InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 252 (dijous 21/01/2010) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Premis literaris «Ciutat de Sagunt» 2010
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (14 i 15 de gener)
 
3) David Vila - Mentalitat de llibert
 
4) Ferran Suay - Prendre la paraula
 
 
6) II CERTAMEN FESTA DELS MONÒLEGS VILA DE MURO 2010
 
7) Marc Antoni Adell - BEN CERT: ACÍ TENIU AL CIUTADÀ DISCRIMINAT
 
8) Joan Tudela: La llengua catalana és un tresor construït al llarg de més d'un mil·lenni; en som hereus i no el podem dilapidar.
 
 
1)

 

 Premis literaris «Ciutat de Sagunt» 2010


P o e s i a - N a r r a t i v a - T e a t r e
 
 
 
XIII Certamen de Poesia «Jaume Bru i Vidal»

1. La temàtica, el metre i la rima són de lliure elecció. L'extensió ha de ser la d'un llibre normal de poesia.
2. L'Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 3.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l'altre terç és en concepte dels drets d'autoria corresponents a la publicació editorial de l'obra guanyadora, previ contracte.
 
XII Certamen de Narrativa «Ciutat de Sagunt»

1. Les obres (novel·la o recull de contes) han de tindre una extensió mínima de 120 pàgines i màxima de 160, cadascuna de les quals ha de ser de 2.100 caràcters, inclosos els espais en blanc, escrites a una sola cara a doble espai amb un cos de lletra 12.
2. L'Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 6.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l'altre terç és en concepte dels drets d'autoria corresponents a la publicació
editorial de l'obra guanyadora, previ contracte.
 
VII Certamen de Teatre «Pepe Alba»

1. L'extensió de l'obra ha de ser la normal d'un espectacle dramàtic complet, entés en un sentit ampli; no s'hi admetran obres breus de teatre.
2. L'Ajuntament de Sagunt dota el premi amb 3.000 euros. Els 2/3 de la dotació es consideren guardó pròpiament dit, i l'altre terç és en concepte dels drets d'autoria corresponents a la publicació editorial de l'obra guanyadora, previ contracte.
 
BASES GENERALS
1. Pot optar als premis qualsevol escriptora o escriptor, amb tots els treballs que consideren oportuns. Les obres participants en aquests premis han de ser originals, inèdites i escrites en valencià, i no poden haver estat guardonades en cap altre certamen.
2. Els originals s'han de presentar escrits a màquina o ordinador, per triplicat, amb lema o pseudònim. En un sobre a banda, tancat i identificat amb el mateix lema o pseudònim, s'ha d'incloure la documentació següent: a) Fotocòpia del DNI, domicili actual, telèfons i adreça de correu electrònic, i b) Declaració responsable de la persona sol·licitant de trobar-se al corrent de les seues obligacions fiscals i tributàries amb l'Ajuntament de Sagunt o altres administracions públiques i amb la Seguretat Social, a més de la declaració que expresse que la persona sol·licitant opta al premi amb una obra original i inèdita (model adjunt).
3. Les obres aspirants als premis s'han de presentar en qualsevol registre de l'Ajuntament de Sagunt, a l'atenció del Gabinet de Promoció del Valencià (c/ Autonomia, 2. 46500 Sagunt), directament o per correu certificat, fins al dia 26 de febrer de 2010.
4. El premi i la seua dotació són indivisibles, i el veredicte del jurat inapel·lable. Cada vegada que es publique el treball premiat ha de constar que l'obra ha estat guardonada en els Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2010.
5. Els premis es lliuraran el 23 d'abril de 2010, en el transcurs d'un acte cultural convocat amb aquesta finalitat.
6. Els originals no premiats podran ser recollits personalment, o bé sol·licitar-ne l'enviament per correu, en el termini de tres mesos des de la publicació de la decisió del jurat. Una vegada esgotat aquest termini, es destruiran els originals per tal de preservar els drets d'autoria.
7. Aquests premis estan subjectes a la normativa fiscal vigent. Les persones que hi concórreguen han de demostrar que estan al corrent de les seues obligacions fiscals i
tributàries amb les administracions i amb la Seguretat Social.
8. La participació en aquest concurs implica l'acceptació de les bases que el regeixen. En cas de dubte sobre la seua interpretació, el jurat acordarà allò que crega més just d'acord amb l'organització.
 
SOL·LICITUD DE PARTICIPACIÓ EN ELS PREMIS LITERARIS «CIUTAT DE SAGUNT»
PERSONA INTERESSADA
Nom _____________________________________________________________________________ DNI _____________________________
Domicili ____________________________________________________________________________________núm._______ pta.________
Localitat _____________________________________________________________________________ CP __________________________
Telèfons _______________________________________________________________ Correu-e ___________________________________
SOL·LICITE
Que vull participar en la convocatòria dels Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» de l'any 2010, en la modalitat de:
- Poesia
- Narrativa
- Teatre
Amb l'original titulat: ______________________________________________________________________________________________
DECLARE
1. Que estic al corrent de les meues obligacions fiscals amb l'Ajuntament de Sagunt, amb altres administracions públiques i amb la Seguretat Social.
2. Que opte al premi amb una obra original, inèdita i no premiada en cap altre certamen.
DOCUMENTS QUE ADJUNTE
- Tres exemplars enquadernats de l'original.
- Plica amb totes les dades personals i telèfons de contacte.
- Fotocòpia del DNI.
La persona interessada
Signat: ________________________________________
______________________________, _________ de ___________________ de 2010
 
 
 
ALCALDIA PRESIDÈNCIA DE L'EXCM. AJUNTAMENT DE SAGUNT
C/ Autonomia, 2. 46500 SAGUNT. Tel. 96 265 58 58. Fax 96 265 58 67 / TINÈNCIA PORT: Pl. del Sol, s/n. 46520 PORT DE SAGUNT. Tel. 96 265 86 99. Fax 96 269
86 97 /TINÈNCIA BALADRE: C/ Federico García Lorca, 5. 46500 SAGUNT. Tel. 96 265 58 63 / PROP SAGUNT: C/ Camí Reial, 65-67. 46500 SAGUNT. Tel. 012 /
96 265 57 29. Fax 96 266 40 52 / PROP PORT: Pl. Ramón de la Sota, s/n. 46520 PORT DE SAGUNT. Tel. 012 / 96 265 57 19. Fax 96 267 71 66
 
 
2)
 
Català a la terrasseta
(14 i 15 de gener)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 52, dijous 14 de gener del 2010
 

Ultracorreccions als TN de TV3

Per a la salut de qualsevol llengua és assenyat considerar que allò que la majoria de parlants ja diuen espontàniament és més correcte i adequat que allò que diuen que es deia. Sempre, esclar, que sigui genuí. El sac d'errors que creiem portar a l'esquena pesa sobre la confiança i la seguretat amb què parlem, i condemna alguns a expressar-se amb peus de plom. La correcció té un cost, i part del cost és una ultracorrecció que ara mateix està fent estralls als telenotícies de TV3. Si el que ens pensàvem que era bo no ho és, tot ens pot acabar semblant suspecte. I aquest neguit fa males passades als que s'han de posar davant les càmeres. L'alarma que avisa que la e de classe o base és vocal neutra, també es dispara per neutralitzar la de tres a tres-cents o la de ben a benvinguts, tot i l'accent secundari que la manté ben e. El pilot automàtic que canvia parèntesis per parèntesi ho acaba posant tot entre parèntesi. Són, en tot cas, danys col·laterals que es poden considerar assumibles. Però en sintaxi la cosa no és tan clara. No dir la a de "La crisi preocupa a Pedro Solbes" o "La reacció d'ERC molesta a Zapatero" està portant alguns a dir ara "La passada ha permès Messi marcar un gol" o "El joc d'avui ha agradat molt Guardiola". Frases en què Messi i Guardiola són objecte indirecte, com deixa ben clar el li de li ha permès o li ha agradat. La ultracorrecció (menjar-se la a) és aquí molt pitjor que la possible incorrecció (dir la a davant objecte directe personal). I més en frases com les dues primeres, en què, contra el que diu el DIEC2, Pedro Solbes i Zapatero són, sintàcticament parlant, molt més objecte indirecte que directe. Per això quan corregim algú que haurà d'improvisar oralment, hem de tenir clares les prioritats si volem estar segurs que intentant senyar-lo no li estem traient un ull.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, divendres 15 de gener del 2010
 

Caramells i estalactites

Dies d'intens fred en què TV3 ens porta a casa aquells degotalls glaçats que fan tan bonic penjant d'arbres i teulades. Llàstima que una veu en off n'espatlli la màgia insistint a dir-ne estalactites, com si fóssim a les coves del Drac. Potser aviat sentirem una mare que diu al seu fill: "Estigues quiet, que et trec una estalactita!". No s'ha de menystenir mai la pobresa lèxica d'un cervell digitalitzat. Fins ara d'un penjoll de glaç en dèiem caramell o també candela. I d'un de moc, candela. De l'estalactita se'n diu també caramell, però mai l'estalactita pot ser de glaç. I és també un caramell el regalim de cera de la candela. Però ara no em confongueu el caramell amb el caramull. Aquest, germà del curull, és tot allò que sobresurt d'un recipient. És la muntanyeta d'un gelat de cucurutxo. Mutatis mutandis és com una estalagmita del caramell.

En la distància curta te la jugues

I tenir lèxic és important per marcar distàncies. El discret Espinàs va estar molts anys, en aquest mateixa pàgina, a la vora de, prou a prop per mirar sense molestar. El reporter del cor se situa a frec de, tocant el que no sona. I el de guerra, quan se la juga, arriba fins al caire, que no és Egipte sinó l'aresta just abans del precipici. Quan verbalitzem i anem més enllà d'atansar, apropar, acostar, tenim vorejar, arranar, arrambar però dubtem amb fregar i la vessem amb ratllar. El fregar del D62 és tocar o gairebé tocar; el del DIEC, en canvi, exigeix contacte. Però si a frec de no toques, potser també has de poder fregar sense tocar. I ratllar? No es pot queixar. En l'argot del jovent el que no ratlla està ratllat. En l'estàndard, però, podem ratllar un cotxe o el formatge, però mai ratllar els 50, encara que ja hi siguem a tocar.

 
3)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 4 de gener del 2010
 
 
"Un estat que nega a unes llengües pròpies allò que reconeix a una altra no pot ser qualificat de democràtic"
 
David Vila
Tallers per la Llengua
 
Això dels estatuts no té cap mena de gràcia. Francament, esperar que l'estat que fa 300 anys que ens nega com a poble hagi de dir-nos què som i què podem fer, em sona a mentalitat d'esclau. I encara hi ha qui els donarà les gràcies, si no ens el retallen! Tot plegat fa pensar en La cabana de l'oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe, en què el protagonista està cofoi de saber que els seus amos, aquells que el tenen com a esclau, l'aprecien molt. Si som una nació? Això no cal que ens ho digui cap tribunal espanyol! Precisament, la llei de l'època tampoc no reconeixia els esclaus com a persones i, tanmateix, bé que ho eren! Doncs tres quarts del mateix.

En tot cas, i per no perdre'ns en divagacions, em centraré en un dels pocs avenços realment significatius de l'estatut del Principat: el fet que s'introdueix el deure de conèixer el català. És evident que aquest reconeixement representa un avenç remarcable per la llengua –si bé no suficient–; només cal veure com la justícia espanyola, sempre al servei de la nació única i indivisible, està preocupada perquè això comporta situar el català a l'alçada legal de l'espanyol. I això és intolerable! Una cosa és que ens deixin parlar català i una altra és que sigui obligatori saber-lo! Suposo que, adaptant les paraules de George Orwell, tots els (que ells consideren) espanyols són iguals, però alguns ho són més que els altres.

Sincerament, un estat que nega a unes llengües pròpies allò que reconeix a una altra no pot ser qualificat de democràtic. Davant la desigualtat i el descrèdit oficial de la diferència, no ens queda cap alternativa que no sigui construir un estat propi que garanteixi la plena normalització del català. En tot cas, i sense haver d'entrar en política, el que sí que podem anar fent els parlants per avançar vers aquesta normalitat és deixar de passar-nos a l'espanyol amb tanta facilitat, aprenent a utilitzar còmodament el català en qualsevol situació. Parlar la llengua pròpia és el primer pas cap a l'alliberament col•lectiu. I és que, com va dir Tàcit, la marca de l'esclau és parlar la llengua del senyor.
 
4)
 

Publicat en el blog DE L'HORTA ESTANT dissabte 9 de gener del 2010

http://hortaestant.blogspot.com/2010/01/prendre-la-paraula.html

 

Prendre la paraula

 
Ferran Suay

 
Publicat a criteri.cat  9-01-2010: feu clic sobre el títol
 
El mateix dia 13 de desembre, mentre molta gent prenia silenciosament la paraula a Catalunya, per a expressar el seu desig de normalitat, a Bilbao tenia lloc la fase final del concurs de bertsolaris del País Basc. Els bertsolaris -com probablement molta gent ja sap- són una mena de trobadors moderns, emparentats conceptualment amb els versadors valencians i els glossadors de les illes. Improvisen versos sobre qualsevol tema proposat, i la seua excel·lència és mesurada d'acord amb diversos criteris. L'esdeveniment -aquesta vegada- va convocar unes 14000 persones durant una llarga jornada del BEC (Bilbao Exhibition Center) de Barakaldo, i va finalitzar amb la proclamació -com a Txapelduna (campiona) de Maialen Lujanbio, que és la primera dona que arriba a conquerir aquest títol.

El bertsolarisme és una tradició molt antiga de la cultura basca, que no s'ha limitat a conservar-se sinó que s'ha desenvolupat, adaptant-se als nous temps i a la realitat d'una cultura mil·lenària, que no compta amb un estat que la sustente. L'arrelament social que té actualment deu molt a aquesta capacitat d'evolucionar, al seu inqüestionable poder d'emocionar auditoris, i al fet que el bertsolarisme es practica a les escoles.  Des del punt de vista psicològic, sembla una magnífica eina per a treballar diverses capacitats intel·lectuals, incloent-hi el sentit del ritme, el càlcul, la riquesa de vocabulari o la creativitat i l'ingeni. Difícilment podríem trobar un mètode més eficaç per a treballar eficaçment -amb una sola activitat- totes aquestes qualitats.

La popularitat del bertsolarisme fa que molta gent -fins i tot els qui no tenen l'èuscar com a llengua pròpia- s'hi acoste amb interés, i em diuen que no són pocs els que diuen -fins i tot amb una certa indignació- que els bertsos s'haurien de fer també en castellà, per tal que aquells que no coneixen la llengua basca, no se'ls perden. El comentari és molt interessant perquè reflecteix una forma de pensar - fortament recolzada i sostinguda per la utilització demagògica del concepte de bilingüisme- que podem anomenar prepotència lingüística. Qui diu això (que els bertsos també haurien de ser haurien en castellà), a banda de passar per alt les enormes dificultats pràctiques (què fem amb la rima?; qui en fa la traducció?; com es mantenen els jocs de paraules i el sentit original?... ), està expressant una idea bàsica, de profund contingut discriminador i antidemocràtic: que aquelles persones que, vivint en un territori, han decidit d'ignorar-ne la llengua pròpia, no s'han de privar de res; ni tan sols de l'accés a les manifestacions culturals més genuïnes.

La idea central és: si algun espectacle val la pena, ha d'estar disponible -també en castellà- per a aquells que opten per mantenir-se en la volguda ignorància d'un monolingüisme radical i militant. És evident que aquests adeptes del bilingüisme trampós, mai no mouran un dit per demanar que les obres del teatre clàssic castellà o les pel·lícules del cinema modern siguen traduïdes a l'èuscar. Això no forma part del seu empobrit concepte de la riquesa lingüística, ni de la seua raquítica comprensió de la cultura viva. Crec que hauríem de començar a fer servir el terme 'discapacitats lingüístics', per a referir-nos a aquesta mena de gent. Potser així, en la seua qualitat de discapacitats, podran reivindicar més bé el seu dret a que tot, en aquest món i en qualsevol altre, els hi siga donat en l'única llengua que coneixen.
 
 
5) 

 

Publicat en L'INFORMATIU (Diari digital valencià pel als nosu temps) dimarts 12 de gener del 2009

http://www.linformatiu.com/nc/portada/detalle/articulo/canal-9-retalla-el-75-dels-diners-per-al-doblatge-en-valencia/

 

Canal 9 retalla el 75% dels diners per al doblatge en valencià

 

La nova política d'austeritat de RTVV afectarà directament a la producció en valencià. López Jaraba retallarà en un 75% el doblatge en la llengua del Tirant. Això sí, Berni Ecclestone rebrà de Canal 9 sis milions d'euros per a poder emetre una carrera de Fórmula 1 a l'any fins a 2015. Tot i això, la Generalitat abonarà el seu propi impost al magnat britànic.

 

 Josep Beltrí

El nou director general del Grup Radio Televisió Valenciana (RTVV), José López Jaraba, va prometre quan el van nomenar que acabaria amb la sangria econòmica que representa l'ens públic. La reducció del pagament pels drets esportius i l'aposta per la producció pròpia haurien de ser els punts fonamentals per reduir les despeses. Malgrat haver-se lliurat de l'abonament pels drets televisius de Vila-real CF i València CF, valorats en 46 milions d'euros, no per voluntat pròpia sinó gràcies a la “Guerra del Futbol”, Canal 9 tornarà a pagar 6 milions d'euros a Berni Ecclestone, el magnat de la Fórmula 1, per  retransmetre cinc carreres del Gran Premi de València, segons va confirmar Amadeu Sanchis, membre del Consell de Radio Televisió Valenciana per EUPV.

Mentre Canal 9 paga 1,2 milions d'euros per emetre cada carrera, la Fórmula 1 a València estarà fins a 2015, López Jaraba ja ha anunciat a les 14 empreses valencianes que fan doblatge en valencià per a l'ens públic que els retallarà un 75% el volum de treball. "Ens han dit que utilitzaran doblatge de nevera i ens contractaran el 25% del treball que fèiem fins a l'actualitat", va denunciar Rosa López, presidenta del Col•lectiu de Professionals del Doblatge. López va assegurar que esta mesura posa en perill “el menjar” de 250 famílies valencianes que treballen en productores per a la televisió pública.

Els dobladors valencians, que fan la majoria de treballs per a Punt 2, estan preocupats "pel desmantellament del segon canal i perquè els films en valencià els posen a hores intempestives". "Som un mitjà de cultura, un element essencial per a la televisió i la normalització de la llengua, posat que tot el que arriba de l'exterior i volen fer-ho en valencià, ho hem de doblar", va criticar López.

Este retall s'ha de sumar a l'evident política de discriminació del valencià a Canal 9. Cap de les pel•lícules que oferix són en la llengua del Tirant i molt menys la publicitat i molts dels programes. Segons va denunciar el vicepresident del Consell d'Administració de RTVV i president d'Asicom, José Ignacio Pastor, "Canal 9 és la televisió autonòmica que més pel•lícules programa setmanalment, al voltant de 30 i cap d'elles es passa en valencià". És més, afegix Pastor, "fins i tot els llargmetratges que han sigut realitzats al País Valencià, coproduïts per RTVV i fets en versió inicial en valencià, es passen doblades al castellà o no es passen".

A més a més, Pastor també va explicar que el professionals del doblatge "tenen el pressupost congelat des de l'any 1994 i l'any passat ja varen patir una reducció del 25% del seu treball, a més a més del retard de més de 10 mesos en el pagament de les factures per banda de RTVV". Una situació insostenible que pot deixar vora 250 famílies a l'atur i sense cap altre recurs. "Molts dels nostres associats han hagut d'anar-se'n a Catalunya a treballar, perquè ací no hi han oportunitats", va lamentar la presidenta del col•lectiu.

I és que el criteri de l'ens públic està clar, mentre el doblatge en valencià perd tres quartes parts del seu protagonisme, Canal 9 pagarà 1,2 milions per emetre una carrera que altres televisions com la Sexta també reproduiran. És a dir, l'argument de l'exclusivitat no té cap pes. I tots sabem com estan els índexs d'audiència quan la televisió valenciana i el canal de Mediapro s'enfronten els dissabtes a la nit en els partits de la Lliga BBVA. A més a més, estos diners que RTVV "regala" a Ecclestone no es desconten del canon que la Generalitat paga al magnat britànic per tindre la Formula 1 fins a 2015. Un negoci redó.

---------------------------------

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 49, dijous 14 de gener del 2010

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/182381/la/direccio/canal/retalla/doblatges/catala.html

La direcció de Canal 9 retalla els doblatges al català

La política d'austeritat de Radiotelevisió Valenciana anunciada pel seu flamant director general, José López Jaraba, amenaça amb reduir-hi encara més la presència del català. Segons López Jaraba, "per estalviar", Canal 9 retallarà en un 75 per cent el doblatge al valencià, però en canvi, pagarà 6 milions d'euros per emetre Fórmula 1 fins al 2015.

El sector damnificat, 14 empreses valencianes que fan doblatge en català per a l'ens públic, avalua dur a terme mobilitzacions.

"Ens han dit que utilitzaran doblatge de nevera i ens contractaran un 25 per cent de la feina que fèiem fins ara", denuncia Rosa López, presidenta del Col·lectiu de Professionals del Doblatge.

Els dobladors, que fan la majoria de treballs per a Punt 2, estan preocupats "pel desmantellament" d'aquest segon canal, que va néixer per emetre íntegrament en català, i perquè els films en valencià els posen a hores intempestives.

"Som un element essencial per a la televisió i la normalització de la llengua", diu López davant aquesta mesura, que ha estat criticada per l'oposició.

 

6) 

 

 

BASES REGULADORES DEL

II CERTAMEN FESTA DELS MONÒLEGS VILA DE MURO 2010

 

Primera:

És objecte de les presents bases regular el II Certamen Festa dels Monòlegs Vila de Muro 2010. Aquest Certamen s'organitza per l'Ajuntament de Muro d'Alcoi per mitjà de la seua Regidoria de Cultura amb la finalitat de promoure la participació ciutadana en la cultura i també difondre l'ús del valencià en aquest àmbit cultural. Per tant es valorarà el bon ús de la nostra llengua.

 

Segona:

El concurs anirà dirigit a aficionats. Hi podran participar les persones interessades majors de 16 anys. Els menors de díhuit anys hauran d'aportar autorització firmada per son pare, sa mare o el tutor legal.

 

Tercera:

Els monòlegs hauran de ser originals i podran haver sigut escrits pel mateix concursant o qualsevol altra persona que l'haja cedit per a la seua interpretació. En aquest cas la cessió s'haurà de fer constar en la plica que identifica l'autor i l'intèrpret. Els autors dels monòlegs quedaran sotmesos a les mateixes condicions assenyalades en la base anterior.

 

No s'hi admetran monòlegs premiats en altres concursos.

 

Si durant el desenvolupament del concurs s'acredita que qualsevol dels texts han sigut plagiats en part o en la seua totalitat l'organització desqualificarà automàticament el concursant.

 

Els concursants eximeixen l'Ajuntament i l'Organització del Certamen de qualsevol responsabilitat per plagi o per transgredir la normativa vigent en matèria de propietat intel·lectual.

 

Quarta:

El tema del monòleg serà lliure i haurà d'estar escrit i ser interpretat en valencià. La duració del monòleg no podrà ser inferior a 8 minuts ni superior a 15 minuts. A més de NO tenir un contingut racista ni xenòfob.

 

Cinquena:
Les obres seran enviades per correu o presentades en el Registre d'Entrada de l'Ajuntament de Muro, Placeta Molina, 4, 03830 Muro (Alacant), indicant-hi: II CERTAMEN FESTA DELS MONÒLEGS VILA DE MURO 2010; amb el sobre tancat, en el qual s'indique el títol del monòleg.

 

El text firmat amb pseudònim es presentarà per triplicat mecanografiat a doble espai, en tipus de lletra Arial o Times New Roman, grandària 12.

 

Dins del sobre en què s'envien les obres, s'hi inclourà, a més de les còpies del text del monòleg, un segon sobre, també tancat, on en un dels extrems figure el títol del monòleg. En l'interior del segon sobre constaran el nom i cognoms de l'autor, telèfons de contacte, adreça postal i electrònica i la declaració formal firmada que acredite que l'autor i l'intèrpret no són professionals, que l'obra presentada és pròpia i inèdita, que no ha sigut premiada, i també l'acceptació de totes i cadascuna de les condicions establertes en les bases del concurs, fotocòpia del DNI i un breu currículum. Aquest sobre s'obrirà únicament en el cas que l'obra siga seleccionada per a participar en la final del concurs.

 

Els monòlegs no han d'estar firmats ni tampoc mostrar inscripcions o senyals que puguen descobrir el nom de l'autor; s'hi presentaran només amb un lema i títol. Dins del sobre en què s'envien les obres, s'hi inclourà, a més del text, un segon sobre, també tancat, on en un dels extrems figure el lema i el títol del monòleg.

 

Cada concursant podrà presentar un màxim de dos monòlegs, si bé en aqueix cas, només es podrà optar al premi per un d'aquests, decidit pel jurat.

 

El termini de presentació de les obres finalitzarà el 30 d'abril de 2009 a les 14.00 hores. Per a les obres enviades per correu es farà constar la data d'entrega en l'oficina d'origen, i es consideraran incloses dins del termini aquelles que hagen sigut segellades amb data igual o anterior al dia de finalització del termini de presentació, sempre sense fer al·lusió al remitent.

 

Sisena:
El jurat serà nomenat mitjançant Resolució d'Alcaldia i estarà integrat per:

 

·         L'alcalde-president, que actuarà com a president.

·         Com a vocals, els regidors de Festes, Joventut i Cultura.

·         Tres vocals nomenats d'entre representants del món artístic i la cultura.

·         Actuarà com a secretari el funcionari de l'Oficina de promoció del valencià que també actuarà com a jurat i per tant amb vot.

 

El jurat ajustarà la seua actuació a les normes assenyalades en el capítol II del títol II de la Llei 30/1992 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

 

El jurat s'entendrà vàlidament constituït sempre que es reunisca la majoria absoluta dels seus membres.

 

El jurat podrà adoptar les resolucions oportunes sobre qualsevol incidència o dubte que puga sorgir en el desenvolupament del present concurs, i també en la interpretació del contingut de les bases.

 

Setena

El jurat triarà, d'entre les obres presentades, cinc com a finalistes. Una vegada seleccionades les obres finalistes es procedirà a l'obertura de la plica amb les dades identificatives dels concursants i se'ls citarà per a la participació en el concurs.

 

En consideració a la qualitat dels monòlegs es podrà augmentar o disminuir el nombre d'obres seleccionades com a finalistes.

Per a la selecció de les obres finalistes i l'atorgament del premi, el jurat tindrà en compte l'amenitat i estructura del monòleg, la seua interpretació i també la qualitat de la llengua utilitzada.

 

En el supòsit que les obres presentades no tinguen el nivell exigible i a judici del jurat, el premi podrà quedar desert.

 

La final del concurs tindrà lloc la nit del 12 de juny de 2010, coincidint amb la cloenda de la XV edició de la Festa del Llibre 2010.

 

L'ordre de participació dels finalistes es fixarà en sorteig públic celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament.

 

Vuitena:

Es fixa un primer premi per import de CINC-CENTS EUROS (500 euros), i trofeu commemoratiu i un segon premi de TRES-CENTS EUROS (300 euros) i trofeu commemoratiu. Els premis seran atorgats de la següent manera:

 

Els premis els atorgarà el públic mitjançant vot dels presents a la Gala Cloenda de la Final. Els membres del jurat votaran com qualsevol persona del públic i actuaran com a supervisors en el recompte de la votació.

 

La deliberació dels premis seran ratificats per la Junta de Govern Local.

 

Novena:

La participació en el concurs implica el coneixement i l'acceptació de les presents bases per part de tots els concursants. En particular, els concursants autoritzen a l'Organització l'enregistrament de la seua actuació en qualsevol suport audiovisual i també la utilització d'aquestes gravacions i dels textos presentats per a la seua difusió pública.

 

Els treballs no premiats podran ser retirats en el termini de 30 dies des de la Gala. Transcorregut aquest termini, les obres no reclamades es depositaran en l'Arxiu Municipal.

 

L'organització es reserva el dret de modificar les dates assenyalades en les presents bases per al bon funcionament del concurs. Qualsevol modificació haurà de ser comunicada als participants i publicada en la pàgina web de l'Ajuntament (www.vilademuro.net).

 

 

7) 
 
Jesús Puig - Valencià a urgències
Publicat en el butlletí núm. 232 d'InfoMigjorn de dijous 17 de desembre del 2009
http://www.migjorn.cat/historic/20091217.298.html
Publicat en el diari Levante-EMV dimarts 8 de desembre del 2009
http://www.levante-emv.com/opinion/2009/12/08/valencia-urgencies/658702.html
 
 

BEN CERT: ACÍ TENIU AL CIUTADÀ DISCRIMINAT

 

Ben cert el que explica Jesús Puig, en referir l'episodi lamentable i tercermundista d'una metgessa de l'ambulatori de Benicarló, atrevint-se a negar-li l'assistència a un ciutadà, que gosà adreçar-se-li amb un “bona nit”.  La individua en qüestió, segura que finalment, aquell “provocador” acabaria parlant-li en la seua llengua, davant l'amenaça “O me habla en castellano o ahí està la puerta” mantingué el to menyspreador i prepotent, fent burla del parlar local i afegint allò de que “estoy harta de que me hablen en catalán” (!) Òbviament s'hagué de sentir algunes “fresques”, com ara: “Tinc tot el dret a expressar-me en valencià, en un local de la Generalitat Valenciana”. “Veig que desconeix vostè l'oficialitat constitucional i estatutària de la llengua, en què li estic parlant i no acceptaré que intente maltractar-me  amb la seua ignorància” i “efectivament, me'n vaig, però a formular una denúncia immediatament contra vostè, per haver-me negat l'assistència mèdica, en gastar el valencià”.

 

Feta la denúncia –en valencià, naturalment-, em “contesten” –en castellà, també “naturalment– des de Vinaròs, obviant la part central i més greu de la denúncia –la negativa a prestar-me assistència mèdica, en un centre públic de la sanitat valenciana, per parlar en valencià-, amb la cançó de sempre: que si que la tal metgessa de la sanitat valenciana “no tenia obligación de entender el valenciano” (?), que si “el castellano es oficial en toda España” (!)... i punt. Lògicament, els he portat a la senyora en qüestió i al funcionari de Vinaròs, al Síndic de Greuges que, desprès d'un llarg i feixuc procediment, ha conclòs que, efectivament, vaig estar discriminat i insta a la Conselleria de Sanitat a habilitar els mecanismes adients –inclosos els cursos de formació lingüística, per a personal sanitari foraster- perquè això no torne a passar. Que tornarà a passar, segur, perquè tot i el reconeixement i l'acceptació, per part de Sanitat, de les indicacions del Síndic, de voluntat política de normalitzar la llengua del País, per part de la Generalitat Valenciana i dels ajuntaments del seu color -com ara Benicarló- no ni ha gens.

 

Caldrà, doncs, estar alerta i procedir de forma contundent, amb tots els mitjans legals, socials i jurídics a l'abast, per combatre la ignorància culpable, quan no l'agressió descarada del valencià i els seus parlants, per part d'alguns energúmens prepotents i analfabets, encara per civilitzar i democratitzar. Que n'hi ha i massa.

 

 

         Marc Antoni Adell, discriminat lingüístic

 
8) 
 
La llengua catalana és un tresor construït al llarg de més d'un mil·lenni; en som hereus i no el podem dilapidar.

Joan Tudela

Del llibre Llengua i comunicació, cent raons per viure en català
 
 
 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com