UNA ESCOLA I
ALMENYS TRES LLENGÜES
JORNADA
PLURILINGÜISME
Salons
Alameda Xátiva
4 i 6 de febrer de 2010
PROGRAMA
UNA ESCOLA I
ALMENYS TRES LLENGÜES
Conferència prèvia
Dia 4 de febrer casa de la
cultura de Xàtiva
18.30 h: Des de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià al
decret de plurilingüisme del 2009
A càrrec de Ciprià Ciscar, Diputat a les
Corts espanyoles. Conseller d'Educació promotor de la LUEV.
JORNADA
PLURILINGÜISME
Dia 6 de febrer Salons Alameda – Xàtiva
10.30 a 11 h:
Arribada
11 a 11.15 h: Presentació de la jornada
11.15 a 12 h: El marc
europeu de les llengües
Beatriu Cardona, responsable d'Acció Sindical de
STEPV.
Helenia López, responsable d'Acció Sindical
PDI del STEPV-
Universitat de València.
12 a 13 h: El plurilingüisme, situació
actual
Tudí Torró, inspectora d'Educació – representant de STEPV al Consell
Escolar Valencià.
13 a 14 h: Més de 10 anys introduint l'anglés en
infantil.
CP El Castell – Almoines
14 a 15 h: Dinar
15 a 17 h: Taula
redona
La situació actual del plurilingüisme:
País Valencià: Diego Gómez,
president d'Escola Valenciana.
Les Illes Balears: Maria Antonia Font,
responsable ensenyament públic STE-i.
Catalunya: Josep Maria Cervelló,
responsable de la comissió de normalització d'UCSTE-STEs.
Galícia: Sónia
Fernández. Secretariat nacional del STEG.
Euskadi: Jon Moñux, responsable de
la comissió d'educació de STEE-EILAS.
Modera: Francesc Galiano, responsable
de Política Lingüística de STEPV.
Informació i inscripció a les seus de INTERSINDICAL VALENCIANA i a la web www.escolasindical.org
http://www.ub.edu/cusc/lsc/lsc_actual.htm
Número 8:
“Llengua i migracions” (2010)
Llengua, societat i
comunicació és una revista
electrònica de periodicitat anual que té l'objectiu de difondre treballs
centrats en la interfície entre llengua i societat. La revista té la voluntat
expressa de transferir el coneixement interdisciplinari entre llengua i societat
a la comunitat científica i també a la societat. D'aquesta manera, i atès que
l'àmbit en què es mou la revista és interdisciplinari i molt sovint les àrees
que s'hi aborden estan incomunicades, el propòsit central de la revista és
presentar diferents estats de la qüestió sobre diferents connexions entre la
llengua i la societat en un sentit ampli.
El tema
previst per al proper número de la revista és: Llengua i migracions, la data
màxima per a la recepció d'articles és el 20 de març de 2010. Els articles els
podeu enviar a: cusc@ub.edu
Les
instruccions que heu de seguir per enviar els originals les podeu trobar a la
pàgina web de la revista o bé, seguint aquests
enllaços:
Informació
distribuïda per:
Observatori
CUSC- Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació
Tel. 93 403
70 65 Facultat de Filologia (bústia 191)
Universitat
de Barcelona Gran Via de les Corts Catalanes, 585
08007
Barcelona
http://scaterm.iec.cat/filial/digitalAssets/7238_VIIIJornadaCrida1.pdf
Homenatge a Robert Lafont
Eth passat 24 de junh auérem era desgràcia de pèrder ath gran occitaniste e bon amic de Catalonha, Robert Lafont.
Ara ena data deth sòn aniversari, 16 de març, en Palai dera Generalitat, promoigut pera Fondacion Occitanocatalana e organizat peth Departament de Vicepresidéncia dera Generalitat li realizaram un mereishut omenatge.
Es invitacions seran personaus e limitades ara capacitat der auditòri, expedides per corrèu postau, des deth Vicepresident dera Generalitat.
S'as interès en èster en aguest omenatge, e en recéber era invitacion, manifèsta era tua intencion a Thais Leja, deth programa “ Occitan en Catalonha” tleja@gencat.cat , en tot facilitar era tua adreça postau.
A mès d'un omenatge de Catalonha ath mèstre e amic Robèrt Lafont, serà, sense dubte, un gran acte de potenciacion der occitanisme.
Distribuís aguest messatge entre aqueres persones que considères que les pòt interessar.
Ben corauments
Jusèp Loís Sans Socasau
Director deth Programa "Occitan en Catalonha"
Secretaria de Politica Lingüistica
Departament dera Vicepresidéncia
c/des Comets, 2| 25530 Vielha| 973·915·901| 675789006
Pre-programa a on cònsten es intervencions
16
de març de 2010 19
hores
Palau de
Presidirà l'acte:
Honorable Sr. Josep Lluís Carod Rovira, Vicepresident del Govern de la Generalitat
Intervencions de:
Molt Honorable Sr. Jordi
Pujol, Expresident de la Generalitat
Sr. Joan Sola, Vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans
Magnífic Sr.
Sr. Gustau Alirol, President de Regions et Peuples Solidaires
Presentació de l'acte:
Sr. Joan Amorós, President de
Intervenció musical de Claudi Martí
Lectura de poemes per
Es pot demanar una invitació, enviant l'adreça postal, a Thais Leja (Programa per a la creació de l'oficina Occitan en Catalonha de la Secretaria de Politica Lingüística) tleja@gencat.cat
Representants institucionals de tots els territoris de parla catalana signen el document 'El català, llengua de 10 milions d'europeus'
Els representants institucionals de tots els territoris de parla catalana (Andorra, Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord, i l'Alguer) que formen part de la Fundació Ramon Llull, han signat aquest migdia el manifest 'El català, llengua de 10 milions d'europeus'. El document reivindica que 'el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu'. L'acte, celebrat a l'Institut d'Estudis Catalans, s'ha fet durant la presentació del programa d'activitats de la Fira Expolangues (a París, del 3 al 6 de febrer), on la llengua catalana m'és la convidada d'honor.
Els patrons de la Fundació Ramon Llull que han signat el manifest són el cap del govern d'Andorra, Jaume Bartomeu; el vice-president de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira; el conseller de la presidència del govern de les Illes Balears, Albert Moragues; Manel Mateu del consell general dels Pirineus Orientals; l'alcalde de Morella, Joaquim Puig, com a representant de la xarxa de ciutats valencianes; i Mario Conoci, vice-síndic de l'Alguer.
El document diu: 'Confiem que les institucions europees sabran vertebrar una reacció positiva perquè el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu. Com a representants institucionals dels territoris de la llengua catalana tenim la voluntat política i el deure de defensar aquesta oficialitat.'
I també: 'Quan Europa parla de diversitat no es pot referir només a diversitat entre els Estats, sinó que cal que adopti el concepte de la diversitat profunda de les societats europees, de diversitat real, i un primer pas inajornable en aquest sentit seria reconèixer oficialment realitats lingüístiques tan sòlides i clares com la del català, idioma usat diàriament per deu milions d'europeus.'
És la primera vegada que s'aconsegueix aquesta unitat institucional, amb la qual la llengua catalana es presentarà a la Fira Expolangue 2010 a París. Josep-Lluís Carod-Rovira ha definit l'acte d'aquest migdia com una jornada històrica. Mentre que Joaquim Puig, l'alcalde de Morella, ha tornat a reivindicar que la Generalitat valenciana formi part de la Fundació Ramon Llull. I, per contra, també ha destacat que cada vegada són més els pobles que s'incorporen a la xarxa: Elx, Picassent, Guardamar, Alcúdia... I també ha destacat que l'accent valencià d'Expolangues el posarà Escola valenciana, un moviment popular que arrossega milers de valencians. Mario Conoci, vice-síndic de l'Alguer ha fet un recorregut històric per explicar el moment actual de l'Alguer, que té entre un 25% i un 30% de catalano-parlants.
Per la seva banda, Marcel Mateu, del consell general dels Pirineus Orientals (o consell general de la Catalunya Nord, segons ell), ha explicat que l'entrada a la Fundació ramon Llull és un pas important i la participació a Expolangues és un fet major 'per expressar la nostra especificitat a França'. 'Molts francesos descobriran que el català és una llengua de França, una llengua de prestigi i de primer ordre. A París mostrarem que som l'accent català de la república francesa i farem entendre que el català, que és considerat llengua regional, va molt més enllà, i és la llengua de deu milions d'europeus.'
Albert Moragues, del govern de les Illes Balears, ha estat el més literari en les seves declaracions, citant Martí i Pol i mossèn Alcover i ha dit que 'no n'hi ha prou amb el reconeixement propi ni el reconeixement tebi de l'estat espanyol. Necessitem el reconeixement europeu del català i com a llengua de cultura.' I, finalment, el cap del govern d'Andorra, Jaume Bartomeu, ha dit que era una oportunitat única per mostrar que el català és una llengua completament vinculada a la modernitat.
---------------------------------
Notícia publicada en el diari AVUI, pàgina 36, divendres 22 de gener del 2010
http://paper.avui.cat/article/cultura/182950/catala/convidat/dhonor/salo/expolangues.html
Després de la benvinguda que va oferir a les moltes autoritats presents Salvador Giner, president de l'IEC, Josep Bargalló, president de l'Institut Ramon Llull, organitzador de l'acte, va destacar que el fet que el català sigui el convidat a l'Expolangues "té una càrrega simbòlica molt potent, perquè és el primer cop que es convida una llengua no oficial d'Estat i perquè el català pren el relleu de llengües com ara el xinès i el rus", anteriors convidades en un saló que el 2009 va tenir uns 23.000 visitants i en què van participar 30 països amb un total de 80 llengües.
Entre les diverses activitats, de caràcter acadèmic i artístic, que tindran lloc a París, la intenció és propagar la idea que 10 milions d'europeus parlem el català, amb accents diferents i enriquidors. Amb aquest motiu es pensa omplir París de cartells que ho faran saber, i està prevista l'emissió de 200 espots a la televisió francesa en què l'actor vilanoví Sergi López explica que parla català.
Els següents parlaments van anar a càrrec de Joan Viñas, rector de la Universitat de Lleida i president de Xarxa Vives d'Universitats, i del conseller Josep Huguet, que va destacar que tot el territori d'àmbit català cada cop es més sol·licitat pels estudiants estrangers: "Catalunya interessa pel que som i per la nostra qualitat".
Una jornada històrica
Un cop satisfet l'acte protocol·lari de la signatura, Carod-Rovira va llegir el document, reblat amb un: "Felicitem-nos tots d'aquesta jornada històrica". Posteriorment es va obrir un torn de paraula per a cada representant. Joaquim Puig es va lamentar que encara calgui lluitar pel català, "especialment a València", i va voler donar la bona notícia que cada cop són més les localitats valencianes que se sumen a la xarxa del Llull. "Escola Valenciana ha fet possible que l'accent valencià se senti a Expolangues; resistir és vèncer, però ara ja és hora d'avançar i aconseguir el reconeixement".
Mario Conoci va declarar que el català és a l'Alguer "una llengua de passat, de present i volem que sigui de futur". Per Marcel Mateu, "a Expolangues es veurà que a França molta gent parla en català, que el català és una llengua de França". Albert Moragues va reivindicar que "necessitem el reconeixement del govern espanyol, per al català i tots els seus accents". Finalment, Jaume Bartomeu va comentar que, "tot i la poca població andorrana, també exportem cultura".
-------------------
Notícia publicada en el DIARI DE BALEARS, divendres 22 de gener del 2010
http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/expolangues-tindra-tots-els-accents-catalans.html
El saló internacional de les llengües i cultures estrangeres
Expolangues 2010, previst del 3 al 6 de febrer a París, tindrà la cultura
catalana com a convidada d'honor. El programa d'activitats a la capital
francesa, que té el suport del Govern balear i de l'Institut Ramon
Llull, es presentà ahir a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de
Barcelona amb la presència de representants polítics de tots els territoris de
parla catalana. A la seu del saló hi arribarà la música dels eivissencs Projecte
Mut i de la mallorquina Tiu, que combinarà els temes del disc Sopeta de brou amb
la preparació i el tast de menjar de les Illes. La Perifèrica hi projectarà el
documental Viatge de paraula, sobre el Diccionari català-valencià-balear o
Alcover-Moll. Així mateix, Margalida Tous, directora de Política Lingüística,
parlarà de les llengües locals en les societats multilingües i el filòleg Joan
Veny presentarà l'Atles lingüístic del domini català.
"Els governs som
decisius en l'aplicació de certes polítiques culturals", declarà Albert
Moragues, conseller de Presidència de l'Executiu del Principat. "Necessitam el
reconeixement internacional del català, perquè ens ho mereixem com a poble",
afegí. Fanny Tur, directora de l'Institut Ramon Llull a
l'Arxipèlag, comentà que "Expolangues és una oportunitat per donar a conèixer la
riquesa de la llengua catalana en totes les seves varietats dialectals".
-------------------
Publicat a
Amb el lema el català, la llengua de 10 milions d'europeus, la Generalitat de Catalunya, els governs balear i andorrà, el Consell de la Catalunya Nord, l'Ajuntament de l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes, institucions unides en la Fundació Ramon Llull, desembarcaran entre el 3 i el 6 de febrer a la 28a edició de l'Expolangues de París, on el català pren el relleu del xinès i del rus com a llengua convidada. «La llengua catalana es presenta amb una visió de normalitat i no com a llengua minoritària, sinó com a llengua europea i transfronterera», van declarar els representants d'aquests organismes ahir a Barcelona. L'expolangues, saló de les llengües i cultures estrangeres, va reunir el 2009 prop de 22.000 visitants, la meitat dels quals eren professionals.
Presentacions del Centre de Terminologia Termcat i del domini d'internet .cat. Conferències sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana i al voltant de les llengües locals en societats multilingües. Trobades d'estudiants. Parlaments de personalitats reconegudes internacionalment que parlen català, com per exemple Cyril Despres, guanyador del Dakar 2010 en la categoria de motos. Poesia, música i teatre. El català, del 3 al 6 de febrer al pavelló 5.2 de la Porte de Versailles de París, no pensa desaprofitar l'oportunitat que significa esdevenir la primera llengua que no és l'oficial de cap estat a ser convidada en l'Expolangues. La projecció d'un vídeo que demostra que el català és una llengua comú mitjançant imatges com les de Pep Guardiola entrenant el Barça, la policia andorrana en un acte de servei, una família valenciana celebrant el Nadal i un locutor anunciant l'alineació de l'equip de l'USAP de Perpinyà servirà per inaugurar la presència catalana en la fira. De la cloenda, se n'encarregarà Comediants i en els dies previs diferents anuncis al metro de París i un espot, que s'emetrà fins a dues-centes vegades per televisió protagonitzat per un rostre popular a França com és el de l'actor Sergi López, recordaran que el català és la llengua de deu milions d'europeus.
«És un esforç en un any difícil, però és una ocasió única per situar la nostra llengua en el lloc que es mereix», assegurava ahir Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. «Servirà per demostrar que a França hi ha molta gent que parla una altra llengua a banda del francès», hi va afegir Marcel Mateu, conseller dels Pirineus Orientals. Mateu, juntament amb Jaume Bartomeu (cap del govern d'Andorra), Josep-Lluís Carod-Rovira (vicepresident del govern de la Generalitat), Albert Moragues (conseller de la presidència del govern de les Illes Balears), Joaquim Puig (alcalde de Morella) i Mario Conci (vicesíndic de l'Alguer) van signar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) un document en què manifesten la seva confiança que «les institucions europees sabran vertebrar una reacció positiva perquè el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu», a la vegada que recorden que el català, la desena llengua en nombre de traduccions i la catorzena en l'ús del Google, és una llengua «oberta al món».
L'Expolangues, on en l'edició del 2009 hi han estat representades 80 llengües i 30 països, rebrà professionals d'escoles d'idiomes, empreses de traducció, llibreries i oficines de turisme. L'estand català ocuparà 100 m² i es dividirà en cinc sales, anomenades cadascuna amb el nom d'un dels territoris de parla catalana.
Reunit en ple ahir al Palau de la Generalitat, el Consell Social de la llengua Catalana, l'òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística que desenvolupa el govern, va acordar fer pública la seva gran preocupació per «la situació de marginació» de la llengua catalana en l'administració de justícia, «amb nombrosos exemples d'incompliment dels compromisos assumits per l'Estat espanyol en ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'Estatut de Catalunya». El consell, creat per decret l'any 1991 i representat per diferents sectors socials, econòmics i polítics del país, va fer palès també el seu rebuig a «l'actuació de determinats fabricants que obvien l'ús del català en les campanyes de promoció dels seus productes a Catalunya». Finalment, el consell va ratificar la conveniència de fer un ple extraordinari per debatre «els efectes que té sobre la llengua catalana la subordinació política a l'Estat espanyol».