InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 344 (dijous 01/07/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (24 i 25 de juny)
 
 
 
5) Pius Pujadeses - Retrobament a l'Alguer
 
 
 
8) Notícies de Valencianisme.com
 
9) CURSOS DE VALENCIÀ A L'ESTIU
 
10) Programa dels recitals "Veus paral·leles"
 
 
1)

 

Publicat en VILAWEB dimecres 23 de juny del 2010

http://www.vilaweb.cat/noticia/3745530/filologia-catalana-reivindica.html

 

Filologia Catalana es reivindica

- Els departaments universitaris de tot el país diuen que caldran més professionals per a satisfer el mercat laboral

- Constitueixen una coordinadora per a promoure els estudis de llengua i literatura catalanes

Els departaments de filologia catalana de les universitats de tot el país s'han aplegat en la Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana amb la finalitat d'unir forces i de promoure els estudis de llengua i literatura catalanes, en vist d'un augment de la demanda de titulats. 'Els estudis són útils, perquè la majoria de titulats troba feina i, a més, faran falta més estudiants', diu a VilaWeb Albert Soler, representant de la Coordinadora i director del Departament de Filologia Catalana de la UB.

Un dels objectius de la Coordinadora és de 'millorar la percepció social de la realitat d'aquests estudis', i és que, tal com explica Soler, la percepció general és que filologia té poca sortida professional, una 'qüestió psicològica que no és gens certa, car és un dels estudis d'inserció laboral més alta': 'Cal que incidim en aquest estat d'opinió, perquè, de feina, n'hi ha hagut sempre', diu Soler, que també posa èmfasi en la qualitat dels estudis de filologia i nega que les matrícules de filologia hagin davallat.

A més, contra la percepció que filologia catalana és una titulació sense futur, Soler rebat: és necessari que 'la gent tingui una nova percepció dels estudis': el nombre de matriculats s'ha mantingut força estable, el grau de satisfacció dels estudiants que els han cursats és alt i la majoria ha trobat feina.

Ara els responsables dels departaments de filologia de les diverses universitats catalanes han començat una campanya de promoció dels estudis, sobretot per la previsió que d'ací a pocs anys la demanda de llicenciats augmenti un 20%. El motiu d'aquest augment és, d'una banda, el relleu generacional dels professors de secundària ('calculem que a partir del 2013 hi haurà una de les onades de jubilació més significatives') ; i d'una altra, el requeriment d'un coneixement bàsic del català que fa la llei d'acollida als nouvinguts. 'En tots dos casos, caldrà més professorat de català per satisfer el mercat laboral', diu la Coordinadora en un comunicat. I Albert Soler afegeix: 'És important que aquests llocs, els cobreixin professionals preparats. I volem deixar clara la importància i la sensibilitat d'aquests estudis, en què ens juguem una part de la nostra identitat'.

A més de la constitució de la Coordinadora, els seus responsables també tenen previst de fer difusió de la campanya a través de les xarxes socials, conscients que és un dels llocs on es genera debat i opinió.

 
 

2)
 
Català a la terrasseta
(24 i 25 de juny)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, dijous 24 de juny del 2010
 

Respectar l'infinitiu

A la sortida dels bars hi trobo sovint aquest rètol: “Respectar el descans dels veïns”. Em deixaria perplex si no fos perquè, al costat, hi sol haver l'altre: “Respetar el descanso de los vecinos”. I aquest sí que l'entenc. És l'avantatge, i el drama, del bilingüisme. Rumiant-hi constato que l'infinitiu castellà és més versàtil que el nostre. Parece decir és sembla que diu. I el Qué hacer, Dónde ir d'una guia turística hauria de ser Què es pot fer, On es pot anar. Però hi ha un cas més flagrant: l'infinitiu generalista. Se sent molt a les ràdios estatals i cada dia més a les nostres: “Y por último recordar que...” o bé “Antes que nada decir que...”. En castellà es tolera amb el nas arrufat dels puristes. Nosaltres l'hauríem de combatre sense manies. Perquè fent servir l'infinitiu com els indis als westerns obrim la porta a una substancial pèrdua d'identitat.

La fera amagada

Busco al DIEC i al GDLC la paraula fera i no l'hi trobo. Però hi és, amagada a l'accepció 2 de l'adjectiu fer. Rere el 2 hi ha adj i f, cosa que et permet saber, si hi entens, que la forma femenina s'ha substantivat. Però un diccionari no pot ser una gimcana. Que històricament fera vingui de fer és erudició. L'usuari ja no hi pensa, en fer, i necessita la fera. Així ho entenen l'Alcover-Moll i el D62 i així ho haurien d'entendre tots els que fan diccionaris per al segle XXI.


Article publicat en el diari AVUI, divendres 25 de juny del 2010
 

Per molts anys!

“Ser molt curós”

Sento sovint a les tertúlies aquest intent maldestre i una mica ortopèdic de traduir “Ir con mucho cuidado”. I és que, si bé podem dir cuidar per tenir cura, el cuidado ens bloqueja. I hi ha dues maneres ben planeres de dir-ho: “Anar amb compte” i “Vigilar”. Aquest verb, sobretot, sembla que no existeixi. “Hem de vigilar molt (i no pas «Ser molt curosos») a no jutjar abans d'hora”. I és que el català, a més de correcte, ha de sonar natural. Hem de poder parlar bé sense que ningú se n'adoni.

 

3)
 
 
 

 
Francesc Mompó i Mercè Climent guanyen el 17é Premi de literatura eròtica

El jurat dóna a conèixer el veredicte al llarg d'un acte celebrat a la Font de Sis del Palomar

Per tercera vegada en els últims sis anys, quatre mans van ser les encarregades d'escriure l'obra guanyadora del Premi de literatura eròtica «la Vall d'Albaida».

Així, el jurat format per Filiberto Tortosa, Carles Cortés, Joan Carles Morales, Josep Lluís Navarro i Josep Piera ha proclamat Somniant amb Aleixa de Francesc Mompó i Mercè Climent com la mereixedora dels 4.600 euros del guardó i la publicació en la col·lecció «L'eclèctica» d'Edicions Bromera.

L'anunci ha tingut lloc aquest divendres, 25 de juny, en el transcurs d'un acte celebrat a la Font de Sis del Palomar davant de prop de 400 persones representatives del teixit social, empresarial i polític de la comarca.

El text premiat es va imposar en la final a Digues-me germana de César Salvo i La flor de Hanako presentada baix el pseudònim de Hanako-no hana. En Somniant amb Aleixa abunden les escenes de sexe explícit narrades amb un gran luxe de detalls mitjançant un vocabulari i un ús de la llengua impecable. La protagonista és la jove que dóna nom a la novel·la que compta amb un estrany do heretat de la seua família: quan algú somnia amb ella, ella somnia el mateix. El que a priori és un avantatge, acabarà per superar-la; llavors, començarà una recerca de la felicitat i de l'amor vertader.

Durant la gal·la de lliurament, el president de la Mancomunitat de municipis de la Vall d'Albaida, Filiberto Tortosa, ha aprofitat per reivindicar el paper de l'entitat en la unió d'esforços entre municipis i la vitalitat de la iniciativa privada perquè «esta cita que obri l'estiu és un bon moment per mirar d'on venim, on estem i cap a on anem». Tortosa també ha distingit el seu antecessor en el càrrec, Vicent Llop, amb la Medalla d'or de la institució.

Els autors.Tot i que establits a Burjassot (l'Horta Nord), la parella d'autors procedeixen de les comarques centrals: Francesc Mompó és natural de la Vall d'Albaida, concretament, de l'Olleria mentre que Mercè Climent va nàixer a Alcoi. És enginyera agrònoma i, com es qualifica ella mateixa, «quasi filòloga». Per la seua banda, Mompó és graduat en psicologia i llicenciat en filosofia i ciències de l'educació; igualment, té el títol de professor de valencià sent esta la seua principal ocupació en l'actualitat. A més, i com una «part essencial de la seua personalitat» ha escrit diverses obres com la trilogia Els ulls del llac, L'ull de Zeus i Terra de déus; també té publicades L'elegit, Els greixets, Amable, Uendos i Camí d'amor que va obtenir el Premi «Samaruc 2010» de literatura juvenil.

 
5)
 
Publicat a
  • El Punt Comarques Gironines 21-06-2010 Pàgina 10

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/182828-retrobament-a-lalguer.html

Retrobament a l'Alguer


Pius Pujadeses

Era de Reus i feia de cònsol espanyol a Càller. Va saber que a l'illa hi havia una ciutat en la qual es parlava català. Érem a finals dels cinquanta, en ple franquisme. Va anar a l'Alguer i va comprovar que la gent parlava certament com ell. Però la gent de l'Alguer es va sorprendre més encara: un senyor de fora els parlava alguerès sense gaire dificultats. La notícia va arribar a algú de Barcelona. Pere Català Roca va viatjar a Sardenya. Un llibre i diversos articles publicats a Destino ens feren conèixer la sorprenent fidelitat dels habitants de la petita ciutat a la llengua dels seus rebesavis. En un món que els parlava italià o sard, ells continuaven parlant la llengua que havien heretat dels pobladors que arribaren al segle XIV, quan la ciutat fou conquerida i Pere el Cerimoniós substituí totalment el veïnatge per assegurar el control del port davant la competència de Gènova.

L'agost del 1960 un vaixell que havia salpat de Barcelona va dur a l'Alguer uns centenars de catalans –polítics i intel·lectuals del Principat, València i les Illes– que volien abraçar els seus germans de l'illa. Per obtenir els permisos, es va inventar el lliurament d'una imatge de la Verge de Montserrat. Es duien senyeres, vingudes d'amagat de Perpinyà. En digueren el retrobament i va ser una gran festa. Milers d'algueresos esperaven al moll per rebre els viatgers que desembarcaven en petites embarcacions, perquè la nau no podia entrar a causa de les seves dimensions.

Ara, cinquanta anys després, quan de fa temps Ryanair ha posat l'Alguer a pocs euros de Girona i de Barcelona, s'està organitzant un viatge commemoratiu d'aquella trobada històrica. Un vaixell sortirà un altre cop de Barcelona, el 23 de juny –demà passat, si tot va bé–, i els expedicionaris celebraran amb un seguit d'actes culturals i festius el nou retrobament. Val a dir que l'aniversari no serà fins a l'agost, però els organitzadors han entès que, en ple estiu, a Sardenya tenen els hotels plens i feina llarga per atendre els negocis turístics dels que hi viuen majoritàriament. El sentit comú ha fet avançar els actes al pont de Sant Joan.

El director de l'Espai Llull de l'Alguer, Joan- Elies Adell, va ser a la Fundació Valvi i ens va explicar el projecte. La xerrada es va titular L'Alguer i la catalanitat i ens féu conèixer la situació real de la ciutat, on avui més d'un 80% de la població utilitza l'italià com a llengua habitual, mentre que un 3% usa el sard, però encara un 14% parla normalment el català.

El senyor Adell no va pas fer cap referència a la conquesta catalana, que va ser dura. Podríem dir que va ser un Vietnam –o un Afganistan– que va frenar l'expansió catalana. De tot allò, avui ja no se'n recorda ningú.

6) 

Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 22 de juny del 2010

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/22/hablar-valenciano-causa-estres/716636.html?pCom=1#EnlaceComentarios

 

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

 

Hablar en valenciano causa estrés

Los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés, de la Societat Valenciana de Psicologia, analizan en un estudio "el estrés añadido" que soportan los valencianohablantes al resistirse a cambiar de idioma cuando interactúan con hablantes de la lengua dominante, el castellano. En su libro "Sortir de l'armari lingüístic" proponen consejos para rebajar esta tensión personal y sentirse bien al elegir la lengua propia.

Tal vez porque la anómala situación del valenciano desborda los campos de la filología o la sociolingüística, o porque su situación es directamente de psiquiatra, los psicólogos Ferran Suay y Gemma Sanginés han sentado en el diván a la lengua de Ausiàs March. El objetivo era descubrir, desde la psicología social, las dificultades que atraviesan los valencianohablantes en su estado de minorización lingüística, especialmente notoria en la Comunitat Valenciana y sus grandes urbes. El resultado, publicado en el libro Sortir de l'armari lingüístic (Angle Editorial), es doble. Por un lado, los autores revelan un sorprendente diagnóstico: hablar en valenciano conlleva "un estrés añadido" en las situaciones comunicativas. Por otro lado, la obra facilita una guía práctica de consejos para aprender a vivir en valenciano "sin traumas y con comodidad".
La clave inicial de la cuestión reside en el travestismo lingüístico de tantos valencianohablantes. "La mayoría de nosotros -explican los dos psicólogos- giramos al castellano con una gran facilidad, sin necesidad de ninguna gran fuerza coercitiva que nos obligue". Unos se pasan al español al dirigirse a cualquiera que no tenga aspecto de hablar en valenciano. Otros cambian de idioma desde que el interlocutor da muestras de no entender el mensaje. Hay quienes sólo dejan su lengua habitual cuando el prójimo se disculpa por no hablar en valenciano. Y prácticamente todos cambian de idioma cuando el interlocutor afirma que no entiende el valenciano y pide explícitamente que se le hable en castellano.
Sin embargo, todavía queda un reducido grupo de resistentes que siguen hablando en valenciano a pesar de todos los pesares. Este combate cotidiano, fruto de un compromiso lingüístico en muchos casos, es una tarea "muy fatigosa" que acarrea "un coste personal bastante elevado": "les perjudica el estado de ánimo y les provoca malestar".

"Incertidumbre" y "amenaza"
Los autores del libro explican que las tres características comunes a todo aquello que provoca estrés ("incertidumbre, control relativo de la situación y amenaza") se abaten sobre los valencianohablantes en cualquier situación comunicativa. "Esta dosis extra de estrés deriva de la percepción más elevada de incertidumbre respecto al curso que seguirá la interacción comunicativa, del hecho de que la responsabilidad -o el control de la situación- recae fundamentalmente en ellos, y de la sensación de que -en última instancia-, tenemos las de perder", precisan.
Pocos hablantes resisten la presión diaria, constante, de estas condiciones tan adversas como inconscientes. Hay que despojarse de este estrés suplementario. Para lograrlo (y hasta que se complete la normalización del valenciano en su propia tierra), Suay y Sanginés aportan en su libro una serie de consejos para modificar la forma en la que los valencianohablantes afrontan las interacciones con los hablantes de una lengua normalizada, como es el castellano, con el fin de sentirse más cómodos.
La primera sugerencia es "mantener" habitualmente el valenciano. Por lo menos, hasta que el interlocutor afirme explícitamente que no lo entiende. Que diga que no lo habla o no sabe hablarlo, pues, no sería suficiente. Para acostumbrarse a las conversaciones bilingües, recomienda el ensayo, hay que tener "paciencia", "no dar justificaciones de tu comportamiento" y "evitar las discusiones en términos ideológicos, históricos o de derechos".

"Técnicas de defensa"
En caso de recibir ataques o críticas, como "radical" o "maleducado" por resistir en el uso de la lengua propia, los psicólogos Suay y Sanginés proponen cuatro "técnicas de defensa". Una, la del Banco de niebla, consiste en responder "pot ser" o "és possible" para desactivar las críticas. Otra es la opción del Disco rayado: "Entenc el teu argument, però seguiré parlant valencià". Una tercera, la cansina técnica de la Operacionalización, se basa en que el interlocutor defina lo que entiende por "obsesión", "radicalismo", "matraca" o cualquiera que sea su acusación, hasta que se canse. La cuarta técnica propuesta, El refuerzo de la crítica, consiste simplemente en dar la razón sin hacer caso.
Son estrategias para neutralizar los ataques y contrarrestar las descalificaciones. Si no funcionan, subrayan los autores, siempre puede recurrirse a los argumentos más sólidos y sencillos : "Parle en valencià perquè m'agrada", "perquè m'és més còmode" o, en último extremo, "perquè vull". No se trata, en fin, de poder hablar valenciano en cualquier contexto. Sino de hacerlo sin estrés añadido ni culpabilidad.

 

7) 

 

Publicat en EL PUNT dilluns 21 de juny del 2010

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/184789-educacio-condiciona-leducacio-bilinguee-a-les-poblacions-de-predomini-castella-a-la-lvoluntat-manifestadar-dels-pares.html

 

Educació condiciona l'educació bilingüe a les poblacions de predomini castellà a la «voluntat manifestada» dels pares

CCOO recorrerà contra les instruccions que preveuen aquesta mesura per considerar-la un nou «atemptat» contra el valencià

La Conselleria d'Educació ha presentat hui, en mesa sectorial, dos esborranys de resolucions relatives a les instruccions d'inici de curs —un sobre primària i un altre sobre secundària, FP i PCPI—, que estableixen que «les poblacions de predomini lingüístic castellà que vulguen incorporar-se a un programa d'educació bilingüe, hauran de partir de la voluntat prèviament manifestada pels pares, mares o tutors legals, i de les possibilitats organitzatives dels centres».

En definitiva, «un atemptat contra la llei d'ús i ensenyament», segons el sindicat CCOO que ja ha anunciat que recorrerà contra aquestes instruccions per ser «clarament contràries» a la normativa autonòmica». El sindicat ha recordat que «tot l'alumnat del País Valencià ha d'estar escolaritzat en un dels programes bilingües (PEV, PIP, PIL) per a tindre garantit que a la fi de la seua escolarització dominen les dues llengües oficials» i ha acusat el Consell de posar l'«electoralisme per damunt de la responsabilitat de governar un país» amb una proposta que «deixa en mans de les famílies que els seus fills siguen analfabets en una de les llengües pròpies».

CCOO també interpreta que aquest és «un intent de restar els drets a les famílies que volen que els seus fills estiguen escolaritzats en el programa bilingüe» perquè no podran accedir-hi si una majoria de pares i mares així ho volen. «O és que la conselleria dotarà de recursos els centres perquè atenguen totes les sol·licituds de programa lingüístic?» s'ha preguntat el sindicat.

 

8) 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 21 AL 27 DE JUNY 

 

 

 

Un estudi psicològic aporta solucions a "l'estrés afegit dels valencianoparlants"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2363&Itemid=1

 

 

L'audiència de Canal 9 s'esfonsa i Morera fa a Camps responsable

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2361&Itemid=1

 

 

ACPV lliura les signatures de la ILP Televisió sense Fronteres a Madrid

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2364&Itemid=1

 

 

Viu la Llengua, festa intercultural en català/valencià a Mallorca

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2367&Itemid=1

 

 

Els governs català i andorrà signen un acord de reciprocitat entre TV3 i Andorra TV

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2369&Itemid=1

 

 

El Col·lectiu de Músics en Valencià farà hui un COMcert a Alcoi en homenatge a Ovidi Montllor

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2370&Itemid=1

 

 

Pau Alabajos: "La música en valencià es troba en un moment dolcíssim"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2371&Itemid=1

 

 

El nou servici públic Valenbisi, exclusivament en castellà

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2373&Itemid=1

 

 
 
9) 
 

CURSOS DE VALENCIÀ A L'ESTIU

 

Juliol – Agost 2010

Horari:

Nivell Elemental:

De dilluns a dijous de 10:00 a 12:00 h.

De dilluns a dijous de 18:00 a 20:00 h

Nivell Mitjà:

De dilluns a dijous de 12:00 a 14:00 h

De dilluns a dijous de 20:00 a 22:00 h

Lloc on s'imparteix el curs:

Seu la Cívica – Escola Valenciana. (C/ Perú 16, bloc 2, local esquerra. Alacant)

Línea bus 01

Duració:

60 hores

Data de començament i finalització del curs:

Inici, 12 de juliol 2010; Finalització, 31 d'agost 2010

Places del curs

El màxim de matriculats en cada nivell serà de 25 persones.

Per realitzar-se el curs haurà d'haver un mínim de 15 matriculats

Preu per tot el curs:

Preu normal 80 euros. Material inclòs

Preu per a AMPES i socis/sòcies de la Cívica: 50 euros. Material inclòs

Organitza:

La Cívica – Escola Valenciana

Informació i Matrícula:

La Cívica – Escola Valenciana, C/ Perú 16, bloc 2, local esquerra. Alacant

Tel. 607 930 565 – 965 923 145, a/e. lacivica@lacivica.cat // www.lacivica.cat

----------------------------------------------------------
La Cívica - Escola Valenciana
C/ Perú 16. Bl. 2. Local esquerra
03008. Alacant
 
Tel. 607 930 565 // 965 923 145
a/e: lacivica@lacivica.cat
www.lacivica.cat
www.facebook.com
 
 
10) 
 
Programa dels recitals "Veus paral·leles"

VEUS PARAL·LELES 8 // VOSES PARALLÈLAS 8
 
DE L'EBRE AL ROINE: VUIT POETES // DE L'ÈBRE AL RÒSE: UÈCH POÈTAS
Isabel Ortega, Roland Pécout, Hèctor Moret, Danielle Julien, Josep Piera, Xavi Gutiérrez, Maite Brazales, Aurélia Lassaque

Guió i coordinació: Albert Mestres i Sofia Fonseca
Posada en escena: Albert Mestres
Actriu: Mireia Chalamanch

dijous, 1 de juliol
21 h Plaça dels Natzarens
de Tarragona

divendres, 2 de juliol
20 h Claustre de Sant Francesc
de Vilafranca del Penedès
c/ Sant Pere, 3

dissabte, 3 de juliol
20 h Tor deth Generau Martinón
c/ Major, 26. Vielha [Val d'Aran]

dimarts, 6 de juliol
20 h Claustre de la Universitat
de València. c/ de la Universitat, 2

dijous, 8 de juliol
21 h Can Alcover de Palma
de Mallorca. c/ Sant Alonso, 24

divendres, 9 de juliol
22 h Fundació ACA de Búger
[Mallorca]. c/ Son Bielí, s/n

dissabte, 10 de juliol
20 h Espai Betúlia de Badalona
c/ Enric Borràs, 43-47

diumenge, 11 de juliol
21 h Brossa Espai Escènic
de Barcelona. c/ Allada Vermell, 13

Amb la col·laboració de:
Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Associació de Professionals en Llengua i Literatura Catalanes, Aula de Poesia de la Universitat de València, Brossa Espai Escènic, Conselh d'Aran, Espai Betúlia (Ajuntament de Badalona), Fundació ACA, Govern de les Illes Balears, Llibreria l'Odissea, Obra Cultural Balear, Pen Club de Lenga d'Oc, Serveis Territorials de Cultura de Tarragona. Servei de Política Lingüística de la UV.

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com