InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 303 (dimecres 21/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Les dones i la festa d'Alcoi
 
2) Enquesta per determinar els refranys més populars de la llengua catalana en les diferents zones dialectals
 
 
4) Conferència: Els drets col·lectius dels pobles en el marc dels drets humans
 
5) VIII Jornada de la SCATERM, «Terminologia, neologia i traducció»
 
 
7) Presentació del llibre Removent consciències
 
 
9) David Morell - El valencià de Bernat i Baldoví
 
10) Joan Tudela: El més important per a la vitalitat de la nostra llengua, és que mantinguem el català en els usos interpersonals.
 
 
1)

 

Article publicat en el CIUMENGE, suplement dominical del periòdic CIUDAD DE ALCOY, diumenge 11 d'abril del 2010 (pàgina 29)
 
Les dones i la festa d'Alcoi
 

Eugeni S. Reig

 

    Les dones s'incorporen, a poc a poc però de manera ferma i decidida, a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Moltes filades han admés dones com a festeres de ple dret i algunes, fins i tot, tenen dissenyada una variant femenina del vestit propi de la filada. La incorporació de la dona alcoiana a la festa és, doncs, una realitat que anirà creixent any rere any i arribarà el moment que la quantitat de festeres serà superior a la de festers, de la mateixa manera que, en la societat, la quantitat de dones és superior a la d'hòmens. La dona, com és lògic i just, ocuparà els càrrecs i farà els papers que, fins ara, s'han reservat exclusivament als hòmens. Arribarà el dia que el capità, l'alferes, el sergent o  l'ambaixador –tant dels moros com dels cristians– serà una dona. I ¿per què no? algun dia una dona farà el paper de Mossén Torregrossa o una xiqueta farà el de Sant Jordiet. Cap racó de la festa pot quedar vedat a la dona perquè seria una discriminació injusta i, per tant, completament intolerable i inadmissible. Com que aquesta incorporació plena de la dona a la festa pot implicar alguns problemes lingüístics, hem de preveure'ls i intentar resoldre'ls abans que es presenten. ¿Quin nom aplicarem a la dona que evoluciona davant l'esquadra? ¿L'anomenarem caba, capa, caporala? És important que ho pensem i que ho decidim. I si va a cavall ¿serà caba batedora? Quan a una dona li toque ser cóp, ¿serà cópa? I si li toca ser capità, ¿serà capitana? ¿I quin nom li aplicarem a la dona que tinga el càrrec d'alferes? ¿I a la que tinga el de sergent? ¿I si és primer tro? I si una xiqueta fa de sant Jordiet ¿continuarem dient-li sant Jordiet o caldrà feminitzar-li el nom? I si li'l feminitzem ¿serà santa en lloc de sant? ¿I quin nom li direm: Jordieta, Jordineta, Georgineta?

El cas dels capitans –tant dels moros com dels cristians– és especialment delicat. Tots sabem que els capitans representen personatges històrics: el dels cristians, el rei Jaume I, i el dels moros, el cabdill Mohamed Abu Abdalà Ben Hudzäil al Sähuir més conegut com Al-Azraq (el d'ulls blaus). Si el càrrec de capità l'assumix una dona ¿s'ha de limitar a fer el paper de Jaume I o d'Al-Azraq?, ¿s'ha de conformar en fer el paper d'un home?, ¿ha de ser, simplement, una dona transvestida? No sembla molt digne, la veritat. La solució adient és que, quan el càrrec de capità recaiga en una dona, aquesta faça el paper d'un personatge històric femení. En eixe cas tindríem una dona que representa una altra dona. Eixa és una solució digna. A més, ja sabem que el capità sempre porta una favorita. Quan el càrrec de capità recaiga en una dona ¿què portarà i quin nom li donarem? Aquest personatge –l'equivalent a la favorita– és important i hem de tindre molt clar quin ha de ser el seu nom.

Una altra qüestió és el nom que hem de donar als membres femenins de les diferents filades. En alguns casos –alcodiana, cordonera, masera, montanyesa, miquera, asturiana, aragonesa– la solució és senzilla, però en altres casos la cosa no és tan fàcil. Per exemple ¿quin és el femení de cid? La cosa és una mica problemàtica. Però encara és més problemàtica en el cas de les tomasines. Sempre que hem dit una tomasina hem entés que es referia a un home. I això era així perquè la filada no tenia membres femenins, evidentment. Però ara, si en la filada hi han hòmens i dones, alguna denominació caldrà crear que diferencie els membres d'un sexe dels de l'altre. Considere que és la pròpia filada qui ha de resoldre el problema. I en el cas de les denominacions populars dels membres de les diverses filades també tenim el mateix problema. Que el femení de gat és gata és evident, però ¿quin és el femení de palomino? Cal meditar per a trobar una solució adient a tots i cadascun dels casos.

Hem de meditar sobre totes aquestes qüestions i resoldre-les d'una manera digna i respectuosa. Les dones s'ho mereixen i la nostra festa també.

 

2)

 

Enquesta per determinar els refranys més populars de la llengua catalana en les diferents zones dialectals.

 

El 3 de març (fa poc més d'un mes) iniciava la crida a la col·laboració per intentar determinar, a través d'enquestes transmeses per d'Internet i les xarxes socials i de contactes, quins són els 10 refranys catalans més populars a l'actualitat entre els parlants de les diferents zones dialectals.

 

La viralitat de la convocatòria ha fet que a hores d'ara més de 750 persones hi hagin participat i que sigui prop de la fita que em vaig imposar inicialment d'aconseguir un miler d'informants.

 

Us recordo les normes, poques i bàsiques, que demanava per participar en l'estudi:

  1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
  2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no deixar-ho escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
  3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

Vull agrair la col·laboració desinteressada de molta gent a través del Facebook, el Twitter, els contactes del correu, la ràdio, llistes de distribució, blogs, fòrums, butlletins informatius i un llarg etcètera que no vull personalitzar amb noms per no oblidar-me ningú.

 

En aquests moments, amb un estudi de la procedència de les 600 primeres enquestes, m'interessa especialment fer arribar la crida a zones dialectals on de moment no tinc prou enquestes per poder oferir uns resultats propis. Perquè us feu una idea, el 77,33% de les enquestes rebudes (464 de les 600 inicials), són de l'àrea on es parla català oriental del Principat de Catalunya. La resposta en aquesta zona, per tant, és molt positiva, però ara cal intentar estendre la crida cap a les altres zones del domini lingüístic català on la crida no ha arribat amb tanta força.

 

Us animo a participar i a seguir difonent la iniciativa entre les persones que cregueu que poden estar interessades a participar-hi. Encara hi sou a temps!

 

La meva intenció inicial és seguir recollint dades durant uns mesos (potser fins a Sant Joan) i poder disposar del període d'estiu per aprofundir en l'estudi de les dades obtingudes.

 

Gràcies a tothom!

 

Adreces d'Interès:

- Convocatòria de l'estudi al blog Raons que rimen:

http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

- Logo de la campanya:

http://3.bp.blogspot.com/_hBIbib0WgJw/S5bKk_Xvs9I/AAAAAAAAF7M/TCuxTnZPcDE/S240/Refranys+LOGO+005.JPG

- Correu on enviar les enquestes: vpamies@gmail.com

- Primeres dades estadístiques sobre procedència de les enquestes rebudes:

http://vpamies.blogspot.com/2010/04/top-ten-dels-refranys-catalans.html

 

Víctor Pàmies

vpamies@gmail.com

http://refranys.com

 

 

 

3)

 

Publicat en EL PUNT dilluns 19 d'abril del 2010

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/160025-consternacio-en-el-valencianisme-per-la-mort-del-religios-vicent-faus.html

 

Consternació en el valencianisme per la mort del religiós Vicent Faus

El valencianisme polític i cultural ha mostrat la seua consternació per la pèrdua del religiós escolapi Vicent Faus, de 73 anys, que va morir ahir en ser atropellar per un vehicle al carrer Doctor Moliner de València.

Faus va nàixer a València en 1937, encara que la seua família era originària de Benicolet. En 1970 va ser destinat a la comunitat escolàpia de Gandia, on va treballar 25 anys en l'ensenyament, àmbit on es va distingir per la defensa de la normalització del valencià.

En 1995 va passar a dirigir el col·legi de Sant Joaquim. Des de 1999 era l'encarregat de Patrimoni de la província escolàpia de València.

L'Ajuntament de Benicolet va decidir per unanimitat del ple posar el seu nom al centre de cultura de la localitat en 1991. En 1995 va rebre l'escut d'or de Gandia, concedit pel consistori. Fa a penes uns dies, l'Ajuntament de la capital de la Safor havia decidit nomenar-l'en fill adoptiu.

Durant el franquisme, Faus va patir problemes per fer les misses en valencià. De fet, va ser denunciat en alguna ocasió. Igualment, Faus recuperà el Cant de la Sibil·la en l'ermita de Santa Anna.

Enric Morera, secretari general del Bloc, ha assegurat que la seua pèrdua representa un «un colp molt dur per al valencianisme». «Era un homenot de la ciutat de València, un homenot de la Safor d'adopció i, al remat, un homenot del País Valencià. Va ser un puntal essencial en la recuperació cultural i lingüística del nostre poble», ha afirmat.

El funeral se celebrarà en l'església de l'Escola Pia de Gandia, dimecres 21 d'abril.

 

4)

 
 
Presentació del Fòrum Mundial pels Drets del Pobles
Conferència:

Els drets col·lectius dels pobles en el marc dels drets humans

Dijous, 22 d'abril, a les 18 hores a l'Aula Magna. Carrer de La Nau. Universitat de València
Hi intervenen:
Aureli Argemí, president del CIEMEN; Daniel Turp, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Montreal; vicepresident del Partit Quebequés
Presenta:
Vicent Maurí. Intersindical Valenciana
Organitzadors:
Intersindical Valenciana, Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) i el Fòrum Debats Universitat de València
 
 
5) 

 

VIII Jornada de la SCATERM, «Terminologia, neologia i traducció»

 

La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció Filològica, us comunica que el dijous 13 de maig tindrà lloc a la Universitat de Vic la VIII Jornada de la SCATERM, «Terminologia, neologia i traducció».

 

Els organitzadors de la VIII Jornada són la SCATERM i la Universitat de Vic. Per a més informació i inscripcions podeu consultar el web de la Societat:

 

http://scaterm.iec.cat

 

FONT: vocalia de Comunicació de la SCATERM

 

 

6) 

 

Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dilluns 19 d'abril del 2010

http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Vicepresidencia/menuitem.231745376b0b41e13a81e810b0c0e1a0/?vgnextoid=42daacb77379b110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=42daacb77379b110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=962cc18af4618210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Parla.cat ja té accessibles tots els cursos de suficiència. Es completa així el quart i darrer nivell d'aquest entorn d'aprenentatge de català en línia, desenvolupat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l'Institut Ramon Llull, en col•laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística. Més de 50.000 persones utilitzen actualment aquest entorn d'aprenentatge, una xifra que el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha considerat com “una fita extraordinària”.

Parla.cat ha anat completant progressivament la seva oferta formativa. Així, l'octubre de 2008 es van posar a disposició dels aprenents els cursos de nivell bàsic i elemental. Durant el 2009 ho van fer els tres cursos d'intermedi i el primer de suficiència. El passat 15 de febrer es va obrir el segon curs i avui, finalment, s'estrena el tercer i últim curs d'aquest nivell. Amb la posada en funcionament del curs de Suficiència 3 es tanca, doncs, el cicle formatiu que vehicula aquest entorn, una proposta didàctica que permet a qualsevol persona, independentment del seu lloc d'origen, residència o formació, aprendre català des d'un nivell bàsic i progressar en l'aprenentatge d'aquesta llengua fins a esdevenir-ne un usuari competent. El secretari de Política Lingüística, Bernat Joan ha valorat molt positivament la xifra d'inscrits als diferents cursos: “Quan vàrem posar en línia el Parla.cat no teníem ni idea de les dimensions que acabaria agafant. Cinquanta-un mil alumnes constitueixen una fita de tot punt extraordinària. Podem dir que, sense cap mena de dubte, avui el Parla.cat constitueix una opció plenament vàlida i del tot adient per aprendre la nostra llengua a través de les eines tecnològiques més avançades.” Actualment, més de 51.519 persones conformen la comunitat d'usuaris de Parla.cat, amb una mitjana durant el que va d'any de 190 nous aprenents diaris matriculats en els cursos. Segons dades extretes de Google Analytics, Parla.cat ha rebut des de la seva obertura visites procedents d'un total de 148 països, destacant en els deu primers llocs Espanya, França, Estats Units, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Mèxic, Argentina, Canadà i Brasil. L'entorn ofereix dues modalitats d'aprenentatge: la modalitat lliure, per als aprenents més autònoms, i una modalitat amb tutoria, per als qui prefereixen un aprenentatge més conduït. Bernat Joan ha destacat que la modalitat amb tutoria aporta un plus de qualitat a l'aprenentatge: "La possibilitat de seguir els cursos de manera tutoritzada aporta un plus de qualitat a l'aprenentatge de la llengua. Comptar amb un tutor o una tutora constitueix, sense cap mena de dubte, un servei que permet un seguiment fil per randa de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, des de qualsevol part del món." Coincidint amb l'obertura de Suficiència 3, s'inicia també un nou període de matriculació per als cursos amb tutoria, que finalitza el proper 26 d'abril. Els materials didàctics dels cursos van acompanyats d'una gran varietat de recursos multimèdia, que combinen l'exercitació de la gramàtica i l'ortografia amb la pràctica de l'expressió oral i escrita, i es complementen amb continguts de caràcter lúdic i cultural amb l'objectiu d'ampliar els coneixements de l'aprenent sobre cultura catalana. Es tracta, en definitiva, d'uns continguts formatius complets i aptes per a la preparació de proves per a l'obtenció de certificats oficials de coneixement de la llengua.

7) 
 
Canet de Mar, Alt Maresme.

 

Presentació del llibre

 

Removent consciències (Editorial Afers)

 

 

a cura de Quim Gibert, coeditor

 

Dia: Divendres, 23 d'abril de 2010

 

Hora: 7 del capvespre

 

Lloc: Biblioriera (Biblioteca Gual i Pujades)

 

Adreça: Riera de St. Domènec 1, Canet de Mar

 

Organitza: Plataforma per la Llengua.
 

 

Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica realitzades a Fraga (Baix Cinca, Franja de Ponent) el febrer de 2008 i de 2009 a càrrec de Patrícia Gabancho, Alfons López Tena, Quim Gibert, Hèctor López Bofill i Francesc Torralba.

 

Removent consciències. Transgressió cívica i fet nacional arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió. Identitat nacional i desraó d'estat (La Busca edicions, Barcelona 2007), l'anterior llibre, de denúncia de les noves formes discriminació institucional. Amb aquest nou llibre abordem la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l'emocional, el literari, l'ètic.

 

No és la primera vegada que en el camí a Damasc un fet inesperat ha marcat un abans i un després d'una trajectòria vital. De fet, sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir... i avançar vers itineraris que ens acostin cap als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d'un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de poder tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. En rigor, tenim voluntat d'anar més enllà, de «travessar el foc» que diu Lou Reed. No és gens fàcil, però ens consta que les persones disposem d'eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l'angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l'acció i tinguem l'ambició suficient per superar les dificultats. És al nostre abast.

 

8) 

 

Publicat en EL PUNT divendres 16 d'abril del 2010

http://www.elpunt.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/159011-escola-valenciana-acusa-educacio-docultar-informes-que-destaquen-el-millor-nivell-bilinguee-dels-alumnes-de-linia-en-valencia.html

Escola Valenciana acusa Educació d'ocultar informes que destaquen el millor nivell bilingüe dels alumnes de línia en valencià

Només el 44% dels centres valencians ofereix la possibilitat d'estudiar en valencià

 

Escola Valenciana ha acusat hui al conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora d'ocultar sistemàticament informes i avaluacions fetes els darrers anys en els centres valencians que demostraven «àmpliament» la major capacitació bilingüe dels alumnes matriculats a ensenyament en valencià. Segons ha explicat el president de l'entitat, Diego Gómez, els informes demostren inclús el nivell superior en llengua castellana dels alumnes de les línies en valencià, i també les seues aptituds lingüístiques en llengua estrangera.

Gómez ha detallat que Escola Valenciana té constància de proves que examinaven competències lingüístiques l'any 2002 en edat de 5 anys, l'any 2004 en primer cicle i més recentment durant aquest curs a primer de la ESO de les que no se n'han fet públics els resultats. Només en el primer dels casos es va informar en una reunió oberta als directors dels centres. Això demostra, en opinió de Gómez, que «Font de Mora no té cap interès en l'educació plurilingüe».

Al respecte de l'oferta de places d'ensenyament en valencià, Gómez ha remarcat que només el 44% dels centres ofereix la possibilitat d'estudiar en valencià. Ho fan 765 centres dels 1726 centres públics i privats d'infantil i primària existents. A València només l'ofereixen 47 centres públics dels 95 que hi ha a l'actualitat; a Alacant 10 de 57; a Castelló 33 de 37; i a Elx només 15 de 36. Pel que fa a l'ensenyament concertat i privat, tan sols 31 l'ofereixen en tota la geografia valenciana. A les grans ciutats, només ho fan 7 a València, 1 a Alacant, 1 a Castelló i cap a Elx.

Les dades les ha facilitat en l'acte de presentació de la campanya «Obri la porta a les llengües. Matricula en Futur, Matricula en Valencià» que enguany està protagonitzada per una mare nouvinguda, el futbolista del València Dealbert i el rector de la UA, José Ignacio Jiménez.

9) 

Publicat en el número 54 de L'ILLA (Revista de lletres), primavera 2010

El valencià de Bernat i Baldoví

David Morell

No és habitual que un filòleg valencià es remunte a la llengua popular del XIX per a mirar d'enriquir la llengua culta del XXI, ni tampoc que adrece el seu discurs a un públic general i no als mateixos lingüistes. Abelard Saragossà ha gosat exposar unes quantes mancances del model lingüístic actual en un assaig sobre el nostre lèxic, i ja té mèrit, tenint en compte que en una llengua supeditada les crítiques solen ser vistes com un atac i no com una defensa.

En El valencià de Bernat i Baldoví, Saragossà reivindica la dignitat i la ideologia de l'autor suecà, poc valorat des del punt de vista personal –ja que se'l jutja sense considerar l'especificitat de l'època– i lingüístic –per tal com el vestit de l'ortografia impedix fixar-se en el cos de la llengua–. El lingüista de Silla, a manera de tast, poua un grapat de paraules i expressions vives en l'obra de Bernat i Baldoví i raona per què el valencià culte les hauria de potenciar o, en algun cas, recuperar.

--------------------

Abelard Saragossà (Silla, 1954) és catedràtic en el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Ha estudiat la sintaxi i els problemes de la normativa lingüística, i ha difós les seues propostes sobre la llengua i la societat valenciana en diversos llibres i articles.

--------------------

El valencià de Bernat i Baldoví

Abelard Saragossà

Col·lecció "Textures", núm. 18

Premid'Assaig Mancomunitat de la Ribera alta

344 pàgines. Editorial Bromera, 2010

 

10) 
 
El més important per a la vitalitat de la nostra llengua, és que mantinguem el català en els usos interpersonals.
 

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com