InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.200 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 216 (dijous 19/11/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Presentació del llibre: Francesc Eiximenis, El regiment de la cosa pública en una selecció del Dotzè del Crestià / El gobierno de lo público en una selección del Duodécimo del Cristiano
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (12 i 13 de novembre)
 
3) 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans
 
4) David Paloma - Ressenya del volum 4art de l'ATLES LINGÜÍSTIC DEL DOMINI CATALÀ
 
5) Marina Sagarra - Apadrina una llengua
 
6) Notícies de Valencianisme.com
 
7) Notícies de l'Observatorio da Lingua Galega
 
 
9) Concert a Llíria
 
 
1)
 
Presentació del llibre: Francesc Eiximenis, El regiment de la cosa pública en una selecció del Dotzè del Crestià / El gobierno de lo público en una selección del Duodécimo del Cristiano
 
 
Introducción de Albert Hauf (UV, AVL, IEC), Vicent Martines (IVITRA, UA) & Elena Sánchez (UA), Traducción y notas de Vicent Martines & Maria Justiniano (UA), Madrid, Centro de Lingüística Aplicada Atenea, 2009.
 
Aquest llibre ha gaudit d'un ajut del MEC (Dirección General del Libro) i la col·laboració de la Biblioteca Nacional de Madrid, el Projecte IVITRA i del Projecte DIGICOTRACAM [Programa Prometeu per a Grups d'Investigació en I+D d'Excel·lència, Generalitat Valenciana], de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i de la Seu Universitària de la Nucia (UA).
 
La presentació serà a la Biblioteca Nacional de Madrid, el 23 de novembre de 2009 a les 19 hs. Hi haurà una exposició dels fons eximenians de la BNE.
 
 
 
Llibre editat per:
Centro de Lingüística Aplicada Atenea
C/ Valdevarnés, 11 - 28039 Madrid
Tel.: (34) 91 386 46 46 / Fax: (34) 91 386 73 44
http://www.editatenea.com

 
 
2)

 

Català a la terrasseta
(12 i 13 de novembre)

Albert Pla Nualart / Filòleg

 
Article publicat en el diari AVUI, pàgina 44, dijous 12 de novembre del 2009
 
Escut foradat

L'enquesta pregunta "¿La corrupció va en augment?" i jo em pregunto: ¿és bo anar en augment? Truco als diccionaris i comuniquen. A la RAE ir en aumento és un gir inexistent, i el DIEC i el Castellà-català de l'Enciclopèdia baden quan bada la RAE. No bada ni el Collins español- inglés (ir en aumento: to be on the increase) ni el Larousse español-francés (ir en aumento: augmenter, monter). L'escut per resistir -un bon castellà-català- el tenim rovellat i foradat però ens sobren calés per fer una senyora casa de les llengües. No em desanimo: entro al Corpus Textual de l'IEC i en trobo un munt d'exemples, molts del XIX, d'autors com Pitarra, Sagarra, Bertrana, Calders, etc. Descanso tranquil. Però m'assalta un dubte: ¿és bo anar a més (a menys)? Truco als diccionaris... Per sort, el D62 no bada i m'estalvia el viacrucis: és bo.

Foc amic

Si no reaccionem, la societat "se'ns tirarà a sobre", diu El Punt; "ens passarà per sobre", diu El Periódico; "ens escombrarà", diu l'AVUI. Són paraules textuals de la crida de Benach a regenerar la política. Textuals? Sordegem? No ben bé. És que els tres mitjans, ànimes caritatives, hem traduït Benach, i les traduccions sovint divergeixen. L'hem traduït del catanyol al català. Una feina que El País, El Mundo i l'Abc s'han estalviat amb un unívoc "se nos llevará por delante". Ernest Benach té un català més que digne. Però li passa, i ens passa a molts, que quan vol ser solemne i improvisa (responia a un periodista) el traeix la diglòssia d'associar elevat a castellà. Que el president del Parlament digui "se'ns emportarà pel davant" és com foc amic per als que a peu de trinxera resistim la interferència. Els mitjans escrits vam tenir els reflexos de repel·lir-lo. Si la crisi retalla lingüistes, ho podrem fer demà?

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 56, divendres 13 de novembre del 2009
 
No cal i cal no

Per dir que no és necessari fer una cosa diem que no cal. Per dir que és necessari no fer-la diem que cal no. Cal no confondre et demana no confondre, et demana tenir clar; no cal anar-hi no et demana que no hi vagis, només et diu que no fa falta. Cal no pertany a un registre culte; no cal és habitual en la llengua oral més informal. El problema és que l'expressió castellana no hay que pot ser tant no cal com cal no. No hay que preocuparse és No cal amoïnar-s'hi. En canvi, No hay que perder de vista és Cal no perdre de vista. Això crea confusió i fa que sovint és cometi l'errada d'escriure, per exemple, No cal oblidar quan es vol dir Cal no oblidar, és a dir, Cal tenir present (en trobo 79.000 al Google: n'hi ha a tots els diaris i fins i tot en documents de l'IEC).

Consegüent i conseqüent

Consegüent i conseqüent són bessons i, en conseqüència, fills del mateix pare: el mot llatí consequens, que vol dir "que ve després, que segueix". Conseqüent, el germà llest, s'aplica a persones i accions. Consegüent, més aturadet, a coses o fets. Si fem una marató, tindrem les consegüents butllofes, però, conseqüents amb el nostre masoquisme, no ens en lamentarem. La cosa s'embolica quan dels adjectius passem als adverbis, perquè, contra el que alguns esperarien, en conseqüència (que vol dir per tant) no és sinònim de conseqüentment sinó de consegüentment. Conseqüentment només és bo quan es refereix a persones que fan coses lògiques i coherents amb el que pensen: "Van dir que combatrien la corrupció i, conseqüentment, l'han expulsat del partit". I en això som força més conseqüents que el castellà, que accepta que consecuentemente també vulgui dir en consecuencia i sigui, consegüentment, sinònim de consiguientemente.

 

3)
 
33è Aplec Excursionista dels Països Catalans
 
4 - 8 de desembre del 2008
 
Benifairó i Simat de la Valldigna - País Valencià
 
Des de l'organització del 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans ens complau informar-vos dels actes que el conformaran. Esperem que siguen del vostre grat i que la vostra participació a l'aplec us siga profitosa.
Programa del 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans

DIVENDRES 4
18 h . Obertura de la recepció de participants i de la zona d'acampada
20:00. Inauguració de l'exposició de l'obra de Paco Alberola i recital poètic a l'auditori de Benifairó
 
DISSABTE 5
8 h. Excursions del dia:
C2, C4, C5, L5, L7, P1
16 h. Actes d'inauguració a Simat i Benifairó:
16'30 h. Dansades a Simat amb els alumnes de l'escola. Hissada de la bandera de l'Aplec a l'ajuntament
17 h. Cercavila entre els dos pobles
17'45 h. Dansades a Benifairó amb els alumnes de l'escola. Hissada de la bandera de l'Aplec a l'ajuntament
19 h. Acte central de l'Aplec a l'auditori de Benifairó: Paraules de benvinguda i xerrada central: "Alta tensió i política energètica" (Sergi Saladié).
21 h. Albades, vídeos i diapositives a la Carpa
 
DIUMENGE 6
8 - 10 h. Excursions del dia
C1, C3, C5, L1, L2, L3, L4, L6, P1, P2, P3
16 h. Partida de pilota al trinquet de Simat
17 a 20 h. Xerrades.
Benifairó (sala d'exposicions, Pl. País Valencià):
17 h. Estudi històric de la Valldigna
18 h. 40 anys d'independentisme
19 h L'expulsió dels moriscos i les seues conseqüències (Manuel Ardit)
Simat (sala d'actes de l'ajuntament):
17 h. Estudi càrstic de la Valldigna (Grup Comando)
18 h. Xarxa viària. El tren Gandia-Dénia com a model (Josep Garcia)
19 h. Presentació de l'editorial de mapes excursionistes El Tossal
19:30 h. Presentació de les Marxes Intercomarcals pels Països Catalans
17 a 20'30 h. Fira d'entitats a la Carpa o al mercat de Simat
23 h. Xavi Castillo a la Carpa
0 h. Punxa-discos
 
DILLUNS 7
8 - 10 h. Excursions del dia
C1, C4, C5, L1, L2, L3, L4, L6, P1, P2, P3
16 h. Partida de pilota al trinquet de Simat
17 a 19'30 h. Xerrades
Benifairó (sala d'exposicions, Plaça País Valencià):
17 h. Arqueologia de la Valldigna (Ma Isabel Escrivà)
18 h. Agroecologia (Enric Navarro)
Simat (sala d'actes de l'ajuntament):
17 h. El primer excursionisme valencià a càrrec del professor (Joan F. Mateu)
18 h. Activitat de muntanya responsable (Carles Arnal)
19 h. Macrourbanisme al País Valencià (Roger Cremades)
20 h. Dimonis i Nova Muixeranga per convocar al sopar
21 h. Sopar de Germanor de l'Aplec a la Carpa
23 h. Concert a la Carpa
DIMARTS 8
8 h. Excursions curtes
C2, C4, C5, L5, L7, P1
12 h. Actes de cloenda. Concert de les bandes de Benifairó i Simat
 
EXCURSIONS
Curtes (menys de 20 Km)
C1. Benifairó de la Valldigna – Castell de Marinyén – Barranc de Cremades o de la Cadira – Benifairó de la Valldigna
C2. Simat de la Valldigna – Barranc de l'Escudella – Les Foies – Camí dels Burros – Simat de la Valldigna
C3. Tavernes de la Valldigna – Font de la Granata – Tavernes de la Valldigna
C4. Simat de la Valldigna – creu del Toro - Mirador del Toro – Simat de la Valldigna
C5. Simat de la Valldigna – Barx – Simat de la Valldigna Llargues (més de 20 Km)
L1. Circ de la Safor
L2. Simat de la Valldigna – Senda dels Burros – Cim de Penyalba – Mondúver– Pla de Sanoma - Castell de Marinyén – Simat de la Valldigna
L3. Les valls de la Murat i de la Casella
L4. Tavernes de la Valldigna – Serra de Corbera i les Creus
L5. Simat de la Valldigna- Camí dels Burros – Barx – Barranc de Manesa – la Puigmola – el Toro – Simat de la Valldigna
L6. Benifairó de la Valldigna- Barranc de Cremades – les Foies – Barranc de l'Escudella – Benifairó de la Valldigna Passejades culturals
P1. Monestir de Santa Maria de la Valldigna i ermita de la Xara
P2. Gandia i la marjal
P3. Sueca i l'Albufera
 
 
4)
 
Ressenya del volum 4art de l'ATLES LINGÜÍSTIC DEL DOMINI CATALÀ, per David Paloma, publicada a la revista PRESÈNCIA
 
 
«ATLES LINGÜÍSTIC DEL DOMINI CATALÀ» 
Volum IV. El camp i els cultius
Autors: JOAN VENY, LÍDIA PONS
Institut d'Estudis Catalans

Els mapes de la llengua oral
 
David Paloma
 
El 1952 Antoni M. Badia i Margarit i Germà Colon van donar a conèixer al món científic el projecte de l'Atles lingüístic del domini català. Però van haver de passar cinquanta anys abans que se'n publiqués el primer volum, sota la direcció de Joan Veny i Lídia Pons i amb el segell acuradíssim de l'Institut d'Estudis Catalans. Ara acaba de sortir el quart volum, de nou de previstos, dedicat al camp i els cultius. Són 200 mapes i 9 llistes de material no cartografiat, que deixen el lector bocabadat (molt més el lector urbanita, que troba en aquests mapes una llengua que sent genuïna però alhora estranya: aixadell, armella, boll, clàvia, eixanguer, gavella, juntera, mestall…).

En cada mapa hi ha la transcripió fonètica de la paraula escollida en 190 localitats de tot el domini lingüístic, 85 de les quals pertanyen al català oriental i 105, al català occidental. Així, la informació de l'obra no tan sols és útil per a la descripció del lèxic del camp, com ho pot ser el celebrat Vocabulari del pagès, de Miquel Pont, sinó també per a l'estudi de les diferències lingüístiques, sobretot fonètiques i lèxiques, entre dialectes i dins de cada dialecte. Gràcies a la consulta del mapa de carro, per exemple, el lector pot descobrir en quines localitats la <o> sona o i en quines, u, a més de recollir classes de carros en àrees ben concretes, segons si serveixen per traginar terra, fems, pedres, herba, llenya, garbes, etc. Tal com expliquen experts com Daniel Recasens, la informació dels atles facilita la reconstrucció de la distribució geogràfica de formes lingüístiques en temps passats, així com la interpretació dels canvis lingüístics.

A part dels mapes generals, que són els predominants en aquest volum i en els altres, destaco també els mapes de classes, que corresponen a diferents conceptes englobats en una classe superior. Un bon exemple en són el mapa de mesures agràries i els de les eines de cavar amb pues. És tanta la informació que conté, plena de matisos complementaris, plena de segones respostes, que l'etiqueta de tresor filològic aplicat a l'Atles en general pren ara un relleu especial. Som efectivament davant d'un tresor que ajudarà a explicar millor la història lingüística de la llengua catalana: aquí hi ha material per a un grapat de projectes de recerca i de tesis doctorals.

El volum s'acompanya d'un capítol extens d'il•lustracions (hi ha res que no sigui extens en un atles?): gairebé mil fotografies i dibuixos que donen forma a portells amb esparra, amb cledó, amb barzer i amb barana. I bancals i ribes i feixes diverses, entre tantes altres paraules. Fins i tot hi ha fotos d'informadors, de l'època de les enquestes, que ensenyen alguns estris del camp, sempre amb la referència convenient. L'encert d'incoporar aquest tipus d'informació etnogràfica arrenca del segon volum, el del vestit i la casa, si bé és ara, en l'àmbit del camp, quan assoleix l'esplendor. Uns quants índexs finals ordenen mapes, conceptes i il•lustracions en català, castellà, francès i italià.

L'Atles lingüístic del domini català s'afegeix a la nòmina d'obres referencials en el conjunt de la Romània, com l'Atlas lingüístico de la Península Ibérica (d'un sol volum), l'Atlas linguistique de la France o l'Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz. Els tan esmentats deu volums del Diccionari català-valencià-balear, d'Alcover-Moll, i els nou volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines, ja tenen granadet un company de carrera brillant. 
 
5)
 
 
Article publicat en la revista L'escletxa
 
 

APADRINA UNA LLENGUA

 

L'entitat Tallers per la Llengua engega una nova campanya

 

Defensar les nostres llengües i la seva diversitat, sobretot enfront de la dominació d'una sola llengua, és més que defensar les nostres cultures. És defensar la nostra vida.

Claude Hagège, lingüista.

 

Actualment al món es parlen prop de 6.000 llengües i, segons les teories d'alguns lingüistes, entre un 50 i un 90% d'aquestes podrien desaparèixer (caure en desús) durant aquest segle essent substituïdes per unes quantes llengües dominants.

 

Talment com la diversitat biològica –la conservació i evolució de la qual està subjecta a la cura i consideració d'home-, la diversitat lingüística també depèn, en certa manera, de les atencions que li parem. I és en aquesta línia de sensibilització i cerca de complicitats que treballa l'entitat Tallers per la Llengua, creada per fomentar l'ús social del català partint de la idea que totes les llengües han de poder disposar d'uns espais d'ús plenament normalitzats en el territori on són la llengua pròpia.

 

Amb aquesta intenció, Tallers per la Llengua engega la campanya Apadrina una llengua, pensada per fer difusió del patrimoni lingüístic del món, bo i divulgant la necessitat de protegir-lo, especialment en els casos d'aquelles llengües que es troben en una situació de minoració. La campanya consisteix en l'apadrinament, simbòlic, de llengües del món, els apadrinadors de les quals rebran un certificat on s'indicarà el seu nom, la llengua apadrinada i una descripció de les seves principals característiques. L'apadrinament té un preu, com dèiem, simbòlic, els diners del qual no es destinaran a la promoció directa de la llengua apadrinada, sinó a la difusió del patrimoni que representa la diversitat lingüística, un dels pilars de treball bàsics de l'entitat. Els noms dels apadrinadors s'inclouran en el web de la campanya, en el qual s'indicaran totes les llengües que han estat apadrinades i les fitxes tècniques d'aquestes. Així mateix, aquestes persones rebran, a través del correu electrònic, informació periòdica de les diverses activitats que realitza Tallers per la Llengua.

 

Sabem que hi ha altres iniciatives que treballen en projectes similars, com la que promou en Jordi Solé i Camardons, coordinador de LIC als centres de l'Eixample de Barcelona. Si bé es tracta de campanyes absolutament diferenciades, és una mostra de l'interès que desperta la diversitat lingüística en general.

 

Per apadrinar una llengua posa't en contacte amb apadrina@tallers.cat o consulta el web www.tallers.cat.

 

Marina Sagarra

 

 

Perquè és important la diversitat lingüística?

 

Cada comunitat lingüística necessita un repertori lingüístic específic que s'adeqüi a la seva realitat. Ho hem vist en el Taller d'Educació per la Llengua en llengües com la dels gautxos o la dels innuit, que tenen un vocabulari específic adaptat al seu context vital. D'altra banda, la llengua és, inevitablement, un element d'identitat col·lectiva. Cada poble té elements característics que el defineixen i la llengua és, clarament, un dels trets més distintius. Tanmateix, les llengües ens aporten informació de la història i l'evolució de les respectives comunitats, la qual ens ajuda a aproximar-nos a la complexa realitat de cada poble i, per tant, és bàsica si volem entendre la complexitat del món.

 

 
6) 

 

Notícies de Valencianisme.com

 

Setmana del 9 al 15 de novembre

 

 

El DOCV publica l'oficialització del topònim valencià Ares del Maestrat

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1824&Itemid=1

 

Entrega dels IV premis Joan Baptista Basset de la Vall d'Albaida

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1833&Itemid=1

 

Abelard Saragossà és premiat pel seu assaig sobre la figura del poeta Bernat i Baldoví

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1832&Itemid=1

 

La Conselleria d'Educació desobeïx la justícia i no homologarà els títols de Filologia Catalana

 

Llegiu la notícia:

http://www.valencianisme.com/index.php?option=com_content&task=view&id=1835&Itemid=1

 

7) 
 
Notícies de l'Observatorio da Lingua Galega

 

 

Publicat en el butlletí NOVAS DE LINGUAS de l'Observatorio da Lingua Galega

http://www.observatoriodalinguagalega.org/boletines/20091029.htm

 

Publícase unha versión en galego da edición especial de Astérix e Obélix co gallo do 50 aniversario


Astérix e Obélix-O libro de Ouro, a edición especial das aventuras dos dous guerrilleiros galos, acaba de saír ao mercado a nivel mundial traducida a un total de 14 linguas, entre elas o galego. Trátase do primeiro número en varios anos que se edita tamén en lingua galega desde que a editora Salvat Bruño se responsabiliza da edición e comercialización desta coñecida banda deseñada.

 
--------------------------
 
Publicat en el butlletí NOVAS DE LINGUAS de l'Observatorio da Lingua Galega
 
Preséntase o primeiro dicionario enciclopédico sobre ciencia e tecnoloxía en éuscaro
 
O dicionario enciclopédico Elhuyar sobre ciencia e tecnoloxía (Elhuyar zientzia eta teknologiaren hiztegi entziklopedikoa) xa está á venda, e é o primeiro deste tipo que se publica en éuscaro. Nesta obra, participaron ao longo de varios anos máis de 200 expertos, baixo a dirección de Antón Gurrutxaga. 
 
-----------------------------
Publicat en el butlletí NOVAS DE LINGUAS de l'Observatorio da Lingua Galega
 
Política Lingüística promoverá a organización de diversos cursos de galego no Instituto Cervantes durante o próximo ano
O secretario xeral de Política Lingüística da Xunta de Galicia, Anxo Lorenzo, visitou a sede do Instituto Cervantes en Madrid, onde se entrevistou con Francisco Moreno, director académico desta institución. Durante a reunión, ambos os responsables amosaron o seu interese en continuar co marco de colaboración entre Política Lingüística e a institución que preside Carmen Caffarel, dentro do que se van realizar diversas actividades sobre lingua e cultura galegas durante o próximo ano. 
 
8) 
 
Publicat a El Punt de Festa Catalunya 13-11-2009 Pàgina 17

L'únic festival de cinema en valencià, que se celebra a la població de Picassent, organitzat per la Regidoria de Cultura, Joventut i Política Lingüística d'este Ajuntament conjuntament amb l'Associació cultural La Fàbrica de la Llum, es consolida en l'última setmana de novembre, concretament del 19 al 28 d'este mes. Amb esta consolidació de dates, els organitzadors pretenen potenciar i crear un espai propi dins del món cinematogràfic de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana amb l'objectiu de continuar creixent en la projecció de cinema en la nostra llengua. De fet, enguany han estat presentades més de 143 obres a les diferents seccions.

L'Inquiet sempre vol homenatjar il·lustres de la nostra cultura: si l'any passat el protagonista de la Secció Mostra va ser Joan Monleón, enguany és el torn de Ferran Torrent.

Del 19 al 28 de novembre. Únic festival en català al País Valencià.

SECCIONS DEL FESTIVAL

Llargmetratges
Sis pel·lícules seleccionades provinents de tot l'àmbit lingüístic.
 
Documentals
Vuit curts seleccionats.
 
Curtmetratges
Vuit films seleccionats.
 
Secció Inquieta
Primària: Tres pel·lícules.
Secundària: Vuit pel·lícules.
Batxillerat: Quatre pel·lícules.
 
Secció Clip
Onze videoclips.
 
A corre-cuita
Mostra de treballs realitzats durant el festival.
 
 
9) 
 
Concert a Llíria

UNA NIT ÚNICA

EN CONCERT

Miquel Gil

Pep Gimeno "Botifarra"

Banda Simfònica de la Unió de Llíria

Orquestra àrab de Barcelona

21 de novembre, a les 10 de la nit, en el Pavelló Pla de l'Arc de Llíria

Organitza: Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria

 

-----------------------------
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com