Article publicat en el diari Levante-EMV dilluns 17 d'agost del
2009
Isabel-Clara Simó *
Un país necessita referents que puguen ajudar-lo
a avançar en el camí del seu redreçament nacional. Qualsevol país té necessitat
d´hòmens i de dones que, des de la llibertat i la utopia, vagen al capdavant del
seu poble en la necessària vertebració de la societat. Però un país necessita
també hòmens i dones que en el silenci i en el treball de cada dia, d´una manera
anònima subterràniament, ajuden a fer realitat els desigs de llibertat que tots
portem al cor.
Desgraciadament ja són molts els amics que ens han deixat, i
que personificaven la tenacitat en la lluita per la dignitat del País Valencià,
Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andrés Estellés, Enric Valor, Vicent
Ventura, Ovidi Montllor, Francesc Ferrer Pastor, Toni Mestre, Enric Soler i
Godes... Els valencians i les valencianes sovint tenim la percepció de
sentir-nos orfes, pel fet que molts d´aquests referents ja ens han
abandonat.
Però tenim la sort de tindre entre nosaltres, i amb plenes
facultats, tant físiques com intel·lectuals, el professor Bausset. Als seus 99
(que complix el dimecres) Josep Lluís Bausset se´ns presenta com un maulet, com
un home compromès i obstinat (com ho ha estat sempre !) en la defensa de la
dignitat nacional dels valencians, en la defensa de la llengua i la cultura del
País Valencià.
Fidel al seu compromís amb el valencianisme ja des dels anys
de República (en l´Agrupació Valencianista Republicana, en el Centre d´Actuació
Valencianista i en l´Associació Protectora de l´Ensenyança Valenciana) el
professor Bausset és encara hui en dia un home amb unes conviccions fermes i amb
una insubornable fidelitat a la llengua i al país. Quan estem tan acostumats a
veure gent que amb tanta facilitat i sense cap mena d´escrúpols canvia de parer,
l´actitud de fermesa de Josep Lluís Bausset ens encoratja i ens esperona a
continuar la seua lluita i la seua tasca de resistència i de vertebració d´un
país que «ja anem fent».
Josep Lluís Bausset, nascut a Paiporta el 1910, és
farmacèutic, químic i practicant de medicina i cirurgia. Militant de la FUE
durant el seu temps d´estudiant a Madrid, va ser condemnat després de la guerra
per la Comisión Depuradora de los Cooperadores de la Rebelión, per raó del seu
càrrec de tinent farmacèutic de l´exèrcit republicà. A partir dels anys quaranta
va viure a València, on conegué Joan Fuster, un jove estudiant que vivia a la
mateixa pensió que Bausset. Aquesta amistat, que va durar fins a la mort de
l´escriptor de Sueca, va ser decisiva en la vida del professor Bausset. Amb
Fuster, Bausset va començar cada dilluns una tertúlia al Cap i Casal, que, amb
la incorporació de nous membres, encara hui en dia té continuïtat. Aviat conegué
Vicent Ventura, Iborra, Garcia Richart, Ferrer Pastor, Estellés, i entrà en
contacte amb Sanchis Guarner, que ja coneixia d´abans de la guerra.
A
l´Alcúdia, poble on el professor Bausset passà a viure als pocs dies de nàixer,
va aglutinar un grup de jóvens que, amb ànsies de llibertat, s´organitzaren
entorn d´ell, per promoure activitats culturals, amb l´edició de la revista
Parlem, una de les primeres publicacions en valencià durant el franquisme.
Bausset també organitzà a l´Alcúdia tot un seguit d´actes culturals, com
conferències de Sanchis Guarner, Ernest Lluch, Ricard Pérez Casado o Josep
Vicent Marquès, o la recuperació dels noms tradicionals en valencià dels carrers
de l´Alcúdia. El professor Bausset, a més de fer classes en la nostra llengua de
nit a persones adultes, va fer un programa en valencià en una emissora comarcal,
que va acabar ràpidament per una intervenció del governador civil de València:
«Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos
consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que
puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Quan Josep Lluís Bausset rebé
aquesta nota, deixà l´emissora i no tornà més. Professor als instituts de
Tortosa, Xàtiva, Alzira, Carlet i Carcaixent, Josep Lluís Bausset va ser
fundador del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura, i d´Acció
Cultural del País Valencià, i col·laborà des de primera hora en les campanyes
Carles Salvador, de l´ensenyament de la llengua.
Fill Predilecte de l´Alcúdia
i I Guardó d´Or de la Unitat del Poble Valencià, ha rebut també el I Premi
Vicent Ventura, el Premi d´Actuació Cívica de la Fundació Jaume I de Barcelona,
el premi Valencià de l´any 2000, de la Fundació Huguet de Castelló i el Premi de
periodisme Martí Domínguez, de l´Ajuntament d´Algemesí. És president d´honor del
Bloc Jaume I de l´Alcúdia, soci d´honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua
Catalana i membre d´honor de la Fundació Ernest Lluch. Encara hui en dia el
professor Bausset conserva una vitalitat envejable, que ens mostra en els seus
articles de premsa al diari Levante-EMV, sempre incisius, irònics i plens d´una
gran agudesa, i en les seues cròniques setmanals sobre la pilota valenciana al
mateix diari.
En un país normal, Bausset ja hauria estat homenatjat pel
Govern de la Generalitat. Però què podem esperar d´un govern que menysprea,
margina i fins i tot persegueix la llengua que el professor Bausset ha defensat
tota la vida?
Als seus 99 anys, Josep Lluís Bausset és per a tots els qui ens
sentim i ens volem valencians un referent. Un mestre, un patriota, un home que
continua lluitant per la dignitat i la llibertat del nostre país. Un exemple
d´honestedat, de bondat, de virtuts cíviques. Un «home subterrani» com el va
qualificar el seu amic Fuster, «dels més admirables del País Valencià».
Molts
anys més, amic Bausset ! I l´any que ve cent!
* També signen aquest article: Santi Vallés,
Joan Francesc Mira, Vicent Sanchis, Josep Millo, Vicent Partal, Francesc Viadel,
Francesc de P. Burguera, Llorenç Gimeno, Manuel Boix, Ricard Avellan i Francesc
Jover.