La legislació espanyola discrimina el català
http://plataforma-llengua.cat/noticies/interior/898
Article publicat en EL PUNT dimarts 16 de març del 2010
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/147145-bilingueisme-imbecil.html
Ferran Suay
Si la idea en positiu del bilingüisme és la d'enriquir els membres d'una societat, fent que dominen més d'una llengua, hi ha unes quantes estratègies que de manera inequívoca no van en aquesta direcció. Una d'elles és la de mantenir absolutament tots els rètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusivament en castellà) en els dos idiomes, amb total independència del contingut. Mentre que s'entén que pot resultar aclaridor un rètol com ara: Draçanes//Astilleros/, resulta completament superflu indicar, com passa, per exemple a l'estació del Cabanyal de València: Direcció Castelló//Dirección Castellón/. Quina és la idea que tenen els autors del rètol? Que una persona de llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló», pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idioma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?
Des del meu punt de vista, el que fan amb això els perpetradors d'aquest i altres cartells és tractar d'imbècils els possibles lectors. Sense entrar en la ignominiosa i innecessària estratègia colonialista de traduir al castellà els topònims (que hi ha en el mot 'Castelló' que el faça impronunciable per a un castellà?), és evident que no cal ser un superdotat intel·lectual per a entendre perfectament el significat de 'Direcció', fins i tot quan hi falta la ena final que la convertiria en una paraula netament castellana.
El súmum de la imbecil·litat d'aquesta estratègia podem trobar-lo al Port de Xàbia/ /Puerto de Jávea/, en un indicador situat a prop de la Llotja//Lonja/, que resa: Gasolinera / /Gasolinera/. Magnífic! Tot un monument a l'estupidesa humana. Així, els valencians hi podem llegir tranquil·lament 'Gasolinera', mentre que per contra els castellans hi llegiran, amb absoluta comoditat: '/Gasolinera/'. I tots contents!
No tinc cap dubte que les autoritat responsables d'aquestes decisions tan assenyades no pretenen insultar els contribuents de llengua inicial castellana, tot considerant-los severament incapacitats per a entendre paraules que difereixen en una sola lletra de les que ells mateixos emprarien. Ans al contrari, pertenen enviar-los un missatge inequívoc: «no cal que feu ni el mínim esforç per conéixer un sol mot de la llengua pròpia d'aquest poble. Ja ens encarregarem nosaltres d'exterminar-la per tal que no us faça cap nosa». Mentrestant, això sí, deixeu-nos que continuem parlant de bilingüisme. Sona tan bé!
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 16 de març del 2010
http://www.levante-emv.com/cultura/2010/03/16/contaminacion-beneficia-castellano/687898.html
Podeu traduir el text amb www.internostrum.com
La contaminación también beneficia al castellano
No son necesarios muchos estudios estadísticos para darse cuenta que la
principal peculiaridad del español que se habla en la Comunitat Valenciana
procede de su contacto con la lengua autóctona. Pero en contra de lo que se
podría suponer, esta contaminación no siempre se traduce en incorrecciones en el
uso del castellano, sino que aporta fenómenos positivos, como la menor presencia
de dequeísmo y menor tendencia a eliminar la d intervocálica (como la de
mercado).
Los datos los indica el catedrático de Filología Española de la
Universitat de Valencia José Ramón Gómez Molina. Él es el responsable del
Estudio sociolingüístico del español de Valencia, una iniciativa que parte del
año 1996 y que se cuenta desde 2004 con financiación del Ministerio de Ciencia.
Este año concluye el proyecto, en el que la institución valenciana colabora con
otras universidades del ámbito hispánico, ya que el objetivo es poder alcanzar
conclusiones comparadas entre unos territorios y otros. La intención del equipo
es poder publicar a final del ejercicio la parte valenciana del trabajo, con el
objetivo a largo plazo de que la experiencia se pueda repetir, de forma que se
pueda observar la evolución del español de Valencia.
Un ejemplo de los
resultados obtenidos, apunta el profesor en declaraciones a Levante-EMV, es lo
que se ha comprobado con la d entre vocales. Sólo el 8% de los casos encuestados
en Valencia elimina esta consonante en su habla. En Lleida -otra universidad
implicada en el proyecto- el porcentaje baja hasta el 3% y en algunas zonas de
Castilla se sitúa por encima del 20%.
Gómez Molina atribuye este hecho a la
influencia del valenciano, que refuerza el sonido de la consonante final en
palabras que en castellano tienen la "d" intervocálica (mercat/mercado,
soldat/soldado).
Lo mismo sucede con el dequeísmo, que se da menos en
Valencia porque es extraño en la lengua propia (soc conscient que, no de
que).
Asimismo se ha constatado el mayor uso de haber de como perífrasis de
obligación (como tener que) o de deber de en el sentido de obligación en lugar
del de probabilidad, que es el correcto.
NOTA.-
Llibreries, biblioteques públiques i persones particulars interessades
a rebre l'obra Llengua i comunicació, de Joan
Tudela, poden adreçar-se a la Sra. Carme Higueras de la
Fundació Josep Comaposada, de Barcelona
(telèfon: 93 412 13 27).