InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 300 (dijous 15/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Informe Media.cat La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l'espai català de comunicació
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (8 i 9 d'abril)
 
 
4) El Diccionari de futbol en línia del TERMCAT s'actualitza amb l'italià com a sisena llengua
 
5) Nou llibre: Vocabulari de Cruïlla
 
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
8) III Setmana pel Valencià a PETRER
 
 
10) Joan Tudela: A Catalunya, el català és cosa de tots.
 
 
1)

 


La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per millorar la vertebració de l'espai català de comunicació
 

 

 

2)
 
Català a la terrasseta
(8 i 9 d'abril)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dijous 8 d'abril del 2010
 

La pell de l'ós

Ja ho vaig dir un cop arran dels gripaus que no ens deixen empassar i ara hi torno amb la pell de l'ós que no ens deixen vendre. Fa tants anys que la nostra relació amb la cultura universal l'establim a través del castellà que ja no sabem què és castellà i què és cultura universal. I per això molts correctors quan troben "No es pot vendre la pell de l'ós abans de caçar-lo" ho canvien sistemàticament per "No es pot dir blat que no sigui al sac, i ben lligat". Si l'esmena es pacta i pretén reforçar la genuïnitat, no hi ha res a dir: la frase del blat és molt viva i molt nostra. Ara: imposar la correcció afirmant que l'ós és la versió mesetària del blat, és només provincianisme ignorant. L'origen d'aquesta dita és una faula de l'humanista italià del segle XV Laurentius Abstemius. Surt al seu llibre Hecatomythium, un recull de faules escrites en llatí a l'estil del grec Isop que formen part del substrat cultural europeu, cosa que explica que trobem la mateixa pell de l'ós en italià, francès, anglès, espanyol, etc. No falten talibans que volen tancar la porta a aquest cosmopolitisme perquè temen que ens faci tenir més coses en comú amb el castellà. Maten l'ós perquè no se'ns mengi el blat, i no n'aprofiten ni la pell. És un argument que em fa posar els pèls de punta. És la mena de sobreprotecció que no deixa créixer el català, que ens el té tan paradet que al final jo no servirà ni per avisar qui ve. Si un anglès pot triar entre "Don't count your chickens before they're hatched" ("No comptis els pollets abans que surtin de l'ou") i "Don't sell the skin till you've caught the bear", res no hauria d'impedir a un català triar entre el blat i l'ós i poder-hi jugar en funció del context de la manera més lliure i creativa possible.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, divendres 9 d'abril del 2010
 
Banqueta o banc dels acusats?

"Garzón, al banquillo", diu un titular, i això ens indueix a escriure "Garzón, a la banqueta". Fent-ho, però, el situem en un d'aquells partits contra la droga que muntava amb el seu amic Luis del Olmo, perquè la banqueta és, en català, el banc on seuen els suplents i no pas els processats. I sento que algú diu: "¿I en català no podem fer diminutius?". I tant que sí: però quan el diminutiu du a un nou mot, quan passem del cavall per muntar al cavallet per pintar o del gall que canta al gallet que dispara, entrem al lèxic, que és específic de cada llengua. El castellà fa diminutius amb -ito i -illo, però és -illo el que sol dur a nous mots. I el seu -illo sol ser el nostre -et: de panecillo, panet. Però de la mateixa manera que tortilla no és truiteta sinó truita, i que ensaladilla és ensalada o amanida, els nostres acusats seuen en un senyor banc i no en una banqueta precària i lleugera com la que aguanta els culs nerviosos dels que en qualsevol moment poden sortir al camp.

Per què 'patilla' i no 'camilla'?

En català, a més de -et, tenim -ill, però el nostre -ill, a diferència de -illo, és un sufix històric que avui ja no usem espontàniament i que comporta un canvi de significat, com el que va de corda a cordill, de pasta a pastilla, de falda a faldilla o de sabata a sabatilla. Tanmateix, el diminutiu s'hi manté latent, com ho demostra el fet que a Mallorca una forquilla sigui una forqueta. Per això no és estrany que costi tant canviar l'avui incorrecta bombilla per la correcta bombeta, i que això es faci encara més difícil quan l'equivalent correcte és un mot que ja té altres significats. Costa molt dir llitera en lloc de camilla i encara costa més dir portalliteres en lloc de camiller. I el que costa més d'entendre és que l'IEC, que no vol guixeta i sí taquilla i que admet cerilla, pacotilla, guerrilla o patilla -tots d'origen castellà-, es mantingui inflexible amb la potser més necessària camilla.

 

3)
 
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dijous, 8 d'abril del 2010

Per què els molesta el català

Iu Forn

Escena viscuda ahir en un Rodalia (o Rodalies, o com carai en diguin als trens ara). Vagó amb tres quarts d'entrada. A pesar que hi ha un grup d'uns 7 o 8 nois d'uns 16 anys amb cara d'estar de viatge d'estudis, hi regna el silenci. De sobte se sent una veu que, en un castellà amb molt accent argentí, ens diu: "Voldria compartir amb vostès un parell de cançons". El noi, d'uns 35 anys, desenfunda una guitarra i, recolzat a la paret, comença a cantar "Pare, digueu-me què li han fet al riu, que ja no canta. [...] Pare, el riu ja no és el riu...". Efectivament, Serrat. Crec que de l'extens repertori musical que he hagut de suportar en tota mena de transports públics, era el primer cop que m'oferien Serrat... i en català!!!!... I qui ho feia era un senyor que, evidentment, no era d'origen català. Acaba la cançó i demana un aplaudiment al respectable. Els joves s'hi apunten de seguida i estableixen amb l'artista una breu i distesa conversa que serveix per saber que són madrilenys. La segona cançó és de Sabina... "En la posada del fracaso, donde no hay consuelo ni ascensor, el desamparo y la humedad comparten colchón [...]. ¿Quién me ha robado el mes de abril? ¿Pero cómo pudo sucederme a mí? ¿Quién me ha robado el mes de abril?". Part dels joves i el monitor que els acompanya la canten en veu baixa. Sí, se la saben.

Pregunta: quants joves catalans de 17 anys creu vostè que se saben no ja el Pare de Serrat, sinó alguna cançó en català de fa més de 10 anys (que no sigui el Boig per tu)? I per la cara de la resta del vagó, uns quants més dels autòctons coneixien la peça de Sabina. Molt bé, ¿quants passatgers d'un Rodalies de Madrit (ciutat concepte) creu vostè que, en reciprocitat, coneixen una sola cançó en català? Entén ara aquest interès a eradicar la nostra llengua? El que no es coneix no existeix. I el que no existeix, desapareix.

 

4)

El Diccionari de futbol en línia del TERMCAT s'actualitza amb l'italià com a sisena llengua

El TERMCAT posa a disposició de periodistes, de futbolistes i del públic en general una actualització del Diccionari de futbol en línia, consultable des del seu web (www.termcat.cat), que incorpora les equivalències en italià, al costat de les denominacions en català, castellà, francès, anglès i alemany, i de les definicions en català, que ja eren disponibles.

El diccionari, la primera edició del qual es va publicar amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, recull un total de 397 termes i forma part del Diccionari general de l'esport, que contindrà uns 11.000 termes de més de vuitanta esports i que el TERMCAT publicarà aquest mes d'abril.
 
L'obra s'integra en la col·lecció Diccionaris en Línia, que aplega reculls de terminologia sobre diversos àmbits d'especialitat, com són la Terminologia dels videojocs, el Diccionari d'esports olímpics o el Diccionari dels mercats financers. La interfície utilitzada permet consultar les denominacions en l'índex alfabètic de cada llengua, en l'índex temàtic o bé fer una cerca en el quadre de diàleg, tant d'una denominació com d'un mot de la definició.
 
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de futbol [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2010. (Diccionaris en Línia)
 
 
 
5) 

 

Nou llibre:

 

Vocabulari de Cruïlla

 

 de Joan Beltran

 

La verdadera riquesa de les formes d'expressió d'una llengua cal cercar-la en tots i cadascun dels raconets del territori lingüístic. Si ho feu, aviat descobrireu un univers que us ajudarà a veure el món amb una major riquesa de detalls, amb més precisió, amb més encant. Podreu veure que la gent d'un territori determinat ha abocat els seus valors i la seua manera de copsar la realitat en els noms que fa servir per a comunicar-se.


El text que teniu a les mans no és més que el testimoni d'un fragment d'aquesta realitat, la que es pot copsar en les comarques que ocupen el centre del nostre domini lingüístic i en vertebren la unió.

Joan Beltran (Tortosa, 1933), amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l'Ebre, ens ha proveït de textos fonamentals per a l'aprenentatge del model formal tortosí de la llengua catalana. Els més reeixits han estat, d'una banda, L'estàndard occidental. Una proposta sobre l'estàndard català a les terres del darrer tram de l'Ebre (1986) i, de l'altra, els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, Cruïlla. Curs de llengua (2002) i Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció (2002). Amb l'obra que el lector té a les mans, l'autor culmina una trajectòria d'autèntica excel·lència al servei del coneixement.

 

Títol: Vocabulari de Cruïlla

Autor: Joan Beltran

ISBN: 978-84-96623-66-8

Editoral: Onada Edicions

PVP: 60 euros

 

http://www.onadaedicions.com/commerce/catalog/product_info.php?products_id=107&osCsid=0gg9v88vrgp9vc842q0nt9vju3

 

 

6) 

 

 

Publicat en tribuna.cat dimarts 30 de març del 2010

 
L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha corroborat que només 3 de cada 10 immigrants parlen el català. Segons l'estudi Perfil demogràfic de la població estrangera. Enquesta demogràfica 2007 publicat aquesta setmana per l' Institut, un 72% dels estrangers residents a Catalunya declaren que entenen el català, i només el 27% declara no entendre la llengua catalana.

Les dades, però, no són esperançadores: l'estudi revela que només un 30,7% del total de la població estrangera de Catalunya – un col·lectiu que representa més d'un milió d'habitants- utilitza el català, és a dir, el parla. Segons l'Idescat, el 31,2% dels enquestats asseguren que tenen capacitat de llegir en llengua catalana i un ínfim 18,7% afirmen que també saben escriure en català. Per nacionalitats, l'estudi indica que els estrangers del continent americà són els que tenen més coneixement de la llengua, mentre que les nacionalitats africanes, d'Àsia i Oceania són les que registren uns nivells més baixos.

Pel que fa a la distribució territorial, els immigrants residents a les comarques de l'Alt Pirineu Aran i les comarques de Ponent són els que mostren un major domini del català, que supera el 75% dels enquestats. Al Camp de Tarragona i l'Àmbit Metropolità, el 74% dels enquestats diu entendre la llengua, mentre que a les Terres de l'Ebre i les comarques centrals, tenen coneixement, i per tant, entenen el català més del 68% i del 66% dels estrangers, respectivament. A les comarques gironines aquest percentatge és inferior: concretament del 63%.

Poca presència del català als catàlegs
La proliferació d'enquestes als mitjans de comunicació aquests darrers mesos és un fet incontestable, com també ho és el panorama desolador que aquestes dibuixen sobre els usos del català. El darrer estudi de l'Observatori Català de Joventut informava el passat febrer que només 44,3% dels joves del Principat d'entre 15 i 29 anys parla habitualment en català i que un 12% d'aquesta població ni el parla ni el comprèn. També sortia a la llum pública la passada setmana una dada sorprenent: tant sols 1 de cada 4 productes ecològics catalans estan etiquetats en català.

En aquesta mateixa línia, la plataforma per la Llengua ha informat aquesta setmana sobre la presència de la llengua catalana als catàlegs de les agències de viatges. Les xifres de l'estudi “La presència del català als catàlegs i fulletons de les agències de viatges” indiquen que només un 3% dels catàlegs d'agències de viatges estan publicats en la nostra llengua, un informe que amb el qual s'han analitzat 138 catàlegs i fulletons recollits durant les passades vacances d'estiu de les agències de viatges amb més oficines obertes a Catalunya. Les conclusions són molt negatives: només quatre d'aquests 138 catàlegs estan escrits en català, el que suposa únicament un 2'8% del total de catàlegs recollits. Les oficines que han estat visitades pertanyen a les agències Marsans, Halcón, Barceló, Iberia, El Corte Inglés, RACC, Zafiro i Tejedor.

 

7) 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 5 A L'11 D'ABRIL

 

Eroski rep el II Premi a la Promoció de la Realitat Plurilingüe

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2133&Itemid=1

 

 

L'STEPV reclama que el valencià siga la llengua vehicular d'un pla d'ensenyament plurilingüe

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2141&Itemid=1

 

 

Ferran Torrent encetarà unes jornades de l'AVL sobre els escriptors valencians contemporanis

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2144&Itemid=1

 

 

La Gira 2010 programa un concert solidari amb l'Àfrica per a este cap de setmana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2148&Itemid=1

 

 

Eugeni S. Reig ens parla del nostre soci InfoMigjorn

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2147&Itemid=1

 

 

8) 

 

 

III Setmana pel Valencià

 

Del 16 al 23 d'abril del 2010

 

PETRER

 

No és possible presentar any rere any esta setmana per la llengua valenciana sense repetir algunes idees que ja s'han exposat en anys anteriors. Però és que no es tracta de ser originals sinó de deixar clares unes quantes qüestions essencials.


La primera és que la llengua valenciana viu en el nostre poble un retrocés innegable de l'ús, que només pot ser pal·liat amb la col·laboració de tots els que tenim alguna cosa a vore en l'educació i en la cultura.


La segona és que activitats com esta setmana continuen sent necessàries per a fer evident que el valencià no és una mera llengua col·loquial o familiar sinó que és útil també per a transmetre les formes més elaborades de pensament i la creativitat humanes, com ara la poesia, la narrativa, el teatre o el cine.


La tercera, que per a contribuir a la conservació de la riquesa que suposa el valencià no és suficient aprendre'l en l'escola o obtenir un títol en un examen, sinó que cal usar-lo amb tota normalitat, en tots els usos de la vida quotidiana, com presentar una instància o cantar una cançó rockera.


Com es es veu, són poques idees, ja exposades en anys anteriors, però que mai sobra recordar, i que si fórem capaços d'aplicar-les suposarien un pas de gegant per a la pervivència d'un patrimoni
cultural i humà que és de tots els que som i ens sentim valencians.


José Miguel Payá Poveda
Regidor de Cultura i Patrimoni

 

-------------------------------------------------------

 

16 d'abril

Teatre

Teatro Elisa

Públic adult

Els dies de la nit

Drama teatral en què es conta una història de soledat d'una parella d'ancians als quals els queda la companyia de l'altre, i on es barregen la tendresa, l'humor i la tristesa.

 

20.30 hores, Centre Cultural

 

____________________________________

 

17 d'abril

Concert de música

Sènior i el Cor Brutal

Concert de música pop-folk d'este grup valencià amb influències de Neil Young.

 

23 hores, Centre Social Juan Millá

 

____________________________________

 

18 d'abril

Cinema

Astèrix i els víkings

Goudourix, un adolescent arrogant i cregut, arriba de Lutècia per passar una temporada amb el seu oncle Abraracúrcix, cap del poblet. L'Astèrix i l'Obèlix seran els encarregats de fer-li baixar els fums, però l'inesperat desembarcament dels víkings complicarà encara més la situació.

 

18 hores, Centre Cultural

 

____________________________________

 

20 d'abril

Teatre juvenil

Tirant lo Blanc

Representació dramatitzada del Tirant lo Blanc adaptat a estudiants de primer cicle de l'ESO, que selecciona els passatges més representatius de la novel·la i crea un text teatral que potencia el ritme i la comicitat com a factors empàtics per al públic receptor.

 

De 9 a 2, Centre Cultural

 

____________________________________

 

21 d'abril

“L'origen de la festa de Moros i Cristians”

Miguel González, professor d'Història Moderna i Medieval de la UA, impartirà una conferència per a estudiants de 1r de Batxillerat sobre l'origen de la festa de Moros i Cristians, una celebració de gran tradició i importància a Petrer.

 

13 hores, Centre Cultural

 

____________________________________

 

21 d'abril

Presentació de llibre

Abelard Saragossà, professor de la Universitat de València, presentarà el seu últim llibre, Reivindicació del valencià. Una contribució, i parlarà també sobre la conveniència que els valencians ens identifiquem amb la llengua culta. Els trenta primers rebran gratuïtament un exemplar.

 

20 hores, Centre Cultural

 

____________________________________

 

23 d'abril

Excursió-xarrada

Vicent Brotons, professor de la UA i veí de Petrer, farà un passeig per la zona de Catí i Planisses amb alumnes de 3r d'ESO de Petrer, on els explicarà els paisatges descrits en l'obra d'Enric Valor.

 

10 hores

 

____________________________________

 

23 d'abril

XIII Concurs de Redacció Juvenil

Acte de lliurament de premis als guanyadors d'este certamen, adreçat als estudiants d'ESO, Batxillerat i cicles formatius de Petrer. Tot seguit, els assistents a l'acte podran disfrutar amb l'actuació de dos monologuistes petrerins.

 

20.30 hores, Centre Cultural

 

 

9) 

 

 

Escola Valenciana, clau de qualitat: educació plurilingüe


El proper 17 d'abril, Escola Valenciana i la CAPPEV Marina Alta preparen la seua 3a sessió de formació centrada en l'Escola plurilingüe amb la participació de:

-Pere Mayans, cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua de la Generalitat de Catalunya
-Ferran Suay, doctor en psicologia, professor de la Universitat de València
-Imma Canal, responsable del Programa d'Immersió Lingüística del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

Horari de la Jornada

10 a 12:00 "La immersió lingüística en nou context plurilingüe", a càrrec de Pere Mayans, cap del Servei d'Immersió i Ús de la Llengua i Imma Canal, responsable del Programa d'Immersió Lingüística del
Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

12:30 a 14:00 "Canviar les actituds lingüístiques", a càrrec de Ferran Suay, doctor en psicologia,  professor de la Universitat de València.

Lloc: Saló d´actes de la Seu Universitària de Benissa.

Més informació i inscripcions:


http://www.escolavalenciana.com/noticies/detall/1147/escola-valenciana-clau-de-qualitat-educacio-plurilingue

 

10) 
 
A Catalunya, el català és cosa de tots.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com