InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 387 (dimecres 10/11/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Política, politologia i politòleg
 
2) Lliris Picó - Ja no em sona a xinés...
 
3) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (18 d'octubre del 2010)
 
 
 
6) Curs de Postgrau: Expert Universitari en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària, 3a edició
 
7) Josep Murgades - Sense Joan Solà
 
8) Semiari «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre»
 
 
 
1)
 
Publicat en EL PUNT dilluns 25 d'octubre del 2010
 

Política, politologia i politòleg

 

Eugeni S. Reig

 

¿Què significa la paraula política? Segons el DIEC «ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors». La definició és molt adequada a la seua etimologia, ja que política deriva de la paraula grega πόλις (pronunciada 'polis') que significa 'ciutat' i també 'estat'. Però durant l’edat mitjana la política era l’art de comportar-se de manera educada, polida, cortesa, delicada, gentil. Joan Coromines en el seu DECat (VI, 646b43) escriu: «Res d’estrany, doncs, que sobretot a Val. i Mall. s’anomeni políticgermà polític, pare polític– com en cast., el parent per afinitat, el qual tractem amb més miraments formularis [...]» Eixe significat medieval de la paraula política ha arribat ben viu fins al segle xx, però actualment, per desgràcia, em fa l’efecte que s’ha perdut per complet. Política, avui en dia, significa només 'art de governar' i alguns li donen un cert sentit pejoratiu. Ja sabeu l’acudit que diu: “veges tu si és roín la política que a la sogra li diuen mare política”.

I les paraules politologia i politòleg ¿què signifiquen? Si les cerquem en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’únic diccionari normatiu de la nostra llengua –per ara–, no les trobem, ni en la primera edició ni en la segona. Tampoc les trobem en el Diccionari Català-Valencià-Balear ni en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. Si les cerquem en el Gran diccionari de la llengua catalana de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1a edició, Barcelona 1998) sí que les trobem. Les definicions són, respectivament: «ciència que té per objecte la política» i «persona versada en politologia». En català tenim més de cent paraules acabades en –ologia, totes elles denominacions de ciències o de disciplines que estudien qüestions determinades. Però de la mateixa manera que de música fem musicologia, de bacteri, bacteriologia o de lèxic, lexicologia, de política hem de fer politicologia. El DIEC recull politicologia i politicòleg que definix, respectivament, com «ciència que estudia la política o les relacions de poder de la societat» i «persona versada en politicologia», però no arreplega politologia ni politòleg. El GDLC també arreplega  politicologia i politicòleg, però com a formes secundàries, ja que remeten a politologia i politòleg. Cal aclarir que en les tres edicions del Diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia (1982, 1988 i 1993) –quan encara no duia el títol de Gran– trobem únicament i exclusivament politicologia i politicòleg. Tant el Termcat com el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua arrepleguen politicologia però no politologia, en canvi arrepleguen politicòleg i politòleg, cosa que trobe incongruent. Serà molt interessant saber què farà el futur Diccionari normatiu del valencià de l’AVL.

El pas de politicologia a politologia es produïx pel fenomen fonètic anomenat haplologia que podríem definir com l’eliminació de determinats fonemes en una paraula que fan que aquesta esdevinga més curta. Açò passa, normalment, quan apareixen consecutivament dos sons idèntics o molt semblants, com passa en la paraula tragicocòmic que, per aquest procés, passa a tragicòmic. Cal aclarir que la immensa majoria d’haplologies es consideren formes deturpades i, per tant, completament inadmissibles en un registre formal. De tota manera, hi han algunes haplologies que han estat admeses com a normatives i, fins i tot, en alguns casos, com és el de la paraula tragicòmic que he posat d’exemple, són l’única forma normativa. La veritat és que, des del meu punt de vista, politologia és una variant formal francament mal formada. Pense que hauria de considerar-se una forma deturpada, un vulgarisme, i no s’hauria d’admetre en la llengua culta, ja que dir politologia en lloc de politicologia és, més o menys, com dir filogia en lloc de filologia. La paraula politologia, per ara, no és normativa i jo, personalment, considere que no hauria de ser-ho mai. Però la cosa és, francament, molt complexa. En primer lloc, els professionals que han cursat estudis de ciències polítiques l’usen habitualment. En segon lloc, en les llengües del nostre entorn (castellà, francés, italià), hi ha la mateixa haplologia. La pressió és forta. Veurem quina de les dues formes triomfa.

Si el lector em permet unes gotes d’humor –sense intenció de molestar ni ofendre els llicenciats en ciències polítiques ni cap altra persona– diré que, en bona lògica, politologia només pot significar «ciència que estudia els polits», és a dir, les aus de l’espècie Meleagridis gallopavo. Com que aquest animal, en la nostra llengua, a més de polit, també rep les denominacions de titot, indià (o andià), i gall dindi, la politologia hauria de tindre els sinònims titologia, indiologia (o andiologia) i galldindiologia.

 
2)
 
Publicat en EL PUNT dissabte 23 d'octubre del 2010
 

Lliris Picó i Carbonell

 
Els que em coneixeu bé sabeu que l'únic dogma en què he cregut mitjanament al llarg d'aquests anys és la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. Des que tinc consciència d'identitat he aspirat a assolir la normalitat que té qualsevol ciutadà de bé... Vaja, vull dir qualsevol ciutadà com jo, que paga impostos, va a votar, participa en les associacions de pares i mares etc.
 
Deu fer ja uns vint anys que maltracte la meua paciència i la meua bona voluntat maldant per ser com els altres. Com els altres que només parlen una llengua. Com aquells que parlen l'altra llengua, la que no és la meua.
 
Sempre he confiat que si algun dia s'arribara a aplicar com toca la LUEV arribaríem a l'anhelada igualtat; tots seríem ciutadans normals. Tanmateix, aquests dies tinc la sensació que el meu acte de fe comença a fallar. Veig que només fem que anormalitats: llegesc al periòdic “El Consell repartirà 5.000 guías de conversación chino-valenciano a través de las oficinas Tourist Info para promocionar este idioma entre los 14.250 orientales que viven en la Comunitat”. He de felicitar els autors de la guia, la realització de la qual deu haver costat un esforç titànic i felicite també i els ideòlegs i promotors de la iniciativa, perquè està clar que en un món que tendeix a la globalització està molt bé que 14.250 orientals sàpiguen que a la Comunitat es parla una altra llengua que no és l'espanyol. Respectar els nostres signes d'identitat és una bona manera de muntar al carro de la mundialització amb la cara ben alta i en condicions d'igualtat amb les majories.
 
Tanmateix no puc deixar de plantejar-me un parell de qüestions: els immigrants orientals que ja viuen a la Comunitat van a la Tourist Info? No ho sé, jo sempre he tingut la idea que la cultura oriental, almenys els nostres veïns de barri, se centra més en el treball que en el lleure...
 
D'altra banda, com volem fer que els nostres veïns xinesos es creguen les guies de conversa si nosaltres, almenys els pacients habitants del Sud, a penes podem sobreviure parlant valencià? I, sobretot, com volem que creguen que parlar valencià és profitós per a res si posem la televisió i, per exemple, als Serveis Territorials moltes les les notícies (sobretot les d'Alacant) es fan directament en castellà? Per cert, això em recorda que quan feia classe de llengua a centre de producció de Canal 9 d'Alacant a penes tenia un parell d'alumnes que foren competents des del punt de vista lingüístic i, a més a més, em consta que per a treballar en aquest ens no cal acreditar cap tipus de coneixement lingüístic...
 
M'heu de creure si us dic que vull tindre una visió global de la normalització lingüística, però no puc deixar de pensar que no podem construir-se edificis de qualitat sobre fonaments plens d'escletxes: mentre queden mestres per reciclar i adquirir una bona competència lingüística, mentre hi haja zeladors, metges i infermers als centres de salut i als hospitals que no poden entendre ni atendre els pacients en valencià, mentre continue resultant-nos incòmode intervindre en la nostra llengua en una reunió de veïns perquè la majoria no parla com nosaltres, mentre no hi haja premsa en valencià en el nostre quiosc habitual, mentre continuem sense tindre un servei o un gabinet de promoció del valencià en molts dels nostres ajuntaments, mentre no tinguem tot el que tenen els que parlen l'altra llengua, de què ens serveixen les 5000 guies de conversa valencià-xinés?
 
 
3)
 
 
Català a la terrasseta
(18 d'octubre del 2010)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 21, dilluns 178d'octubre del 2010

Planells i altells

Llegeixo en un full de promoció de pisos: “Falta el planell de l'altell”. Tot i sonar ben catalans (hi ha centenars de paraules acabades en -ell), ni el planell ni l'altell són el que semblen. Quan de petit anava d'excursió, duia sempre brúixola i planell. El planell em semblava tan nostrat com els ganyips, aquella barreja de fruita seca tan essencial quan encara no existien les barretes energètiques. De gran, vaig descobrir desolat que el planell era un petit altiplà; una meseta d'estar per casa, vaja. N'havíem de dir pla o plànol. No és estrany que planell es confongués amb plànol. I és que tant el sufix -ell com el sufix -ol volen dir mena de: el taulell és una mena de taula; el cubell, una mena de cub; el llençol, una mena de llenç; i el pujol, un puig baixet. Però el lector llest no bada i em diu: “Si plànol fos pla més -ol, n'hauríem de dir planol”. I té, com sempre, raó. L'origen de plànol és una ultracorrecció: la gent deia plano i, per dissimular, hi afegia una l descastellanitzadora. Passa una cosa semblant amb l'altell, que ve a ser la descastellanització d'altillo. Però això el DIEC no l'admet, i ens diu que vol dir “petita altura en un terreny”. Un significat que avui dia ben pocs deuen fer servir. En canvi, en l'altre, se'ns ha fet imprescindible. El DIEC vol que en diguem entresolat, antosta o sostremort, però l'ÉsAdir ja ens hi permet desar coses. I és que, si no, no sé pas on ficaríem els trastos.
 
4)

L'Ajuntament de València té un reglament que avala la preferència del català

El document va ser aprovat amb el vistiplau del PP de Barberá el 1996 i ratificat el 2005

Fixa la prevalença de la llengua pròpia, però s'incompleix

El mateix PP que a Barcelona ha aconseguit que el TSJC suspengui cautelarment el reglament d'ús del català a l'Ajuntament, sí que va donar, en canvi, el vistiplau a un document normatiu similar a l'Ajuntament de València. Aquest text, avalat pel partit de l'alcaldessa Rita Barberá el 1996 —i en vigor des de 2005— estableix, entre altres qüestions, que “tots els acords que adopte l'Ajuntament es redactaran preferentment en valencià [la denominació oficial del català]”.

El reglament municipal sobre l'ús i la normalització del Valencià indica en el seu primer article que el propòsit n'és “establir el valencià com a llengua usual de l'Ajuntament”. Més endavant, el document recorda que “el valencià és la llengua pròpia del municipi de València”.

Pel que fa a la relació amb els ciutadans, el text assenyala que les notificacions “es faran en valencià sempre que l'interessat no haja indicat expressament la utilització del castellà”. Respecte als funcionaris, es proclama que “tot el personal de l'Ajuntament procurarà usar preferentment el valencià en les seues relacions de treball”.

Unanimitat

El reglament lingüístic va ser promogut pel PSPV-PSOE des de l'oposició i aprovat per unanimitat de tots els grups municipals, tant pel PP, que ja governava amb majoria absoluta en el moment de la votació, com per Unió Valenciana, soci de Rita Barberá en la primera legislatura (1991-1996) i defensor de la secessió del valencià respecte del català.

Però l'acord no va entrar en vigor fins el 2005, quan va ser publicat en el Butlletí Oficial de la Província. Segons Juan Soto, regidor del PSPV-PSOE al consistori, “el PP ho va amagar al calaix perquè es va adonar que havia arribat massa lluny en atorgar-li un ús preferencial al valencià”.

El mateix Soto va lluitar perquè el document fos definitivament publicat, cosa que va aconseguir l'any 2005 després d'amenaçar fins i tot amb la via judicial el govern de Barberá. “Un reglament aprovat no pot paralitzar-se en cap cas, només és pot fer amb un de nou que derogue el primer, però el PP no s'hi va atrevir. Al remat hi va transigir, cosa que em va sorprendre gratament”, va subratllar ahir Soto. Amb tot, el document és pràcticament paper mullat. El predomini del castellà en les comunicacions del consistori és aclaparador. Segons Soto, el reglament es compleix gairebé únicament en la retolació dels carrers, “i no de manera general”.

 
5)
 
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte 30 d'octubre del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

Font de Mora rebaja por segundo año consecutivo un 15% las subvenciones destinadas a fomentar la lengua autóctona mientras dobla las ayudas al chino

 
Los presupuesto de la Generalitat de 2011 vuelven a aplicar la tijera a la partida de Promoción y Uso del Valenciano de la Conselleria de Educación, que el próximo año será de 5.231.990 euros, casi un millón menos, 923.716 euros para ser exactos, que en el pasado ejercicio.
Este "tijeretazo" al valenciano roza los dos millones en los últimos años, ya que a la nueva rebaja hay que añadir 1.065.000 euros de reducción que sufrió esta partida en el presupuesto de 2010. En dos años las ayudas del departamento que dirige el conseller Alejandro Font de Mora al fomento de nuestra lengua propia se han visto disminuidas en más de un tercio.
Desde la Federación de Enseñanza del sindicato CC OO criticaron ayer la "atonía" de la conselleria en materia de promoción de la lengua propia de los valencianos, al señalar que al "recorte presupuestario del 15,01% en el apoyo al valenciano previsto para 2011 se ha de sumar a la disminución del año pasado, que fue del 15,21%".
Mientras el gasto del Consell en Educación cae de forma global un 3,6%, las ayudas al valenciano lo hacen cuatro veces más. Contrasta con este ambiente de recortes que la Conselleria de Educación duplique las ayudas a la asociación Hanban, que pasan de 30.000 a 60.000 euros, "para financiar su actividad en el programa de apoyo al aprendizaje del chino".

Golpe a las asociaciones
El recorte de las subvenciones a las asociaciones ciudadanas para el fomento de la lengua autóctona aún es mayor, ya que esta partida se ha rebajado casi una tercera parte en comparación con el año pasado. En 2011 recibirán 278.460 euros, 119.340 menos que en 2010. Este descenso del 30% se acumula a la caída del 35% que sufrió esta línea de ayudas el año pasado. Hay que destacar que algunos de los colectivos susceptibles de beneficiarse de estas ayudas, como es el caso de Escola Valenciana, se muestran muy críticas con la política lingüística de Font de Mora.
El resto de líneas importantes del programa de Promoción y Uso del Valenciano también sufren retrocesos importantes: Las universidades, sindicatos, asociaciones profesionales y otras entidades recibirán un 26% menos, mientras que el recorte para municipios, empresas y comercios será del 30%. Aquí también hay que tener en cuenta los recortes del 26% y del 35%, respectivamente, de 2010.
Curiosamente, la única línea que se mantiene intacta con respecto al presupuesto del año pasado son los 71.700 euros de ayudas a las comisiones de fiestas para la edición de libros o programas de fiestas en valenciano, muchos de los cuales no respetan las normas ortográficas que se imparten en los colegios e institutos.
Una partida que desaparece son los 117,20 euros que se presupuestaron en 2010 para que la Ciudad de las Artes y las Ciencias editara materiales audiovisuales en valenciano.

CC OO acusa al Consell de "ocultar el gasto real" que supone la enseñanza concertada

"El Gobierno valenciano del PP, con una actitud vergonzante, oculta el gasto real que supone la enseñanza concertada" para las arcas públicas, destacó ayer Luis García Trapiello, de la Federación de Enseñanza de CC OO. "Las cantidades presupuestadas para 2011 para la privada concertada, tanto en Primaria como en Secundaria, son las mismas de 2008, y ya en el aquel año las cantidades presupuestadas eran muy inferiores a las que después se gastaron", destaca. Según este portavoz, "esto no puede ser real, cuando hay más unidades concertadas y más profesorado de privada concertada ahora que hace dos años". En los presupuestos de 2011 se destinan 301,7 millones para los conciertos educativos en Infantil, Primaria y Educación Especial, además de otros 903.110 euros para el alumnado de seminarios menores. A esto hay que añadir más de 40 millones para los conciertos de FP y otros 22,7 para Bachillerato. En total, unos 365 millones, lo mismo que 2008, 2009 y 2010. Según Trapiello "faltan unos 135 millones, eso sin contar los 15 millones que debe a los profesores de la concertada en concepto de atrasos". Ayer mismo, CC OO registró en consellería un millar de reclamaciones de docentes de la concertada sobre los atrasos de 2008 que se les adeudan en concepto de homologación.
 
6)
 
Curs de Postgrau: Expert Universitari en Teoria i Pràctica de la Traducció Literària, 3a edició

Les novetats de l'edició d'enguany són:

1. Dues conferències a la Fundació Sa Nostra (19.30h), obertes al públic, el 8 de novembre de 2010 (Miguel Temprano García: «Lost in Translation. Els laberints de la traducció») i el 15 de febrer de 2011 (Gabriel de la S.T. Sampol: «La traducció de textos literaris problemàtics»).

2. Dos professors d’universitats estrangeres: els catedràtics Lieve Behils (Universitat de Lessius, Anvers), amb l'assignatura de Literatura Comparada i Traducció, i Jordi Larios ( Universitat Queen Mary,
Londres), en el Taller de Traducció (Anglès).

Podeu trobar tota la informació als webs:
 
7)
 
Publicat a

Sense Joan Solà

Josep Murgades

 
Res no viu altrament que combatut. (Josep Carner)
 
No hi ha prou espai en un titular per encapçalar una –per desgràcia– nova necrològica amb el recurs de Mort de seguit del substantiu més escaient. Perquè, quantes coses no era Joan Solà? Lingüista, gramàtic, filòleg, ortotipògraf, docent, historiador de la llengua, sociolingüista... i, a més, persona afable i cordial, accessible, bon jan (això últim, de vegades, potser massa).
 
I ara ja no hi és, quan més falta ens feia per tantes i tantes activitats, professionals com lúdiques. Fins al darrer moment, però, la seva ha estat una vida fructífera, constructiva, esperonadora, tot al llarg d'una trajectòria sistemàtica i perseverant, que aquests últims anys havia començat a gaudir merescudament de reconeixença pública, institucional fins i tot.
 
Una biografia altrament la seva que, com tantes altres en aquest sempre baquetejat país, no s'explicaria sense els combats que va haver de lliurar, sovint més per obligació que no pas per devoció. Contra un règim asfixiant que, conseqüent amb aquella veritat secular de nunca fue el castellano lengua de imposición, maldava per anorrear tot vestigi diferencial de la nació catalana, començant, és clar, per la llengua. També contra tot d'inèrcies i de defeccions endògenes, tant o més letals que les incessants agressions exògenes. I, encara, contra els puretes que pretenen que la ciència ha d'estar renyida amb la passió.
 
L'absència de Solà deixa el país orfe de la seva persona i de la seva dedicació, però el seu llegat és saó de nous professionals i exemple de ciutadans; de tothom, en definitiva, disposat a assumir el repte que no viurem com a identitat plena si no és en lluita contra la ignorància i contra l'assimilisme. Contra la colonització i la barbàrie.
 
 
8)
 
Semiari «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre»
 
La Societat Catalana de Terminologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, anuncia el V Seminari de Terminologia, «L’establiment de paraules clau i la redacció d’índexs de llibre», que tindrà lloc el dijous 25 de novembre a la Reial Acadèmia de Medicina (carrer del Carme, 47 - Barcelona).

Trobareu tota la informació necessària i la butlleta d’inscripció al web de la SCATERM:

http://scaterm.iec.cat
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com