InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 306 (dimarts 27/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
3) Nou llibre: La terminologia i la documentació. Relacions i sinergies. Actes de la VII Jornada de la SCATERM "Terminologia i documentació"
 
4) Neix la xarxa social 100% en català feta des del País Valencià
 
5) Francesc Xavier Tro i Molines - XXX ANYS DELS PREMIS 25 D'ABRIL A BENISSA
 
6) Entrevista a Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural: “La culpa de la crisi del català és nostra”
 
7) Segon Seminari Internacional sobre refranys meteorològics. Als llindars de l'Europa romànica
 
 
 
10) Joan Tudela: Els únics que tenen l'obligació professional de parlar i escriure molt bé el català són els que cobren per expressar-se, com ara periodistes i locutors, actors i dobladors, escriptors i traductors.
 
 
1)

 

 Publicat en el diari digital L'INFORMATIU dimecres 14 d'abril del 2010

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/isabel-clara-simo-quan-no-escric-em-sent-desgraciada/

 

Isabel-Clara Simó: “Quan no escric em sent desgraciada”
 
Consolidada com una de les escriptores més prolífiques de la nostra literatura, Isabel-Clara Simó continua recollint èxits gràcies a 'Homes', el seu últim títol. 

Sandra Capsir 

La seua marxa de València fou una d'aquelles històries d'amor de les que un bon guionista segur que en sabria traure suc, com fa ella en cadascuna de les seues novel·les. Va marxar a Figueres per exercir com a docent i mesos després es casà. Alguns, com el seu mestre i amic, Joan Fuster, la tiraven de menys a València. Ella, però, diu sentir-se com a casa a Perpinyà, Figueres, València o Gandia. Justament de l'amor, i de les relacions entre homes i dones ens torna a parlar Isabel-Clara Simó en el seu últim títol, Homes.

Dos mesos després de la seua publicació, el llibre es presenta com una de les grans apostes d'Edicions Bromera de cara a la propera Fira del Llibre de València i a la Celebració del Sant Jordi. Es tracta d'un recull de 22 relats on s'acosta als tòpics més arrelats de l'univers masculí, amb una mirada implacable, molta ironia i també molt bon humor. Nou anys després de l'èxit de Dones, amb més de 125.000 exemplars venuts, una adaptació al cinema i altra al teatre, arriba aquesta darrera obra. Isabel-Clara Simó confessa que li abellia escriure sobre homes, tot i que ja ha tingut molts protagonistes homes als seus relats, i fer-ho com ho ha fet: amb “tendresa, crueltat i també mala bava”.

Més enllà de l'èxit d'aquest últim llibre, Isabel-Clara Simó ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris i periodístics i ha rebut molts reconeixements a València, a Catalunya i a les Illes Balears. Per a ella no hi ha cap secret: “Jo escric molt perquè m'agrada moltíssim i em senc molt desgraciada quan no ho faig. Aquella temporada que estic quinze dies sense escriure, ni que siga una carta, em trobe com buida, molt incòmoda. Em fa falta. Escric molt, però també trenque moltes coses, el que passa és que com escric cada dia, al final hi ha moltes piles de papers”, explica l'autora.  No obstant això, a Isabel-Clara Simó li agrada recordar una frase de Manuel de Pedrolo i que feu seua molta altra gent que deia: “Si em ve la inspiració, que em pille treballant”. L'autora conta que en “l'ofici literari, tots em tingut en alguna ocasió el síndrome  de la pàgina en blanc. I el que s'ha de fer és treballar més. L'ofici s'adquireix a base de molta tossuderia; d'escriure molt encara que saps que ho hauràs de trencar. Aquesta és una de les coses que he aprés del periodisme, quan has de fer una col·laboració diària amb un determinat nombre de línies, no pots deixar-ho en mans de la inspiració.”

Es confessa com una d'aquelles escriptores que mira “amb els ulls cap a fora”, que se sent prop de les emocions de la gent i li agrada fixar-se en les històries del seu voltant, “de la gent més modesta i més grisa i que tantes coses té a dir”. Esta tendència explicaria que haja escrit d'homes, de dones, de xiquets i de vells, i de tot tipus de sentiments propers l'espècie humana i a allò que ens preocupa: la por a la mort, l'amor, l'amistat, la soletat...

Pel que fa a la societat actual, adverteix que encara els joves no estan alliberats d'eixa cultura del “pati d'escola” que reflexa en alguns relats del seu llibre. "Potser els joves esteu una miqueta més alliberats que nosaltres, però de vegades tinc el meus dubtes. La gent de la meua generació estem  molt avançats, som la generació del rock, del turisme i del bikini, i d'anar-se'n a dormir a les tantes. En canvi, moltes vegades veig actituds dels joves més endarredires i pense si estarem retrocedint. I això fa por”.

Com a escriptora, té clar que “un escriptor no ha d'escriure pensant en el públic, perquè si no acabes escrivint a la mida dels altres i falsifican-te a tu mateix per donar gust als altres. I això és un tipus de literatura que deteste. Acabes fent una literatura molt comercial”. Admet que quan més camines, de vegades, més costa continuar, “perquè ara te n'adones més dels teus defectes. La coherència i les exigències literàries són més difícils i per tant has d'estar més vigilant i t'exigeixes més a tu mateix i els teus lectors també ho fan”.

Pel que fa la seua relació amb Alcoi i el País Valencià, Isabel-Clara Simó confessa sentir-se com a casa a Perpinyà, Figueres, Maó o Gandia, però les circumstàncies de la vida, i la seua vocació com a docent, la conduïren a Figueres. Tot i això admet que amb l'edat té més enyorança del lloc on ve. Com diria Raimon, “qui perd els orígens perd l'identitat”.

 

2)

Publicat en el PERIÓDICO DE CATALUNYA dimarts 13 d'abril del 2010
 
 
 Zapatero ha fracassat en la difusió del multilingüisme a la UE tal com es demanava des de Catalunya

Albert Branchadell
 
Ara que ja s'ha arribat a l'equador de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, ja és possible intuir quin serà el balanç d'aquest període: magre, magre. Probablement, el primer semestre de l'any 2010 serà recordat als annals europeus com el semestre del rescat de Grècia, un episodi que està posant de manifest una veritat elemental: que a la Unió Europea mana més la cancellera d'Alemanya, Angela Merkel, que el president de torn, José Luis Rodríguez Zapatero. I l'episodi grec també ha posat damunt la taula un assumpte que la presidència espanyola no havia sabut anticipar, que és la governança econòmica de la Unió. Si un repassa ara el discurs pronunciat per Rodríguez Zapatero davant el Congrés dels Diputats el 16 de desembre passat, de seguida s'adona que la governança econòmica de la Unió no estava entre les prioritats de la presidència espanyola.
A l'hora de fer el balanç definitiu també caldrà veure en què queda el document de contribució del Govern de Catalunya a la presidència espanyola, que va ser aprovat pel Consell Executiu en la seva sessió del 13 d'octubre del 2009, un document, per altra banda molt madur, que il·lustra perfectament l'europeisme secular dels catalans, que quan s'ho proposen són capaços de fer propostes europees en qualsevol àmbit, des de les polítiques marítimes integrades fins a l'extensió de la banda ampla rural. Però hi ha un capítol d'aquest document en què el fracàs ja es comença a fer evident i és el del multilingüisme. El document de José Montilla suggeria que la presidència espanyola havia d'«assumir activament l'objectiu de la difusió del multilingüisme a la UE, a partir del projecte segons el qual tots els ciutadans europeus dominin almenys tres llengües –la pròpia, més dues llengües més–» i arribava fins i tot a proposar un Acord Europeu per les Habilitats Lingüístiques. ¿Algú ha sentit Rodríguez Zapatero parlar alguna vegada d'això? Certament, en aquest assumpte Zapatero no és un bon referent. Ni ell mateix domina almenys tres llengües europees, ni el país que governa destaca pel multilingüisme de la seva gent. Acabada d'iniciar la presidència espanyola, el CIS, que presideix Belén Barreiro Pérez-Pardo, va difondre les dades d'un baròmetre d'opinió que exhibeix, una vegada més, el secular endarreriment espanyol en aquesta matèria: els espanyols que afirmen que parlen anglès no són ni tan sols una tercera part de la població. I això del lifelong learning que tant agrada a la Comissió aquí és pura entelèquia: més del 90% dels espanyols no estan aprenent cap idioma estranger.
A més a més de promoure el multilingüisme europeu, el document de José Montilla també sol·licitava a Rodríguez Zapatero que donés una visibilitat adequada a la realitat multilingüe de la societat espanyola, amb una referència explícita en el portal de la presidència espanyola. Per una banda, és cert que el portal té un accés en català/valencià –a part de castellà, gallec, basc, francès i anglès–. Però, per una altra, en realitat aquest accés és fictici. Només cal comprovar com després de fer clic al Benvingut a la pàgina d'inici, tota la informació sobre el que està passant i el que passarà no apareix en la llengua d'Ausiàs March, sinó en la de Cervantes. Però, potser més greu que aquest multilingüisme de façana és el que la presidència espanyola explica als europeus en una secció titulada Un país multilingüe. Per començar, hi ha un desequilibri notori: 785 caràcters per al castellà/espanyol –així, amb la barra–, i 230, per a les altres llengües oficials. Altres llengües que no són tres com explica el mateix portal de la UE –català/valencià, gallec i basc–, sinó quatre –català, gallec, valencià i basc–. Per si amb aquest secessionisme antieuropeu no n'hi haugés prou, la presidència espanyola assegura que a aquestes llengües oficials s'hi sumen diversos dialectes [sic] emplaçats en altres zones del país, una llista que inclou l'aranès –presentat com a variant d'una inexistent «llengua gascona», sense cap referència a l'occità–, l'aragonès i l'asturià.
En Vista d'aquest desgavell sociolingüístic, queden poques esperances perquè la presidència espanyola doni algun impuls al reconeixement de l'oficialitat del català/valencià a les institucions de la Unió Europea, tal com sol·licitava, per acabar, el document de Montilla –i tal com estableix, per cert, un antic text anomenat Estatut d'Autonomia de Catalunya–. Però no és només que després de la presidència espanyola el català/valencià s'hagi de quedar igual que estava, sinó que corre el perill de perdre la pica que havia aconseguit posar, no a Brussel·les, però sí a la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Si Zapatero no hi posa remei, la seva presidència europea podria ser recordada com la presidència durant la qual la Comissió va suprimir el lloc de traductor al català a la seva oficina de Barcelona, una supressió barroera com cap altra, que no només va en contra dels interessos catalans, sinó que tira per terra els esforços de la UE per acostar-se al conjunt dels seus ciutadans.

* Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
 
3)
 
Nou llibre:

La terminologia i la documentació. Relacions i sinergies. Actes de la VII Jornada de la SCATERM "Terminologia i documentació"

A cura de Jaume Martí i Marina Salse
Societat Catalana de Terminologia, 2010
Col·lecció "Memòries de la Societat Catalana de Terminologia"

Sumari:
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleName=null&subModuleName=altres_novetats&idCatalogacio=10828
 
 
4)


http://www.flog.cat

Neix la xarxa social 100% en català feta des del País Valencià


Fotolog, Tuenti, Facebook.... són xarxes socials que estan en català, però... ara apareix flog.cat, una xarxa 100% en català feta des del país valencià per joves de 20 anys.

Amb més d'un 1300 usuaris, flog.cat compta ara amb una xarxa social 2.0 destinada a totes les edats en què tothom pot
conèixer gent, compartir fotografies, aficions i opinions als punts de trobada, ja que el portal compta, a més, amb fòrums i un servei propi per crear blogs en català.

En març de 2008 començà flog.cat sent una comunitat que agrupava les persones catalanoparlants del popular web de compartició de fotos Fotolog.com. Després d'una campanya, van aconseguir que Fotolog incloguera el català.


http://www.flog.cat

Campanya Youtube en català - signa!

A flog.cat hi ha també seccions per promocionar i defensar l'ús de la llengua catalana, com la més recent campanya online Youtube en català, que ja ha recollit més de 1100 signatures. Els administradors estan en contacte amb Google per trametre setmanalment les peticions i poder aconseguir que el popular portal de vídeos estiga en català.


Flog.cat ha fet, i continuarà fent, un gran esforç, sense ajuts, subvencions ni interessos de cap tipus, per construir aquest punt de trobada social i de defensa de la llengua i cultura pròpies a través de Internet.

http://www.flog.cat/youtube-

 

5) 

 

 

XXX ANYS DELS PREMIS 25 D'ABRIL A BENISSA

 

 

Francesc Xavier Tro i Molines

Regidor de cultura, patrimoni històric i normalització lingüística de l'Ajuntament de Benissa

 

 

Venim de molt lluny i anem lluny encara
plens de somnis i llum...
plens de somnis i llum...

 

Miquel Martí i Pol

 

 

Corria l'any 1980, el nostre país començava a despertar d'una llarga i fosca nit anomenada dictadura basada en prohibir-lo tot i entre altres coses el dret dels valencians a parlar, escriure, llegir i aprendre la nostra llengua. Eren anys difícils, vivíem en una democràcia jove construïda a base de renúncies d'uns i d'altres i les primeres corporacions municipals que s'elegien democràticament després de la legalitat republicana començaven a caminar. L'any 1979 Benissa triava ser governada per José Tent del Partit Socialista, una corporació que va fer moltes coses perquè d'alguna manera estava tot per fer, però que en aquest escrit només en destacaré una, que ens van deixar uns premis literaris, els 25 d'abril, que enguany compleixen ni més ni menys que 30 anys de vida. Aquestos premis van ser creats per Bernat Capó i Pere Cabrera tots dos regidors d'aquella primera corporació 1979-1983, ferms defensors de la nostra llengua i cultura i que van decidir crear uns premis literaris en valencià dividits en tres modalitats, poesia, narrativa i assaig. Encara que es de justícia anomenar que pocs anys abans s'havien fet fins sis convocatòries de Jocs Florals que podríem descriure d'alguna manera com els antecessors dels actuals Premis 25 d'abril, concretament l'última edició dels Jocs Florals que es van fer a Benissa va ser en la any 1975.

 

Finalment la primera edició dels premis “25 d'abril”  que es va realitzar l'any 1980 comptava com a president d'honor amb ni més ni menys que Joan Fuster, presidint el mateix Bernat Capó i com a vocals Enric Llobregat, Jaume Pastor, Josep Iborra, Eliseu Climent, Lluís Alpera, Josep Piera i Joan Ivars, fent de secretari Joan Josep Cardona un 23 d'abril de 1981, aprofitant la diada de Sant Jordi es feia pública la presentació dels guardonats. Els guanyadors eren Antoni Prats en la modalitat de poesia, Marcel·lí Maronyas en narrativa i Sebastià García a l'assaig.

 

 

A partir d'aquell any tindríem com a presidents d'honor els prohoms més importants relacionats amb el món de la cultura valenciana entre els que podríem destacar a Jordi Valor, Enric Valor, Vicent Andrés Estellés, Pere Maria Orts, Josep Iborra, Santiago Grisolia o Joan Francesc Mira entre altres i una llista interminable de membres dels diferents jurats que han format part dels premis anomenats baix la fatídica data pels valencians com 25 d'abril, recordant la derrota que van patir l'exèrcit partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria a Almansa a mans de les tropes borbòniques, un altre colp a la nostra llengua, a la nostra cultura i a la nostra identitat com a valencians que encara patim des d'aquell 25 d'abril de 1707. Això si, per a que tot no ens recordarà a una derrota van triar la significativa data del 9 d'octubre, dia en que els valencians celebrem l'entrada del nostre rei Jaume I a la ciutat de València l'any 1238 alliberant-la així de l'ocupació àrab per presentar les obres premiades, dinàmica que es va perdre durant alguns anys i que es va recuperar l'any 2005 coincidint amb la celebració de les bodes d'argent dels premis literaris 25 d'abril Vila de Benissa.

 

 

Molts han sigut els guanyadors d'aquestos premis, una convocatòria altament apreciada sobretot i especialment pels joves talents del nostre poble i de la nostra comarca, ja no pel seu premi metàl·lic que ha passat de les 25.000 pessetes de la primera convocatòria als 2.000 euros que reben els guanyadors actualment en les modalitats de poesia i narrativa i 2.500 a investigació, si no perquè aquestos premis tenen la publicació de les obres assegurada ja siga  amb l'editorial Viena les modalitats de poesia i narrativa curta o bé amb la col·laboració de l'Institut de Cultura Juan Gil - Albert, institució depenent de la Diputació d'Alacant  a la modalitat d'investigació. Eixe es el vertader premi que busquen els autors que es presenten any darrere any, vore publicada eixa obra que en tanta il·lusió, paciència, capacitat de treball i esforç han escrit i que només es paga al tindre publicada un obra que en molts casos sol ser la primera.

 

 

De les modalitats de poesia i narrativa podríem destacar als escriptors de la nostra comarca que a dia de hui encara continuen lligats al món de la cultura. Premiats entre els que podríem destacar a Antoni Prats, Manel Joan, Joan Ivars, Teresa Ballester, Fernando Sendra, Carles Mulet, Tomàs Llopis i Eugeni Monjo per citar-ne alguns.

 

 

Menció a banda pense que mereix la modalitat d'investigació que ha permès tindre tot un seguit d'obres que giren al voltant del nostre poble i la nostra comarca amb temàtiques tant variades que van des de l'etnogràfica, la nostra llengua, el medi ambient, la biologia, l'agricultura etc., premis que han permès que molts investigadors del nostre poble i de la nostra comarca vegen publicats eixos treballs fets a base de constància i esforç. A tots ells des d'ací moltes gràcies tot i que m'agradaria per motius obvis destacar als guanyadors benissers, així el primer guanyador del nostre poble va ser Joan Josep Cardona amb la modalitat d'investigació l'any 1982, curiosament també es l'últim amb la mateixa modalitat amb l'obra Diccionari d'història de Benissa guanyadora dels premis 25 d'abril de l'any 2008, ja que a l'any 2009 aquest premi va quedar desert. També han sigut guanyadors dels premis els benissers Maria Roser Cabrera, Antoni Banyuls, Mari Carme Ronda i Teodoro Crespo a la modalitat d'investigació i/o assaig i Àngel Crespo i Ramón Xavier Rosselló a la modalitat de poesia (aquest últim també va resultar guanyador a la modalitat d'investigació de l'any 1992). I curiosament no tenim cap guanyador benisser en la modalitat de narrativa, tant de bo la cosa canvie prompte. Com podeu vore només llegint els noms dels guanyadors benissers podreu comprovar que la flor i la nata de la intel·lectualitat de Benissa ha passat per ahí, però ni estan tots els que són ni són tots els que estan, estic segur que encara n'hi ha molts benissers i benisseres, joves i no tan joves que estan de sobra capacitats per presentar les seues obres i els seus treballs a aquestos premis. Ànims a tots i endavant.

 

 

Evidentment una data tan significativa com la d'enguany, 30 anys de premis 25 d'abril no pot quedar oblidada, cal marcar-la en roig al calendari i fer uns actes especials que recorden a tots aquells que d'una manera o d'altra han contribuït a que la vida d'aquestos premis mostre una salut envejable i un futur assegurat, es per això que des de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Benissa estem preparant tot un seguit d'actes que constaran de tres conferències, una per cada modalitat que comptaran amb la presència d'un  guanyador i d'un membre del jurat i també la demanda al ple del nostre ajuntament per a que inaugure un carrer, plaça o avinguda amb els noms dels premis literaris 25 d'abril – Vila de Benissa. Aprofite també aquestes línies per convidar a tots els festers d'enguany a vindre a l'acte de lliurament dels "Premis 25 d'abril" Vila de Benissa 2010 que es celebrarà el dia 22 d'abril, just un dia abans que comenceu les vostres festes, invitació que faig extensiva evidentment a tots els benissers. I quan arribem als 50 anys, que jo estic segur que arribarem, més.

 

 

 

Bibliografia:

 

 

  • Ronda Femenía, Anna. Els premis 25 d'abril a Benissa

Llibre de festes de la Puríssima Xiqueta, 2000.

 

  • 25 anys dels premis “25 d'abril”, Benissa: Ajuntament, 2005.

 

  • González Ivars, Miquel. 25 anys de democràcia a Benissa. Benissa: Ajuntament, 2006.

 

 

6) 

Entrevista publicada en el diari elSingulardigital.cat dijous 15 d'abril del 2010

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2010/03/_ldquo_la_culpa_de_la_crisi_del_catala_es_nostra_49509.php

 

Entrevista a Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural

 

“La culpa de la crisi del català és nostra”

 
La professora d'Economia de la Universitat Autònoma, Muriel Casals, acaba de substituir a Jordi Porta a la presidència de d'Òmnium Cultural, entitat que actualment supera els 21.000 socis. Estem al seu costat quan entra per primera en el que serà el seu despatx perquè volem saber la seva opinió sobre l'estat del país, la llengua i la cultura, eixos de treball de l'entitat.

 

per Maria Coll

 

Vostè representa la línia continuista a la presidència de Jordi Porta...
Sí. He estat durant dos anys membre de la junta. Ja sé que això no ven, però sí sóc la continuïtat.

Però segur que planteja canvis.
Els canvis seran de forma i de funcionament. Ara toca més participació activa dels socis. Aquí hi ha un equip de treballadors molt bons, però això no treu que gent que participa a Òmnium i que té ganes d'aportar idees ho faci. Hi ha molta gent jubilada, per exemple, que té ganes de col•laborar. La idea és treure la feina cap enfora perquè els 21.000 socis d'Òmnium es vagin multiplicant.

Vostè és economista. Quin plus aporta aquest element al càrrec?
Sí, tinc una vessant més orientada cap a temes socieconòmics. I crec que incorporar els problemes econòmics a la cultura i pensar que els problemes econòmics afectaran al futur de la cultura catalana és molt important i s'ha de tenir en compte. Volem donar un toc més cultural a Òmnium.

El fet que no hi hagués una altra candidatura per presidir OMNIUM com s'ha d'interpretar?
La lectura positiva és que el president sortint ha fet una tasca molt bona i, per tant, ha convençut als possibles opositors. I els socis han acceptat aquesta candidatura de continuïtat. Segur que hi ha gent que ho faria igual o millor, però he tingut sort.

I el fet de que sigui la primera dona que la presideix Òmnium?
És una mostra de naturalitat. Òmnium és una entitat moderna, contemporània que ni s'ha plantejat si era home o dona. Sincerament, i hem pensat poc. I segurament ens calen més de dones a la junta, hi ha d'haver més presència femenina.

Òmnium sempre ha treballa per la llengua, la cultura i el país. Quin percentatge d'esforç pensa dedicar a element?
Quan treballem per la cultura i la llengua de Catalunya estem treballem pel país. Hem de posar èmfasi, però, en l'aspecte de la cultura.

Vau proposar fer una manifestació si la sentència de l'Estatut és negativa. Encara treballeu per aconseguir una resposta unitària?
Sí. Continuem amb la col·laboració amb altres entitats per poder mobilitzar-nos segons la resposta de la sentència de l'Estatut. Nosaltres ens vam comprometre a liderar la resposta a la sentència i encara ho creiem.

Quan sapiguem la sentència, hi haurà una resposta immediata el dia següent?
Volem una resposta ràpida. La nostra intenció és que molt ràpidament hi hagi una resposta i després amb un temps prudencial, s'actuï. I amb això ja hi estem treballant actualment perquè la resposta no es pot prepara en poc temps... Si la sentència és adversa, que és el que ens fa por, la resposta ha de ser una sortida al carrer i això ha d'estar preparat.

La relació amb altres entitats és bona?
Nosaltres no volem que ningú se'n desvinculi. A Òmnium lluitem perquè ningú marxi. Hi ha polèmica, per exemple, per si han o no de participar els polítics. Nosaltres hi donem suport però també intentem parlar i arribar a un acord amb els qui no vol que hi formin part. Tenim paciència, prudència...

Es necessitarà el suport de la ciutadania. Com veu d'animada la societat civil?
És cert que hi ha una desafecció, un desengany, i és lògic perquè ja donem per negativa la sentència de l'Estatut abans de saber-la. I això és terrible! Alguna cosa està fallant. Estem posant en qüestió l'autoritat del Tribunal Constitucional, ja que aquest no està legitimat per retocar un text que ha estat aprovat pel poble de Catalunya. Nosaltres tenim socis que són més o menys favorables a aquest text però independentment, el TC no té dret ha canviar el que han decidit els catalans. Estem en una democràcia molt imperfecte i estem en un Estat que ens tracta molt malament. Parlem de desafecció, però al mateix temps cada vegada hi ha més gent interessada a parlar de política.

Òmnium ha crescut en socis. Aquest increment és conseqüència que la gent creu més en les institucions que en els partits polítics?
Sí, l'interès polític ha desaparegut i ha sorgit cap a institucions com Òmnium. Però nosaltres no volem ser la competència dels partits perquè fem coses ben diferents. Però participar en entitats està cada vegada més en auge.

Fa mesos que es parla de si el català està o no en crisi. Quin és el seu diagnòstic?
Estic preocupada. Sóc professora a l'Autònoma i me n'adono que moltes de les converses dels joves són en castellà. Fem una cosa que és un gran error: passar-nos d'una llengua a una altra, quan escoltem el castellà ens hi passem automàticament. Ens hem d'educar a nosaltres mateixos a no fer aquest canvi. No hem de culpar a la immigració de la crisi del català. La culpa és nostra per fer el canvi de llengua.

Som massa catastrofistes amb el català?
Som una mica catastrofistes, clar que sí! Som un poble que hem perdut totes les guerres. Ens falta orgull. La meva mare era francesa i diu que els primers anys a Catalunya se'n va adonar que les cançons catalanes eren massa tristes. Als catalans ens falta un bon psiquiatra i llibres d'auto-ajuda col•lectiva.

A part d'Òmnium han aparegut altres entitats que treballen per la promoció del català. Aquesta no hauria de ser feina de l'administració?
En aquest cas potser estem fent una suplència de coses que hauria de fer l'administració. L'administració hauria de fer menys carreteres i en canvi reforçar, donar més suport moral, a la llengua.

Les entitats tenen dependència de les administracions per les subvencions que reben?
Jo no ho crec. Jo tinc molt de respecte per l'Administració catalana i vull creure que si dóna diners a Òmnium és perquè sap que farà el que ha de fer i no el que vol que fem. El fet de rebre subvencions no disminueix la crítica.

El problemes de finançament il•legal que hi ha hagut amb altres entitats i fundacions us ha fet anar amb més cautela?
Hi havia una mica de por i estem alerta. Perquè per una banda parlem de quotes dels socis i per l'altra subvencions de l'administració. Però arran de tot plegat l'Oficina Antifrau ens va fer uns controls i els vam passar tranquil·lament.

 

 

7) 
 
 
Segon Seminari Internacional sobre refranys meteorològics. Als llindars de l'Europa romànica
 
Es durà a terme a  la Facultat de Filologia de la UB els dies 27 i 28 de maig de 2010.

Els alumnes de la Facultat s'hi poden matricular amb dret a dos crèdits de lliure elecció. Els professors de la casa s'hi poden inscriure de manera gratuïta i obtenir el reconeixement d'activitat formativa per part de l'ICE.

Trobareu tots els detalls al web del Seminari:
http://stel.ub.edu/sesereme

Organitzat per:

José Enrique Gargallo Gil
Departament de Filologia Romànica
Universitat de Barcelona
Gran Via de les Corts Catalanes 585
08007 Barcelona
 
 
8) 

Publicat en el diari digital VILAWEB divendres 16 d'abril del 2010

http://www.vilaweb.cat/noticia/3716207/escola-valenciana-presenta-campanya-matriculacio-catala.html

Escola Valenciana presenta la campanya de matriculació en català

L'entitat convida a fer-ho per 'obrir la porta a les llengües' · El futbolista Dealbert, el rector de la Universitat d'Alacant i una mare nouvinguda hi donen suport

Escola Valenciana ha presentat avui la campanya 'Matricula en Futur, Matricula en Valencià' que anima els pares a matricular la canalla en català i n'explica els beneficis educatius. L'objectiu de la campanya és omplir el buit d'informació que hi ha sobre els programes d'ensenyament en català, que 'són els únics que garanteixen la competència lingüística de l'alumnat en les dues llengües oficials al País Valencià i que per això mateix faciliten l'aprenentatge d'altres llengües com l'anglès'.

Escola Valenciana considera que 'el Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d'Immersió Lingüística (PIL) són els que cal promoure per tal de construir una vertadera educació valenciana plurilingüe i de qualitat'.

L'entitat ha posat a disposició dels pares l'Oficina de Drets Lingüístics per tal de donar-los assessorament i servei jurídic gratuït si tenen problemes per a matricular els seus fills en programes d'ensenyament en català, perquè 'la demanda és molt superior a l'oferta de places'.  A l'apartat d'ensenyament del web d'Escola Valenciana es pot trobar una base de dades amb tots els centres que oferten ensenyament en català al País Valencià.

La presentació de la campanya ha comptat amb la participació del futbolista del València CF, Àngel Dealbert, el rector de la Universitat d'Alacant, Jose Ignacio Jiménez, i Lafita, una mare nouvinguda.

----------------------

Publicat a

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/159265-escola-valenciana-preveu-que-uns-200000-alumnes-sescolaritzin-en-catala-el-curs-vinent.html

Escola Valenciana preveu que uns 200.000 alumnes s'escolaritzin en català el curs vinent

Escola Valenciana, entitat que treballa per la normalització lingüística al País Valencià, va presentar ahir a València la campanya Obri la porta a les llengües, que té com a objectiu fomentar l'escolarització en català. Amb vista al curs vinent, la previsió és que 200.000 alumnes puguin començar els seus estudis en català en les diferents escoles que ofereixen aquesta possibilitat, un 44% del total dels centres educatius valencians. La campanya posa l'accent en el benefici del plurilingüisme per als més petits i anima els pares que han de matricular els seus fills de tres anys que el proper curs comencen l'escola a triar l'opció que assegura tant el domini del català com el del castellà.

9) 

41 Fira del Llibre a València, bona iniciativa per als qui visiteu el cap i casal

El Gremi de Llibrers de València engega una vegada més la Fira del Llibre (i ja en van 41!) als Jardins de Vivers, des del dia 20 d'abril al 2 de maig, en un horari d'11 a 14 h i de 17 a 21 h. Així, llibreries, institucions i mitjans de comunicació exposaran les darreres novetats editorials als seus estands. A més, els escriptors signaran exemplars dels seus llibres i, com sempre, es podrà assistir a presentacions, lectures poètiques, exposicions, conferències i taules redones sobre tot allò que té a veure amb el món de la literatura i de l'edició. Els xiquets i els joves també tindran una atenció especial ja que la Fira del Llibre els oferirà tot un seguit d'activitats escolars específiques (contacontes, tallers, teatre i una biblioteca infantil amb més de tres-cents cinquanta títols per a ser consultats). La 41 Fira del Llibre compta amb el patrocini de la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i l'Ajuntament de València, així com també de la CAM i de l'Associació d'Editors del País Valencià. Hi col·laboren Bancaixa i l'Associació Professional d'Il·lustradors de València. Mireu de visitar-la si aneu al cap i casal.


(Font: ACL El Tempir)

10) 
 
Els únics que tenen l'obligació professional de parlar i escriure molt bé el català són els que cobren per expressar-se, com ara periodistes i locutors, actors i dobladors, escriptors i traductors.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com