Puyal, acadèmic
No els ho he pogut
dir abans perquè dijous passat no hi va haver Suplement (ai, aquest Suplement,
que de tant en tant ens sorprèn amb «novetats» com aquesta, que només
desorienten els lectors!): el senyor Joaquim Maria Puyal ja és membre de
La va encertar de ple: l'entusiasme dels oients va garantir el futur d'aquell home intel·ligent, valent i treballador. I treballador: durant mesos ell i el seu mentor lingüístic, Jordi Mir, van picar pedra preparant aquell dia emblemàtic, recuperant expressions i paraules, creant-ne de noves per aconseguir una llengua àgil, amena, rica, dinàmica i normativa. Que ningú no es pensi que els «miracles» sorgeixen del no-res: sorgeixen d'hores, mesos, anys de preparació i col·laboració entre especialistes.
Després van venir els coneguts i originals programes amb què Puyal va renovar i dignificar lingüísticament el panorama televisiu: Vostè pregunta, Vostè jutja, La vida en un xip, Tres pics i repicó, El joc del segle, Un tomb per la vida.
No cal explicar per què un professional de la ràdio i la televisió és reconegut com a autoritat lingüística. Quan Fabra aixecava, pedra a pedra, l'admirable edifici d'una llengua que es volia recuperar, que volia ser igual que les seves companyes d'Europa, el filòleg explicitava que li calia la complicitat d'escriptors i periodistes: només les propostes assumides per qui controlava la comunicació pública tenien el futur assegurat. Avui la força dels mitjans audiovisuals ha esdevingut, de molt, la força més poderosa i essencial de la societat. I aquí tenim Puyal des de bona hora, fent atractius uns programes en una llengua que, novament, tossudament, es volia reincorporar al món públic i tecnològic de les altres. Però això no és pas tot: el seu mestratge ràpidament es contagiava, feia escola. I aquí tenim l'esplèndida florida: Antoni Bassas, Xavier Bosch, Marcel Gorgori, Manel Fuentes, Ricard Torquemada, Eduard Boet, Pilar Calvo, Mònica Terribas No em direu que no val la pena de servir una llengua amb tenacitat si, de tant en tant, veiem que ens passen al davant, obrint-nos camí, persones d'aquesta categoria, d'aquesta cultura, d'aquesta bonhomia.
Joan Solà
Que els pronoms febles continuïn febles
Gabriel Bibiloni
A Mallorca i a Menorca poc a les Pitiüses un dels trets típics del parlar col·loquial és l'accentuació dels pronoms postposats al verb, dits també enclítics. En lloc de míra-la es diu mira-là, en què el pronom es fa amb vocal neutra tònica. En lloc de fér-ho i anàr-hi es diu fer-hó i anar-hí. Si el pronom queda reduït a una forma sense vocal, com a mira'l, llavors s'accentua la darrera vocal del verb (mirà'l, amb vocal neutra), cosa que, per analogia, produeix en alguns llocs mirà-la o mirà-les, sempre amb neutra tònica. Si són dos els pronoms enclítics, se sol accentuar el segon (donau-la-mè, posau-vos-hí), però de la mateixa manera que alguns diuen mirà-la, també n'hi ha que diuen donau-mè-la i, evidentment, donau-mè'l. A les Pitiüses, com deia, el fenomen és reduït i es limita a desplaçar l'accent en els casos en què queda un conjunt esdrúixol (miràr-la, aixecàu-vos, però coneixèr-les, mira-mós; donàu-me'l però donau-me-là). Segurament, aquest ús actual eivissenc, degut a la necessitat d'esquivar una estructura esdrúixola, va ser un primer estadi a les altres dues illes, on el desplaçament es va fer després absolut.
En els llocs on la vocal neutra tònica ha passat a e oberta (Binissalem, Maó, etc.) la vocal (a o e) accentuada es fa e oberta (acosta-mè'l o acosta'l-mè, coneixer-sè o a Maó coneixet-sè, amb assimilació consonàntica). Això mostra que el desplaçament de l'accent és anterior al canvi en la pronúncia de la vocal. Però a Sóller, en què la o àtona ha esdevingut u, no es diu fer-hó sinó fer-hú, cosa que indica que el canvi vocàlic és previ al desplaçament de l'accent, un desplaçament produït a l'Edat Moderna.
Una conseqüència curiosa d'aquest fenomen és una greu alteració en una part del sistema per acció de l'analogia. Les formes casà't o preparà't (pronunciau la a accentuada com a vocal neutra o e oberta) originen per simetria vestí't ('vesteix-te'), bullí'l ('bull-lo'), fregí'm un ou ('fregeix-me un ou') o construï-lí un galliner (construeix-li un galliner). Un canvi que fa les expressions difícilment comprensibles per als catalans de fora de les Illes. Igual que els canvis que combinen desplaçament de l'accent i assimilació consonàntica (acosta'ts-hí, ço és, 'acosta'ls-hi') i ja no diguem altres deturpacions com nem-mon-nós ('anem-nos-en', sentit a Menorca).
Francesc de B. Moll, a la Gramàtica catalana de 1968, estableix que «En els verbs que van seguits de pronoms personals dèbils, s'ha de considerar carregat l'accent damunt la mateixa síl·laba del verb que seria tònica si no dugués pronom; cal evitar, doncs, el dialectalisme mallorquí i menorquí que consisteix a transportar l'accent al pronom dèbil o a la darrera síl·laba del verb.» I tot seguit posa uns exemples de pronúncia dialectal i pronúncia literària (estàndard en la terminologia actual). Després de Moll, molts de planificadors de la llengua hem recomanat sistemàticament que se segueixi la norma de l'il·lustre filòleg. La darrera mostra és el criteri fixat per la Universitat de les Illes Balears per als registres formals dels mitjans de comunicació orals o audiovisuals de les Illes, primordialment IB3, criteri que estableix que en aquests registres formals mai no s'ha de col·locar l'accent fora del seu lloc natural. Val a dir que cal lamentar que aquest criteri i altres no és seguit com convindria fer-ho. Molts de locutors no en fan el més mínim cas, i és una llàstima, perquè en pateix les conseqüències la construcció del model de llengua pública que amb esforç entre molts portam a terme. Un model de llengua que no es pot permetre ni la vulgaritat ni la pèrdua de claredat i comprensió immediata per tothom.
Empegueïment i
vergonya
Actualment, empegueir-se i avergonyir-se, en la majoria de casos, venen a significar el mateix, però el seu origen és molt distint, i pel que fa al primer, bastant envitricollat. Permeteu-me que us l'expliqui, resumint molt el que en deia Coromines.
per Màrius
Serra
Mirífic?
Acabo de llegir un
dels llibres menys portàtils de Joan Francesc Mira: Vida i final dels moriscos valencians
(Bromera, 2009). És la dosi anual de llibre-objecte (de regal) profusament
il·lustrat amb què ens obsequia aquesta editorial d'Alzira cada temporada
nadalenca. La col·lecció du un títol gens enganyós: Grans Obres. Bé prou que ho
són, de grans, atès que cada volum, tot i no ser gens gruixut, raneja els 25x35
centímetres i aquest format demana prestatgeries espaioses. Segur que ahir, dia
de Reis, l'últim llibre de Mira va fer un bon paper entre els embalums acolorits
de tota mena que omplien les cases. Fa un parell d'anys ja vaig fer-me amb una
altra d'aquestes Grans Obres de Bromera: Almansa 1707, després de la batalla.
Mira hi fa divulgació històrica amb ARE de cappare: amenitat de narrador, rigor
d'assagista i eficàcia d'articulista. És un regal de luxe. L'operació d'editar
textos divulgatius de longitud moderada sobre els episodis clau de la història
valenciana és admirable i mereix triomfar, també, entre els que som valencians
del nord. Més encara quan descobrim que d'una obra admirable en podem dir,
també, mirífica. Mira és mirífic. S'ho
mereix.
1. HE D'EMPLENAR AMB ZEROS A L'ESQUERRA UN DNI QUE TINGA MENYS CARÀCTERS QUE CASELLES? / No, no és necessari emplenar amb zeros. Es pot començar a escriure per l'esquerra i deixar tots els espais en blanc a la dreta que siguen necessaris.
2. ES POT ESCRIURE FORA DE LES CASELLES QUE HI HA RESERVADES PER AL DNI, PER EXEMPLE, PER A AFEGIR LA LLETRA DEL NIF? / Sí, és possible escriure fora de les caselles, però cal tenir la precaució de fer-ho amb cura perquè resulte llegible. En tota la ILP el més important és la claredat de les dades escrites. Si les dades no s'entenen, la signatura no resultarà vàlida.
3. HE D'ESCRIURE ALGUNA COSA EN LA ZONA ON POSA EL DELEGAT? / No, aquest espai està reservat per a la certificació oficial que es realitzarà en les oficines del Cens Electoral.
4. COM A FEDATARI/ÀRIA, PUC REPARTIR ELS PLECS ENTRE ELS MEUS FAMILIARS I CONEGUTS PERQUÈ M'AJUDEN A RECOLLIR SIGNATURES? / La persona fedatària podrà ajudar-se de les persones de la seua confiança, però sempre tenint en compte que haurà d'assegurar-se que coneixen perfectament les normes per emplenar els plecs i que l'única persona autoritzada a signar una certificació de plecs és el fedatari/ària. La millor forma d'ajudar en la recollida de signatures és fent-se fedatari. L'èxit d'aquesta iniciativa depèn del nombre de fedataris/àries que es puguen aconseguir.
5. PUC FOTOCOPIAR ELS PLECS DE SIGNATURES? / No, els plecs són documents oficials numerats i segellats per la Junta Electoral Central. Qualsevol reproducció total o parcial dels mateixos és invàlida amb caràcter general. Si coneixes algun cas de reproducció de plecs, has de comunicar-lo a l'Oficina de Coordinació per a procedir a resoldre aquest error.
6. HI HA PERSONES QUE NO VOLEN DONAR LA SEUA DATA DE NAIXEMENT, ÉS VÀLIDA LA SIGNATURA RECOLLIDA? / No, les dades sol·licitades han d'estar completes. És un requeriment de la Junta Electoral Central, no és una petició capritxosa de la Comissió Promotora de la ILP.
7. QUIN DOMICILI HA DE FIGURAR EN LA SIGNATURA (DINS DEL PLEC)? / En la signatura ha de figurar el domicili censal (el rellevant a efectes electorals), independentment del que pose en el DNI. Cal tenir en compte que les signatures les verificarà el Cens Electoral i aquesta és la dada de domicili que comprovaran.
8. VAIG A REALITZAR UN VIATGE, PUC RECOLLIR SIGNATURES EN ALTRA PROVÍNCIA? / Sí, un fedatari/ària ho és per a tot el territori de l'Estat Espanyol.
9. HI HA GENT QUE M'ESTÀ SIGNANT EN EL PLEC I NO SÓN DE LA MEUA LOCALITAT O PROVÍNCIA, SÓN VÀLIDES AQUESTES SIGNATURES? / Sí, no hi ha obligació de signar només en la província on s'està censat.
10. HI HA PERSONES QUE NO SABEN ESCRIURE LA SEUA SIGNATURA PERÒ VOLEN ADHERIR-SE A LA CAMPANYA, PODEN SIGNAR? / Si. Poden signar amb una aspa en la casella corresponent com farien davant de qualsevol organisme de l'Administració en un document oficial.
11. UNA PERSONA QUE COMPLEIX 18 ANYS DURANT L'ANY 2009, POT SIGNAR? / Sí, sempre i quan tinguen els 18 anys al finalitzar la ILP . Però no poden signar els menors d'edat.
12. POT SIGNAR UN ESTRANGER? / No. Està específicament recollit en la llei orgànica 3/84 que regula una Iniciativa Legislativa Popular.
13. POT SIGNAR UN CIUTADÀ DE L'ESTAT ESPANYOL RESIDENT A L'ESTRANGER? / Sí, sempre que estiga apuntat en el C.I.R.A. (Cens d'Espanyols Residents Absents).
14. HI HA UN ESTRANGER QUE POT VOTAR EN LES ELECCIONS MUNICIPALS, POT SIGNAR? / No, ha d'estar inscrit en el Cens General, no en el local.
15. ES POT USAR TYPEX PER A CORREGIR ALGUNA DADA ERRÒNIA? / No, no és possible usar correctors líquids per a corregir problemes. L'ús d'un corrector invalida la signatura.
16. ES POT RATLLAR UNA DADA ERRÒNIA I ESCRIURE-LA CORRECTAMENT? / Sí, sempre que la correcció quede perfectament clara. Cal repetir que en la recollida de dades el més important és la claredat. No obstant això, és preferible que la signatura es repeteixca a presentar una esborradura.
17. COM S'ANUL·LA UNA SIGNATURA ERRÒNIA? / Es pot fer de diverses formes: ratllant en diagonal, amb un aspa que cobreixca l'espai per a la signatura, o simplement deixant-la com està.
18. DESPRÉS D'ANUL·LAR UNA SIGNATURA, CAL FER UNA ALGUNA COSA MÉS? / Sí, cal tenir-la en compte per a després certificar el nombre exacte de signatures vàlides que conté el plec.
19. QUAN S'ENVIEN ELS PLECS DE SIGNATURES, AL FINAL O SEGONS ES VAGEN OMPLINT? / Segons es vagen emplenant. L'Oficina de Coordinació de la ILP necessita anar rebent els plecs per a anar calibrant l'abast de la Iniciativa.
20. COM S'ENVIEN A L'OFICINA DE COORDINACIÓ ELS PLECS SIGNATS? / En la documentació us adjuntem un sobre de franqueig en destí per a l'enviament dels plecs sense cost.
21. COM ES CERTIFICA UN PLEC? / La certificació d'un plec es fa emplenant per part del fedatari l'espai reservat per a això al final de les signatures del plec. La certificació es produeix quan s'emplenen els camps Nom i Cognoms de fedatari, el lloc, la data, el nombre de signatures vàlides en el plec i la signatura.
22. HE DE LLIURAR ELS PLECS SIGNATS AL MEU DELEGAT PROVINCIAL? / No, els plecs s'envien a l'Oficina de Coordinació de la ILP o, si escau, al coordinador de la teua organització. Serà aquesta oficina la que s'encarregarà d'enviar-los a l'Oficina del Cens Electoral.
23. SE M'HAN ACABAT ELS PLECS, PUC DEMANAR MÉS? / Sí, existeixen plecs suficients a la disposició de tots els fedataris. Es poden sol·licitar per telèfon o correu electrònic, aportant nom del fedatari, adreça d'enviament i nombre de plecs que es desitgen.
24. SE M'HAN ACABAT ELS SOBRES DE FRANQUEIG EN DESTÍ, PUC DEMANAR MÉS? / Sí, es poden sol·licitar més a l'Oficina de Coordinació de la ILP seguint el mateix procediment que la petició de plecs. S'ha d'indicar el Nom, adreça d'enviament i nombre de sobres.
25. PUC DOBLEGAR ELS PLECS DE SIGNATURES? / Sí, però cal recordar sempre que prevaleix el criteri de claredat en les signatures. Un nombre excessiu de doblegades pot fer que algunes signatures siguen il·legibles.
26. SE M'HA TRENCAT O PERDUT UN PLEC, PUC INCÒRRER EN ALGUNA RESPONSABILITAT COM A FEDATARI? / No. Només és necessari incloure una nota quan s'envien els altres a l'Oficina de Coordinació de la ILP avisant d'aquest fet. Cal tenir en compte que en aquesta Oficina es controlen el nombre de plecs que té cada fedatari.
27. QUIN DOMICILI HA DE POSAR EL FEDATARI EN LA DECLARACIÓ JURADA? / En la declaració jurada ha de figurar el domicili que figura en el DNI.
28. ES PUBLICARAN ELS NOMS DELS FEDATARIS-COORDINADORS DE CADA PROVÍNCIA PER A POSAR-ME EN CONTACTE AMB ELLS? / No. L'Oficina de Coordinació de la ILP no farà públic cap nom a fi de preservar la identitat de les persones.
29. QUAN S'ACABA LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR? / 24 de març de 2010.
OFICINA DE COORDINACIÓ DE LA ILP
“TELEVISIÓ SENSE FRONTERES”
CARRER DE SANT
FERRAN, 12
46001-VALÈNCIA
TELÈFONS: 96 391 83 93/ 94 / 97 / 99
www.televisiosensefronteres.cat
No em vull deprimir, encara que sospito que si llegeixo
els informes de Política Lingüística, o com es digui el departament del Govern
que se n'ocupa, acabaré pensant que la llengua catalana cada cop és més parlada,
contradient la meva experiència quotidiana.
Fa un parell de dies, vaig veure TV3 pocs minuts abans
de les 9 de la nit. Hora de gran audiència. Van passar una desena d'anuncis, si
no em vaig descomptar. Quatre en castellà. La resta eren de TV3 i de
El darrer exemple de la setmana de la poca preocupació pel
català me l'ha donat el RACC, una institució nostrada. He patit un problema en el meu cotxe que m'ha obligat a trucar
al centre de sinistres del RACC. Només contestar-me he vist que d'interlocutor
se m'adreçava en castellà i que em demanava que, si us plau, m'hi adrecés en
castellà, altrament no m'entendria de
res.
Així no anem bé. Hem perdut tremp. Es nota que a
A aquest pas, el català serà el llatí dels nostres dies, i ja
se sap que ningú no parla llatí avui. Per l'any nou m'he fixat com a objectiu
treballar per la pervivència de la llengua. Disculpin si els demano que s'hi
vulguin afegir.