InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 292 (dijous 01/04/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (25 i 26 de març)
 
3) I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics
 
4) Xosé Luis Barreiro - La generación trilinguófila
 
5) Concurs de narrativa "Ploma de ferro 2010"
 
6) Conferència: «El català i els joves: les propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana»
 
7) Notícies de Valencianisme.com
 
 
 
10) Joan Tudela: La Unió Europea hauria d’impulsar la plenitud idiomàtica de totes les llengües europees als seus respectius territoris.
 
 
1)

 

 
Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
 
Número 50
 
 

 

 

2)
 
Català a la terrasseta
(25 i 26 de març)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dijous 25 de març del 2010
 

L'exdictador Saddam Hussein

L'altre dia explicava que l'expressió antigues pessetes és inexacta o, més ben dit, redundant, perquè, que jo sàpiga, no n'hi ha pas de modernes. Aquí els únics antics som alguns -jo, per exemple- que encara tenim problemes per calcular el preu d'un pis en euros. De la mateixa manera no sembla que a Saddam Hussein se li pugui dir exdictador, perquè si bé és cert que va ser derrocat, jutjat i penjat, com a personatge històric ser dictador serà un tret etern de la seva identitat. És com si parléssim de l'expapa Joan Pau II, déu l'hagi perdonat. Seria una burla a la seva cabuda voluntat de guanyar-se el cel morint papa. De fet, d'expapes n'hi ha ben pocs. Fins i tot els que van plegar en vida, evocats en bloc, són papa i no expapa. I d'expresidents? Dir a Pujol i Maragall expresidents és tan apropiat informativament com inadequat protocol·làriament. Són presidents expresidents, oxímorons vivents.

Trufat, amanit, salpebrat

Fer un ús creatiu de la llengua troba en els sentits estesos i figurats una autèntica mina. I, tanmateix, cada llengua desenvolupa uns sentits figurats i no uns altres, tot i poder fer-ho. Això crea terribles problemes a l'hora de decidir què és calc i què és creació. Si dic que una redacció està farcida de faltes, tots ho trobareu bé; si dic que n'està plagada o infestada, m'ho acceptareu. Però si, en canvi, dic que n'està trufada, arrufareu el nas. En part, perquè les trufes són molt apreciades i les faltes no. Per això, quan dic que està trufada d'imatges suggerents, arribem al terrible dilema que abans he plantejat. D'una banda, sabem que això es diu en castellà, però, de l'altra, si un ús creatiu permet -diria més: agraeix- que puguem salpebrar-la amb anècdotes i amanir-la amb algun sarcasme, què ens impedeix trufar-la? Res: més enllà de saber que no és cap troballa nostra sinó un calc que ens acosta una mica més al castellà.

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 56, divendres 26 de març del 2010
 

Barracons i solterassos

El sufix -ot és com un amic grandot, desmanyotat i entranyable. Potser perquè el mascle eclipsat per la femella està mal vist en una cultura patriarcal parlem de bruixot i abellot. L'eclipsi és total en el cas del didot. I sap greu: un home capaç de compartir pit amb nadó d'altri no mereixia ser exterminat per la llet en pols. I per aquest camí entre despectiu i afectuós arribem al solter de certa edat, conegut també com a conco, que deriva d'onclo pel camí que també du a la tieta del Serrat. Al diccionari també hi ha solteràs, però és el solterot del DCVB el que recull millor uns matisos que van quedant enterrats sota el glamurós anglicisme single. I és que el to despectiu no ha venut mai, i això explica que una escola provisional la formin barracons i no barracots: entre no caber-hi (el sufix serveix per formar diminutius) i estar mal fet, s'opta pel poc espai. I és que la correcció lingüística no és sempre correcta políticament.

Estar o ser-hi

"Els sindicats estan per defensar els drets dels treballadors". Aquesta frase és potencialment ambigua. Pot voler dir que hi dediquen atenció, però resulta massa obvi; o bé que estan a punt o temptats de, com a estic per dir-li, que encara té menys sentit. El que sí que entenem i té sentit és un clar castellanisme. Entenem que defensar els drets dels treballadors és la seva raó d'existir. I aquest existir, que és un dels sentits d'estar en castellà, en català és ser-hi, mai estar. Per aquesta raó quan ells diuen "Para eso están los amigos" nosaltres diem "Per a això hi són els amics", si volem deixar clar que és aquesta la seva raó de ser. Sense hi la frase també és possible -com és possible ellà "Para eso son los amigos" o bé "El ganivet és per tallar pa"-, però passa a tenir un sentit més utilitarista, menys existencial.

3)
 
 
I Curs de correcció avançada per a l’edició de textos científics i tècnics

Sessió inaugural a càrrec de Jaume Martí, president de la Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), i Josep M. Mestres, director del curs. Aquest curs s’adreça als correctors i traductors professionals que vulguin aprofundir en els coneixements teòrics i pràctics que són necessaris per a desenvolupar la seva professió en relació amb l’edició d’obres de l’àmbit científic i tècnic. Tindrà lloc a l’IEC fins al mes de juny.

Lloc: Sala Pi i Sunyer de l’IEC

Data: 6 d’abril

Horari: 17 hores

Organització: Societat Catalana de Terminologia - IEC, amb la col·laboració del Servei de Correcció Lingüística i la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’Institut d’Estudis Catalans

http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/agenda_26mars_9abril.htm

4)
 
Publicat en el diari DEIA dilluns 1 de març del 2010
 
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
 
 
Xosé Luis Barreiro
 

De repente, sin que nadie conozca la etiología de tan peligrosa epidemia, a algunos dirigentes autonómicos le ha entrado la fiebre del trilingüismo. Los síntomas más claros de esta enfermedad son el temor reverencial a los efectos excluyentes de la lengua propia, la idolatría del inglés, y la sensación de que las lenguas, en vez de ensanchar los espacios del cerebro, ocupan los espacios predestinados por Dios para el estudio de la ingeniería, le geografía y las ciencias exactas.

La población más propensa a la gripe trilingüe son las tribus constitucionalistas, que, ante el vértigo que les produce que algunos papás le quieran enseñar a sus hijos las pobres lenguas que hablaban aquellos campesinos y marineros que fueron nuestros abuelos, deciden disolver tan grave dolencia en una dosis reforzada de inglés, para que los niños no tengan demasiado tiempo que entregar a las lenguas inútiles y agonizantes, y puedan viajar por Europa diciendo my tailor is rich y thank you very much. Pero la dolencia también se agrava, curiosamente, en los que son absolutamente monolingües, en los que llegaron a la cima del poder sin hablar más que en "cristiano", y en los que, animados por un acendrado patriotismo de Estado, piensan que las lenguas propias son como el aguarrás, que si bien es cierto que puede darle fluidez a la pintura, también funcionan como un peligroso disolvente que puede destrozarla.

Así se explica que la fiebre del trilingüismo, que se extiende de forma preocupante por toda España, haya alcanzado niveles de pandemia en la Galicia de Feijoó, en la Valencia de Camps y en el Euskadi gobernado por el dúo López-Basagoiti. Porque es en esos tres lugares, inesperadamente popularizados, donde el inglés deja de ser una lengua de futuro inexorable, que viene a su ritmo y por sus caminos naturales, para convertirse en un antídoto contra la exclusión lingüística y en el talismán de una normalidad compuesta de tauromaquia, de una libertad curricular atribuida a los padres que sólo se extiende a la capacidad de desnacionalizar a los niños, y de una devoción inusitada a esa preciosa y fortísima lengua castellana que ellos convierten en el último rescoldo de la España imperial que Aznar quiso reverdecer.

En Valencia ya enseñaron Educación para la ciudadanía en inglés, para ayudar a los obispos a machacar tan denostada y laica asignatura y para que Camps pudiese matar dos pájaros de un tiro al gobernar simultáneamente, como quería el papa Gelasio, la Ciudad de Dios y la Ciudad del mundo. Los actuales gobernantes de Euskadi también parecen tener claro que la habilitación en euskera es una pérdida de tiempo y dinero que sólo le interesa a los nacionalistas del PNV, y que ahora ha de matizarse con una irrupción masiva del inglés que libere a todos los vascos y vascas de la pesadilla que supone estudiar la lengua de los mayores. Aunque es posible que la peor parte la estemos llevando en Galicia, donde la política lingüística, inspirada por Intereconomía y La Razón, se pone al servicio de un imaginario país de futuros yuppies y emigrantes glamurosos, que lleven en su maleta un título superior y dos másteres.

Por eso es muy importante que los ciudadanos sepamos distinguir entre la gente que predica la importancia crucial que va a tener el conocimiento de las lenguas en el próximo futuro de Europa y del mundo, y actúa en consecuencia, y los falsos profetas de una modernidad que sólo sirve para debilitar nuestras lenguas y nuestras culturas propias -lo dijo Urkullu- al servicio de rancias concepciones ideológicas de las patrias y de todo lo que las patrias fagocitan para sobrevivir. Porque, si tenemos clara la diferencia que hay entre los buenos y los falsos profetas, también podremos distinguir a los que proponen formas realistas de avanzar en la enseñanza de las lenguas, y los que inventan mediterráneos y bachilleratos galácticos que sólo sirven para alejarnos de nuestra identidad y meternos en el enorme batallón de los homologados.

5) 

 

Concurs de narrativa "Ploma de ferro 2010"


http://sal.balearweb.net/post/84805

 

 

6) 

 

 

Conferència:

 

«El català i els joves: les propostes de política lingüística del Consell Social de la Llengua Catalana»

 A càrrec d’Albert Bastardas, de la Universitat de Barcelona, que presentarà els resultats i les recomanacions de la ponència que va dirigir el 2008, encarregada d’elaborar una proposta de recomanacions per a una política lingüística adreçada al foment del català entre els joves.

 Lloc: Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Data: 7 d’abril

Horari: 18.30 hores

Organització: Societat Catalana de Sociolingüística - IEC

http://www.iec.cat/Comunicacio_IEC/agenda_26mars_9abril.htm

 

7) 
 

RECULL DE NOTÍCIES DE VALENCIANISME.COM

 

SETMANA DEL 22 AL 28 DE MARÇ

 
Es presenta la iniciativa Softvalencià

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2104&Itemid=1

 

 

Presentació de les Trobades d’Escoles en Valencià 2010 a la Universitat de València

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2108&Itemid=1

 

 

La Dependent i l'AVL presenten l'obra teatral "Eiximenis, el viatger de les mil paraules"

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2107&Itemid=1

 

 

Experts lingüistes debatran este cap de setmana a Alcoi sobre el futur del valencià en l'era digital

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2106&Itemid=1

 

 

Font de Mora dóna l'esquena a les Trobades celebrades al seu poble, Vila-real

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2114&Itemid=1

 

 

Homenatge a Ovidi Montllor a la Universitat de València en el 15 aniversari del seu traspàs

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=2115&Itemid=1

 
 
8) 
 
Tercera edició del Què t’hi jugues? a Televisió de Mallorca

Què t’hi jugues? és un concurs adreçat a infants i adolescents per fomentar de forma lúdica l’ús del català i el coneixement de la nostra cultura, que s’emetrà cada divendres, a les 18.15 h, a Televisió de Mallorca.
 
El programa és una iniciativa del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i Televisió de Mallorca, la primera edició del qual es va fer l’any 2008; gràcies a la bona acollida en l’àmbit educatiu, enguany ha tengut continuïtat. De manera didàctica i entretinguda, vol contribuir a la difusió de programes concurs educatius i a l’ampliació del ventall d’ofertes d’oci i entreteniment adreçades a aquesta edat.
 
La presentadora de l’edició de 2010 torna a ser Violeta Bibiloni.
 
Totes les escoles que passen per aquest programa s’enduen un lot de material didàctic, gràcies a entitats i empreses col·laboradores.
 
Les novetats més importants d’enguany són l’augment de les escoles participants (de vint a vint-i-quatre); noves proves, entre les quals una de mímica, i una sola final en què competiran les dues escoles amb més puntuació, que podran aconseguir material informàtic i la tecnologia més nova en matèria educativa.
 
A cada edició del programa, els participants —dos equips de sisè de primària de diferents centres educatius— han de demostrar unes habilitats, superar unes proves i respondre preguntes sobre ecologia i natura, educació artística, cultura de les Illes Balears, geografia i història, llengua i matemàtiques i enginy. També han de representar un fragment d’una rondalla de l’aplec d’Antoni M. Alcover.
 
L’emissió del concurs es farà els divendres a les 18.15 h a Televisió de Mallorca i es repetirà els dissabtes a les 9.15 h i els diumenges a les 15 h. El concurs s’emetrà fins al mes de juny. Primer programa: divendres 26 de març.
 
Enguany participen al concurs un total de vint-i-quatre centres educatius de primària de tota l’illa: Joan Veny i Clar (Campos); Miquel Capllonch (Port de Pollença); Antoni Monjo (Maria de la Salut); S’Alzinar (Capdepera); Ses Salines; El Temple (Palma); Reina Sofia (s’Horta); Verge de Monti-sion (Porreres); Inspector Joan Capó (Felanitx); Joan Mas (Pollença); S’Albufera (Port d’Alcúdia); Juníper Serra (Petra); Beata Francinaina Cirer (Inca); Escola Nova (Porreres); Felip Bauçà (Palma); Simó Ballester (Manacor); Guillem Ballester Cerdó (Muro); S’Hort des Fassers (Alcúdia); Marian Aguiló (Palma); Sant Alfons (Felanitx); Blanquerna (Marratxí); Vialfàs (sa Pobla); Duran Estrany (Llubí) i Santo Tomás de Aquino (Inca).
 
La Direcció Insular de Política Lingüística intenta, amb aquest programa, incidir especialment en els usos lingüístics interpersonals dels joves en els espais de lleure, molt condicionat pel consum de productes d’oci, noves tecnologies, grans mitjans de comunicació... que s’expressen majoritàriament en castellà. Tot i que la participació en el programa és una activitat escolar, l’alumnat la percep com una activitat nova i amb un component de diversió. A més, els joves no participants tenen l’oportunitat de veure des de casa un programa entretingut i didàctic adreçat a la seva edat.
 
A més, entre els participants de cada centre hi ha alumnes nouvinguts que comencen a parlar en català. D’aquesta manera es reforça tota la feina que es fa des de les escoles perquè aquests nins i nines aprenguin la llengua pròpia de Mallorca, oferint-los la possibilitat de parlar aquesta llengua fora de l’àmbit escolar, per engrescar-los a continuar usant el català i perquè esdevenguin alhora model lingüístic per a la societat.
 
9) 
 
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns 29 de març del 2010
Castelló ha acollit el passat cap de setmana la tertúlia de Ciència Ficció, Fantasia i Terror en valencià del projecte Ter-Cat. Aquesta és la catorzena vegada que se cel·lebren aquestes tertúlies catalanes, les úniques en llengua pròpia, i la primera que se cel·lebren a terres valencianes. Les Ter-Cat són unes tertúlies que estan enfocades a parlar sobre ciència-ficció, fantasia i terror en qualsevol dels seus llenguatges (narrativa, cinema, còmic, rol, ràdio), a escoltar relats, propostes editorials o presentacions de llibres. La idea va sorgir sorgit, segons conten els impulsors catalans de la iniciativa, per la «necessitat d´acostar seguidors d´aquests gèneres que per motius de distància no poden participar en reunions, actes o simples quedades que es realitzen normalment a les grans ciutats i la seua àrea d'influència immediata». Les Ter-Cat intenten reunir a gent que comparteixen els interessos pels gèneres de ciència ficció, la fantasia o el terror.
 
 
10) 
 
La Unió Europea hauria d’impulsar la plenitud idiomàtica de totes les llengües europees als seus respectius territoris.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com