InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana
[10.400
membres]
Butlletí número 330 (dimarts 08/06/2010) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S.
Reig
1) Presentacions al País Valencià del
llibre Removent consciències. Transgressió cívica i fet
nacional
2) Eugeni S. Reig - a on vages, lo
que veges fer faces
3) Cursos Rosa
Sensat
6) Softcatalà presenta la Guia per a
la traducció de productes informàtics 2010
9) Oferta de feina
10) Joan Tudela: Fer esport en català
és saludable.
Presentacions al País Valencià del llibre
Removent consciències. Transgressió cívica i fet
nacional
VALÈNCIA
Presentació a càrrec d'Eliseu Climent, president d'Acció
Cultural del País Valencià; Quim Gibert, coeditor i coautor, i Patrícia
Gabancho, coautora.
Dia: Dijous, 10 de juny de 2010.
Hora: 7 de la vesprada.
Lloc: Pavelló Àtic de l'OCCC (Octubre Centre de
Cultura Contemporània)
Adreça: carrer Sant Ferran, 12,
València.
Tel.: 963157799.
Organitza: Octubre Centre de Cultura Contemporània.
ELX
Presentació a càrrec de Joan-Carles Martí, de
l'associació Cívica per la Llengua El Tempir, Quim Gibert, coeditor i coautor, i
Patrícia Gabancho, coautora.
Dia: Divendres, 11 de juny de
2010.
Hora: 8 de la vesprada.
Lloc: Casal Jaume I de Sueca.
Adreça: carrer Sant Jordi, 2, Elx.
Tel.: 965426480.
Organitza: Casal Jaume I d'Elx-Acció Cultural
del País Valencià; Associació Cívica per la Llengua El Tempir d'Elx i Associació
per la Llengua El Raig de Crevillent.
Presentació a cura de Vicent
Olmos, editor d'Afers; Quim Gibert, coeditor i coautor, i Patrícia Gabancho,
coautora.
Dia: Dissabte, 12 de
juny de 2010.
Hora: 18.30 h de la
vesprada.
Lloc: Casal Jaume I.
Adreça: carrer
Sequial, 37, Sueca.
Tel.: 961706056.
Organitza: Casal
Jaume I de Sueca-Acció Cultural del País Valencià.
2)
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig
(Llibre inèdit)
a on
vages, lo que veges fer faces
Si vas a un lloc,
t'has de comportar com ho fan les persones que viuen en eixe lloc, t'has
d'adaptar als seus costums, a la seua manera de viure.
|
Mon pare m'ho va dir moltes voltes i tenia tota la raó: “a on
vages, lo que veges fer faces”. És la millor manera de no cridar
l'atenció. I a mi m'agrada viure tranquil i sense problemes
innecessaris. |
En la
novel·la Temps de batuda d'Enric Valor podem
llegir:
|
I el capell? Un èxit. Em defensava molt bé de la solanada; fins el
bascoll duia en ombra, i els intersticis del teixit de palla deixaven
passar una mica l'oreig. “¡On vages, allò que veges fer
faces!”. |
Hi ha
la dita equivalent “a Roma com els romans” que trobem també en expressions més o
menys semblants en altres llengües – en anglés diuen "when in Rome, do as the
Romans do" i en italià “quando a Roma vai, fai come vedrai”– adaptació del
proverbi llatí “cvm fveris Romæ, romano vivito more; cvm fueris alibi, vivito
sicvt ibi”, és a dir, “quan sigues a Roma, viu a la manera romana; quan sigues
en un altre lloc, viu com visquen allí”.
La
dita a on vages, lo que veges fer
faces és d'ús habitual en el parlar tradicional d'Alcoi que és la meua
llengua familiar, la que he heretat per tradició oral.
En valencià també es diu:
allà a on vages, com veges fer faces
La llengua estàndard sol
emprar: a la terra que vagis, dansa que ballin; a Roma, com els romans; lloc on
vas, usança que hi trobes; per on aniràs, faràs com veuràs
En
castellà es diu: allá donde
fueres, haz lo que vieres; allá donde fueres, hicieres lo que
vieres
NOTA
1: Per al proverbi llatí
veure HANS WALTHER, Lateinische Sprichwörter und Sentenze des
Mittelalters....(Göttingen, Vandenoeck, 1963), nº 4176.
NOTA 2: Valor i Vives, Enric; Temps de batuda
(Tàndem Edicions, València, 1991, pàg. 230)
NOTA
3: Dones les gràcies a Jordi
Pérez Durà, a Joan Mascarell i Gasol, a Joan-Carles Martí i Casanova, a Antoni
Mas i Forners i a Josep-Francesc Molés i Abad per la seua
ajuda.
3)
Cursos Rosa
Sensat
Curs de correcció de textos i assessorament lingüístic en
llengua catalana. Diversos nivells d'intervenció: adequació de llengua, estil i
tipografia
Ref. 14101
Aquest curs està orientat a formar
professionals que vulguin dedicar-se a l'assessorament lingüístic en llengua
catalana. Molt útil també per a personal docent.
Treballa els diversos
nivells d'intervenció en la correcció de textos, depenent de les varietats
lingüístiques i funcionals, posant l'èmfasi en la varietat estandarditzada, i
adequant la llengua, l'estil i la
tipografia dels textos a la situació
comunicativa concreta.
Per dur a terme aquesta tasca és imprescindible
aprofundir en els aspectes lingüístics controvertits i endinsar-se en els
diferents materials lingüístics de consulta, així com fer ús de les
noves
tecnologies.
Observacions:
Per poder matricular-se a aquest
curs, cal haver obtingut prèviament el certificat del nivell D (o
equivalent).
Prof.: Carme Font
Durada: 45 hores en 15
sessions.
Calendari: Del 28 de juny al 22 de juliol de 2010
Dies
de la setmana: de dilluns a dijous
Horari: de 17.30 a 20.30
h
Preu: 324 euros soci/sòcia i 360 euros no socis/sòcies
Curs
intensiu de preparació per a l'examen de nivell superior (D)
Ref.
14102
La finalitat del curs és aprofundir en els coneixements de la
normativa lingüística i treballar la llengua general per poder-se comunicar,
oralment i per escrit, amb adequació i correcció en qualsevol situació
comunicativa, especialment en les que requereixen un ús més formal de la
llengua.
Prof.: Núria Martín
Durada: 45 hores en 15
sessions.
Calendari: Del 7 al 29 de juliol de 2010
Dies de la
setmana: de dilluns a dijous (excepte la primera setmana, que també hi haurà
classe divendres)
Horari: de 16 a 19 h
Preu: 195 euros soci/sòcia
i 218 euros no socis/sòcies
cursos@rosasensat.org
93 481 73
74
Informació i matrícula: www.rosasensat.org
5)
Publicat en el
diari Levante-EMV diumenge 30 de maig del 2010
http://www.levante-emv.com/panorama/2010/05/30/marc-granell-i-francesc-mompo-guanyen-premi-samaruc/709929.html
L´Associació de Bibliotecaris Valencians atorga aquest guardó entre les
obres en valencià de l´any anterior La tècnica de Mislata també va ser
reconeguda
Els autors Marc Granell I Francesc Mompó han guanyat la XVIII
edició dels Premis Samaruc convocats per l´Associació de Bibliotecaris
Valencians en les categories de Literatura infantil i Literatura juvenil,
respectivament. Els premis s´atorguen als millors llibres d´autors valencians
escrits en valencià i publicats durant l´any anterior al de la convocatòria, en
aquest cas als llibres publicats l´any 2009. El jurat ha estat format per Sònia
Martí, Carmen Díaz i Ramón Guillem, com a bibliotecaris, així com la professora
Ana Eloina Alfonso i l´escriptor Manel Alonso.
«La dansa dels versos», de Marc Granell, el llibre guanyador
del premi Samaruc de literatura infantil, publicat per l´editorial Diálogo, té
la sensibilitat poètica habitual en l´autor i cal destacar la mestria en el
ritme com també la fluïdesa i l´espurna de les rimes assonats que ressonen com a
petites cançons.
D´altra banda, amb «Camí d´amor», Francesc Mompó ha aconseguit
el premi Samaruc de literatura juvenil. Aquesta obra, publicada per Edicions
Perifèric, i que amb anterioritat també ha guanyat el premi Benvingut Oliver,
ens narra una història d´amor de la infantesa. L´estil de l´autor ens passeja
per una prosa molt acurada on cal considerar també el tractament del somni com
una clau més de la narrativitat o la solidesa psicològica dels personatges.
A més dels premis literaris s´han lliuraran també el Premi
d´Honor de l´Associació de Bibliotecaris Valencians que s´atorga a una persona o
entitat destacada per la seua defensa i promoció de la biblioteca pública o de
la lectura. Com ja informà Levante-EMV, enguany el guardó ha recaigut en la
figura de l´escriptor Fernando Delgado. Respecte al premi Bibliotecari de l´any,
l´ha rebut Isabel Marquina, directora de la biblioteca pública municipal de
Mislata.
6)
Softcatalà presenta la Guia per a la traducció de productes
informàtics 2010
Softcatalà presenta la
«Guia d'estil per a la traducció de productes informàtics 2010», en la qual es
recull l'experiència acumulada al llarg de més d'una dècada de traducció al
català en l'àmbit de les TIC. Aquesta guia és una eina de gran utilitat per a
traductors de programari i pàgines web al català, atès que recull multitud
de casos i dubtes que es presenten tot sovint durant el procés de
traducció.
S'hi indiquen algunes normes gramaticals que són, a vegades,
poc conegudes (o que provoquen confusió entre els traductors i correctors), i
s'hi suggereixen consells per evitar errors freqüents de traducció. Així mateix,
la guia inclou apèndixs de topònims, llengües i alfabets. Es pot considerar com
el complement del Recull de termes [1], un glossari amb més de 1.800
entrades en anglès i la traducció corresponent al català, que es pot trobar al
web de Softcatalà.
Aquesta nova edició de la «Guia d'estil per a la
traducció de productes informàtics» amplia i detalla les normes que s'han
d'aplicar en totes i cadascuna de les traduccions que es fan a Softcatalà, i
aprofundeix en aspectes que la versió anterior (publicada el 2005) no recollia,
a més de corregir petits errors o imprecisions. Inclou els canvis
següents:
* Una nova estructura, que permet
consultar-la de manera més ràpida i còmoda
*
Recomanacions per a la traducció de documentació
*
Recomanacions per a l'ús d'un llenguatge sense discriminació de
gènere
* Un apartat sobre aspectes
convencionals
* Un apartat sobre
localització
* Ampliació del llistat de països,
llengües i ciutats del món
* Desenes de petites
correccions i matisos
La guia es podrà consultar directament des del
navegador i també serà possible baixar-la en format
odt/pdf.
* Enllaç a la guia en format web
(mediawiki) [2]
* Enllaç a la guia en format web
(visualització del pdf amb el navegador) [3]
*
Enllaç a les baixades en format odt i pdf [4]
Softcatalà és una
associació sense afany de lucre que treballa per a la normalització de la
llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb internet i les noves
tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució
gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha
traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
[1] http://www.softcatala.org/recull.html
[2]
http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010
[3]
http://issuu.com/paugnu/docs/guia_d_estil_per_a_la_traducci__de_productes_infor?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Flight%2Flayout.xml&showFlipBtn=true
[4]
http://www.softcatala.org/wiki/Guia_d%27estil/Guia_2010/ODT_PDF
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns
31 de maig del 2010
El Consell y la AVL destinan 120.000 euros a fomentar el uso del valenciano
Cataluña da 7 millones y el País Vasco, 5,7 La nueva Associació de Publicacions
Periòdiques Valencianes exige más ayudas
La Generalitat Valenciana destinará este año 120.000 euros a fomentar el
valenciano en los medios de comunicación. La cantidad, distribuida a partes
iguales a través de la Acadèmia Valenciana de la Llengua y la Dirección General
de Promoción Institucional (Conselleria de Presidencia) contrasta con las
fuertes ayudas de otros gobiernos autonómicos para promocionar el uso de sus
lenguas propias en los medios de comunicación.
La Generalitat de Cataluña,
por ejemplo, repartió en 2009 casi 7 millones de euros en ayudas a potenciar el
uso del catalán en los medios de comunicación. Es decir, 58 veces más que la
Comunitat Valenciana. Pero no sólo es Cataluña. El Gobierno vasco, por su parte,
dedicó a la misma finalidad un total de 5.725.000 euros. Y la Xunta de Galicia,
según los datos facilitados por su departamento de Cultura, invirtió 3.511.000
euros en la promoción del gallego en los medios. Este año, incluso el Ejecutivo
asturiano superará al Consell de Francisco Camps con una línea de 415.000 euros
destinada a "actividades de medios de comunicación para la normalización social
del asturiano" y, en su ámbito, del gallego-asturiano.
Estas cantidades,
recopiladas por Levante-EMV a través de los diferentes gobiernos autonómicos,
justifican una vieja reivindicación del sector comunicativo valenciano: el
incumplimiento del Pacte pel Valencià de 2001, que mandata el desarrollo
reglamentario de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià en el ámbito de los
medios de comunicación con líneas de subvenciones para el fomento de la lengua
de Ausiàs March. No se trata ni de inversión publicitaria ni de suscripciones de
apoyo, sino de subvenciones directas para que los medios potencien el
valenciano, que dispone de menores expectativas de mercado por sí solo y que
necesita una ayuda pública para empezar a ser competitivo y rentable.
Una asociación pide ayudas
La
cuestión ha cobrado actualidad a raíz del nacimiento, hace un mes, de la
Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes. El colectivo aglutina a
medio centenar de medios de comunicación valencianos que denuncian la situación
"marginal" de la lengua propia en el periodismo de la Comunitat Valenciana. Los
datos de 2007 indican que, entre el Sénia y el Segura, el valenciano ocupa el
0,5% de la prensa escrita de pago, el 0% de la prensa gratuita, el 5,1% de la
radio generalista, el 16,4% de la televisión generalista y el 5,5% de las webs.
Pero la realidad actual es aún peor. Desde 2008 hasta hoy, la crisis ha abocado
al cierre las ediciones en papel de El Punt del País Valencià, L'Avanç, Crònica
de la Vall d'Albaida y Quinzedies de la Safor.
El presidente de la
Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes, el periodista e historiador
Francesc Martínez Sanchis -autor del reciente libro Periodisme contra les
cordes. El valencià en els mitjans de comunicació- denuncia la
"desidia" de la clase política porque "no ha desarrollado medidas que favorezcan
y consoliden los medios que usan el valenciano". Entre 1986 y 1995, el Consell
de Joan Lerma concedió 102 millones de pesetas en subvenciones para el uso del
valenciano en la prensa y la radio. Zaplana suprimió estas ayudas en 1996. Y a
partir de 2005, con el gobierno de Camps, las ayudas se han retomado
tímidamente.
Así pues, no es casual o sólo fruto del mercado que en Cataluña
exista el Avui, el Diari de Girona, El Periódico de Catalunya en catalán; que en
el País Vasco se publique en euskera Berria o, parcialmente, Gara; que Galicia
Hoxe se publique en gallego; que en las islas se distribuya el Diari de Balears
en catalán; y que, en cambio, en la Comunitat Valenciana todavía no se haya
fundado un diario en valenciano y la presencia de la lengua propia en los medios
-salvo en RTVV- sea casi invisible.
Por ello, Martínez Sanchis reclama que
la Generalitat "adopte el modelo de Cataluña, si bien ajustado a las necesidades
de la Comunitat Valenciana, y potencie el valenciano en los medios de
comunicación privados mediante políticas públicas de subvenciones desarrolladas
desde la Generalitat y las diputaciones provinciales". Este apoyo debería
prestarse a los medios de comunicación que usan el valenciano en al menos la
mitad de sus contenidos (170 en el año 2008, según Martínez Sanchis), así como a
aquellos medios que tienen como lengua primera el español y que dan cabida
parcial al valenciano, como es el caso de Levante-EMV con su página diaria de la
sección Panorama y la mayor parte del suplemento escolar Aula.
El valenciano, en la UVI
La cuestión
trasciende la mera reivindicación empresarial del sector comunicativo. Según
advierte Francesc Martínez Sanchis en su obra (un verdadero Libro Blanco del
periodismo valenciano), "las políticas que apliquemos los valencianos en los
próximos años en los medios de comunicación decidirán la supervivencia o no de
nuestra lengua". Y según este termómetro, el valenciano está en la UVI y no hay
síntomas de mejoría.
maig/juny del 2010
C:\Users\Eugeni\AppData\Local\Microsoft\Windows\Temporary Internet
Files\Content.IE5\NML5EM4U\Juny 2010 (2).mht
9)
Oferta de
feina
La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) duu a terme des de
l'any 2006 la campanya “Oberts al català”, que té per objecte fomentar l'ús de
la llengua catalana en els sectors del comerç, dels serveis i del turisme.
Aquesta campanya té el suport de la Generalitat de Catalunya i de l'Àrea de
Comerç de la Diputació de Barcelona.
Amb vista a dur a terme en diferents
localitats de Catalunya el Pla d'assessorament comercial i lingüístic a comerços
d'immigrants dins el marc d'“Oberts al català”, la CCC vol contractar, durant
tres mesos a mitja jornada, un dinamitzador lingüístic i comercial resident a la
demarcació de Lleida i un altre de resident a la demarcació de Girona. Els
candidats a aquestes places han de tenir coneixements superiors de llengua
catalana i coneixements bàsics d'anglès. Així mateix, cal que tinguin carnet de
conduir i que disposin de vehicle propi. Se'n valorarà l'experiència en mediació
intercultural.
Les persones interessades en aquesta feina, d'incorporació
immediata, poden enviar el currículum a: <sl@confecom.cat>.
Servei
Lingüístic de la CCC
www.confecom.cat
10)
Fer esport en català és
saludable.
Joan
Tudela
Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per
viure en català
-----------------------------
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge
als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga
coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la
llengua catalana.