull e no hi disponc mos passos...  (Ausiàs Marc)

b) Ús de les cometes quan connoten

— S’usen per a assenyalar les paraules que apareixen amb un sentit distint de l’ha­­bitual, amb un matís d’ironia o èmfasi. Exs.:

•    L’entrenador ha estat destituït per «incapacitat».

•    Són solucions que els nostres «magnànims» opressors fan viables.

•    L’«encertadíssima» decisió de l’Ajuntament.

•    La malaltia de les «vaques boges».

•    L’absència del «meu» metge.

•    Aquest cap de setmana m’han «netejat» el pis.

•    Fan activitats per a joves «enganxats».

•    El «full de ruta».

•    La «guerra santa».

•    La «guerra del xampany».

•    L’«eix del mal».

•    El «triangle de la mort».

I encara:

— Atenuen el significat d’un mot.

— Expressen renúncia a reconèixer com a nostra una expressió.

— Marquen barbarismes.

— Indiquen vulgarismes, rusticismes, etc.

— S’usen per a fer pseudo-citacions o citacions sense atribució específica i que es po­den considerar termes específics. Ex.:

•    En la crítica actual es parla molt de «teatre comercial».

Les cometes simples

Les cometes simples o senzilles (‘ ’) tenen una funció especialitzada, a saber:

a) Indiquen, expliquen, el significat d’una paraula o una frase, és a dir, deli­miten la definició d’un mot precedent. Exs.:

•    El mot mesa significa ‘conjunt de persones que dirigeixen una assemblea’.

•    El mot sorrofoll ‘soroll’ no és pas en tots els diccionaris.

•    La filosofia, literalment ‘amor a la saviesa’, és la ciència que...

•    En aquest vocabulari hi apareixen els mots següents: cardigassa ‘planta de la fa­mí­lia de les compostes: Cirsium ferox’ (Diccionari català-valencià-balear), cos­si­golles ‘pes­sigolles’ [...]

b) Tradueixen el títol d’una obra (encara no traduïda al català [vegeu p. 54]):

•    Konflikt und Handlungskontrolle [‘Conflicte i control de l’acció’].

c) Emmarquen glosses o traduccions d’un mot o d’una frase. Exs.:

•    Una bajoca és, en català occidental, el que en català oriental es coneix com a ‘mon­geta tendra’.

•    Les famílies s’agrupen mitjançant grans unitats de parentiu, les qab’il (‘tribus’), que se situen en un pla o en un altre d’un estricte sistema d’estrats.

d) També hi podem recórrer, com mostrem en l’exemple, per a indicar els títols d’obres inse­rits en un títol (una alternativa, no del tot aconsellable, seria escriure’ls en rodona). Ex.:

•    Edició crítica i estudi de la ‘Doctrina Pueril’ de Ramon Llull, tesi doctoral de Jo­an Santanach.

e) Marquen paraules que haurien d’anar en cursiva en un títol que ja va en cur­siva (una alternativa, no del tot aconsellable, seria escriure-les en rodona). Ex.:

•    Cultura material i economia a través dels inventaris ‘post mortem’, de Xavier Lencina. u