El Parlament aprova la Llei d'acollida que estableix el català com a llengua comuna
Amb l'oposició del PP i el Grup Mixt
El Parlament ha aprovat dimecres 28 d'abril la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades (pdf) amb 117 vots a favor, dels partits del Govern i CiU, i 17 en contra, del PP i el Grup Mixt que discrepen del fet que el català s'estableixi com a llengua comuna. La norma crea el servei de primera acollida, a través dels quals els immigrants rebran formació sobre llengua catalana -que queda definida com la llengua comuna-, mercat laboral, drets i deures bàsics i el model de societat. La Generalitat acreditarà aquests coneixements a través d'un certificat oficial que facilitarà l'obtenció de l'informe per a l'autorització per arrelament, la renovació de l'autorització de residència temporal, l'accés al mercat de treball i l'adquisició de nacionalitat per residència.
El Consell
de Garanties Estatutàries de Catalunya va
avalar per unanimitat el Projecte de Llei que recull que s'ha d'atendre la
immigració que acaba d'arribar al país. Segons aquest organisme, el projecte
s'adiu plenament a la Constitució espanyola, també en l'article 9, que marca el
català com a llengua comuna dels serveis. El consell desestima el recurs
presentat pel Partit Popular contra aquest article. És la primera vegada que un
text legislatiu recull aquest grau d'oficialitat del català.
La
consellera d'Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, ha defensat que
aquesta norma és una iniciativa 'pionera' al sud d'Europa i ha explicat que
l'objectiu és donar eines als immigrants perquè puguin ser més autònoms. 'És una
inversió de futur', ha assegurat la consellera. Capdevila ha explicat que un
estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) conclou que la Generalitat
recuperarà fins el 30% de la inversió que es faci per aplicar la llei i demostra
que la norma 'comporta beneficis econòmics i socials'.
La consellera ha
reconegut que 'hi ha friccions' però ha defensat que globalment Catalunya compta
amb un model propi d'acollida basat en l'equilibri. Ha explicat que queda
definida una política cultural comuna, però al temps la llei respecta i valora
positivament la diversitat. 'Cal deixar de pensar tant en els orígens i més en
els destins', ha declarat. Ha remarcat que es pretén crear 'un sol poble' i no
la suma de societat inconnexes, però ha puntualitzat que 'ningú ha de renunciar
al seu origen' sinó que s'ha de fer un apropament mutu i un esforç
bidireccional.
Capdevila també ha destacat que la norma permet
desenvolupar les noves competències que va atorgar la reforma de la Llei
d'estrangeria i ha assenyalat que Catalunya serà la primera comunitat que ho
faci, en referència a la possibilitat de donar els informes d'integració per als
processos de nacionalització.
PP i Grup Mixt
discrepen d'establir el català com a llengua comuna
Els
diputats del PP i del Grup Mixt han mostrat la seva oposició a que s'estableixi
el català com a llengua comuna i han demanat que es reconegui i es faciliti
l'aprenentatge de les dues 'llengües oficials' del país: el català i el
castellà. La consellera Capdevila ha explicat que un cop assumits els
coneixements de català, la llei també preveu oferir formació en llengua
castellana per aquells immigrants que ho demanin.
El diputat del PP
Rafael López ha criticat que el text garanteix l'ensenyament del català 'però no
del castellà' i ha acusat el Govern de voler que el català sigui 'un peatge' per
aconseguir drets. 'La pregunta és que si a Catalunya parlem català i castellà
perquè no li donem a tots els nouvinguts les capacitats per poder expressar-se
en català i castellà a la vegada', s'ha preguntat el diputat. López ha
considerat que es tracta d'una llei 'profundament nacionalista per crear
nacionalistes i no ciutadans' i ha demanat que es respecti el sentiment personal
de tothom.
En el mateix sentit, el diputat del Grup Mixt i líder de C's,
Albert Rivera, ha acusat el Govern de partir 'd'un imaginari fals' i d'una
'ficció catalana'. Ha defensat que Catalunya té dues llengües oficials i ha
conclòs que la norma aprovada aquest dimecres 'només s'adapta a un patró
identitari'. El diputat del Grup Mixt José Domingo ha considerat que l'accés als
drets socials queda 'condicionat' a l'obtenció del certificat oficial de
formació i ha criticat que es tracta d'una llei basada en una concepció
'mutiladora'.
CiU defensa el
text
El diputat de CiU Josep Lluís Cleries ha valorat
positivament el text final de la llei i ha defensat que es defineixi el català
com a llengua comuna, perquè es la' pròpia' del país. 'Volem que la llengua
catalana sigui vehicle de comunicació, d'integració, de fer comunitat', ha
declarat. Cleries ha demanat al PP i al Grup Mixt 'que no facin demagògia' i ha
dit que és una llei per crear 'un sol poble' on 'cadascú no ha de renunciar a
les seves arrels' sinó que convida a la integració. 'No volem només tolerar-nos,
volem respectar-nos', ha asseverat.
Tot i aquesta valoració positiva, ha
recordat que calen recursos econòmics per poder fer efectius els serveis que
dóna la norma i especialment que els ajuntaments disposin d'aquests diners ja
que acostumen a ser la primera administració que rep els immigrants.
Els
diputats del PSC, ERC e ICV-EUiA han criticat la postura de PP i Grup Mixt i han
recordat que el servei d'acollida és voluntari, així com que l'accés als drets i
serveis socials no queda supeditat a l'obtenció de cap certificat. 'No busquin
esquerdes on no n'hi ha', ha declarat la diputada del PSC Consol Prados.
La comunitat catalana de l'Ubuntu presenta la traducció de l'Ubuntu 10.04 LTS al català
Ja està
disponible la versió 10.04 LTS de l'Ubuntu [1] en català. L'Ubuntu és un sistema
operatiu gratuït, basat en el nucli Linux i desenvolupat per la comunitat.
Talment adequat per a ordinadors portàtils, de sobretaula o servidors, inclou
tot el programari necessari per al dia a dia amb l'ordinador, ja es tracti
d'aplicacions de processament de textos, de correu electrònic, de navegació per
Internet, d'eines de programació o de gestió de servidors. Aquesta serà una
versió de manteniment ampliat, i s'oferiran actualitzacions gratuïtes de
seguretat i manteniment durant 3 anys a la versió d'escriptori i 5 anys a la
versió de servidor.
En aquesta ocasió, com en edicions anteriors, totes
les aplicacions predeterminades de l'escriptori estan traduïdes al català,
gràcies a l'esforç d'una àmplia comunitat en què hi participa Softcatalà [2]. La
bona salut del català a l'Ubuntu és especialment remarcable, atès que ocupa la
16a posició en termes de percentatge de traducció de les prop de 30 llengües en
què es considera totalment traduït [3] aquest sistema operatiu.
En
destaquen les novetats següents:
* Velocitat
d'arrencada: incrementada notablement en gairebé qualsevol ordinador i
extremadament ràpida en dispositius basats en SSD (memòries d'estat sòlid), com
ara els ultraportàtils. Això significa que els usuaris poden anar directament al
navegador de manera ràpida per accedir a
Internet.
* Social de bon principi: el nou «Me
Menu» [4] (menú personal) de l'Ubuntu 10.04 LTS unifica el procés d'accedir i
actualitzar les xarxes socials com ara el Facebook, el Digg, el Twitter i
l'Identi.ca. El menú també integra canals de xat, de manera que els usuaris
poden parlar amb amics o companys de feina a través del Google Talk, la xarxa
MSN, el xat IRC i gairebé qualsevol altra xarxa.
*
Ubuntu One: la millora de la integració a l'escriptori del servei en línia
significa que els fitxers i carpetes es poden compartir i desar a la xarxa en
núvol molt més fàcilment. S'ha afegit la compartició d'adreces d'interès i dels
contactes, accelerant la transició de l'ordinador personal a la computació
personal.
* Botiga de música de l'Ubuntu One: la
música de les majors discogràfiques i artistes mundials, disponible directament
per als usuaris de l'Ubuntu a través del reproductor de música predeterminat.
Compreu cançons, emmagatzemeu-les a l'Ubuntu One i compartiu música sense DRM
(gestió digital de drets) des d'un mateix lloc per a diversos ordinadors i
altres dispositius.
* Centre de programari de
l'Ubuntu 2.0: una manera fàcil de trobar programari nou i gestionar-lo un cop
instal·lat, en una interfície nova i més elegant. Els usuaris poden distingir
entre el programari ofert per l'Ubuntu, pels associats de Canonical, o bé per
desenvolupadors que utilitzen el servei personal d'hostatge de paquets (PPA) al
Launchpad [5], l'eina de col·laboració en línia de Canonical
[6].
* Ubuntu 10.04 Netbook Edition (UNE): a més
de beneficiar-se de les millores de l'edició d'escriptori, els usuaris dels
ultraportàtils [7] també gaudiran de majors velocitats d'arrencada en
dispositius basats en SSD, aturades temporals i represes més ràpides que
incrementaran la durada de la bateria i la interfície líder de la indústria per
a les pantalles reduïdes.
Per obtenir informació més detallada sobre les
novetats, consulteu la nota de premsa oficial, disponible per la versió
d'escriptori [8] i de servidor [9].
Com de costum, la comunitat d'usuaris
de l'Ubuntu en català [10] ha organitzat una festa [11] per celebrar aquest
llançament. Enguany serà a València, els dies 22 i 23 de maig.
En aquesta
versió, com en l'anterior, també es podrà configurar l'Ubuntu en la variant
valenciana, gràcies al projecte Softvalencià [12]. D'aquí a uns dies, es
publicaran imatges de CD preconfigurades en valencià per fer-ho més fàcil
encara.
Si voleu col·laborar en la traducció de l'Ubuntu al català, aneu
al lloc web de l'equip de traducció [13], on trobareu tota la informació
necessària per ajudar a traduir-lo a la vostra llengua.
Per instal·lar
l'Ubuntu, o bé provar-lo sense fer canvis al vostre ordinador, teniu dues
opcions:
* Baixeu-vos la imatge de CD [14], amb
la qual podreu iniciar la instal·lació o bé carregar el sistema sense
instal·lar-lo per veure com funciona.
*
Instal·leu el WUBI [15], amb el qual podreu instal·lar i desinstal·lar l'Ubuntu
de manera molt fàcil des d'un sistema Windows. També el trobareu al CD
d'instal·lació de l'Ubuntu, des d'on s'iniciarà
automàticament en inserir el
CD.
Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per a
la difusió de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure
i de distribució gratuïta. Durant el 2009 el seu lloc web fou visitat per una
mitjana de 490.000 visitants únics mensuals, i va distribuir més de 800.000
còpies de programari en català. Per obtenir més informació sobre els programes
que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.
[1]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu
[2]
http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/Ubuntu
[3]
http://people.ubuntu.com/%7Edpm/ubuntu-10.04-translation-stats.html
[4]
https://wiki.ubuntu.com/MeMenu
[5]
https://launchpad.net/
[6] http://www.canonical.com/
[7] http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu_Netbook
[8]
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-10.04-desktop-edition
[9]
http://www.ubuntu.com/news/ubuntu-10.04-server-edition
[10]
http://www.ubuntu.cat/
[11] http://www.ubuntu.cat/node/573
[12]
http://www.softvalencia.org/
[13]
https://wiki.ubuntu.com/UbuntuCatalanTranslators%20
[14]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Ubuntu
[15]
http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Wubi
El Consorci per
la Normalització Lingüística (CPNL), juntament amb tres
emissores de ràdio llatinoamericanes de Salt i Girona, han creat aquesta setmana
l’Onescat, una nova eina d’aprenentatge del català a través de la
ràdio.
L’Onescat oferirà cursos de català gratuïts als nouvinguts a
Catalunya de manera educativa per tal de fomentar el coneixement del català
entre la població immigrada sense necessitat d’haver d’anar a classes
presencials, i a través de les ones de ràdio de qualsevol receptor. D’aquesta
manera, la iniciativa - que s'articula en disset programes de ràdio de vint
minuts cadascun- posa a l’abast dels nouvinguts un curs de català inicial
especialment pensat per a persones d'origen immigrat que no tenen coneixement
del català.
Tal com ha explicat aquesta setmana el secretari de Política
Lingüística i president del Consorci per a la Normalització Lingüística, Bernat
Joan, a la presentació de l’Onescat, el curs és tan atractiu que “ja tenia
demanda per part d'emissores de tot el país des d'abans d'haver-se començat a
emetre”, i ha destacat la necessitat de la seva creació. Joan ha definit aquesta
nova proposta del CPNL com “un granet de sorra” perquè els immigrants entenguin
que parlar català és “una manera d'integrar-se” i, ha afirmat que aquest
projecte neix amb una prioritat absoluta: “Que no es canviï l'idioma i que
s'encomani el català”. L’Onescat, que va emetre un programa pilot per COM ràdio,
s’emetrà a través de 136 emissores amb què compta COM ràdio a tot el
país.
Publicat en el diari AVUI, pàgina 43, diumenge 2 de maig del 2010
http://paper.avui.cat/article/cultura/190226/monoleg/catala.html
En la lluita diària per la defensa -o utilització- del català es produeixen fenòmens francament paradoxals. La nostra colla de multicultis, bàsicament especuladors financers, venen els seus productes en castellà perpetuant la vella dita de fer la puta i la Ramoneta. És una realitat que et fa sentir amb la sensació de jugar a camp contrari quan ho fas en el propi. Un dels vells resistents, Carles Cuní, de Flaixbac, em va trucar per recomanar un noi, monologuista amb trempera, que a més, ai las!, fa els seus xous en català. Després d'unes setmanes d'èxit al Club Capitol de la Rambla barcelonina, l'espectacle Jo tinc un amic que... es prorroga fins al 16 de maig. És divertit i refrescant, per deixar una hora la ment en blanc amb la barreja d'absurditats quotidianes i la crítica a la hipocresia de les nostres vides. Peyu no té intenció de ser transcendent, sinó de copsar el moment actual, la follia de les relacions humanes, la parella i la família. Entreté i resulta refrescant.
Llicenciat en comunicació audiovisual i humorista vocacional, Peyu ha mantingut la seva carrera combinant el teatre amb la ràdio, la tele i el doblatge. És un dels divertits col·laboradors del directe El matí i la mare que el va parir, de Ràdio Flaixbac. En el popular programa de ràdio alterna les tasques de guionista i humorista amb la veu d'alguns personatges. En el seu currículum destaca la participació en programes com Piscina comunitària (2009) i Working (2010) de Canal Català. Quan li pregunto d'on ve la vocació pels escenaris, m'explica que amb 16 anys va fundar la primera companyia de teatre, conjuntament amb un amic i van crear i interpretar dos espectacles que van passar per gairebé tots els teatres d'Osona. El 2008 va fer d'ajudant de direcció a Projecte Llenamú de Corcia Teatre, guanyador de la XIII Mostra de Teatre de Barcelona.
El seu humor em recorda els monòlegs de Joan Capri, sempre atent al que l'envoltava. Peyu es mou pel territori dels Accidents Polipoètics, tot i que el seu humor és menys corrosiu que el del genial duet. La influència d'Eugeni i Rubianes també hi és present. La galeria de personatges disseccionats al xou passen per la tieta soltera típica, els contes populars, la desaparició dels amics quan es casen, les relacions de domini familiar i els lletristes del rock català. Jo tinc un amic que... Esperem que tingui la sort que es mereix, tot i jugar en camp contrari.
Publicat en EL PUNT dilluns 3 de maig del 2010
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) acaba de publicar una versió crítica del llibre de Jaume Roig, l'Espill, obra del segle XV, que la institució normativa ha revisat gràcies a l'estudi i la transcripció realitzada per Anna Isabel Peirats.
El llibre, presentat en dos volums, enceta la nova col·lecció Clàssics Valencians, amb la qual l'AVL vol contribuir a l'edició d'obres dels escriptors més destacats de la literatura valenciana del Segle d'Or.
Segons el professor i acadèmic Albert Hauf, Jaume Roig va ser un dels clàssics valencians més reeditats fins al segle XVII que va continuar captivant la imaginació d'alguns dels escriptors moderns i contemporanis, però va ser també profundament desconegut per la gran majoria de valencians. L'Espill, afirma Hauf, és «un rosari de truculentes historietes encadenades, teòricament destinades a proclamar els perills de la seducció i malvestat femenines, és a dir, la profunda debilitat material i moral dels mascles de la tribu davant de l'inefable misteri de la dona».
En els darrers mesos han vingut a coincidir dos
fets a priori molt allunyats però que al cap i a la fi guarden una ben certa
relació. D’una banda, el catedràtic d’història medieval José Hinojosa ha
publicat els pergamins d’època de Jaume II conservats a l’Arxiu Municipal
de València, entre els quals es troba un de l’any 1313 que inclou el primer ús
–que jo conega– del gentilici “valencians” per a referir-se als ciutadans
del territori valencià; abans s’havien emprat fórmules alternatives com
“habitants del regne de València”, “regnícoles” o similars, que
demostraven que encara no havia quallat una identitat comuna a la massa de
nouvinguts –sobretot catalans i aragonesos– que s’havien traslladat a colonitzar
les noves terres del nou reialme valencià. D’una altra banda, vora 700 anys
després els membres valencians de Softcatalà, amb el suport
d’Escola Valenciana, han
presentat Softvalencià, una pàgina
web destinada a difondre l’ús de les variants valencianes de la llengua catalana
al món d’internet i el programari informàtic.
Relacione les dos
coses perquè, com sol passar arreu del món –no som els únics–, també en el
nostre cas identitat i llengua van intensament relacionades. Així, de seguida hi
ha hagut crítiques que han interpretat l’aparició de Softvalencià com
una forma de secessionisme lingüístic valencià i, en conseqüència, com un acte
pràcticament homologable als del blaverisme anticatalanista. No m’agradaria
haver estat en la pell dels promotors de la iniciativa, gent que dia rere dia
demostra la seua ferma militància en favor de l’ús social del valencià, però que
ara, a banda de certes crítiques constructives, ha rebut desqualificacions de
tota mena. La qüestió, que és ben complexa, se centra en dos aspectes
principals: la proposta normativa, que, resumint-ho molt, va en la línia de les
recomanacions realitzades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i el nom
triat, que diferencia onomàsticament entre “català” i
“valencià”.
Pel que fa al primer punt, Softvalencià no ha fet més que ser coherent amb la història de la normativització de la nostra llengua, que ha consolidat tres estàndards policèntrics, el català, el valencià i el baleàric, que no corresponen a les diverses modalitats de la parla sinó als tres principals territoris polítics, amb les dissonàncies que això ocasiona (per exemple, una persona d’Ulldecona i una de Benicarló fan servir quasi les mateixes formes, però queden incloses en dos variants generals diferents, la catalana i la valenciana). Amb tot, com que l’AVL representa l’actual fase del procés estandarditzador valencià en què s’ha apostat per una normativa més particularista i menys convergent que la dels anys ’60-’80, per a molts això ja és símptoma de fragmentació i feblesa de la llengua. En qualsevol cas, siga quin siga la tria, més o menys convergent, al remat això no evita que hi haja un estàndard valencià efectivament diferent del català per al qual no sembla negatiu tindre eines informàtiques especialitzades, de la mateixa manera que hi ha per a l’alemany d’Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Luxemburg o Suïssa (diferenciant per unitats polítiques, en el seu cas estats nacionals i en el nostre territoris històrics amb diversos graus d’autonomia política).
I ací arriba l’altre aspecte al qual feia referència: en tots eixos casos (malgrat alguna polèmica puntual a Àustria) el nom de la llengua no genera discussió, és “l’alemany”. Per què, doncs, dirien els detractors de Softvalencià, no s’ha optat per anomenar la iniciativa “Softcatalà (valencià)”, “Softcatalà (País Valencià)” o “Softcatalà (Comunitat Valenciana)”? Evidentment, pareix que ho han fet seguint també la nostra particular realitat històrica i social, segons la qual el nom de la llengua més amplament utilitzat ha estat el de “valencià” sense que això haja suposat un rebuig general –fins l’aparició del secessionisme– a la coordinació amb catalans i balears. I en eixe sentit, el codi de reconeixement informàtic emprat per Softvalencià no ofereix lloc als dubtes, ja que és “ca@valencia_ES”, una variant del codi general de la llengua catalana “ca_ES”. El grau d’acceptació de la pàgina web dirà si en conjunt han encertat o no, ja que la realitat és que fins ara només un 5% dels usuaris que visitaven Softcatalà eren valencians, malgrat que ja hi estaven presents els programes amb formes valencianes. En tot cas, però, tampoc caiguem en l’error de pensar que som valencians o li diem “valencià” a la llengua per alguna estranya maniobra reaccionària: és així perquè des de fa segles que és així.
El vítol a «Sent
Jordi»
Vicent Berenguer Micó