InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Butlletí número 236 (dijous 24/12/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (17 i 18 de desembre)
 
 
 
5) Es publica un diccionari de noves tecnologies en llengua occitana
 
6) Novetat editorial: "Correspondència de guerra" de Manel Alonso i Català
 
7) Master SIC en Tecnologies de la Traducció
 
 
 
1)

 

Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dimecres 16 de desembre del 2009

http://www20.gencat.cat/portal/site/SalaPremsa/menuitem.342fe4355e0205d607d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f60f88c0b0549010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=5eb9b0a287795210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

 

 

1.500 persones aprenen català cada dia amb els cursos de Parla.cat

 

L’entorn virtual per a l’aprenentatge de la llengua catalana Parla.cat, desenvolupat per la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Vicepresidència i l’Institut Ramon Llull, en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística, ja té accessible el curs de Suficiència 1 en modalitat lliure. D’aquesta manera, els aprenents ja poden començar a preparar-se per a les proves oficials del certificat de nivell C de català. Aquest nivell equival al C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües del Consell d’Europa.
 
El Secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, ha afirmat que: “Som capdavanters en la posada en marxa de materials de primer ordre per a l’aprenentatge del català. Amb aquest entorn virtual d’aprenentatge responem a les necessitats diverses de formació que tenen els ciutadans de principis del segle XXI”.
 
El Parla.cat ofereix quatre nivells d’aprenentatge. Cada nivell s’organitza en tres cursos, que es poden dur a terme en modalitat lliure o amb tutoria.
 
El curs de Suficiència 1 s’afegeix així a l’anterior oferta:
  • Nivell Bàsic (B1, B2, B3)
  • Nivell Elemental (E1, E2, E3)
  • Nivell Intermedi (I1, I2, I3)
 
Els sis primers cursos (de nivell bàsic i elemental) es van posar en funcionament l’octubre de 2008. El mes de maig de 2009 es va engegar el primer curs de nivell intermedi i el passat mes de juliol es van posar en funcionament el dos darrers cursos d’aquest nivell. El 28 de desembre s’obre el nou període de matriculació per als cursos que començaran al gener en modalitat amb tutoria.
 
Actualment cada dia 1.500 persones aprenen català amb els cursos de Parla.cat i es preveu que, amb l’obertura de suficiència, aquesta dada es dupliqui.
 
El fet que els cursos s’hagin obert de manera progressiva ha permès oferir un servei de més qualitat, ja que ha facilitat un creixement estable i sostingut de la plataforma d’acord amb les necessitats.
 
A Parla.cat s’han matriculat 36.827 alumnes des que es va posar en funcionament i el nombre de matrícules no ha parat de créixer. Fins a juliol de 2009 es rebien diàriament una mitjana de 80 inscripcions noves. L’obertura del nivell intermedi ha significat un augment del 50% en el nombre d’inscrits fins a arribar a la xifra actual de 120 nous aprenents cada dia.
 
Actualment, a través de Parla.cat la nostra llengua s’aprèn des de 91 països diferents. Ocupen els deu primers llocs Espanya, França, Alemanya, Estats Units, Itàlia, Mèxic, Regne Unit, Hongria, Argentina i Brasil.
 
Com és l’entorn d’aprenentatge Parla.cat?
 
El Parla.cat és un entorn d’aprenentatge de català en línia que posa a disposició de l’alumnat materials didàctics de qualitat i continguts de caràcter lúdic i cultural alhora que facilita la interacció entre els aprenents a través de fòrums, xats i wikis.
 
Els cursos que ofereix aquest espai es poden seguir d’acord amb dues modalitats d’aprenentatge: lliure i amb tutoria. La Secretaria de Política Lingüística gestiona la modalitat lliure. Aquesta modalitat facilita un aprenentatge autònom i gratuït. El Consorci per a la Normalització Lingüística i l’Institut Ramon Llull gestionen la modalitat amb tutoria, en la qual un tutor o tutora guia l’aprenentatge i en fa el seguiment. En aquesta modalitat, que és de pagament (90 euros), els alumnes poden fer pràctiques orals a través de les sales de xat de veu i disposen d’eines complementàries com la pissarra virtual i la revista digital.
 
2)
 
Català a la terrasseta
(17 i 18 de desembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dijous 17 de desembre del 2009

Enriure's una mica de tot

"En aquest llibre me'n ric una mica de tot", deia Josep Maria Espinàs en l'empàtica entrevista que li va fer l'Eva Piquer. El repte de les entrevistes que s'han de llegir en un diari és fer arribar la frescor d'una veu a través de la lletra impresa. I això, com tot, demana tècnica. Sol ser fatal la pura transcripció. La normativa, però, també les pot perjudicar. L'Eva sabia que fent-li dir a l'Espinàs "em ric de tot" li estrafeia la veu, i ho va salvar amb l'hàbil trampeta del pleonasme: "me'n ric de tot" hauria de ser "me'n ric, de tot". La vaig animar a ser audaç: a escriure "m'enric de tot". La forma sobta i exposa a passar per ignorant. Vam negociar, ho va entendre i hi va accedir. Però li va quedar el neguit del què diran i li vaig prometre escriure aquesta terrasseta. Si la col·loquialitat desborda la norma, també ho ha de fer la lletra que la reflecteix. Enrecordar-se, enriure's, enfotre's són les formes reals col·loquials. En algun moment, l'en que era pronom l'hem percebut com a prefix i l'hem enganxat al verb. És un procés en marxa que neix als registres informals. Reflectint-lo deixem créixer la llengua. Quan en diàlegs col·loquials de sèries i films sentim "Et fots de mi?" o "No em recordo de res", hi ha un lingüista que no ha fet bé la seva feina. Seria molt trist que la llei portés el català a un munt de cines i les sales no s'omplissin. I un factor clau és que la llengua soni creïble. Hi ha mitjans per aconseguir-ho que no passen per la interferència. Per exemple fer dir al doblador s'enriu, que és paraula viva i queda més lluny de se ríe que el normatiu es riu.


Article publicat en el diari AVUI, pàgina 60, divendres 18 de desembre del 2009
 
Derramar, vessar, abocar

Les paraules són com gots que cada llengua omple d'un líquid diferent. I és aquest líquid, sense que canviï el got, el que es pot veure alterat per alguns abocaments incontrolats. No en farem res de salvar el mots si allò de què van plens ha deixat de ser català. El perill és màxim quan als gots del castellà, als que s'assemblen i sonen iguals, no hi ha ben bé el mateix líquid. "Com es diu derrama en català?", em pregunta una amiga. La derrama és el rebre que ens toca (sumat al rebut de sempre) quan la nostra comunitat de veïns decideix canviar l'ascensor. I es diu derrama perquè el català té rams i rames, a més de branques, i el que paguem és una rama, una subdivisió del tronc, del tot. I encara que també són com branquetes d'un tot els regalims a terra del pot de llet trabucat, nosaltres no derramem sinó que vessem. I és justament amb vessar que la cosa se'ns comença a complicar. Tant vessar com verter vénen del llatí vertere, que vol dir girar, bolcar. Però verter té sovint mala fe, mentre que vessar només és un sapastre. Un petrolier pot verter o vessar part de la càrrega (és un accident) i causar una marea negra, però un empresari sense escrúpols vierte però no vessa sinó que aboca productes tòxics al riu. De la mateixa manera, si buidem l'ampolla inclinant-la, l'aigua no la vessem sinó que l'aboquem, tot i que ells la viertan. I el riu que allà vierte sus aguas al mar, aquí ni les vessa ni les aboca sinó que hi desguassa o desemboca. Quan arriben festes com Nadal ells omplen la copa a rebosar i nosaltres a vessar. Perquè allà les copes no derraman sinó que rebosan, i la mateixa gota que allà colma el vaso aquí pot acabar fent vessar el got. Porteu, doncs, les paraules, aquests gots plens de significat, amb molta cura, no les xarboteu, perquè si perdeu o barregeu líquids, la vessareu.

 

3)

Jornada de Taula de Filologia Valenciana

Abelard Saragossà

Una cinquantena de docents i de professionals de la llengua hem constituït l'associació Taula de Filologia Valenciana. Els objectius bàsics són aconseguir un ensenyament del valencià més eficaç i conformar un valencià culte que siga més incisiu. A més de mostrar i fer assimilar les paraules i les construccions que singularitzen el valencià davant de les llengües de l'entorn (sobretot el castellà), pensem que l'escola valenciana deu afavorir que els alumnes augmenten la consciència i la voluntat de ser valencians. En el camp del model lingüístic, hem d'intentar que siga identificador per a la majoria de valencians, assimilable i practicable en la comunicació oral pública, de manera que cada volta hi haja una interrelació més gran entre la llengua escrita i la llengua oral espontània.

Per a aconseguir els seus objectius, Taula de Filologia Valenciana organitzarà una Jornada anual sobre el valencià, dedicada tant a la pedagogia com a l'ús social i a la normativa. La I Jornada es va fer en Sueca un dissabte de novembre (el dia 28), amb el suport de l'ajuntament de la ciutat dita. S'han presentat dèsset treballs, els autors dels quals pertanyen a instituts (de Castelló, de Museros, de València, de Benidorm i de Sant Joan d'Alacant) i a universitats (tres valencianes i dos catalanes). També hi havien tècnics lingüístics d'institucions públiques (com ara de l'ajuntament d'Alzira).

Com que el millorament de l'assignatura de valencià no es pot aconseguir sense la intervenció activa dels docents de primària i de secundària, Taula de Filologia Valenciana ha instaurat dos premis de 1500 euros per als treballs que destaquen més en les aportacions fetes per docents d'escoles o d'instituts. Eixos dos premis estan sufragats per dos institucions valencianes, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Caixa Popular.

Enguany, el premi de l'AVL ha correspost a Josep Saborit (institut Josep Pascual Tirado, Castelló), que ha presentat un treball molt aplaudit pel públic, «Variacions intergeneracionals en la manera de parlar el valencià». Des d'una perspectiva lingüística, Saborit tractava la mateixa qüestió que la sociolingüista de Xàtiva Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). El tema de fons és que, a pesar que ha augmentat el coneixement del valencià, ha amainat el sentiment d'identificació. Saborit apunta que un factor que podria contribuir a eixa evolució negativa és la separació innecessària entre el valencià tradicional i el model majoritari que arriba als alumnes. Per tant, caldria que hi haguera una unió més forta entre el valencià històric i el valencià escolar.

El premi de la Caixa Popular ha sigut per a una proposta sobre un tema molt important: com ensenyar el valencià als nouvinguts. U dels mitjans és la incorporació de narracions de diverses cultures, factor que apareix en el títol (»Relats interculturals»). Els autors del treball dit (que desembocarà en un llibre) són tres professors d'institut, Pilar Doménech, Jesús Huguet i Josep Lluís Doménech (membre de l'AVL). Des d'unes perspectives diferents, també tracten la docència del valencià a nouvinguts dos treballs més, u de Carme Martínez Devesa i Noèlia Soldevila (de Benidorm) i, l'altre, d'Isabel Olid (Universitat Autònoma de Barcelona).

En el camp de la llengua, s'han presentat comunicacions molt atractives, com ara quin lèxic usen els estudiants valencians (Francesc Llopis, Universitat de València); o sobre els «Dubtes en la normativa» (J. Leonardo Giménez, ajuntament d'Alzira); o «El valencià emprat a la blogosfera valenciana» (Vicent Baydal, Barcelona, CSIC).

En literatura, agradà molt la proposta de Francesc-Xavier Llorca (Universitat d'Alacant), que va mostrar els efectes tan positius que té fer que els alumnes arrepleguen contes populars. També destacaren les intervencions de Carla González (Universitat Autònoma de Barcelona) i de Marina Zaragozà (Universitat de València), la primera sobre el paper de la música en la formació escolar (»La música com a eina de creació identitària, normalització lingüística i ensenyament») i, l'altra, sobre «Aspectes didàctics en l'obra de Bernat i Baldoví».

En sociolingüística i ús del valencià, hi hagueren tres aportacions. Josep Àngel Mas (Universitat Politècnica de València) va tractar els dos camins factibles per a arribar a versions vàlides per als balears, per als valencians i per al catalans. Una filla d'emigrants valencians a Argentina (María del Carmen Alonso) va descriure l'ús del valencià en Buenos Aires. August Monzón (Universitat de València) va informar sobre un tema ben actual: «L'ús del valencià en la litúrgia. Iniciatives recents a la diòcesi de València». Per una altra banda, Josep Daniel Climent (IES Cid, València) va mostrar que el suecà Nicolau Primitiu té molta més importància de la que li hem atribuït en la segona mitat del segle XX.

Les sessions de la «I Jornada sobre el valencià» han sigut presidides per persones destacades. La primera va ser coordinada per Emili Casanova (Universitat de València i Acadèmia Valenciana de la Llengua). La segona va ser dirigida per un valencià que repetix la proesa que, prèviament, havien fet Antoni Maria Alcover (Palma), Joaquim Garcia Girona (Benassal), Pompeu Fabra (Barcelona), Francesc de Borja Moll (Menorca) o Enric Valor (Castalla): fer aportacions lingüístiques importants des de fora de la Universitat. No cal dir que parle d'Eugeni S. Reig. De vesprada, la primera sessió va ser presidida per Lluís Polanco (Universitat de València i Institut d'Estudis Catalans), que en 1984 va elaborar un treball pioner sobre les necessitats del valencià culte. Finalment, la darrera sessió va ser coordinada per l'organitzador de la I Jornada, el docent suecà Enric-Miquel Casado i Navarro.

La «I Jornada sobre el valencià (pedagogia, ús social i normativa)» no solament ha tingut una resposta molt positiva entre els professionals de la llengua. També cal destacar l'assistència. En una època de pocs ideals i d'escàs compromís cívic, un centenar de persones varen passar el dia 28 de novembre per la Casa de la Cultura de Sueca. A més, entre els assistents predominaven els docents valencians jóvens, molts dels quals estic segur que, en pròximes convocatòries de la Jornada, aportaran treballs.

Per una altra banda, en l'ambient hi havia il·lusió i confiança, dos sentiments que, en els nostres dies, també tenen les ales curtes. Crec que l'assistència i la satisfacció dels assistents són una conseqüència de la necessitat que hi havia de fer propostes organitzatives que potencien que els docents i els professionals de la llengua reflexionem en públic. També deu intervindre en la gestació de l'alegria i la il·lusió el fet que, en Taula de Filologia Valenciana, parlem com pensem, i per això els nostres objectius estan exposats, d'una manera detallada, en un document públic, titulat «El valencià culte contemporani. Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials».

Una bona manera de descriure les expectatives que ha despertat la Jornada és reproduir unes paraules de l'encarregada de traduir al valencià la pàgina web del València club de futbol, Carmen Moreno: «la Jornada va ser un èxit i, els ponents i els treballs, impecables. Estic molt contenta; i tinc esperances que filòlegs, universitat, l'AVL i el poble s'unixquen per fi i trobem un camí de concili per a lluitar més i millor per la nostra llengua i per la nostra terra». Per a valorar més bé eixe crit d'il·lusió, hem de tindre en compte que els pares de Carmen són de la Manxa i parla amb ells en castellà. I és que la causa fonamental de defendre l'ús públic del valencià no està en el passat, sinó en el futur: en la voluntat de construir una societat valenciana més cohesionada, més satisfactòria i, en definitiva, més humana. Si algun lector vol tindre més informació, pot escriure a taulafilologiavalenciana@gmail.com

 
 
5) 

 

 

Es publica un diccionari de noves tecnologies en llengua occitana

En el marc del desplegament de l’occità com a llengua cooficial a Catalunya, es presenta el diccionari Societat de l’informacion. Novèlas tecnologias e Internet, un projecte terminològic que s’ha dut a terme amb l’assessorament metodològic del TERMCAT i amb el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. El contingut en occità ha estat redactat per Claudi Balaguer, membre del Grup de Lingüística Occitana, i validat per aquest Grup creat per donar suport a la Secretaria de Política Lingüística en l’aplicació del manament estatutari segons el qual la llengua occitana és oficial a Catalunya.

Aquest diccionari en línia és la versió occitana del diccionari Societat de la informació. Noves tecnologies i Internet. 2a ed., publicat pel TERMCAT l’any 2003. L’obra recull més de dos mil termes amb les denominacions i la definició en occità i amb els equivalents en català, castellà, francès i anglès.

 Els termes del diccionari es poden consultar a partir de les denominacions en qualsevol de les llengües utilitzant els índexs alfabètics o introduint directament una denominació en l’espai de Cerca.

 

 

6) 

 

NOVETAT EDITORIAL

 

Correspondència de guerra. Manel Alonso i Català

 

L’editorial alacantina Aguaclara  acaba de publicar el llibre de poesia Correspondència de Guerra de Manel Alonso i Català, obra que fou guardonada amb el XIII Premi de Poesia Paco Mollà que convoca l’Ajuntament de Petrer. Aquest és el cinquè llibre de poesia d’Alonso el qual  des de l’aparició l’any 2002 de la seua antologia poètica Les hores rehabilitades (1986-2002) només havia donat mostres del seu quefer poètic en un pomell de llibres col·lectius.

En el pròleg del Correspondència de guerra Josep Antoni Fluixà afirma que “La veritat és que resultava inevitable, almenys per als qui coneixíem la trajectòria vital i literària de Manel Alonso. Sabíem que, tard o d’hora, havia d’arribar un llibre com aquest. És a dir, un llibre combatiu i atrevit. Combatiu, sobretot, per la temàtica, i atrevit, per no dir inusual, per la forma, perquè ens trobem davant d’un poemari d’expressió directa i clara. Una característica, per altra banda, destacada per tots els lectors i crítics que han comentat per escrit la seua poesia.”

Manel Alonso i Català va nàixer a Puçol l’any 1962, ha exercit d’editor, d’articulista, de i fins i tot de contacontes. Ha conreat diversos gèneres literaris el conte, la novel·la, la literatura infantil i juvenil i el dietarisme.

 

 

7) 
 
Master SIC en Tecnologies de la Traducció
 
** S'espera que per a l'any 2010 el mercat de la traducció creixi un 20%. La traducció és un mercat en alça. Malgrat això no sempre són els traductors qui se’n beneficia.

** Per quina causa?

** Els professionals de la traducció se'ls suposa un bon nivell lingüístic en els seus parells de treball, no obstant això en la majoria dels casos la seva preparació tecnològica és insuficient. Per això el mercat prima a professionals d'altres sectors, amb un alt nivell tecnològic i coneixements lingüístics mitjos.

** És possible canviar aquesta tendència?

** Sí. Des de SIC hem preparat la formació que engloba tots els coneixements tecnològics necessaris per ser un professional de primera línia en traducció. Sol·licitat i bén remunerat.

** Donem per descomptat que els nostres alumnes tenen un nivell lingüístic suficient i abordem la tecnologia necessària, avui dia, per a garantir l'èxit professional del traductor.

** Sabem el que fem: 15 anys d'experiència en formació per a traductors en tecnologia aplicada ens donen la capacitat de crear la formació més completa i assertiva en el sector.

** Les millors empreses esperen a la primera fornada de Màsters SIC.

****** Màster SIC en Tecnologies de la Traducció *******

Dates: 8 de gener a 23 de juny de 2010

Durada estimada: 270 hores

Import: 500 Euros de matrícula + 200 Euros de quota mensual

Antics alumnes de SIC: 15% de descompte

Membres de la llista: 75 Euros de descompte en la matrícula

Podeu consultar la informació, sol·licitar la guia informativa o reservar plaça des de la nostra pàgina web (www.aulasic.com) - (www.torsimany.cat) o per correu electrònic (cursos@torsimany.cat).

Recordem que els alumnes i antics alumnes de SIC poden formar part de la comunitat virtual d'antics alumnes de SIC: Athenaeum.

A Athenaeum trobareu descomptes en software i serveis, recursos, un fòrum d'assistència tecnològica, borsa de treball pròpia i moltes coses més.

 

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència que reconeix el dret al sindicat CCOO a presentar un recurs escrit només en català.

El 27 de juliol d'enguany, CCOO va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem sense acompanyar escrit en castellà. Davant d'aquest fet, el Tribunal Suprem va dictar una diligència en la qual es donaven deu dies per presentar el recurs en castellà. Davant d'aquest fet, CCOO va presentar un recurs de reposició basat en infracció dels articles 33.5 LO 6/2Q06 (19 de juliol), 231 LOPJ, 142 LECiv i 9 de la Carta uropea de les llengües regionals o minoritàries (ratificada per Espanya el 2/2/01).

Ara, la Sala Social del Tribunal Suprem ha donat la raó a CCOO i ha acollit el recurs de reposició del sindicat disposant que el recurs de cassació presentat per la Comissió Obrera Nacional de Catalunya seria traduït al castellà pel corresponent Servei de Traducció d'aquell tribunal, i posteriorment es procediria a continuar la tramitació ordinària del recurs.

9) 
 
 
La revista SAÓ
 
 
Fa un any iniciàrem una campanya d’informació i de promoció de la revista Saó, que treballa des de l’any 1976 per la dignificació del poble valencià. En l’últim any hem continuat eixint al carrer gràcies a la fidelitat dels subscriptors de sempre i, també, a la confiança de noves persones que s’han adherit a aquest projecte. No debades, Saó és la publicació degana de les que apareixen en valencià.

En aquell final d’any, el Consell de Redacció es comprometia a continuar treballant durant el 2009 i a mantindre la periodicitat mensual. Ara, de nou cal prendre decisions de cara al 2010. Després d’estudiar la situació –que no ha canviat gens si tenim en compte que l’any 2008 s’anul·laren els contractes signats amb la Conselleria d’Educació per als centres d’ensenyament i biblioteques–, sabem que cal ampliar el nombre de subscriptors i subscriptores si volem que Saó estiga present en la societat valenciana.

Per tal de garantir aquesta presència necessària, cal el teu suport. Concretament, necessitem que difongues entre tots els teus contactes la butlleta de subscripció que adjuntem a fi d’augmentar el volum de persones, grups i institucions que ens facen costat.

Quan tingues plena la butlleta de subscripció, envia-la a alguna de les següents adreces de Saó:
 
- Per correu ordinari: c/ Àngel de l’Alcàsser, 14-12. 46018 València
- Per correu-e (escanejada): sao@arrakis.es
- Per fax: 96 370 57 55

Gràcies per la teua estima i col·laboració.
El Consell de Redacció
València, desembre de 2009
 
 
 
 

C/ Àngel de l’Alcàsser, 14-12

46018 València

Tel. 96 370 58 41

Fax: 96 370 57 55

Correu-e: sao@arrakis.es

 
    

 Revista SAÓ

Butlleta de subscripció

 

Nom i cognoms  ___________________________________________________

 

Adreça  __________________________________________________________

 

Població  _________________ CP  _________  Correu-e __________________

 

Professió  _____________________________  Tel._______________________

 

Em subscric a la revista SAÓ.

 

 

Faré l’abonament de l’import anual (40 €)  ™  o d’ajuda (_______ €)  ™

Per domiciliació bancària (empleneu el full i envieu-nos-el).

 

 

 

 

Butlleta de domiciliació bancària

 

Senyor/a director/a (banc o caixa)_____________________________________

 

Agència__________________________________________________________

 

Domicili _________________________________________________________

 

Població  __________________________________CP ___________________

 

Entitat:_______Suc:_______DC:_____ Núm. cte:_________________________

 

Vos agrairé que amb el càrrec al meu compte/llibreta atengueu el rebut que anualment vos presentarà l’Editorial SAÓ per al pagament de la meua subscripció a la revista.

 

Atentament,

(Signatura)

 

 

 

 

 
-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l’existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com