ACPV denuncia davant el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià l'Ajuntament d'Alboraia per suprimir l'Oficina de Política Lingüística
L'entitat cultural impugna la decisió municipal de suprimir l'Oficina de Política Lingüística i la modificació del Reglament Municipal sobre l´Ús i la Normalització del Valencià.
El coordinador d'Acció Cultural del País Valencià, Toni Gisbert, la lletrada d'Acció Cultural del País Valencià, Mercè Teodoro, i Sílvia Cerezo, representant de la colla de Dimonis de l'Avern d'Alboraia, han comparegut en roda de premsa per anunciar el recurs que ACPV, en tant que entitat defensora de la llengua i els drets dels valencians, ha interposat davant el TSJ-CV Recurs Contenciós Administratiu contra aquestes accions, que ja ha estat admès a tràmit.
La supressió del requisit lingüístic i les oficines de normalització lingüística als ajuntaments on governa el PP és un fet repetit en diversos casos que apunta no a una casualitat, sinó a una política deliberada: així, a Dénia, Ontinyent i Benicarló s'ha eliminat l'exigència de coneixement del valencià per accedir a qualsevol lloc de treball públic, a Carcaixent s'ha rebaixat el nivell d'exigència, i ara a Alboraia s'ha anat més lluny, ja que s'ha eliminat l'Oficina de Política Lingüística. Aquesta supressió implica que s'han eliminat llocs de treball i s'ha modificat el Reglament Municipal sobre l´Ús i la Normalització del Valencià. Tant a Ontinyent com a Alboraia la modificació del reglament ja és definitiva: a Ontinyent s'aprovà ahir, 29 de setembre, i a Alboraia s'aprovà al plenari del dia 28 del mateix mes.
Davant d'aquestes actuacions dels governs municipals del Partit Popular, i davant la manca de voluntat de diàleg d'aquest partit, que insisteix en la seua política d'agressió a la llengua pròpia dels valencians, la única manera que queda per actuar és la via judicial. Per aquest motiu des d'ACPV s'han interposat els recursos contra els Ajuntaments d'Ontinyent, el passat 22 de juliol (presentat en roda de premsa amb la participació de Vicent Guerola - CCOO, Josep Andrés - Intersindical Valenciana, Empar Company - PSPV, Evarist Beneyto i Glòria Micó - IPV, Paula Garcia - EUPV, Vicent Xavier Vila, Pepe Pla – BNV i Pere Vidal - ERPV) i ara d'Alboraia.
El recurs ha estat presentat per ACPV contra la decisió del govern municipal del PP, i també per la tècnica de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alboraia, Laura Rubio, la colla de Dimonis de l'Avern (entitat cultural arrelada a la població, amb més de 13 anys d'antiguitat) i una vintena de ciutadans de la població, en representació dels veïns afectats per la desaparició del servei.
El TSJ-CV té potestat per anular les ordres que han aprovat els Ajuntaments d'Ontinyent i Alboraia, i el que demanen des d'ACPV és la nulitat de la supressió de l'Oficina de Política Lingüística d'Alboraia i de la corresponent modificació de la plantilla de treballadors, ja que entenen que aquesta decisió s'oposa a la Llei d'Ús del Valencià i a l'Estatut d'Autonomia.
L'exigència de coneixements lingüístics per a accedir a un lloc de treball en una administració pública és la condició necessària –encara que no suficient- per garantir el dret dels ciutadans a l'ús normal de la seua llengua davant l'administració. Per això, les comunitats autònomes de l'estat espanyol amb sistema de doble oficialitat lingüística han establert la necessitat d'acreditació per part dels servidors públics del coneixement de la llengua pròpia en un nivell adequat al seu corresponent lloc de treball, tant en l'expressió oral com en l'escrita. Les formulacions legals han estat diverses, igual que la forma d'acreditació i fins i tot els nivells lingüístics requerits; ara bé, la característica comuna en la normativa autonòmica sobre funció pública gallega, basca, navarresa, catalana i balear és l'obligatorietat d'acreditar el coneixement de llengua al propi procés de selecció, com a condició prèvia i eliminatòria per a accedir al lloc de treball.
L'excepció és però el País Valencià. En efecte, el Decret Legislatiu de 24 d'octubre de 1995, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de la Funció Pública Valenciana estableix a l'article 9 que “Els qui superen les proves selectives, acreditaran els coneixements de valencià mitjançant la presentació dels certificats, diplomes o títols que hagen estat homologats per la Generalitat Valenciana, o mitjançant la realització d'un exercici específic. Els qui no puguen acreditar els esmentats coneixements quedaran compromesos a la realització dels cursos de perfeccionament que amb aquesta finalitat organitze la Generalitat Valenciana”.
Segons aquesta formulació, l'acreditació del nivell de llengua no és ja un requisit per a l'accés a
la funció pública sinó una exigència a posteriori, merament formal, retòrica i indeterminada, la qual, en la pràctica no s'acompleix.
Amb aquesta feble base però, s'havien adoptat per part d'alguns ajuntaments valencians acords que imposaven el requisit lingüístic amb caràcter general als respectius municipis, sempre basant-se en la necessitat de normalització de la llengua pròpia i en garantir els drets dels ciutadans.
Tanmateix, la situació està patint darrerament una forta reculada. En efecte, en els últims mesos i afavorides pels nous governs municipals conservadors del Partit Popular s'han produït diverses decisions municipals contràries al requisit lingüístic, fins i tot en pobles i ciutats on s'estava aplicant sense conflictivitat.
Aquestes decisions de política municipal coincideixen amb el procés de reforma de la Llei de la Funció Pública Valenciana i pretenen crear un estat de coses en el que el Govern autonòmic no es veja forçat a introduir el requisit lingüístic de forma oberta i decidida a la normativa sobre funció pública.
Fins ara, val a dir, que malgrat els pronunciaments públics d'algunes entitats i partits, ACPV és la única organització que formalment ha recorregut aquests acords en considerar-los extremadament perillosos per al futur del català al nostre País.
Contacte
premsa@acpv.cat
96 315 77 99 Ext. 259
Abans de posar-me a escriure esta noteta, pense que el lector
potser dirà que ja m´estic «passant» respecte als comentaris sobre la identitat
del nostre poble. Però crec que és el meu deure com a valencià, insistir una i
una altra volta en este tema, tenint en compte la marginació que sofreix la
nostra llengua per part del govern de la Generalitat. I torne a insistir, mogut
pel record de l´expressió que hi havia al saló d´actes de l´Acadèmia Cavanilles,
al carrer del Palau, 13 (on vaig viure mentre estudiava el batxillerat) i que
deia el següent: «Guta cavat lapidem, non vi, sed sem per cadendo» i que ve a
dir que la gota d´aigua arriba a foradar la pedra, no per la seua força sinó per
la seua constància. Per això, i mogut per la constància, una volta més torne a
insistir en el tema de la llengua.
Fa unes setmanes a la pàgina web de la
Conselleria d´Agricultura hi havia esta notícia: «Agricultura registra tres
noves variants de fruita sense os». Des de quant les pomes o les peres, les
taronges o les cireres tenen os? És així com la conselleria defensa la nostra
llengua? Si el castellà no té la paraula pinyol, per què nosaltres l´hem de
perdre i l´hem de substituir per os? La consellera Maritina Hernández parlaria
d´una fractura de pinyol, si es trencara el fèmur? Perquè si les fruites tenen
os, potser les cames tenen pinyol!. Per cert que a les pàgines web del govern
valencià, la «información institucional» està en castellà i només si cliquem
«valencià» podem trobar la informació en la nostra llengua. És així com es
protegix el valencià?
Cada dia després d´esmorzar amb les consegüents
pastilletes, acostume a llegir el diari Levante-EMV. El passat 10 de setembre,
la secció «Vaivén» portava esta nota: «El ministro Corbacho no pudo hablar en
valenciano en su visita a València». El Sr. Celestino Corbacho, nascut a
Extremadura, viu des de fa temps a Catalunya i parla habitualment en català,
cosa que l´honra, pel fet d´utilitzar la llengua del país on viu. Va ser el Sr.
Corbacho qui va proposar fer el seu parlament en català, però alguns periodistes
del «oso y el madroño» li demanaren que el fera en castellà, que és, per a
vergonya dels valencians, com ho va fer el Sr. Corbacho. És així com es defensa
la llengua?
Una altra cosa: el passat 6 de setembre el conseller Cotino feia
unes declaracions a Levante-EMV, on afirmava: «Estamos aquí para cumplir y hacer
cumplir las leyes». Enhorabona conseller!. Però per què no li diu això al
conseller Font de Mora, que es nega a acatar la justícia pel que fa a
l´homologació de la titulació del català? Són 25 les sentències que el conseller
es nega a acatar (21 del Tribunal Superior de Justícia, 3 del Tribunal Suprem i
1 del Constitucional ) Algú, amb dos dits de front, pot entendre la
desobediència reiterada d´un conseller, davant la justícia? És que el conseller
Font de Mora pot desobeir impunement les decisions judicials? Algun de vostès
s´atreviria a no obeir la justícia?
Vergonya cavallers, vergonya!
Nou llibre:
El col·loquial dels mitjans de
comunicació
Autora: Margarida Bassols i Mila Segarra
(ed.)
Editorial: Eumo, 2009
L'objectiu d'aquesta obra és
acostar el col·loquial mediatitzat o pseudocol·loquial, un registre nascut al
segle XX gràcies a la proliferació dels mitjans de comunicació audiovisuals, als
estudiants, als professionals de la ràdio i la televisió, i a tots aquells qui
senten un interès viu per la llengua. A diferència de l'oralitat més espontània,
la llengua oral dels mitjans de comunicació sol partir d'una elaboració prèvia i
sovint disposa d'un suport escrit; per això presenta solucions extretes del
col·loquial real, però també del model de llengua escrita dels mitjans i de la
literatura.
Setze especialistes en
la matèria -M. Bassols, O. Bladas, J. A. Castellanos, N. Faura, A. Ferre, T.
Lleonart, M. Massanell, I. Muñoz, D. Paloma, M. A. Puigròs, A. Rico, L.
Santamaria, M. Segarra, G. Torra, A. M. Torrent i M. Truyols- ofereixen una
anàlisi sincrònica del col·loquial dels mitjans audiovisuals: ràdio i sobretot
televisió. En descriuen les característiques més rellevants i n'aporten un
seguit d'exemples extrets d'una gran varietat de formats i programes: sèries de
ficció, anuncis publicitaris, magazins, retransmissions esportives, espais
d'entreteniment, pel·lícules i tertúlies.
Programa
09.45 h. – Acreditacions.
Benvinguda a càrrec de Josep Niubò i Claveria, vicepresident primer de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
10.00 h. – Llengua i Justícia : de la II República al segle XXI.
Ponents :
· Josep Cruanyes i Tor, historiador i advocat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
· Salvador Giner de San Julián, president de l'Institut d'Estudis Catalans.
11.30 h. Pausa.
12.00 h. – El pla de foment del català en l'àmbit de la justícia.
Ponents :
· Josep Canício i Querol, president del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya.
· Isidor García i Sánchez, director general de Recursos de l'Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat.
· Paquita Sanvicén i Torné, directora de Planificació i Foment de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.
13.30 h. – Eines lingüístiques en línia.
Taller pràctic (amb lliurament d'un llàpis de memoria) a càrrec de Rosa Lizandra i Crespi, coordinadora del Servei Lingüístic de l'Àmbit Judicial de la Generalitat.
16.30 h. – L'experiència de l'ús de les llengües cooficials en l'Administració de Justícia.
Ponents :
· Mª Antònia Amigó de Palau, secretària de la sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
· Nemésio Barxa Álvarez, advocat de lIl·lustre Col·legi d'Advocats d'Ourense i president de l'associació Esculca Xustiza.
· Àngel Ilario i Pérez, jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 2 de Gandia.
· Francesc Riera i Solivellas, president de la Comissió de Drets Humans de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.
· Iñigo Santxo Uriarte, advocat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Biscaia i membre de l'associació Eskubideak.
· Eudald Vendrell i Ferrer, vicedegà de l'Il·ltre Col·legi d'Advocats de Barcelona.
19.00 h. – Cloenda a càrrec de Matilde Aragó i Gassiot, presidenta de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.