InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 294 (dimarts 06/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Abelard Saragossà - Els parlants són tan imprescindibles com el model lingüístic
 
 
 
 
 
 
7) Presentació de la traducció al japonés del LLIBRE DELS FETS del rei Jaume I
 
 
9) Joan Tudela: Incorporar-se al català des d'una altra llengua llatina és fàcil: només cal voluntat i constància.
 
 
1)

 

 Article publicat en el número 14 de La Corbella. Revista informativa semestral de la Plataforma per la llengua, desembre del 2008 (pàgines 36-37)

http://www.plataforma-llengua.cat/la_corbella?id=14

 Article publicat en EL PUNT dimecres 17 de març del 2010

http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/146615-els-parlants-son-tan-imprescindibles-com-el-model-lingueistic.html

 

Els parlants són tan imprescindibles com el model lingüístic

 

Abelard Saragossà (Universitat de València)

 

Els qui ens dediquem a l'estudi de la llengua tenim el perill de considerar-la prescindint de les persones que la parlen, cosa que pot fer mal no solament als parlants, sinó també a la mateixa llengua. En el fons, el camp de l'idioma no és diferent de la resta de la societat. En un poble que ha passat per un procés de supeditació a un altre poble, si els moviments d'alliberament actuen bé saben mostrar que, el procés de recuperació, beneficia el conjunt dels seus membres com a persones, com a individus. Quan les persones d'un poble tenen consciència de la seua identitat col·lectiva i viuen coordinades i en llibertat, cada persona té més possibilitats de viure una vida individual més plena i més satisfactòria, de la mateixa manera que la supeditació d'un poble a un altre té conseqüències negatives sobre la vida dels membres del poble dominat (com ara el grau de confiança i de seguretat en u mateix).

Justament per les raons dites, el procés de recuperació d'un poble repercutix positivament sobre els seus membres (començant per aquells que s'han compromés amb ideals i amb organitzacions i, com a conseqüència, treballen i busquen). Ara bé, això no és una obvietat. No és tampoc una convicció compartida. La idea exposada és un objectiu. Un objectiu que, per a assolir-lo, hem de mostrar a les persones fets específics, dades concretes. Unes dades que facen deduir els efectes negatius que deriven de la situació en què vivim. En definitiva, només recuperarem la llibertat nacional si convencem una majoria dels balears, dels valencians i dels catalans. Per eixa raó el nostre nord ha d'estar constantment en la consciència de les persones: en la voluntat de conservar les moltes característiques socials i psicològiques positives que tenim i canviar alguna de les negatives.

En el camp particular de la llengua, és semblant, encara que és més difícil. Tot idioma que ha viscut un procés de marginació social ha experimentat un procés de fragmentació interna, com ha mínim quan és una llengua parlada per diversos milions de persones (com és el cas nostre). Davant d'això, és natural que els lingüistes, els escriptors i els correctors cerquem la coordinació a fi de recuperar la unitat. I ací és on cal anar a espai. L'afecte immens que solem sentir per l'idioma ens pot fer oblidar els parlants: la seua consciència; les seues conviccions, les seues alegries, els seus dolors i, en general, els seus sentiments. Si un lingüista vol treballar al servici d'un poble, no cal dir que ha d'estimar el model culte que defén; però ha d'estimar, en la mateixa intensitat, la manera de parlar de cada u dels membres d'eixa llengua, començant per les persones amb qui el lingüista es relaciona cada dia. Si un professional de la llengua vol ser realment útil al seu poble, ha de desenvolupar eixes dos identificacions, eixos dos afectes. Hem de recordar que, una llengua, no és res fora dels seus parlants, no debades ni tan sols existix.

També hem de tindre en compte que l'autoodi pot nàixer dins d'un moviment emancipatori. De fet, un tal sentiment és una conseqüència de tindre afecte només pel model lingüístic considerat culte. Si eixe càncer temible creix i es multiplica, el resultat pot ser letal. No oblidem que els sentiments entre humans solen ser recíprocs, de tal manera que, si un moviment social menysprea la forma de parlar d'una ciutat, d'una comarca, d'una regió o d'un país, els parlants afectats acabaran sentint el mateix menyspreu pel moviment que, teòricament, busca la llibertat del seu poble.

Contra la creença que els autors de la Renaixença serien arcaïtzants, aquells intel·lectuals solien tindre una concepció molt positiva de la llengua viva (com ara Antoni de Bofarull, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer o Teodor Llorente). En canvi, una part dels autors noucentistes no compartien eixa visió. Després de 1939, on més incidència ha tingut la falta d'identificació i de confiança en la llengua viva i espontània ha sigut entre els valencians. Per contra, la influència benèfica de Francesc de Borja Moll va fer que els intel·lectuals mallorquins dels cinquanta, dels sixanta i dels setanta foren molt més segurs (i molt més sans, si puc dir-ho així) que la majoria dels intel·lectuals valencians, entre els quals la concepció lingüística i nacional de Sanchis Guarner va influir molt poc (per desgràcia). Com és ben evident, els valencianistes encara no hem sabut vertebrar un moviment capaç de fer que s'hi identifique una part significativa del poble valencià.

Davant de la situació en què es troba el valencianisme actual, hem d'evitar el perill de pensar que la culpa està en la societat valenciana. En això, hauríem de ser molt clars: si un moviment polític fracassa, la causa és interna en general. La gent no ha d'anar als polítics, sinó tot al contrari, i més quan un moviment social té el curs de la història en contra. En eixa situació, un moviment només pot reeixir si aconseguix que una part creixentment majoritària de la societat veja les seues propostes com a positives, com a desitjables i com a realitzables.

La necessitat d'evitar l'essencialisme o fonamentalisme (considerar la llengua –o un projecte polític– al marge de les persones concretes) té moltes repercussions en molts camps de la llengua. En té en la normativa lingüística; en té en el nom de la llengua; en té en la manera de confeccionar gramàtiques; en té en la quantitat de normes que l'autor d'un manual pot demanar als lectors; en té en els objectius que es marca el docent en l'aula (siga d'una escola, d'un institut o d'una universitat). Precisem-ho: la consideració dels parlants hauria de tindre implicacions en els camps dits. Debatre quines són eixes repercussions, mirar si actualment les satisfem o no les satisfem i, en el cas que alguna no la complim, buscar quins efectes negatius genera, tot això és ben interessant (i ben important), però ja cau fora del límit espacial d'aquest article.

En tot cas, tinguem en compte aquest principi: si posem els interessos hipotètics de la llengua per davant del seu ús, és segur que no llaurem al dret. El primer criteri de tota normativa lingüística ben feta ha de ser afavorir l'ús públic de l'idioma i la identificació apassionada dels parlants amb la llengua que parla cada u. Eixe principi cabdal ha d'anar seguit per la coordinació amb els altres parlants per a potenciar-se mútuament, objectiu que demana tota una sèrie de criteris auxiliars. Uns criteris que han de ser explícits i d'aplicació constant. Debatre quins són eixos principis auxiliars és un bon motiu per a un altre article.


 

2)

 
Publicat en jornal.cat dissabte 27 de març del 2010
 
 
 

Això té un nom: mala educació. I corresponsabilitat de l'empresa.

 

Josep Maria Canyelles

 

La manca de respecte en tots els aspectes a la clientela agreuja l'emprenyamenta i fa les disculpes no creïbles

 
Aquest dijous he anat i tornat de Barcelona a Palma, on he intervingut en una jornada sobre Responsabilitat Social de les Pimes. Hi he arribat pel pèls, perquè hem hagut de canviar d'avió, amb un retard final de tres hores i mitja. Segons ens han dit s'havien espatllat dos avions de la flota, fet que ha dificultat la solució. A la nit, per a tornar, també he hagut de patir un retard de 3 hores. Es veu que s'ha mantingut tot el dia i a la nit ens han explicat que el problema de tot el dia ha vingut determinat per una manca greu de personal d'una empresa de suport (suposo que el handling). Sigui quina sigui la causa, han causat perjudicis i no han sabut informar adequadament o de manera oberta. Cada viatger havia d'anar a preguntar i algú els ha etzibat que per què no ho deien en veu alta o per megafonia enlloc d'anar explicant-ho a trossos a cada client.

Molts hem fet una reclamació -tot i que ja ens han avançat que no en trauré res- però el més fotut és que he acabat cansat i amb la paciència esgotada. De vegades, en aquestes situacions agraeixes que se't disculpin, que ho facin de manera creïble, que et donin la informació, que puguis arribar a entendre-ho. Puc entendre que un dia una empresa s'equivoqui.

Però en el meu esgotament físico-emocional, hi ha un detall que ha acabat de donar forma a la meva desafecció amb la companyia i el seu staff. Si jo dic 'Bon dia!' per quins set sous m'han de respondre sistemàticament '¡Buenos días!'? No parlo d'una llengua contra l'altra, ni de lleis ni de drets. Parlo d'educació. La meva relació amb el personal de la companyia és senzillament la de client. I no té cap sentit que si jo saludo en una llengua (que és la meva i la del país) em contestin sistemàticament en una altra. No és una bona pràctica comercial. Però és més: és un acte de mala educació! Jo sóc el client. Qui s'han cregut que són per a contestar-me en la seva llengua personal? No saben que una relació amb un client no és una conversa entre dos desconeguts pel carrer?

I de la seva mala educació personal, l'empresa en té una corresponsabilitat perquè no ha codificat aquesta mena de conductes i, per tant, facilita que els seus treballadors es permetin aquesta desconsideració envers la clientela.

A la formació dels assistents de vol no sé què els han ensenyat sobre com tractar els passatgers (els clients) però em sembla que o els ho han explicat malament o no n'han fet gaire profit. I és que no estem referint-nos a tenir una conversa intel·lectual: un client saluda en una llengua i la 'servidora' de l'empresa pren la decisió de no respondre en la mateixa llengua sinó en la seva.

De camí cap a casa he pujat en un taxi conduït per un paquistanès. Jo li parlava en català i ell m'entenia però em responia en castellà. És una persona immigrant que va adaptant-se i sobrevivint com pot. Quan he baixat, ell s'ha avançat i m'ha dit 'Bona nit'. Ho ha fet amb molta cordialitat. Hi he sabut veure un toc de complicitat, un agraïment per no tractar-lo com un immigrant sinó com un ciutadà. El seu petit gest fa indicar que en pocs anys parlarà català (ho faria en pocs mesos si tots el tractéssim com un ciutadà i no el condemnéssim a ser un immigrant). Aprendrà a desenvolupar conductes comercials i sabrà guanyar la ciutadania plena.

El progrés que ell anirà experimentant contrasta amb el tancament mental, la supèrbia, potser el sentit funcionarial, de qui creu que no ha de rebaixar-se a tornar la salutació en la llengua del client en el seu propi país. I l'empresa ho permet. L'empresa era Spanair. Amb qualsevol altra m'hauria passat el mateix. Però és que aquest fenomen s'ha donat amb tothom, a bord dels tres avions en què he pujat i també en el personal de terra (excepte el de facturació).

Els petits detalls fan que finalment puguis ser més condescendent amb el mal servei de la companyia o ja et sentis absolutament maltractat. La frontera entre un estat d'ànim o un altre de vegades et va de petits detalls que d'alguna manera et fan veure si qui paga mereix un respecte o senzillament és un 'abonat' com els de les elèctriques.

Nota: fer pública una experiència comercial com aquesta no pretén sinó ajudar-la a reflexionar sobre les pràctiques millorables. Afortunadament ja hi ha empreses que han començat a codificar aquesta mena de conductes. Per exemple, el personal de BonPreu saluda sempre en català i tot seguit continua en la llengua que mostri el client. És un exemple de com tenir una conducta empresarial basada en el respecte a la clientela.
 
3)
 
Publicat a

http://www.elpunt.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/152008-el-catala-sestanca-amb-la-tdt.html

El català s'estanca amb la TDT

Un informe sobre la TDT local revela que més de la meitat de les llicències encara no emeten

La implantació de les TDT locals als Països Catalans no ha representat cap increment de l'ús de la llengua en la programació respecte a l'etapa analògica. Aquesta és una de les conclusions de l'informe La TDT local als Països Catalans: una oportunitat perduda per a millorar la vertebració de l'espai català de comunicació, elaborat per l'observatori Media.cat i presentat a València.

El 47% dels canals emeten íntegrament en català front a un 10% que ho fa exclusivament en castellà. La resta combina les dues llengües en diversos percentatges.

Per territoris, les diferències són notables, especialment entre Catalunya i el País Valencià. Al Principat, el 60% de les TDT locals emeten íntegrament en català, mentre que al sud del riu Sénia, només un 13%.

També hi ha substancials diferències pel que fa al grau d'arrelament al territori dels grups que gestionen els canals. Així, segons Laia Altarriba, autora de l'informe, «és als territoris on hi havia televisions locals implantades i amb llarga trajectòria on es manté un model de televisió de proximitat arrelat al territori i compromès amb la llengua i el país, i això s'ha aconseguit sobretot a Catalunya».

L'anàlisi se centra en les televisions privades, ja que el desenvolupament de les públiques es troba en un «estat embrionari». Amb tot, i en el cas de les privades, el 53%, més de la meitat, dels concessionaris que van rebre una llicència no estan emetent.

D'aquestes, sorprèn la gens menyspreable quantitat de llicències rebudes per grups de comunicació espanyols: 23% a tots els Països Catalans (18% a Catalunya). A moltes d'aquestes, afectades per la crisi, hi manquen de programació pròpia i es connecten a les cadenes estatals dels grups. Amb tot, hi predomina l'adjudicació de canals a grups de comunicació d'àmbit autonòmic (55%).

Panorama «desolador», a València

Media.cat, vinculat al Grup de Periodistes Ramon Barnils, va triar el País Valencià per presentar el seu informe, sens dubte el territori que més desequilibres presenta pel que fa a la introducció de la TDT. El procés d'adjudicacions, controlat pel PP, ha dibuixat un mapa «desert», dominat per grups estatals, tots afins al partit conservador. «En diverses demarcacions, la línia editorial dels grups es mou entre la dreta i l'extrema dreta», apunta Altarriba. A la presentació va intervenir Juli Esteve, promotor d'Info TV, que finalment va ser vetada per la Generalitat Valenciana, i el professor de periodisme Josep Lluís Gómez Mompart, qui va qualificar de «desolador» el panorama audiovisual valencià.

 

Alcoi ha analitzat la situació del valencià en l'era digital a les jornades de Sociolingüística

En aquesta edició han participat experts vinguts de tot l'àmbit lingüístic i han realitzat diverses reivindicacions de futur

Durant tota la jornada de dissabte 27 de març, diversos especialistes relacionats amb sectors ben diferents, han analitzat la presència del valencià en un món digitalitzat i globalitzat.

La trobada ha aprofitat també per a debatre sobre els reptes del nou context comunicatiu en el marc referencial lingüístic.

En aquesta ocasió, la XV Jornada de Sociolingüística ha estat organitzada per la Universitat Politècnica de València, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans, l'Ajuntament d'Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora de l'Alcoià i el Comtat pel Valencià. Han col·laborat en el seu desenvolupament, la resta d'universitats valencianes.

En l'edició d'enguany s'han analitzat dades aportades per diversos especialistes al voltant dels usos lingüístics, el tractament dels mitjans de comunicació digitals, les experiències educatives i educadores i la presència de la llengua a la xarxa de xarxes.

Una presència «glocal»

AUSIÀS BERMELL

La llengua d'un poble i d'un país, es vincula cada vegada amb major força, a la innovació i, és per això que, les universitats i la societat civil poden crear un entorn d'èxit, encara que hi haja reticències dels governs i les grans corporacions. Cada dia apareix un discurs coherent sobre el paper de la llengua en l'entorn global. Pren força a cada instant, el concepte “glocal” i és per això que, es posen les eines per identificar la llengua a nivell global, sense complexos de subordinació. El reconeixement global reforça el paper local del català/ valencià. Però cal rigor en la feina, paciència i constància. Creure en nosaltres mateixos. I fixar objectius. La unitat sempre multiplica. I es pot aconseguir. Però cal treballar-la. Alimentar-la, tal i com així ho ha posat de manifest Vicent Partal.

Els joves van a la seua

MARINA FUSTER

Des que hi ha messenger i xarxes socials a Internet, no deixa de parlar-se sobre la forma i manera amb que els joves es comuniquen. Malgrat que, aparentment, sembla que es perd la comunicació no verbal, que no s'entén mai del tot la intencionalitat del missatge i que la seua descodificació és molt més impersonal i subjectiva, aquesta sistema de comunicació nascut a la xarxa de xarxes, resulten útils per a l'actual manera de viure. Ben cert és que des de posicions més puristes, els joves sembla que no fan un bon ús de la llengua, però des de la seua propia experiència en aquestes jornades s'ha arribat a manifestar que el joves no fan un bon ús ni un mal ús, sinó que exploren noves maneres d'expressió, amb un nou vocabulari, encara que també redueix la riquesa lingüística a símbols, icones, etc.

 

5) 

 

Publicat en Avui.cat diumenge 28 de març del 2010

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/03/la_comissio_europea_admet_la_queixa_dels_exhibidors_contra_la_llei_del_cinema_92846.php

La Comissió Europea admet la queixa dels exhibidors contra la llei del cinema

 
El gremi adverteix que si la norma s'aplica no hi haurà pel·lícules a les sales d'exhibició a causa de l'obligació de subtitular o doblar al català el 50 per cent de les produccions

La direcció general de Mercat Interior i Serveis de la Comissió Europea ha acceptat la queixa presentada pel Gremi d'Empresaris de Cinema de Catalunya en relació al projecte de llei de cinema de Catalunya, i ha iniciat el procés per determinar la seva compatibilitat amb la normativa europea.

Segons que informa el Gremi en un comunicat, l'organisme europeu ha de recollir ara tota la informació necessària i obrir un termini de deu setmanes perquè el govern espanyol pugui intervenir en l'expedient i aportar les seves observacions. El gremi afegeix que, posteriorment, "es decidirà si es procedeix o no a l'obertura d'un procediment d'infracció".

D'altra banda, els empresaris del sector també s'han dirigit a la Comissió perquè examini la incompatibilitat del projecte de llei amb el dret de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), tant pel que fa al seu acord sobre serveis (AGCS/GATS) com el seu acord sobre comerç de béns (GATT). Ja han mantingut dues reunions sobre la qüestió i el gremi espera que hi hagi una decisió sobre l'obertura d'un expedient al llarg del mes d'abril.

El Gremi de Cines considera que "la velocitat amb la qual han actuat els serveis de la Comissió posa de manifest la importància que concedeixen al tema i l'elevada significació política i jurídica que atribueixen a les possibles incompatibilitats del projecte de llei de cinema amb les normes europees i de l'OMC".

El mes de febrer passat un total de 576 pantalles de les 790 que hi ha a Catalunya van tancar les portes al públic com a acte de protesta contra el projecte de llei del govern català, que està en tramitació parlamentària i que obliga a subtitular o doblar al català el 50 per cent de les pel·lícules que s'exhibeixen a les sales, perquè si s'aplica "no tindrem pel·lícules".

6) 

 

http://www.gela.cat/doku.php

 

GELA, Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades

El Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades es va crear l'any 1992 amb l'objectiu de promoure la recerca en llengües amenaçades i donar a conèixer la diversitat lingüística i el seu valor. D'aleshores ençà, el GELA ha organitzat nombroses activitats en tres àmbits fonamentals: la recerca, l'educació, i la dinamització cultural. També ha publicat llibres i materials didàctics, ha organitzat exposicions, ha creat jocs i activitats, i ha col·laborat amb altres organismes i entitats en activitats relacionades amb els seus objectius.

En l'àmbit de la recerca, a més de promoure la realització de tesis sobre llengües amenaçades, organitza periòdicament activitats diverses en què participen lingüistes d'arreu del món. També ha organitzat seminaris i jornades a les universitats de Barcelona, Nàpols i Hamburg, i el VII Congrés de Lingüística General que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona. Des de fa uns anys inventaria les llengües parlades a Catalunya.

En l'àmbit de l'educació, el GELA ha participat en cursos, sessions i jornades de formació de professionals de l'ensenyament. També ha realitzat xerrades, activitats, etc., adreçades a alumnes de primària, ESO i batxillerat. Ha creat la Carpeta de la Diversitat Lingüística, que ha estat parcialment traduïda al castellà, al francès i a l'anglès, i ha elaborat materials que facilitin la introducció al coneixement de la diversitat lingüística en les diferents matèries d'ESO i batxillerat per encàrrec de la Fundació Jaume Bofill i el Departament d'Educació.

En l'àmbit de la dinamització cultural, ha col·laborat amb el CIEMEN en l'organització de l'exposició Les llengües, un gran tresor, i ha creat les exposicions Les llengües a Catalunya, Koexistenzstrategien im Mehrsprachigen Katalonien, així com el Dungun, punt d'informació per a IES. És autor de l'activitat “La Gimcana de les Llengües” que s'ha realitzat, a més de centres escolars, empreses i centres cívics, en nombroses ciutats i pobles de Catalunya i a la comarca de la Safor.

7) 
 
 
Presentació de la traducció al japonés del "Llibre dels fets" del rei Jaume I

 
EL RECTOR DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT es complau a convidar-vos a la PRESENTACIÓ DE LA PRIMERA TRADUCCIÓ COMPLETA AL JAPONÉS DEL LLIBRE DELS FETS DEL REI JAUME I EL CONQUERIDOR, que, traduïda pel DR. AKIO OZAKI, amb l'assessorament de l'investigador VICENT BAYDAL, ha estat editada per la UNIVERSITY OF KYOTO PRESS (desembre de 2009, http://www.kyoto-up.or.jp/book.php?id=1645&lang=jp).

 
Aquesta obra ha estat desenvolupada al si del Projecte d'Investigació “Institut Virtual Internacional de Traducció” [IVITRA: http://www.ivitra.ua.es], de la Universitat d'Alacant, i ha comptat amb la col·laboració de l'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, l'INSTITUT RAMON LLULL, l'INSTITUTO CERVANTES, el Projecte d'Investigació DIGICOTRACAM (Programa Prometeo de la Generalitat Valenciana per a “grups d'investigació en I+D d'Excel·lència, Ref. PROMETEO-2009-042), l'AJUNTAMENT DE LA NUCIA i la SEU UNIVERSITÀRIA DE LA NUCIA (UA).

 
L'acte se celebrarà el 21 d'abril de 2010, a les 12 hs, a la Sala Multimèdia de l'Edifici de Rectorat de la Universitat d'Alacant.

Participaran en l'acte:
- RECTOR MAGNÍFIC DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT, SR. IGNACIO JIMÉNEZ RANEDA
- PRESIDENTA DE L'ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, SRA. ASCENCIÓ FIGUERES
- DIRECTOR DE L'INSTITUT RAMON LLULL, SR. JOSEP BARGALLÓ
- ALCALDE DE L'AJUNTAMENT DE LA NUCIA, SR. BERNABÉ CANÓ
- TRADUCTOR AL JAPONÉS. DR. AKIO OZAKI, per videoconferència des del Japó.

Durant l'acte es llegiran passatges de la traducció japonesa del Dr. Ozaki, a càrrec de KAORU FUKUI (Centre d'Estudis Orientals de la Universitat d'Alacant) i a càrrec de TOMÀS MESTRE (director de l'Aula de Teatre en Valencià de la Universitat d'Alacant), per a la versió original.

A la fi de l'acte se servirà un vi d'honor

Preguem confirmeu l'assistència al correu electrònic: protocol@ua.es, fins el 19 d'abril.
 
 
8) 
 
Publicat per europapress.es dimarts 23 de març del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
El Consell exige al Gobierno central que "reconozca la lengua valenciana" en las traducciones del Tratado de Lisboa
 
El vicepresidente primero del Consell, Vicente Rambla, exigió hoy al Gobierno central que "reconozca el valenciano que defiende nuestro Estatuto de Autonomía", tras conocer que el Ejecutivo estatal "está traduciendo el Tratado de Lisboa a las lenguas cooficiales obviando una vez más la existencia del valenciano".

   "El conjunto de los valencianos no podemos admitir que el Gobierno de Zapatero desconozca la realidad de nuestra comunidad, la lengua valenciana que esta en nuestro Estatuto de Autonomía", señaló en un comunicado.

   Rambla exigió, en este sentido, que "todas las traducciones que se hagan de las leyes y las normas de la Unión Europea en todas las lenguas cooficiales introduzca también el valenciano".

   "El valenciano es una lengua reconocida en nuestro Estatuto y por lo tanto tiene que traducirse también al valenciano cualquier norma europea", subrayó.

   Por último, Rambla quiso "lamentar una vez más que la supuesta valencianía de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega no influya en el Gobierno de Zapatero", al tiempo que reivindicó que en la Comunitat se habla "una lengua que es el valenciano". "Y queremos el mismo nivel de exigencia que en otras comunidades autónomas tiene cuando se traducen las normas europeas", sentenció.

---------------------------

Publicat en el diari LAS PROVINCIAS dijous 25 de març del 2010

http://www.lasprovincias.es/v/20100325/politica/gobierno-afirma-traducira-tratado-20100325.html

Podeu traduir el text amb www.internostrum.com

El Gobierno afirma que traducirá el Tratado de Lisboa al valenciano

La Secretaría de Estado para la Unión Europea rectificó ayer la información difundida el día antes sobre la traducción del Tratado de Lisboa a las lenguas cooficiales españolas. Fuentes del departamento que dirige Diego López Garrido aseguraron a este periódico que el documento contará con una versión en valenciano, diferenciada del catalán, y achacaron el «error» a las agencias de noticias.

Así que, según la explicación ofrecida por este área del Gobierno central, habrá cuatro traducciones del Tratado de Lisboa, así como de otros documentos de la UE: euskera, gallego, catalán y valenciano. Estas fuentes hicieron hincapié en que los trabajos se realizarán en colaboración con las Comunidades Autónomas.
 
9) 
 
Incorporar-se al català des d'una altra llengua llatina és fàcil: només cal voluntat i constància.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com