InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 372 (dijous 14/10/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
1) Xarrades amb dones
escriptores
4) Nous termes per al
català
5) Sessió de presentació dels
continguts de La definició terminològica
6) Notícies de
Valencianisme.com
7) Es publica un vocabulari visual
sobre terminologia aeroportuària
1)
Xarrades amb dones
escriptores
El 15 d'octubre del 2010, a les 20.00h, a la biblioteca de Manuel,
CATALINA PALLÀS i MARA CEBRIÁN parlaran sobre EL COMPROMÍS PER L'EDUCACIÓ EN
NOUS VALORS
PRESENTARÀ L'ACTE INMACULADA SANJUAN
Es presentarà el llibre “L'ALBA JUGA” (Onada edicions, 2010)
de Catalina Pallàs
Alba és una xiqueta de 5 anys a qui li agrada jugar,
aprendre, somiar, riure i gaudir de la vida amb els seus amics i la seua
família. Les seues mares la cuiden i la guien perquè aconseguisca els seus
somnis.
Katy Pallàs (Manuel, 1965). Llicenciada en Filologia Anglesa
i professora de Secundària amb una àmplia trajectòria docent. Mare lesbiana d'un
xiquet de tres anys, aquesta és la seua primera incursió en el món literari.
Moguda per l'amor al seu fill, decideix explotar el seu vessant creatiu i
proporcionar als futurs lectors d'aquestes contalles un referent de visibilitat
i inclusió de la diversitat.
Mara Cebrián (València, 1960). Llicenciada en Belles Arts i
professora de Secundària. Des de 1993 compatibilitza la docència amb nombroses
exposicions individuals tant en institucions públiques com en privades. Pintora,
implicada en l'educació artística, és comissària d'exposicions d'art infantil i
jove. Aquesta incursió en el món de la il·lustració li obri un nou camí creatiu
on les paraules i els colors van de bracet.
NOTA INFORMATIVA: Aquestes contalles estan adreçades per
utilitzar-ne en les aules d'infantil. El dia de la presentació es podran comprar
contes que portaran adjunt l'exploració didàctica que suggereixen les
autores.
-----------------
El 22 d'octubre del 2010 a les 20.00 h, a la biblioteca de Manuel,
ENCARNA SANT-CELONI i VERGER parlarà sobre EL COMPROMÍS PER LA
LLENGUA.
PRESENTARÀ L'ACTE L'ESCRIPTOR JOSEP
LOZANO
CARMEN MOSCARDÓ ENS INTERPRETARÀ UNES CANÇONS DE
BRESSOL
Es presentarà el llibre “AL COR, LA
QUIMERETA” (Tabarca, 2ª ed. 2009), d'Encarna Sant-Celoni
“Al cor, la quimereta”
és un llibre fruit d'emocions contingudes, i també de l'amor i del compromís. De
l'amor envers la mare, malaguanyada, i del compromís envers una llengua, una
cultura i una història, en majúscules, sense les quals aquest xicotet gran país
que habitem i que ens corprén no seria com és. Cadascuna de les seqüències de la
novel·la –plena a vessar de locucions i frases fetes– tenen com a colofó una
cobla que les resumeix i que palesa el gust de l'autora per les tradicions i pel
saber popular valencians.
Encarna Sant-Celoni i Verger (1959), oriünda
de Tavernes de la Valldigna, la Safor, i veïna d'Alboraia, l'Horta, treballa de
traductora-correctora a la Generalitat Valenciana des de 1992. D'obra pròpia,
fins ara ha publicat dues novel·les, dos reculls de contes, algunes narracions
soltes i quatre llibres de poesia; ha cotraduït obra de dues poetes daneses
(Anne Marie Dinesen i Tove Ditlevsen), ha versionat el poema èpic finlandés, la
Kalevala d'Elias Lönnrot, ha participat en nombrosos homenatges i llibres
col·lectius de poesia, i és autora de l'antologia Eròtiques i
despentinades.
Pel que fa a la prosa, ha guanyat diversos guardons del País
Valencià; entre d'altres el Ciutat de Cullera, amb Dotze contes i una nota
necrològica; el Joanot Martorell, amb Siamangorina, o el Vila de Puçol, amb
Guarda't dels jocs del destí, i va quedar finalista del Ciutat de Torrent, amb
Al cor, la quimereta. A més a més, és coautora de dos llibres de llengua i ha
rebut una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes per a la traducció
d'Els mil i un quarts d'hora, de T. S. Gueullette.
2)
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts
22 de setembre del 2010
Sal·lus Herrero i
Gomar
Tinc una amiga de vint-i-dos anys, de la ciutat de València, que va
estudiar l´ESO al col·legi dels Dominics del carrer Isabel la Catòlica de
València; només quan es matriculà per a fer filologia francesa, se n´assabentà
que el valencià i el català era la mateixa llengua. No és cert que no saber res
de la unitat de la llengua li fera parlar el valencià, perquè s´indentificara
sense cap prejudici catalanofòbic; al contrari, potser el fet de comprovar que
en el seu àmbit social el valencià era perfectament prescindible, estava en risc
d´extinció, no se´l feia servir sinó per a la classe en valencià o les falles,
etc. no s´havia animat a parlar-lo ni li interessava massa; ara, després de
llegir alguns llibres en català, després de saber que el valencià és una variant
del català i es parla també a les Illes, a Catalunya, a la Franja de Ponent, al
Roselló, a Andorra i a l´Alguer (un total de 10 milions d´habitants), i que
saber català li serveix per aprendre millor el francés i dominar més la família
de les llengües romàniques, està més disposada a aprendre´l i comença a trencar
el gel, a dir algunes frases i llençar-se a parlar-lo...
El que em
pregunte i li preguntava perplex era, ¿com és posible finalitzar l´ESO i el
batxillerat i no saber que el valencià és una variant del català? Que s´estudia
sobre l´origen del valencià? Com s´explica la genealogía del diasistema
valencià? No ho entenc; potser hi ha professorat de valencià que, als col·legis
privats i alguns públics, decideix no explicar res sobre l´arribada del valencià
a València amb Jaume I el Conqueridor, la replobació lleidetana de València, les
dues variants del català occidental (lleidetà, valencià) i el català oriental
(barcelonés, gironés, mallorquí
); sense aquestes coses bàsiques, mínimes
referències geogràfiques del domini lingüistic de parla catalana, no es pot
saber res o molt poc.
Ara va que el nóvio de la meua amiga, -que és
economista i no filòleg-, li diu que segons un "historiador" (no conec el nom ni
sé si existeix i segurament ell tampoc) el valencià va arribar a Valèncià des de
l´Alguer, segurament en vaixell; aquesta és una nova teoría secessionista que
com diu el meu amic Toni Defez en el llibre sobre "Teoria del nacionalisme i
filosofia" el blaverisme és un virus mutant que va dient "arguments" des de la
més plena irracionalitat sense cap consistència ni atendre´s als fets, ni els
document històrics, ni a les teories lingüístiques
és una pta propaganta
prepolítica anticatalanista que s´inventa la realitat des del no res com la
Creació de Déu o del Gran Designe que és aniquilar el valencià fins a tornar-lo
una variant de castellà mal parlat; ella té un embolic molt fort entre el que no
li han informat els professors de valencià, entre el que li diu el seu nóvio i
el que li dic jo, no sap a què atendre´s, tot i que sembla que el que li esdevé
més coherent i convincent, per ara, és el que li explique i argumente amb ajuda
de llibres d´història, de diccionaris i llibres de filologia, i amb una mica de
sentit comú si viatja per Catalunya i les Illes; ella em pregunta perquè la
Universitat de València li diu català al valencià i perquè els polítics no
deixen que es diga català al valencià, i i dic que els politics diuen "valencià"
i no fan cap referència al català, com a les Illes, perquè durant la redacció de
l´Estatut, el 1981, no van voler fer-ho per contribuir a la ignorancia, al
secesionisme, a la fragmentació i a l´aniquilament del valencià, com si una
branca de l´arbre es tallada i sense el tronc ni les arrels, mor, com deia Ramon
Llull a L'Arbre de la Vida"; segons els seu nóvio el valencià va arribar al País
Valencià des de l´Alguer i no té res a veure amb el català. No obstant, la
veritat dels fets, us agrade o no us agrade, és que és una variant del català i
la Universitat de València, Castelló i Alacant exerceixen el seu dret a dir el
nom de les llengües i de les coses sense censures ni prohibicions politiqueres i
corruptes; només mancava que la Universitat, lloc del saber i de la saviesa, no
pogués dir-li català al valencià,com si estiguerem en una dictadura totalitaria,
tot i que el Govern del PP intenta imposar les seues peregrines teories
secessionistes, cíniques i analfabetes; el valencià és el català de València que
deia el filòleg Manuel Sanchis Guarner a "La llengua dels valencians", que també
va col·laborar en la redacció del "Diccionari català-valencià-balear". Em
pregunte, ¿com es pot aprendre el valencià sense saber que és català? Com es pot
aprendre valencià sense saber manegar diccionaris de Fabra, de Coromines,
d´Alcover i Moll, de l´Institut d´Estudis Catalans, a més del de Ferrer Pastor,
de l´AVL o de Bromera? Com es pot aprendre l´anglés sense saber que es parla a
Gran Bretanya i a Nord-amèrica? Com es pot parlar de la conquesta de València
per Jaume I i negar que el valencià i el català son la mateixa llengua? Es pot
parlar de la conquesta d´Amèrica i dir que l´argentí és una llengua que no té
res a veure amb el castellà?
Quanta ingorància, quin poc coneixement. Fa
mal roll quan aquest desconeixement s´indueix des del PP, bramant perquè el
diputat Enric Morera vaja a celebrar la Diada de Catalunya a l´onze de setembre;
si els del PP van a Madrid, van a Sudamèrica o on els dona la gana per proclamar
la seua hisperespanyolitat, per què no ha de poder el diputat per Compromís a
les Corts Valenciana, i tots els valencians que vulgam, anar a Barcelona quan
ens done la gana, si allà, pel que fa a la llengua ens trobem molt millor que a
casa, al nostre País Valencià; però, si van representants del País Basc, de
Galícia o d´Irlanda i de tots els països de parla catalana
O és que el País
Valencià, a més de compartir la mateixa llengua i cultura, no hem compartit
nació, -la Corona catalano-aragonesa-, durant molt de temps, des del segle XIII
fins al segle XVIII, quan se´ns va imposar el decret de Nova Planta i el
castellà després, de la batalla d´Almansa (1707) al País Valencià i deprés de la
derrota de Barcelona el 1714; fins llavors forem la mateixa nació que Catalunya,
Aragó i les Illes, i compartim la voluntat de sobreviure davant un PP que
pràctica la política de l´odi contra Catalunya i cerca l´extermini del
valencià-català, al sistema educatiu, als mitjans de comunicació (tancament dels
repetidors de TV3 inclosos amenaces de multes milionàries a ACPV) i a tots els
àmbis socials. No tenen vergonya, aquests politics corruptes, cínics i ignorants
en fomentar el desconeixement, el retall del valencià, la censura i la
invisibilitat, la minoració
Davant de tanta misèria, patologia i
corrupció política dels qui, -en creure´s Robespierre-, pretenen guillotinar el
valencià i separar-lo del català per minoritzar-lo, fer minvar el seu ús social
i exterminar-lo ràpidament, us recomane l´excel·lent llibre per combatre´ls
"Sortir de l´armari lingüístic. Una guia de conducta per viure en català" del
valencià Ferran Suay i la basca catalanoparlant, Gemma Sanginés. Hi ha un
hexàlec on s´explica perquè parlar sempre en català; no hem de justificar mai
perquè escrivim i parlem sempre en valencià: Potser el millor argument és dir,
"perquè vull", ni històries, ni polítiques, ni motivacions ecològiques ni
socials. Perquè vull i
prou.
3)
Publicat en el blog El gran duc dimarts 5
d'octubre del 2010
Jordi Davó
Bona pregunta. La resposta és sí, el valencià és una llengua
diferent. És diferent del castellà, del francés, de l'urdú, del kordofanés, del
quítxua
de les altres 6.911
llengües vives que hi ha al món. I el món sencer ho té més o menys clar. La
qüestió capciosa, roent, recurrent a casa nostra és la diferència o no amb el
català. Per això vaig incloure el llibre de Maria Josep Cuenca
entre les plaents lectures de l'estiu. Anècdotes de taxi o d'avió que valen més
que una lliçó de sociolingüística, un poc de genealogia personal, el treball com
a lingüista, el repàs de la història recent valenciana, Espanya, Europa, els
nacionalismes, el present
L'obra aporta molt més del que podríem intuir pel
títol. Al cap i a la fi, per a fer un treball sobre si el valencià és diferent
del català n'hi ha prou amb una paraula: no. En el moment d'escriure el llibre
(2002), l'autora es mostra escèptica respecte de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Un any
després i des del que alguns anomenen blaverisme, Felip Bens adreçava en una entrevista
termes molt crítics a l'AVL. Qüestionada per unitaristes i secessionistes,
assaltada pel trabucaire Font de
Mora i ignorada pel PP i el PSOE, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua mereix
tot el meu respecte, suport i simpatia. Els anys han passat i potser Cuenca i
Bens han canviat la seua opinió. No conec personalment la professora, però al
periodista me'l va presentar l'amic Natxo Bellido l'agost passat a
Elx. Allà estava el xicot amb ganes de vore el Misteri, que, com tots sabem, és
un drama assumpcionista. Ells també tenen entre mans el seu propi drama
assumpcionista. No s'és menys valencià, ni menys valencianista per assumir que
la nostra llengua pròpia és la mateixa que parlen els catalans. Mantindre's en
la tesi contrària és aferrar-se a una visió decimonònica: llengua = nació, per
tant valencians = catalans. No, els valencians no som catalans, encara que
parlem català. Vinga, Felip, venint de l'altra riba jo vaig vore clar això, tu
també pots. Ànim!
4)
Nous termes per al
català
El català s'actualitza amb més de 100 nous termes pertanyents a àmbits de
coneixement tan diversos com les ciències de la salut, l'art i l'arquitectura,
les ciències de la vida, l'economia i l'empresa o l'estadística. Aquests termes,
que s'han publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 5715,
de 15 de setembre de 2010), han estat aprovats pel Consell Supervisor del
TERMCAT, l'òrgan que estableix la denominació dels neologismes científics i
tècnics en llengua catalana en col·laboració amb la Secció Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans.
La majoria d'aquests termes pertanyen a l'àmbit de les ciències de la
vida i de la salut, sobretot a la recerca clínica (aleatorització per grups,
assaig clínic i estudi clínic, bioassaig, biodisponibilitat, equilibri clínic,
estàndard de referència, estudi pilot, profàrmac). Alguns termes pertanyen a
altres subàrees de la medicina, com ara la psiquiatria (aerofòbia) o
l'oftalmologia (iris en altiplà).
També són destacables termes d'altres àmbits, com ara seqüela i preqüela
en audiovisuals i literatura; associació de marques (anglès cobranding) i
reconstrucció de marca (anglès rebranding) en l'àmbit de l'empresa i el
màrqueting; canicròs en esports; informàtica en núvol (anglès cloud computing)
en informàtica, i el manlleu del xinès wok, de l'àmbit de la
gastronomia.
5)
Sessió de presentació dels
continguts de La definició
terminològica
Una obra que exposa els criteris que aplica el Centre de
Terminologia en la redacció de definicions.
La sessió anirà a càrrec de Joan Rebagliato, redactor de
l'obra i terminòleg de l'Àrea de Gestió Terminològica i de la
Informació.
Data: 5 de novembre del 2010, de 10.00 h a 12.00 h.
Lloc: seu del Termcat (c. Diputació, 119, 5a 08015
BARCELONA).
Es lliurarà un exemplar de l'obra al
assistents.
6)
7)
Es publica un vocabulari visual sobre terminologia
aeroportuària
El cartell il·lustrat
ha estat elaborat pel TERMCAT, a iniciativa de la Delegació Territorial del
Govern a Lleida i amb la col·laboració d'Aeroports de
Catalunya.
Conté una vuitantena
de termes relacionats amb l'àmbit aeroportuari.
Sota el títol Descobreix l'aeroport. Tota
la terminologia que et trobes quan viatges amb
avió, el cartell recull i il·lustra una
vuitantena de termes relacionats amb l'aeroport, que es presenten en català,
castellà, francès i anglès.
La cara del cartell conté una gran
il·lustració panoràmica que recrea l'aeroport de Lleida-Alguaire i el dors
reprodueix l'interior de l'aeroport. Termes com torre de control, via d'emergència, llançadora,
autobús de pista (i el seu sinònim jardinera), arc detector de metalls, taulell de facturació o
hoste/hostessa de terra són alguns dels termes il·lustrats. Completen
el cartell uns consells pràctics per al passatger.
El vocabulari visual ha estat
elaborat pel Centre de Terminologia TERMCAT a iniciativa de la Delegació
Territorial del Govern a Lleida i amb la col·laboració d'Aeroports de Catalunya,
en el marc de la celebració dels 100 anys d'aviació a
Catalunya.
Més informació a www.termcat.cat.
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.