InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 334 (dimarts 15/06/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Sumari del número 71 de la revista Llengua Nacional
 
2) Softcatala presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.2.1
 
3) Carles Cortés presenta Sara, la dona sense atributs
 
4) Joan Solà: última classe
 
 
 
7) Bases del Premi Soler i Estruch de narrativa curta
 
 
9) Taula rodona sobre l'aprenentatge de la llengua i immigració
 
10) Joan Tudela: El voluntariat lingüístic és una forma de voluntariat social realment digna d'elogi.
 
 
1)

 

 Sumari del número 71 de la revista Llengua Nacional

 

editorial

• «Al vent»

sociolingüística

• Fira Internacional d'Idiomes «Expolangues» de París

• Són bojos, aquests francesos. Andreu Salom i Mir

• Triar el silenci. David Cuscó

• Dignifiquem el català. Marco A. Poveda

• Panlingua. Ignasi Farreres Jordana

sintaxi

• Pronom equivocat en perífrasis. Josep Ruaix i Vinyet

• La incomoditat del «Com». David Cuscó

• Usos de «sense un/una, ...» Carles Riera

lèxic

• Impagable. Albert Jané

• La castellanització del català. Josep Espunyes

• La dignitat de les paraules. Eugeni S. Reig

• Alerta a xerrar massa. Gabriel Bibiloni

• Els dies de la setmana. Eugeni S. Reig

• Els mots plans en -ol. Lluís Marquet

• El terme codó de la toponímia. Carles Domingo

amics i mestres

• L'encant de la llengua. Cosme Aguiló

• Jordi Enjuanes-Mas, poeta en xarxa. Jacint Torrents

bibliografia

• Removent consciències. Jordi Solé i Camardons

• Aproximació a la toponímia del Moianès. Carles Riera

• Comunicar-se, tot un art. Marcel Fité

• Masos i capmasos de la baronia de Peramola. Albert jané

• Nicolau Battestini i Galup. Marcel Fité

 

 

2)

 

 

 Softcatala presenta la traducció al català de l'OpenOffice.org 3.2.1

 

L'OpenOffice.org és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. L'OpenOffice.org 3.2.1 ha estat desenvolupat per la comunitat OpenOffice.org i es troba disponible per a sistemes Windows, GNU/Linux, Unix, Mac i Solaris.

El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per ser productius en un món modern. L'OpenOffice.org és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari.

Aquesta versió no afegeix cap funcionalitat nova, sinó que corregeix errors i inclou millores de les funcions ja existents. També soluciona problemes de seguretat, per tant, és molt important que tots els usuaris s'actualitzin a la nova versió el més aviat possible.

Teniu més informació a:

Baixada de la darrera versió en català [1]
Projecte de catalanització [2]


Traducció completa i millorada

La versió anterior, l'OpenOffice.org 3.2, no estava completament traduïda al català, tal com s'esmentava a la nota de premsa [3]. Això feia que una gran part dels diàlegs d'opcions de l'OpenOffice.org apareguessin en anglès. En aquesta nova versió 3.2.1, tant l'aplicació com l'ajuda estan totalment traduïdes al català. És més, l'OpenOffice.org 3.2.1 inclou una traducció molt millorada, ja que s'han corregit centenars d'errors. És per això que recomanem a tots els usuaris que s'actualitzin a aquesta nova versió de l'OpenOffice.org.


Crida a la participació

El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuaris de l'OpenOffice.org i esteu interessat en ajudar amb el projecte, no dubteu en passar-vos per la pàgina del projecte de l'OpenOffice.org a Softcatalà i apuntar-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte. Probablement l'OpenOffice.org sigui un dels projectes més importants del programari lliure i una de les traduccions amb més transcendència del català.


Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de
programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.

[1]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:OpenOffice.org
[2] http://www.softcatala.org/wiki/OpenOffice.org
[3] http://www.softcatala.org/softcatala_presenta_la_traduccio_al_catala_de_lopenofficeorg_32

3)
 
 
Carles Cortés presenta Sara, la dona sense atributs
 
XVI Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida
 
És l'únic del gènere convocat per una institució pública en tot l'Estat
 
El dimecres 16 de juny es presenta a Barcelona l'últim Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida, Sara, la dona sense atributs, de Carles Cortés, que Bromera publica en la col·lecció «L'Eclèctica». Al matí tindrà lloc un esmorzar de premsa a les 11.30 h al restaurant ÀTTIC (Rambla, 120) amb la presència de l'autor Carles Cortés i de Josep Gregori, editor de Bromera.
 
A més, aquest mateix 16 de juny, a les 19 h, es presentarà l'obra al públic en un acte que tindrà lloc a la Casa del Llibre de Barcelona (Passeig de Gràcia, 62). A més de l'autor hi intervindrà l'escriptora Isabel-Clara Simó.
 
Sara, la dona sense atributs narra les relacions turbulentes entre Sara, una dona atractiva i culta d'uns cinquanta anys, i un jove universitari. que es prostitueix per a pagar-se els estudis. Amb aquest títol, l'autor completa el retrat psicològic de les dones protagonistes de les seues tres novel·les anteriors.
 
Carles Cortés (Alcoi, 1968), doctor en filologia catalana, és professor de literatura a la Universitat d'Alacant i membre del Grup de Recerca de la Literatura Contemporània i Grup d'Estudis Transversals. Ha publicat les novel·les Veu de dona (Columna, 2001), Premi 25 d'Abril de Benissa (2000); Marta dibuixa ponts (Brosquil, 2003), Premi Ciutat de Sagunt, i Els silencis de Maria (Brosquil, 2008). És també dramaturg i autor de diverses antologies. Acaba de ser proclamat guanyador del XXXVIII Premi de Teatre Ciutat d'Alcoi.
 
Si vols més informació o concertar una entrevista amb Carles Cortés, pots posar-te en contacte amb el Gabinet de Comunicació d'Edicions Bromera (a/ Marta Estrelles) a través dels telèfons 962 459 705 i 661 936 247 o de l'a/e comunicacio@bromera.com.
 
 
ES PREGA CONFIRMACIÓ A L'ESMORZAR DE PREMSA (16-06-10 A LES 11.30 H AL RESTAURANT ÀTTIC)
 

4)

Joan Solà: última classe

A partir del curs que ve, el catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Joan Solà, passarà a ser professor emèrit d'aquesta Universitat.
 
Dijous vinent, 17 de juny, a les 6 de la tarda, impartirà la seva última classe a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona. Al mateix temps, aquesta classe serà l'acte de cloenda del màster oficial interuniversitari en Estudis Avançats i Aplicats en Llengua i Literatura Catalanes (UAB-UB) i del postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorials (UB).
 
Font: InfoZèfir
 
5)
 
Publicat en EL PUNT dimarts 8 de juny del 2010
 

 

Ferran Suay

Tota realitat pot ser mirada des de diferents punts de vista. És allò que solem anomenar perspectives. La perspectiva de gènere, o la perspectiva ecològica en són dos exemples, de molta anomenada en els darrers anys. No es tracta de temes, com podrien ser-ho el feminisme o el canvi climàtic, sinó de maneres d'enfocar tots els assumptes i tots els fenòmens socials. Així, la perspectiva ecològica pot aplicar-se a l'anàlisi de l'educació, la política industrial o l'urbanisme; temes que també poden abordar-se des de la perspectiva de gènere.

En una societat com la nostra, on conviuen —en règim de cooficialitat— dos idiomes, la perspectiva lingüística és ineludible. Tota acció, i particularment, les que s'impulsen des de les instàncies públiques, com les distintes administracions o les universitats, hauria d'incorporar la perspectiva lingüística. I això vol dir que hauria de plantejar-se en quina o en quines llengües comunicarà, i quin tractament donarà a cadascun dels idiomes presents en la comunicació.

No hi ha cap terreny neutral, cap terme mig. Tenim dos idiomes oficials. Un, és la llengua pròpia, i pateix una situació d'indiscutible minoració. L'altre és la llengua imposada, i gaudeix de la situació contrària, que no sol anomenar-se 'majoració', sinó més bé 'salut de ferro'. Encara que tots els catalanoparlants deixàrem de parlar castellà, i fins i tot l'oblidarem, la llengua de Cervantes continuaria tenint molts milions de parlants, i la seua supervivència seguiria estant igualment garantida. Per tant, o bé les institucions fan servir el català en les seues comunicacions (amb independència que hi incorporen també uns altres idiomes), i de manera prioritària, o bé actuen a favor de la minoració i —així— en contra de la llengua pròpia.

Ja esperem ben bé això de les institucions ocupades per formacions polítiques fanàticament nacionalistes, i enemigues de tota llengua que no siga l'espanyol. Són els hereus ideològics (sovint, també genealògics) d'aquells que van intentar eradicar-la amb procediments tan dràstics com les prohibicions explícites (encara ara hi ha més de 500 lleis que obliguen a usar el castellà i discriminen —per tant— totes les altres llengües oficials), les amenaces, les coaccions o les tortures. És veritat que ara prefereixen la vella màxima del seu pare espiritual, Felip V: «Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado». Ells, quan parlen de modernitzar, giren els ulls cap al 1714.

No ho esperem, en canvi, d'unes altres institucions. No ho esperem de molts ajuntaments, ni tampoc de les nostres universitats. I és potser per això que fa més mal quan ens trobem de cara amb la crua realitat en constatar que —massa sovint— actuen de la mateixa manera. Potser no amb la mateixa intencionalitat explícita, però sí amb idèntics resultats. No adoptar la perspectiva lingüística, o dit d'una altra manera, no fer una política lingüística favorable a la llengua pròpia, és fer-la en contra. Radicalment en contra. No hi ha —ja ho hem dit— tebiesa possible, ni posicions neutrals o equidistants. O usen la llengua, i ho fan d'una manera digna, correcta i ben visible, o estaran actuant descaradament en favor del seu extermini.

 

6) 

 

Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 8 de juny del 2010

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/08/consell-quita-46-ayudas-apoyar-valenciano-asociaciones-comercios/712638.html

 

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

El Consell quita el 46% de ayudas para apoyar el uso del valenciano en asociaciones y comercios

Educación decreta otra minoración y reduce la subvención de 1,1 millones a 603.000 euros

La Conselleria de Educación, responsable del área de Política Lingüística de la Generalitat, ha recortado este año el 46% de las subvenciones destinadas a las asociaciones cívicas y los comercios que realicen actividades de promoción del uso del valenciano. El tijeretazo, iniciado a principios de año con sendas rebajas en cada línea de ayudas, se agravó ayer con una inesperada minoración en la línea de subvenciones a las asociaciones. El recorte fue publicado por sorpresa en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Tras esta última reducción, las ayudas han pasado en un solo año de 1.112.000 euros a 603.460 euros.

En concreto, los colectivos cívicos pierden el 55% con respecto a 2009 y recibirán, en conjunto, 278.460 euros. Las empresas, industrias y comercios, por su parte, ven rebajada la ayuda a la promoción de la lengua propia hasta los 325.000 euros.

¿Qué efectos puede tener esta reducción De entrada, que las calles de la Comunitat Valenciana sean a simple vista menos valencianas. El motivo es que las partidas presupuestarias ahora rebajadas tienen entre sus principales objetivos subvencionar la rotulación exclusiva en valenciano de las dependencias, productos, objetos y documentación de empresas y asociaciones valencianas. Con ello se persigue prestigiar y normalizar la lengua propia. Ahora, sin embargo, habrá menos dinero (léase estímulos) para rotular en valenciano.

No es el único frente que sufrirá una regresión por este tijeretazo que ha ordenado la conselleria que dirige Alejandro Font de Mora. En el caso de las asociaciones, además de cofinanciar rotulaciones, estas pequeñas ayudas les sirven para promover cursos de enseñanza del valenciano a adultos y otras actividades que favorezcan el uso de la lengua de Ausiàs March en la entidad o en la población en general. También estas acciones se resentirán en un momento en el que la crisis, por sí misma, está debilitando todas estas iniciativas.

La minoración publicada ayer en el DOCV ha repetido el sistema de recorte sufrido por las escuelas de música la semana pasada: a principios de año se aplica una rebaja con respecto a la subvención del año anterior, y a la mitad del ejercicio se asesta otro recorte.

En el ámbito político, la diputada de Esquerra Unida Marga Sanz criticó ayer la medida y acusó al Consell de querer "condenar al ostracismo" el valenciano.

El presidente de Escola Valenciana, Diego Gómez, acusó ayer a Francisco Camps y al conseller Font de Mora de estar llevando a cabo "un exterminio del valenciano para recluirlo en el ámbito familiar y coloquial". En declaraciones a este diario, Gómez afirmó que la minoración conocida ayer "es otro síntoma denigrante para la promoción de la lengua propia que se suma a otros recortes recientes en el concurso literario de la Fundació Sambori, el festival Inquiet de cine en valenciano, el teatro y la producción audiovisual en valenciano, y otras decisiones como el decreto de Educación que pretende limitar el valenciano a dos asignaturas en Primaria o la falta de oferta de la enseñanza en lengua propia".

Todo ello, según manifestó el dirigente del colectivo cívico que organiza las Trobades y que más vuelo ha tomado en la última década en el campo del valencianismo lingüístico, no es fruto de una coyuntura de crisis, sino de una campaña política "contra la normalización del valenciano" que persigue "rentabilidad política". Para hacerle frente, Diego Gómez anunció ayer que Escola Valenciana organizará una movilización a principios del próximo curso que confluirá en un gran acto de repulsa a la política del Consell el próximo 9 d'Octubre.

--------------------------

 

Publicat en el diari Levante-EMV dimecres 9 de juny del 2010

http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2010/06/09/tijeretazo-valenciano/712923.html

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 

La Generalitat reduce un 33% sus ayudas al fomento de la lengua propia y aumenta el recorte con dos minoraciones en dos días

 
De forma silenciosa y con recortes sobre la marcha a lo ya recortado a principios de año, el valenciano se está quedando huérfano de ayudas de la Generalitat. Es un año de recortes en casi todas las áreas públicas, pero tal vez sea imposible encontrar este año una materia transversal que salga tan perjudicada del tijeretazo autonómico como la promoción de la lengua propia. En sólo un año, las subvenciones para el fomento del valenciano han caído un 33% en la Comunitat Valenciana. Si el año pasado se aprobaron 4 millones de euros en ayudas, las subvenciones consignadas en 2010 se han quedado, por el momento, en menos de 2,7 millones.
Así se desprende del análisis de los presupuestos autonómicos de ambos ejercicios. Pero no sólo ahí se han producido recortes. El fenómeno más novedoso y preocupante son las minoraciones que está aplicando la Generalitat a las partidas relativas al uso de la lengua sobre los ya de por sí recortados presupuestos de 2010. El lunes de esta semana aparecía en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV) una minoración a las ayudas que las asociaciones cívicas recibirán para promocionar el idioma de Ausiàs March. En concreto, los colectivos recibieron 612.000 euros en 2009 e iban a percibir 398.000 en 2010, pero un decreto de la Conselleria de Educación -responsable del área de Política Lingüística- rebajaba anteayer la subvención a 278.460 euros. Un 55% menos que lo ingresado el año pasado.
Este sistema del "recorte sobre el recorte" se ha vuelto a producir con idéntico mecanismo sólo un día después. Educación publicó ayer en el DOCV otra minoración inesperada. El área diezmada en esta ocasión ha sido la de Investigación lingüística sobre el valenciano actual. La partida ya había sido mermada en los presupuestos de 2010 al caer de 69.80o a 45.370 euros. Pero ayer, Educación aplicó otro recorte a lo ya recortado y esquilmó la ayuda hasta dejarla en 31.800 euros, que irán destinados al Plan de Estudios del Valenciano Actual.

Contraste con otras partidas

Estos dos días consecutivos con minoraciones a lo ya recortado avanzan una tónica reflejada en las cuentas autonómicas: el valenciano ha sido una de las áreas que más ha sufrido la guillotina. El argumento de la crisis, esgrimido por la Generalitat para justificar estos recortes, se antoja creíble hasta un cierto punto. Echando mano de los presupuestos de 2010, se observa que el capítulo de gastos de las cuentas autonómicas de este año crecieron un 0,7% con respecto a las de 2009. Es más: en la Conselleria de Educación, la previsión presupuestaria aumentaba el gasto un 5,2% con respecto al año anterior. En cambio, todas las partidas relativas al fomento del uso de la lengua propia han sufrido recortes que alcanzan de media el 33%.
Los ámbitos más perjudicados de este tijeretazo lingüístico tienen que ver con los aspectos de mayor alcance social. Por ejemplo, las ayudas que reciben asociaciones cívicas y empresas para rotular en valenciano sus sedes y productos para sí prestigiar socialmente la lengua y hacerla más presente en el día a día de los ciudadanos. El recorte también alcanza al apoyo oficial del valenciano en los medios de comunicación, que se queda en 120.000 euros entre las aportaciones de Presidencia y la Acadèmia Valenciana de la Llengua. En este mismo capítulo comunicativo, Galicia destina 30 veces más dinero y la aportación de Cataluña es 58 veces mayor que la valenciana.
De este modo, como subraya el presidente de Escola Valenciana, Diego Gómez, "la Generalitat está vulnerando la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià", que mandata a las instituciones el apoyo de la lengua propia para conseguir la normalización lingüística de la lengua propia. "Mientras que en las Trobades reivindicamos que el valenciano es la llave que abre todas las cerraduras, el Consell ha roto la llave y la ha arrojado al río. La Generalitat está echando por la borda todo el trabajo de normalización lingüística en la escuela y en el uso social del valenciano", afirma el presidente de Escola Valenciana, que ya ha decidido organizar un gran acto de repulsa a la política lingüística del Consell para el próximo 9 d'Octubre.

Posibles recortes nuevos

Además de los recortes producidos en los presupuestos y las recientes minoraciones a las partidas ya recortadas -que podrían seguir aplicándose en las próximas fechas-, fuentes consultadas por este diario alertan sobre el posible recorte a otras subvenciones previstas. Por ejemplo, los 9.000 euros para los premios literarios escolares del Sambori o los 3.000 euros que iba a recibir la Associació La Fàbrica de la Llum para impulsar el festival de cine en valenciano L'Inquiet. Ambas iniciativas podrían verse este año sin un euro de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, según las fuentes consultadas. El tiempo y el DOCV lo dirán.
 

7) 

 

Bases del Premi Soler i Estruch de narrativa curta

 

En el marc del certament literari Castellum Ripae, convocat per l'Ajuntament de Castelló de la Ribera, a Edicions del Bullent publicarem l'obra guanyadora del Premi Soler i Estruch de narrativa curta.

Reproduïm ací les bases:

 
1. Tots els treballs hauran d'estar escrits en valencià i l'extensió serà de 70 a 100 fulls (DIN A-4), escrits per una sola cara, interlineat 1.5 i lletra tipus Arial 12.

 

2. Les obres que opten a aquestos premis hauran de ser originals.

 
3. Les obres hauran de presentar-se per triplicat.
 
4. Cadascun dels triplicats serà grapat independentment.
 
5. Els originals aniran sense cap signatura que puga contribuir a la seua identificació i portaran el títol corresponent. En un sobre a banda, degudament tancat, anirà l'esmentat títol i dins, el nom, cognoms, adreça i telèfon de l'autor.
 
6. El premi es lliurarà la nit de festes (entre el 20 i el 29 d'agost) on realitze el concert la Societat Musical Lira Castellonera. El veredicte serà comunicat al guanyador via telefònica el dilluns dia 16 d'agost.
 
7. El jurat estarà format per Tobies Grimaltos, Rafael Estrada, Núria Sendra Marco, Joan Ramon Murillo (regidor de cultura) com a president i l'Animador Sociocultural com a secretari.
 
8. El veredicte del jurat serà inapel·lable.
 
9. El premi tindrà una dotació de 1500 euros en concepte d'acompte de drets d'autor i la publicació de l'obra premiada a càrrec de l'editorial Edicions del Bullent. Els treballs no premiats podran ser retirats als tres mesos del veredicte, llevat d'una còpia que passarà a l'Arxiu Municipal.
 
10. El jurat es reserva el dret de declarar desert el premi en cas de considerar que no es donen les condicions de qualitat pertinents.
 
11. La presentació dels originals suposa l'acceptació íntegra de les bases i dels drets i obligacions que se'n deriven.
 
12. La data final per a lliurar els originals serà el 19 de juliol de 2010 fins a les 14 hores en el registre d'entrada de l'Ajuntament. Per correu s'enviaran a la següent adreça:
Premis literaris. Plaça de l'Ajuntament, 8. C.P.46270 Villanueva de Castellón
 
13. Qualsevol aspecte no previst en les bases es sotmetrà a la decisió del Jurat, i la seua decisió serà inapel·lable.
 
 
Edicions del Bullent
c/Taronja, 16 · 46210 Picanya
tel. 961 590 883 · fax 961 590 845
info@bullent.net
www.bullent.net

 

8) 
 
Publicat en EL PUNT dimecres 2 de juny del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/176893-una-plana-del-facebook-per-salvar-la-llibreria-catalana-de-perpinya-recull-mes-de-1200-adhesions-en-dos-dies.html

Una plana del Facebook per salvar la Llibreria Catalana de Perpinyà recull més de 1.200 adhesions en dos dies

Els escriptors Joan-Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís Lluís en són els impulsors

«Si voleu que encara hi hagi una llibreria en llengua nostra a Catalunya Nord, compreu-li llibres per a evitar que tanqui aquest lloc tan important per a la catalanitat. Hi podeu comprar i encarregar tots els llibres sobre Catalunya Nord i tots els llibres editats a França si voleu practicar francès. Ajudeu la Llibreria Catalana!» Aquest és el text de presentació de la plana Salvem la Llibreria Catalana de Perpinyà, que ha creat Joan-Daniel Bezsonoff.

La plana del Facebook va ser creada el dilluns 31 de maig a la tarda, i aquest dimecres ja s'hi havien apuntat més de 1.200 persones donant-hi suport.

«És una llibreria especial, és l'única que tenim a Catalunya Nord d'aquest tipus, és un símbol, i crec que s'ha de fer alguna cosa per ajudar en Joan Miquel Touron que porta aquesta llibreria», explica Joan-Daniel Bezsonoff. «Si tots hi comprem un llibre de tant en tant, no tindrà cap més problema per pagar el lloguer», afegeix l'escriptor, que per donar exemple acaba d'encarregar-li el diccionari rus de l'editorial Assimil. Joan-Daniel Bezsonoff també recorda que es poden encarregar llibres a la Llibreria Catalana de Perpinyà per internet i des del sud de l'Albera.

Un altre autor nord-català, Joan-Lluís Lluís, també ha respost a la iniciativa de Joan-Daniel Bezsonoff i és un dels vocals de la plana. Confia que aquesta iniciativa pot fer prendre consciència als nord-catalans de la necessitat de fer les seves compres en aquesta llibreria. «Sabem que hi ha professors nord-catalans que van a comprar els llibres que necessiten a Girona», explica Joan-Lluís Lluís.

Augment de lloguer

Joan Miquel Touron, l'encarregat de la Llibreria Catalana, explica que les vendes han baixat molt. «La crisi ja fa temps que es notava, però d'ençà el mes de gener, no hem venut pràcticament res», diu Joan Miquel Touron. Al rerefons de les dificultats econòmiques de la llibreria, però, també hi ha un problema judicial d'ordre privat: un conflicte entre el llibreter i els propietaris del local, que volen apujar-li el lloguer. «Amb un lloguer que es triplicaria, hem fet els comptes i la Llibreria Catalana té els dies comptats», diu Joan Miquel Touron, El llibreter ha denunciat el cas i el tema és actualment en mans de la justícia.

9) 

Taula rodona sobre l'aprenentatge de la llengua i immigració

Dia: dimecres dia 16 de juny del 2010
Hora: 7 de la tarda
Lloc: Centre de Documentació de Serveis Socials DIXIT, de Girona (carrer de Bernat Boades, 68)

A la taula rodona, moderada per Xavier Lamuela, hi prendran part:
Pere Mayans (Departament d'Educació); M. Carme Junyent (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades, de la UB); Isabel Roura (Consorci per a la Normalització Lingüística-Girona) i Montse Ayats (Eumo Editorial).

Aquest acte s'ha programat amb motiu de la publicació del llibre Llengua i immigració
<http://www.eumoeditorial.com/llibre/llengua-i-immigracio/1687>, de la professora Lluïsa Gràcia, disponible a les llibreries i al web d'Eumo

http://www.eumoeditorial.com

10) 
 
El voluntariat lingüístic és una forma de voluntariat social realment digna d'elogi.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com