InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
 
Butlletí número 238 (dimarts 29/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Sumari del número 69 de la revista Llengua Nacional
 
 
 
4) Quim Gibert - La llei de la condescendència
 
 
6) Oferta de faena
 
 
1)

 

Sumari del número 69 de la revista Llengua Nacional

 

editorial

• Ja hi tornem a ser?

 

sociolingüística

• Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Jordi Solé i Camardons

• Jacobinisme contra pluralitat lingüística. Bernat Joan i Marí

• La sang tova. Quim Gibert

• Tres maneres lingüístiques de ser un mateix. Marcel Fité

• Neix una nova proposta. Carles Castellanos

• Per un moviment de renovació lingüística. Carles Castellanos

• Cercle Català de Negocis. Llengua Nacional

 

lèxic

• L'arc de sant Martí. Eugeni S. Reig

• Netejar, fixar i donar bellesa. Pere Ortís

 

sintaxi

• Verbs pronominals abusius i fenomen invers. Josep Ruaix i Vinyet

• Sentit absolut. Albert Jané

 

fonètica

•

Breu caracterització del vocalisme a Santa Coloma de Farners. Jordi Dorca

 

amics i mestres

• El deute pendent amb l'Isidor Cònsul. Víctor Alexandre

• Antoni Boada, verdaguerista de cor. Josep Lluís Bronchal

 

bibliografia

• Nosaltres, els catalans. Anna Porquet i Botey

• Realitat i vitalitat de la llengua catalana. Pere Mayans i Balcells

• Carles Cardó. Josep Ruaix i Vinyet

• Víctor Alexandre, l'independentisme desacomplexat. Quim Gibert

 

2)

Publicat en tribuna.cat divendres 18 de desembre de 2009

http://www.tribuna.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=90879&Itemid=56


Crònica - Illes Balears


El renaixement de "La veu de Mallorca"

La Veu de Mallorca ha renascut oficialment en format digital. La seva presentació es va fer el passat dimarts 15 de desembre, amb una festa a la que varen fer acte de presència representants de diferents sectors socials i polítics. 78 anys després de la seva última aparició, La veu de Mallorca torna a ser el referent de la premsa compromesa nacionalment i social a Mallorca. La capçalera històrica del nacionalisme mallorquí reneix així en el context de la comunicació del segle XXI, Internet, per oferir una informació a l'instant, directa, assequible i actualitzada les 24 hores del dia tots els dies de la setmana.

El diari surt gràcies a l'empenta de l'associació Xarxa 2015, que ha impulsat també SiS Ràdio i Tribuna Mallorca. Tanmateix, l'impuls d'un nou mitjà, La Veu, molt més ambiciós en quant a públic potencial i contenguts, suposa un salt qualitatiu que pretén arrossegar, cap a una millor oferta i serveis, la resta de mitjans del grup. Així per tant, Xarxa 2015 fa una aposta decidida perquè sigui dins el món digital on els col·lectius, entitats, persones, etc., que treballen per Mallorca des d'un compromís cívic, de progrés i nacionalment clar, hi trobin la seva plataforma d'expressió més decidida. La Veu de Mallorca neix amb aquesta voluntat: de servir als que serveixen al país. Marta Vives (Reus, 1976) assumeix el repte de ser la directora de la quarta etapa de La Veu.

Amb l'experiència de més de 10 anys treballant a les emissores de Catalunya Ràdio, i havent passat per la sotsdirecció d'informatius d'IB3 Ràdio, Vives té clar que aquesta nova època "beu dels plantejaments d'aquella de fa un segle", però sabent que "no pot ser igual". La nova Veu de Mallorca "parlarà de qüestions d'actualitat que afecten Mallorca des del punt de vista de país, sense deixar de banda el marc cultural català." Dins un panorama polític i social tan convuls, La veu de Mallorca aspira a ser un referent dels sectors socials que demanen una informació més propera i més arrelada a la nostra realitat. És una aportació mallorquina a l'espai català de comunicació.

 
 
3)
 
Publicat en el DIARI DE BALEARS dissabte 19 de desembre del 2009
 

Èxit cultural a Maó

L'Obra Cultural Balear propugna l'ús del català per aconseguir la cohesió social de les Illes en la Nit de la Cultura. Per primer pic, l'entrega dels premis 31 de Desembre es realitza fora de Mallorca

El president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, reivindicà ahir, en el decurs de la Nit de la Cultura celebrada a Maó, el respecte als drets lingüístics. Amb l'objectiu de "comprometre els catalanoparlants d'aquestes illes a exercir el dret d'emprar sempre i en qualsevol lloc la llengua pròpia", s'inicià una gala que per primera vegada sortia de Mallorca i que fou presentada per Dani Bagur i Núria Solé. L'acte, que va incloure molts tocs menorquins, combinà l'entrega dels premis 31 de Desembre amb actuacions musicals i vídeos. La primera veu que se sentí al teatre Principal de Maó fou la del baríton Lluís Sintes.

Jaume Mateu denuncià que "els dres lingüístics s'han conculcat en excessives ocasions i s'ha arribat fins i tot a l'agressió física". El president de l'OCB afirmà que "el coneixement, l'ús i la promoció de la llengua pròpia han de ser concebuts i tractats com l'eina primordial de cohesió social". A més, reclamà amb vehemència a les autoritats presents "una major implicació, amb més decisió, de les nostres administracions públiques. És més necessari que mai que la inversió pública en cultura i en el procés de normalització lingüística no pateixi, com es preveu, cap retallada pressupostària".

L'esdeveniment, que va ser retransmès per IB3 Televisió, Tv3.Cat i Canal 33, constituí una mostra de les expressions culturals realitzades en català a les Balears. Hi actuaren Miquel Àngel Llonovoy; Els amics de les Arts; el cantautor Gerard Quintana; el grup eivissenc Ressonadors; Lluís Sintes i Cris Juanico; i La Clota Teatre, entre d'altres. La Nit de la Cultura d'enguany també serví per presentar dos documentals: un sobre els orígens menorquins del premi Nobel de literatura Albert Camus Sintes i l'altre sobre la vida del batle de Palma Emili Darder.

Quant als 31 de Desembre, destacaren els dos guardons atorgats pel jurat a Menorca: el Francesc de Borja Moll, que distingeix una entitat de Balears i que fou per a l'Institut Menorquí d'Estudis, i el Miquel dels Sants Oliver, que reconeix un treball editat enguany i que guardonà el llibre La indumentària menorquina en el segle XVIII, de Damià Bosch, Rut Mont i Anna Serra. Les distincions que entrega anualment l'entitat cultural foren per a l'editor Pere A. Serra, IB3 Televisió i el Principal de Maó.

4)
 

La llei de la condescendència

 

El català continuarà sense ser cooficial a la Franja de Ponent. La llei de llengües, aprovada el passat 17-12-09 per les Corts aragoneses, reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies i històriques d'Aragó. El castellà es manté com l'única llengua d'obligat coneixement. No obstant això, la nova llei contempla que els franjatins que ho demanin puguin rebre l'ensenyament en català i en català ser atesos per escrit des de l'administració aragonesa. Per Adolfo Barrena, diputat aragonès d'IU, és una incoherència que per llei l'anglès o el francès siguin assignatures obligatòries a l'escola i, en canvi, el català o l'aragonès, optatives en els respectius territoris (www.racocatala.cat, 19-12-09). D'altra banda, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, FOLC, ha emès un comunicat denunciant que «és una vergonya que encara avui, al segle XXI, els drets lingüístics més elementals siguin vulnerats a l'Aragó» (www.radiocatalunya.ca, 20-12-09).

 

La ratificació el 2001 per part d'Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, instava Saragossa i Madrid a promoure avenços en el reconeixement i l'oficialitat de les llengües territorials. I és que a partir d'una mínima base jurídica, encara que sigui molt miserable, és possible anar incorporant millores en una llei. Però allò determinant han estat els informes del Consell d'Europa, en els quals especificava la manca de mesures de l'executiu aragonès a l'hora de promoure l'ús del català a la Franja de Ponent. Arran d'això, el president Marcelino Iglesias s'ha vist empès a reaccionar introduint quotes de català a l'ensenyament, malgrat que només ho ha fet en alguns centres públics. Així doncs, des de fa dos cursos el CEIP San José de Calasanz de Fraga va esdevenir un col·legi oficialment trilingüe. El 40% de les matèries s'imparteixen en castellà, un altre 40% en anglès i el 20% restant en català. Amb tot, el castellà no ha deixat de ser mai l'única llengua en la qual s'expressa l'escola (i l'AMPA) en els comunicats externs per a les famílies.

 

Poder viure en la llengua del territori és un dret que s'adquireix en el moment de néixer. Les persones o els governs poc democràtics són aquells que no el tenen en consideració. Salvant algunes excepcions molt dignes, l'Aragó postfranquista ha mostrat molt poc interès tant amb el català com amb l'aragonès (més aviat, aversió). En rigor, l'historiador Joaquim Montclús detalla que quan manava el PP a la Diputació General d'Aragó, en un acte organitzat per una entitat cultural de la Franja contra la unitat de la nostra llengua, un dels ponents va declarar: «El conseller de cultura ens ha donat diners per fer soroll contra el català» (El Periódico de Catalunya, 19-12-09). En aquest mateix sentit, el jurista Alfons López Tena va subratllar, en una ponència a Fraga el 23-2-08, que les autoritats espanyoles centrals i aragoneses es van negar a rebre els experts del Consell d'Europa per informar-los sobre la Franja en matèria lingüística. La desídia envers la nostra llengua explica que finalment Iglesias hagi donat curs, després d'11 anys com a president, a una llei que no és més que un gest de condescendència. Vaig descobrir aquesta forma d'actuar fa uns anys quan un taxista barceloní, en constatar que em mantenia en català per més que ell parlés en castellà, em va etzibar: «puedes hablarme en catalán». Els condescendents són així: et donen permís per existir. És una manera ostentosa de dir-te que qui manen són ells i que és millor estar-hi bé. Que et tolerin és intolerable.

 

La grandesa de la classe política es mesura pel respecte cap als col·lectius més vulnerables. En el cas aragonès, el tracte a les llengües autòctones és la mida de com una terra té cura d'una part de la seva riquesa: el patrimoni lingüístic.
 
Quim Gibert, psicòleg i coautor d'Elogi de la transgressió.

 

5) 

 

Publicat en directe.cat dimarts 22 de desembre del 2009

http://www.directe.cat/article/el-govern-aprova-el-projecte-de-llei-que-promou-laranes-i-en-regula-lus-oficial-18391

 

El Govern aprova el projecte de llei que promou l'aranès i en regula l'ús oficial

S'estableix la protecció de la llengua pròpia de la Vall d'Aran en tots els àmbits i sectors

El Govern ha aprovat aquest migdia a Cervera el projecte de llei de l'aranès, una norma elaborada amb la col·laboració del Consell General d'Aran que, per primer cop, desenvoluparà la protecció de l'aranès en tots els àmbits i sectors per fomentar-ne el seu ús, difusió i coneixement. En compliment de l'Estatut, la Generalitat promourà l'aranès, en regularà el seu ús oficial a Catalunya i fomentarà el seu ús a l'Aran i als mitjans de comunicació. Segons ha explicat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, la llei garantirà que els ciutadans puguin adreçar-se a l'administració pública en qualsevol de les tres llengües oficials: el català, l'aranès i el castellà.

El Govern ha aprovat aquesta llei, per ser enviada al Parlament, en la seva reunió del Consell de Govern a Cervera. L'Estatut ja declara l'oficialitat de l'aranès a tot Catalunya i atribueix a la Generalitat i al Conselh Generau d'Aran la competència sobre la seva normalització lingüística, regulant-ne l'oficialitat i els drets d'ús.

Els objectius principals establerts passen per reconèixer, empara i promoure l'aranès; regular el seu ús oficial a Catalunya; fomentar l'ús normal de l'aranès a Catalunya; determinar i fer efectius els drets i deures lingüístics amb relació amb l'aranès; fomentar el seu ús a les administracions, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i les activitats culturals, socials i públiques; assegurar l'extensió del coneixement de l'aranès entre els ciutadans aranesos, i fomentar-ne el coneixement a Catalunya, o facilitar i promoure el manteniment i desenvolupament de relacions amb les altres comunitats i territoris de llengua occitana.

Així, la llei estableix que les administracions i les institucions araneses han d'emprar de manera general l'aranès i que els serveis i organismes que depenen de la Generalitat a la Van d'Aran han d'utilitzar-lo normalment en les seves relacions administratives i en la difusió d'informació a la ciutadania. Les lleis del Parlament hauran de ser publicades també en aranès i tindrà caràcter oficial. A més, es proclama la plena validesa de tota la documentació pública i privada redactada en aranès, així com les actuacions judicials.

A més, es reconeix el dret dels ciutadans i ciutadanes a utilitzar l'aranès a Catalunya en les relacions escrites amb l'administració de la Generalitat, i també usar-lo i rebre resposta oral en aranès en el servei unificat d'informació.

'Els drets han de ser els mateixos'
Carod ha destacat que, entre alguns dels punts de la llei, s'estableix que l'aranès sigui la 'llengua preferent' i 'habitual' a les administracions de la Val d'Aran, així com que l'únic toponímia oficial sigui la que apareix en aquesta llengua. De fet, la llei garanteix el dret de tots els ciutadans a poder dirigir-se a les administracions en aranès, de manera que 'es fan valer els seus drets'.

'Els ciutadans que vulguin podran fer ús a partir d'ara de qualsevol de les tres llengües oficials a Catalunya davant de qualsevol nivell de l'administració pública existent a Catalunya', ha dit Carod, incloent-hi l'ús de l'aranès en un judici. Carod ha dir ser conscient que la població és reduïda, però ha remarcat que 'els drets han de ser els mateixos'.

La llei regula l'ús de l'aranès com a vehicle d'expressió normal de les activitats docents i administratives dels centres educatius de l'Aran. També es preveuen actuacions en l'ensenyament a tot Catalunya, en l'àmbit universitari i en els mitjans de comunicació.

A més, es crearà una estructura paritària entre Generalitat i Conselh Generau d'Aran per garantir el finançament de les polítiques lingüístiques en relació amb l'aranès i la coordinació entre ambdues institucions en aquest àmbit. Les dues administracions també podran subscriure convenis i acords amb l'Estat per garantir l'ús de l'aranès per part dels serveis estatals ubicats a l'Aran.

 

6) 

 

 

Oferta de faena


Valencià Oral - Elemental per a ampes. Curs de 50 hores
-2 sessions setmanals d'una hora i quart
-Dimarts i dijous
-15.30 a 16.45 h

Valencià Superior. Curs de 60 hores
-2 sessions setmanals de 2h
-Dimarts i Dijous
-17.00 a 19.00 h


Lloc: Casa de Cultura Ajuntament de Sant Joan d'Alacant
Inici del curs: 11 de gener del 2010
Finalització, aproximadament juny 2010
Contracte de treball


Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Ismael Vicedo en l'adreça electrònica <lacivica@lacivica.cat> i el telèfon 607 930 565

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com