InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 174 (dimarts 08/09/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1) Eugeni S. Reig - Valencià acriaturat
 
2) Albert Pla Nualart - Català a la terrasseta (1, 4, 5, 6, 7 i 8 d'agost)
 
3) Màrius Armengou - Una terrasseta amb vistes
 
 
 
6) Xerrada: El TERMCAT des de dins
 
 
 
 
 
1)
 
Article publicat en el número 548 del setmanari El Punt (edició del País Valencià) (del 2 al 8 d'agost del 2009)
 
 

Valencià acriaturat

 

Eugeni S. Reig

 

Totes les llengües naturals del món tenen un bon grapat d'irregularitats. Només les llengües artificials, com ara l'esperanto, l'ido o la interlingua, són completament regulars perquè han estat elaborades per una única persona o per un equip d'unes poques persones i ja s'ha procurat que no hi haguera cap irregularitat. Però les llengües naturals han estat creades pels seus parlants, per milions de persones a través dels segles, i presenten nombroses formes que no són regulars, que no són les “esperables”. Totes les llengües conserven eixes formes irregulars que són les tradicionals. Els xiquets, en començar a parlar, tenen tendència a dir formes regulars perquè són les més lògiques, les més naturals, però els adults els corregixen i els ensenyen a usar les formes heretades encara que no siguen tan lògiques. Això ha sigut sempre així. I el xiquet, en fer-se adult, usarà les mateixes formes que empren els seus majors. Jo tinc una veïneta, filla de pares castellanoparlants, que en lloc de “yo no sé” diu “yo no sabo” i en lloc de “se ha roto” diu “se ha rompido”. Ens fa molta gràcia perquè la xiquiua té només tres anyets però ¿ens imaginem que en tinguera 23 i continuara dient “yo no sabo” i “se ha rompido”? Segur que no som capaços d'imaginar-nos-ho. Si un castellanoparlant adult diu sabo en lloc de , cabo en lloc de quepo, andé en loc d'anduve o rompido en lloc de roto, serà motiu de burles. Però en valencià, per desgràcia, cada volta és més corrent sentir plenar (o emplenar) en lloc d'omplir, apressar-se en lloc d'afanyar-se, apropar en lloc d'acostar, rigut en lloc de rist, etc., i, per a més inri, és precisament la llengua normativa –i les persones que es consideren cultes– qui fomenta la substitució de les nostres paraules patrimonials que hem usat durant centeners d'anys per aquest vocabulari infantiloide que desfigura la nostra llengua. Fóra bo que meditàrem una miqueta sobre açò.

2)

Català a la terrasseta
(1, 4, 5, 6, 7 i 8 d'agost)

Albert Pla Nualart / Filòleg

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 48, dissabte 1 d'agost del 2009

"15 preguntes que respondre"

Ho deia Joan Laporta l'altre dia: "Aquest país hauria de tenir líders que s'aixequin cada dia tenint 15 preguntes que respondre". Es tracta d'un castellanisme sintàctic força habitual i que va guanyant terreny. El català, a diferència del castellà, no permet fer els relatius amb un infinitiu. O hi posem un verb en forma personal o introduïm l'infinitiu amb preposició. O són "preguntes que volen resposta" o bé "preguntes per respondre". I és important no confondre un pronom relatiu amb un d'interrogatiu. Així, és catalaníssim "No sé què dir ni on anar" (on què i on són interrogatius) però és un calc inadmissible "Tinc coses que dir i llocs on anar" (on que i on són relatius). És fantàstic, doncs, que Laporta es llevi amb preguntes per respondre. Ara falta que ho aprengui a dir bé.

Coll amunt i coll avall

En un simpàtic anunci, Bojan ens explica com va aprendre a jugar a futbol a Linyola i recorda què feia "quan els partits es posaven coll amunt". En català tenir coll avall vol dir donar per feta una cosa. Diem, per exemple, "El Barça té coll avall el fitxatge d'Ibrahimovic". Per coll, aquí, s'entén una part de l'anatomia. D'altra banda, quan una cosa se'ns fa difícil diem que ens ve o es fa costa amunt. Podem dir que "a Nadal se li fa costa amunt recuperar el número 1". Però el fet que costa volent dir pendent soni poc genuí i que coll, en català, també vulgui dir turó, ha portat a crear, per paral·lelisme amb tenir coll avall, l'expressió tenir o posar-se coll amunt, que avui és un híbrid no admès en cap diccionari. Ara bé: si Bojan i els de la seva edat insisteixen a fer-la servir, potser en el futur l'haurem d'acceptar.

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dimarts 4 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/ultima/171336/catala/la/terrasseta.html

No sigui que, no fos cas que

"Agafa el paraigua, no sigui que plogui / no sigui cas que plogui / no fos cas que plogués". Són bones totes tres formes? Com ho podem saber? El Castellà-català de l'Enciclopèdia dóna no fos cas que com a únic equivalent de 'no sea que', però jo no me'n fio; me'l conec prou per saber que fuig del paral·lelisme com el gat escaldat de l'aigua tèbia. De qui em puc fiar, llavors? Doncs de la Bíblia. Sí, de la Bíblia interconfessional corregida pel Ruaix. La tenim online amb un cercador magnífic. I allà, oh meravella!, trobo un no sigui que a Siràcida 37. També hi trobo dos no sigui cas que i 40 no fos cas que. Ho busco en la versió castellana: 41 'no sea que', 0 'no sea caso que' i 0 'no fuera caso que' (i al Google en surten 64.000; perquè després diguin que els catalans no fem terrorisme lingüístic). Conclusió: tot és bo però no fos cas que és la forma més genuïna, més nostra. Tan nostra que pot anar tota sola. "Com que arribo més d'hora, trucaré abans d'entrar, no fos cas", pot dir un marit prudent.

Oblida-ho

Una de les invasions més subtils és la que ens ve de l'anglès via doblatge de films al castellà. Per què forcen la llengua els dobladors? Perquè la càmera ensenya els llavis de l'actor, i 'forget it' no pot ser 'no pienses más en ello'. I si Cary Grant ja deia a Ingrid Bergman "Olvídalo, nena", qui és capaç ara de substituir un oblida-ho tan glamurós per un vulgar deixa-ho córrer. És curiós el que ens passa amb oblidar. Fa mig segle molts catalans ni ho sabien dir, deien olvidar, però també deien "No et descuidis de preguntar-ho" o "Pensa a agafar les claus". Ara tot ho oblidem. I d'això no en té la culpa Cary Grant, ni és cap invasió subtil. És l'evident i imparable procés que va erosionant tot el que ens fa diferents del castellà. En certa manera, i encara que pugui semblar paradoxal, aquell olvidar era més català que l'actual oblidar.

 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dimecres 5 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/ultima/171415/catala/la/terrasseta.html

"D'esquenes a la política?"

Així titulava Àmbits, revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs, la portada de tardor, en un exemple més que aquí pots anar d'intel·lectual sense prendre't la molèstia d'aprendre la llengua en què escrius. Heu provat mai de posar-vos d'esquenes? Si esteu sols, no ho feu. T'hi posis com t'hi posis, sempre te'n falta una. Això sí, de l'única que tenim la llengua en treu molt suc. Si algú no ens cau bé li girem l'esquena. Dels ganduls diem que hi tenen un os o que la tenen dreta. Quan convé, la dobleguem o fins i tot l'ajupim. I si algú vol viure a la nostra esquena, només cal que ens hi doni copets de tant en tant. Però per què ells en tenen dos i nosaltres una. Doncs per l'os de partida. La nostra ve de 'skina', mot germànic que vol dir columna vertebral; la seva de 'spatula', que en llatí vol dir omòplats i que en català ha donat espatlles.

Calés i culers

Parafrasejant Pascal podríem dir que de vegades el filòleg té raons que el parlant no entén. El parlant només té clar que és culer i que el club té molts calés. I amb això ja és feliç. Però el filòleg, que és un repel·lent, sap més. Sap que culer ve de cul i que als del Barça els diuen així perquè seien damunt el mur del camp del carrer Indústria ensenyant el cul als vianants. I sap que calé ve del caló, la llengua gitana, i vol dir fosc, com ho eren les monedes de coure. I com que ho sap, ho escriu com ho escriu. I així, mentre el parlant pot dir que la seva dona és culé i que Ibrahimovic ha costat molts calerons, el pobre filòleg hauria de dir que és culera i no té diminutius per a calés. Pitjor encara, per no ferir ningú, ha tret del DIEC l'altra accepció de culer: sodomita. Si la intuïció porta a calers copiant diners i a culés perquè el cul no s'hi veu tant, ¿té dret l'erudit a interferir-hi? En Jordi Culé creu que no, però la culerada dubta. Que quedi clar, però, que calés i culers són, per ara, les formes correctes.

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dijous  6 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171495

Un tros de Mur en peu

De vegades, costa entendre per què els diccionaris ens compliquen tant la vida. Vols saber si la frase del títol és correcta i no hi ha manera. Si un edifici aguanta un terratrèmol podem dir que resta/queda/ està en peu? Mires el DIEC, el normatiu, i només hi trobes restar en peu una dificultat, tot en negreta, com si fos una frase feta. Al GDLC la cosa millora, ara hi ha en negreta restar en peu però només ho admet amb sentit figurat i l'exemple torna a ser la dificultat. Al DCVB, per fi, hi trobes estar en peu en el sentit de mantenir-se, però els exemples -ho diu d'un exèrcit i de la famosa dificultat- tornen a limitar-ho al valor figurat. Desesperat, te'n vas al Labèrnia del 1840. És lacònic: estar en peu vol dir "durar, permanéixer, exîstir alguna cosa". Esgotat, ho dónes per bo. Però et queda un neguit i no pots evitar preguntar-te per quins camins tortuosos el que era clar s'ha anat enfosquint fins a fer-se quasi subversiu, deixant perplex i desemparat el pobre usuari de la llengua.

Escalfar o escalfar-se?

Què fan els suplents a la banda? L'ús, i el D62 -que és un diccionari d'ús-, sempre ho ha tingut clar: escalfen. Però l'IEC i el Puyal han decidit que s'escalfen. Jo me'ls imagino amb un fogonet o pegant-se. Ironies a banda, crec que l'ús respon aquí a un principi assenyat i evident: no acumular significats en un mateix mot, sobretot si això genera ambigüitat. Anar contra l'ús sempre té un cost, i és del tot absurd quan la correcció és menys funcional. I ja sé que en castellà diuen calentar, però té sentit sacrificar la pròpia salut per ser diferent del veí?

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, divendres 7 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171562

Sinònims imperfectes

Conèixer i explotar els petits matisos que separen les paraules ens permet dir amb precisió el que pensem. Els sinònims imperfectes són els que de debò enriqueixen la llengua. Per això sap tan greu que se'n faci un ús caòtic. "Per no repetir", sol ser el trist argument que es dóna. Com si repetir fes més mal que difuminar els contorns dels significats. És el cas de refusar i rebutjar. Potser la futbolitis que patim en té part de culpa. El rebuig o el refús d'una pilota no hi entén, de matisos. Però per si a algú li interessa, a refusar no hi ha judici negatiu sobre el que no acceptem. A rebutjar, en canvi, ho considerem indigne, menyspreable. Tingueu-ho present quan us facin una proposició amorosa.

Per si això fos poc

El que fa diferents les llengües no són només les paraules sinó la manera com es relacionen. Un gir és una tendència de certes paraules a anar juntes. Si tant hi van, pot passar que el gir es lexicalitzi, esdevingui més que la mera suma dels mots que el formen. Per si això fos poc no sembla un gir, però si mirem el francès (pour couronner le tout) o l'anglès (to top it all) ens adonem que és la manera particular que té el castellà d'expressar que una desgràcia s'afegeix a una altra. Ho calquem per deixadesa o inconsciència, no pas perquè ens faltin alternatives: a sobre, per acabar-ho d'adobar, per postres, per coronar la festa, per més inri. I si volem ser més neutres, per si no n'hi hagués prou -en la línia del francès comme si ça ne suffisait pas o l'anglès if that weren't enough- sempre serà més genuí.

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 40, dissabte 8 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/ultima/detail.php?id=171632

La noia més maca que mai he vist

La paraula mai no sempre vol dir mai. Segons on la trobem vol dir algun cop. L'IEC, veient-la tan voluble, li volia posar un no d'espelma per evitar malentesos. Però ella ja es feia entendre tota sola. Fins ara. Ara se sent incompresa. Analitzem el títol, per exemple. L'he vist o no, la noia en qüestió? I si no l'he vist, per què en parlo? De fet, l'he vist i havia de dir La més maca que he vist mai. En aquestes comparacions el mai preverbal val per mai i no, és com el never anglès. El postverbal, si no hi ha no, vol dir algun cop, és com l'ever. Si mai us ho han explicat, ara ja ho sabeu. Ai, perdó!, volia dir Si no us ho han explicat mai. Oblidava que el mai de les condicionals, vagi on vagi, si no l'acompanya el no, sempre vol dir algun cop.

Parem a repostar?

A l'agost fem viatges llargs i hem de parar a fer benzina. El bòlid de F-1 o l'avió, més que fer benzina, diem que reposta. Fer benzina sonaria massa col·loquial. Però, ¿podem dir repostar si no és a cap diccionari? El GDLC accepta posta com els cavalls que, en l'antic correu, es tenien a punt per canviar els que arribaven esgotats. A partir de posta formar un verb amb el prefix re- i el sufix -ar és morfològicament impecable. Semànticament, la metàfora canviar els cavalls per omplir el dipòsit és perfecta. Si el català pot arribar sol a un neologisme -que la gent ja fa servir-, tancar-li la porta perquè el castellà hi ha arribat abans, quan, a més, el necessitem, fa més mal que bé a la llengua. La correcció és una convenció dialèctica, i els llibres d'estil dels mitjans són un planter de petites transgressions que fan mèrits per entrar als diccionaris.

3)
 
 
Carta publicada en el diari AVUI, pàgina 20, dijous 6 d'agost del 2009
 

Una terrasseta amb vistes

Els catalans som ben especials. I així ens ha provat al llarg de la història. No som on som per la fatalitat del destí. Hi som en part per la manera de resoldre les nostres pròpies situacions. Ens sublevem enfront de les injustícies i defensem tossudament el nostre patrimoni. Rondinem pel que hauríem de tenir i apreciem poc el que ja tenim. Som acollidors de mena i obrim els braços a tothom. I som tan generosos que ho respectem tot, tot i tot. Fins al punt que mantenir l'estat de la nostra llengua en bona salut ens fa sentir incòmodes. Som tan enrotllats que trobem guai aprendre altres idiomes a canvi de rebaixar el rigor del nostre per tal de ser simpàtics. Rebre i assimilar influències ho trobem saludable. Complaure'ns en la pròpia descurança ens fa molta gràcia.

Per això m'agradaria que la terrasseta d'en Pla Nualart no fos solament una flor d'estiu. Ens cal urgentment una terrasseta d'aquestes per gaudir-ne una temporada ben llarga. A l'estil d'aquelles enyorades columnes de l'Albert Jané o de les joies setmanals del Dr. Solà. Vindria a ser, per a la llengua, com la píndola diària per a la tensió. Menudeta, imprescindible i d'una eficàcia vital.

Màrius Armengou i Schuppisser

 

4)
 
Carta publicada en el diari AVUI, pàgina 18, dimecres 19 d'agost del 2009

Tothom té un però

En primer lloc felicitar l'Albert Pla Nualart per la seva columna Català a la terrasseta. Llàstima que, segons sembla, només durarà un mes! A mi, soci fundador de l'AVUI, m'ha fet reviure aquelles enyorades columnes sobre llengua catalana dels primers anys. Valdria, per tant, la pena que continués. Malgrat tot hi he trobat un però. El dissabte dia 8 hi deia: "L'he vist o no, la noia en qüestió? I si no l'he vist, per què en parlo? De fet l'he vist i...". A mi em sembla un calc morfosintàctic del castellà. Crec que hauria de dir: "L'he vista o no, la noia en qüestió? I si no l'he vista, per què en parlo? De fet, l'he vista i...". Així parlàvem els anys quaranta amb els meus companys pel carrer i al pati de l'escola, així m'ho aconsellava després en Ruaix en la meva formació autodidacta del català i també m'ho ensenyaren a la universitat els anys vuitanta. No sé si actualment la cosa ha canviat, quan, de fet, en Ruaix ja veia una tendència a prescindir d'aquesta concordança, si bé la considerava molt viva en el femení singular. He consultat la Gramàtica del català contemporani (vol. 2, pàg. 1134-37) i més o menys ve a dir el mateix. Crec, doncs, que val la pena que conservem aquesta característica de la majoria, segons diuen les fonts citades, dels dialectes catalans.

I acabo dient que es tracta d'un petit però d'aquesta columna que cada dia llegeixo amb fruïció.

J.B.

Barcelona

5)
 
Publicat en tribuna.cat divendres 24 de juliol del 2009
 
 
 
L'assagista i professor de literatura comparada Joan Ramon Resina manté que la normalització lingüística a Catalunya ha estat un fracàs i que la ciutat de Barcelona és molt més castellana. Resina assegura, en una entrevista a la revista setmanal Presència, que “avui, hi ha molts joves catalanoparlants que

són completament indiferents pel que fa a la llengua
”. Per això, afirma que la normalització lingüística “ha estat un fracàs”, ja que “a Barcelona, avui, el català no és la llengua vehicular de la societat” i que a partir dels anys noranta, “a Barcelona el castellà ha passat a ser dominant”.

Resina recorda que el PSC, que governa des de fa trenta anys aquesta ciutat, “en el seu moment, va posar pals a les rodes a la Llei de Política Lingüística i que sempre es va oposar a qualsevol política de sancions”. Però també critica CiU per haver estat “més poruga del que calia, potser perquè el PSC era el seu gran partit rival. CiU es va aferrar al valor de la cohesió social, i la cohesió social només s'ha pogut mantenir a base d'aconseguir que el catalanoparlant cedeixi permanentment el dret a parlar la seva llengua”.

Resina no es mostra gaire optimista pel que fa a l'ús del català a Barcelona i fins i tot compara la situació lingüística de la ciutat amb la de València: “Ho veig molt fomut. Si volem ser optimistes, podem dir que la partida encara no ha acabat, però jo penso que va en una direcció equivocada i que cada cop serà més difícil recuperar Barcelona”. Resina creu que “la recuperació del català formava part de l'element central ideològic del pujolisme, però CiU va abandonar ràpidament aquest element perquè ho va veure com una font de conflictes socials, cosa que segurament era certa, i perquè van pensar que l'ofensiva anticatalana seria molt forta”.

Resina creu que Jordi Pujol va prendre un parell de decisions nefastes: “la primera va ser fer dimitir Max Cahner com a conseller de Cultura, cosa que va agradar als socialistes i als intel·lectuals afins. La segona, acceptar que el personal administratiu de la Generalitat parlés en castellà a la feina”. Resina, que fa trenta anys que viu als EUA, dirigeix el que abans era el Departament d'Hispàniques de la Universitat d'Stanford i que ha transformat en el Departament d'Estudis Ibèrics.

Fa tres anys va convidar al lehendakari Ibarretxe per pronunciar una conferència a la universitats i això “a Madrid no va agradar gaire”, ja que hi va haver una “reacció alarmant del PP i de la UPN, arran de la denúncia d'un estudiant espanyol d'Stanford”. Resina explica que el van pressionar perquè es fes enrere, va rebre missatges amenaçadors en que l'acusaven de voler destruir Espanya. No va cedir i la conferència d'Ibarretxe va tenir molt d'èxit. També han pronunciat conferències en aquesta universitat el conseller Joan Manuel Tresserras i Joan Laporta.
 
 
 
 
6)
 

XERRADA: EL TERMCAT DES DE DINS


Divendres 18 de setembre a les 10.30 h a la seu del TERMCAT (Diputació, 119, 5a planta)
Activitat gratuïta

Per al proper 18 de setembre, hem organitzat una activitat que esperem que sigui del vostre interès. Es tracta d'una xerrada anomenada «El TERMCAT des de dins», que tindrà lloc a la seu del TERMCAT (Diputació, 119, 5a planta) a les 10.30 h. Durant la xerrada, coneixerem com funciona el TERMCAT, quin és l'organigrama del centre, quins són els processos que se segueixen per a la creació de terminologia i la validació de traduccions, etcètera. Tot seguit, ens ensenyaran les instal·lacions i hi haurà un torn de preguntes i comentaris per tal que puguem saber més coses (i aportar la nostra opinió) sobre eines tan útils per als traductors com ara el Cercaterm, la Neoloteca, la Biblioteca en Línia, l'Apunt terminològic, la Finestra neològica i la Consulta del mes que ofereix el web del TERMCAT.

L'activitat és gratuïta, però l'aforament és limitat, de manera que, si voleu assistir-hi, us preguem que escriviu un missatge a secretaria@aptic.cat o bé truqueu al 932 075 706 durant l'horari d'atenció al públic d'APTIC (de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores).

La Comissió d'Activitats d'APTIC

 

*****
APTIC
Nàpols 216-218, esc. esquerra, entresòl 1ª
08013 Barcelona
Telèfon i fax: 93 207 57 06
skype: aptic.secretaria
secretaria@aptic.cat
www.aptic.cat
Horari: de dilluns a divendres, de 10h a 14h (concerteu
cita prèvia per telèfon o per correu electrònic)
 
 
7)
 
Publicat en el diari digital VILAWEB dilluns 27 de juliol del 2009

Google Books ja té versió en català

S'hi poden llegir 35.000 llibres del fons de la Biblioteca Nacional de Catalunya

Google Llibres, la versió en català del cercador de llibres digitalitzats de Google, s'ha presentat avui (27 de juliol del 2009) a la Biblioteca Nacional de Catalunya (BNC). Durant l'acte s'ha fet balanç del procés de digitalitzar el fons de la biblioteca, que ja té dos anys i ha arribat als 35.000 volums. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras; la directora de la biblioteca, Dolors Lamarca, i Luís Collado, responsable de Google Llibres, l'han valorat positivament.

Luís Collado ha presentat el portal de Google Llibres dient que Google ja havia digitalitzat més de deu milions de llibres de tot el món. Molts, en col·laboració amb una trentena de biblioteques. També ha dit que el català era la catorzena llengua més utilitzada a l'hora de cercar llibres a Google Books i que s'havien digitalitzat més llibres en català, a banda els acordats amb la biblioteca, mercès a acords amb algunes editorials. Tot i així, no ha sabut dir quina era la xifra de llibres en català a Google Llibres.

Lamarca ha destacat la bona entesa amb Google i que la digitalització es feia de tal manera que ni els usuaris de la biblioteca ni els treballadors no la notaven; que si l'hagués de fer la biblioteca tota sola costaria més de sis milions d'euros. Els llibres digitalitzats són sobretot de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però ara començarà la digitalització dels de les biblioteques del
Monestir de Montserrat, de l'Ateneu Barcelonès, del Centre Excursionista de Catalunya i del Seminari de Barcelona, que també van signar l'acord amb Google el gener del 2007. Tots els llibres digitalitzats, segons l'acord signat amb Google, són exempts de drets d'autor.

El conseller Tresserras (vegeu-ne la intervenció al
vídeo) ha recordat la destacada presència del català a la xarxa i que el pacte amb Google fa del català un idioma pioner quant a digitalització. També ha explicat que aviat s'hauria completat la digitalització del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), organitzada en una visita virtual. Segons Tresserras, la digitalització de la cultura és un dels grans desafiaments de la nostra generació.

 
 
8)
 
Notícia publicada en el diari digital VILAWEB dimecres 2 de setembre del 2009
 

Un home és agredit per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear està tramitant el cas

Iván Cortés i la seva companya van ser agredits el 7 d'agost per la Guàrdia Civil a l'aeroport de Palma per parlar en català. Els agents els van demanar la documentació i ells van respondre en català, davant d'això els guàrdies civils els van arrossegar dins un quartet on l'home va ser víctima d'agressions físiques. Podeu llegir un relat detallat dels fets. L'incident s'està tramitant per l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear.

En una roda de premsa per denunciar el cas celebrada avui, Tomeu Martí, coordinador de l'OCB, ha valorat els fets com a gravíssims i ha manifestat el seu suport a Iván Cortès. El coordinador ha afirmat que els fets són comprovables, ja que hi havia càmeres que ho enregistraven tot. Martí considera, a més, que són injustificables: 'res en democràcia no justifica l'agressió a un ciutadà que simplement transitava per un aeroport'.

El coordinador ha assenyalat, a més, que no és la primera vegada que passa un fet així, i ha recordat que l'OCB va fer una visita al ministeri de l'Interior espanyol en els temps en que el responsable dels cossos de seguretat era Joan Mesquida. D'aquesta reunió en va sortir una ordre que obligava els cossos policíacs a respectar el dret dels ciutadans a parlar en català. Martí ha responsabilitzat de l'incident el delegat del Govern espanyol, Ramon Socies, que 'ha estat incapaç d'evitar que s'arribés a l'extrem de l'agressió física'.

---------------------------

Publicat en DIARI DE BALEARS dijous 3 de setembre del 2009

http://dbalears.cat/actualitat/Balears/agressio-fisica-per-parlar-en-catala.html

Agressió física per parlar en català


Un jove denuncia que va ser copejat a l'aeroport de Son Sant Joan “perquè parlava en català”. L'OCB crida contra “la impunitat d'aquests abusos de poder” i exigirà al delegat del Govern, Ramon Socias, que se'n depurin responsabilitats

El coordinador de l'Oficina de Drets Lingüístics de l'OCB, Tomeu Martí, denuncià ahir un "nou i greu cas de discriminació lingüística per part de dos guàrdies civils cap a dos ciutadans de les Illes i que acabà amb violència física". Els fets ocorregueren el 7 d'agost a l'aeroport de Palma, en el control de passatgers. Ivan Cortès, la víctima, i Laura Sastre, la seva acompanyant, es disposaven a viatjar a Londres. Els dos afectats explicaren que va ser en aquest control quan els dos agents, uniformats de blau marí i amb boina del mateix color, varen aturar-lo a ell i a la companya per demanar-los la documentació. La parella els facilità la informació amb normalitat i en català. Segons Ivan, el guàrdia civil que s'encarregà d'agafar-los les dades va dir en to agressiu: "Háblame en español". Ivan va repetir la informació per tercer cop en català, però el guàrdia civil que s'ocupava de la documentació de Laura es va dirigir al jove "amenaçant-lo de manera explícita. Aquí van començar les garrotades".

El 17 d'agost, en tornar del viatge, el dos afectats interposaren denúncia al Jutjat de guàrdia número 4 per "agressions i abús de poder". L'Obra Cultural Balear traslladarà aquest assumpte a la Delegació del Govern i exigirà que el seu responsable, Ramon Socias, es pronunciï sobre el tema. "En un estat de dret, res no justifica l'agressió a un ciutadà", recriminà Martí. "El problema és que a Balears hi ha reconegut legalment el dret d'expressar-se en català sempre, però no existeix una obligació per ningú d'entendre'l". Els organismes de l'Estat -Policia Nacional, Guàrdia Civil i jutjats- són els que més traves posen a l'hora d'utilitzar el català. O si no, recordem casos precedents de "maltractament verbal": fa un any, la ciutadana marroquina Saïda Saddouki hagué de suportar com un agent de l'Institut Armat l'anomenava "mora catalanista. Aquí se habla en cristiano"; o el cas de Joan Miquel Chacón, el mes de maig, quan fou sotmès a un tracte "vexatori" per la degana de la junta electoral de l'avinguda d'Alemanya... El tema ja ha transcendit al Congrés. El portaveu d'ERC, Joan Tardà, sol·licitarà una entrevista amb el director general de la Guàrdia Civil. Aquest cas n'ha estat el detonant.

Ivan Cortès
Declaració de l'Agredit
"El chaval ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano"

"Em van agafar entre tres guàrdies civils i, sense deixar-me dir res, em feren entrar dins una estança mentre m'amenaçaven dient: "¡Ahora verás tú!". Encara no s'havia tancat la porta quan em pegaren enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em varen pegar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa... Després de l'agressió, m'explicaren que havia estat una falta de respecte parlar-los en català, que ells eren allà per protegir-nos. Estaven visiblement ofesos perquè els vàrem parlar en català. En aquells moments entraren dos guàrdies civils més demanant què havia passat. Un d'ells els respongué: "Que el chaval le ha hablado en catalán y al cabo se le ha ido la mano".

Em demanaren si tenia antecedents i els vaig fer saber que no. Un Guàrdia Civil més gran que pareixia la màxima autoritat em va interrogar sobre la meva feina, la destinació del meu vol, els motius del viatge... Mentre m'interrogava, ordenà que m'escorcollassin la bossa de mà que ja havia passat els controls adients. Després em feren esperar devers quinze minuts sense donar-me cap informació, sense saber què havia estat de Laura, ni què farien amb mi. El guàrdia civil més gran, que s'havia endut el meu DNI, me'l va tornar i s'encarregà de notificar-me que m'havien denunciat per alteració de l'ordre públic. Quan els vaig preguntar què significava aquella denúncia, què em suposaria, em va respondre: ‘Te citarán en el juzgado y cuando estés allí, declara lo que te dé la gana".

Laura Sastre
Declaració de la Companya de l'agredit
"Jo cridava: li estan pegant! Però el personal de seguretat no hi féu res"

"De cop, en qüestió de tres segons, tenien el meu company amb els braços immobilitzats, en direcció a una porta. Abans que es tancàs, vaig veure amb claredat com l'agredien al cap. Vaig esclatar a plorar i a cridar: "Li estan pegant". Tothom mirava, els passatgers, el personal de seguretat de l'aeroport, però ningú no hi va fer res.
Un guàrdia civil em va agafar del braç i em va retirar cap a un costat. Jo no feia més que demanar-li què havíem fet, què havia passat i demanar-li per favor que no pegassin més a n'Iván. Alguns minuts després se m'acostà un altre guàrdia civil, visiblement més gran que la resta, i em parlà de la falta d'educació que suposava haver-nos-hi dirigit en català... Aquest guàrdia civil entrà de nou a l'estança i vaig dir al que quedà amb mi que si tot havia estat una qüestió linguística, la llei garantia el meu dret de parlar català...

Vaig optar per intentar suavitzar les coses i, òbviament en castellà, dir-li que érem gent normal i corrent que viatjava a Londres de vacances, que no havíem fet res, que Ivan era una persona molt pacífica, que per favor no li pegassin... Els altres guàrdies civils venien per torns per escoltar què li deia i em clavaven un altre cop la mirada, intentant intimidar-me. Ivan sortí de la cambra passats vint minuts eterns, amb la boca sagnant. El vaig abraçar i, mentrestant, em digué: "Anem d'aquí". Jo li vaig demanar què li havien fet i ell em va dir que li havien pegat i que, a sobre, l'havien denunciat. L'endemà d'arribar a Londres, anàrem a l'hospital perquè li fessin un cop d'ull".

-------------------------------

Publicat en el diari AVUI, pàgina 28, dijous 3 de setembre del 2009

http://paper.avui.cat/article/societat/173539/agredit/la/guardia/civil/palma/parlarlos/catala.html

Agredit per la Guàrdia Civil a Palma per parlar-los en català

Un noi de Palma ha denunciat dos agents de la Guàrdia Civil per haver-lo agredit a l'aeroport de la ciutat després de parlar-los en català. Els fets van passar el dia 7 d'agost, quan Iván Cortés i la seva parella anaven a agafar un avió cap a Londres. Els agents de la Guàrdia Civil els van demanar la documentació i d'entrada ells van contestar les preguntes en català. Cortés va explicar ahir que davant el to agressiu d'un dels agents, que li va dir: "Háblame en espanyol", va utilitzar el castellà, però que llavors entre tres agents se'l van endur de manera violenta a una habitació.

"Encara no s'havia tancat la porta quan em van pegar enèrgicament al cap i, sense tenir temps de reaccionar, em van etzibar un cop a la boca, per on vaig començar a sagnar, i un altre a la panxa", segons consta a la denúncia. Cortés assegura que li van arribar a dir que havia estat una falta de respecte haver-los parlat en català i que estaven visiblement ofesos. La seva acompanyant va poder veure, abans que es tanqués la porta, com l'agredien.

La víctima té l'informe de lesions d'un centre mèdic de Londres i quan va tornar a Palma va posar una denúncia al jutjat. El coordinador de l'Obra Cultural Balear, Tomeu Martí, va qualificar els fets de "gravíssims" i va recordar que no és la primera vegada que un ciutadà té problemes per fer servir el català amb la Guàrdia Civil a Mallorca.

"Res justifica l'agressió ni la violència i considerem que el màxim responsable polític és Ramon Socías, delegat del govern central a les Illes Balears", va manifestar Martí.

                           

                          --------------------------------------
                           
                           
                          Notícia publicada en el diari digital VILAWEB divendres 4 de setembre del 2009
                           
                          Considera que Ramon Socias no té la voluntat de posar-hi fi 

                          La Junta Directiva de l'Obra Cultural Balear (OCB) ha demanat la dimissió del delegat del govern espanyol a les Illes, Ramon Socias, per 'manca de voluntat de posar fi als atacs contra els drets lingüístics dels ciutadans'. La demanda es va fer ahir, l'endemà de la denúncia presentada per un jove agredit a l'aeroport de Palma per uns guàrdies civils pel fet de parlar en català. L'Obra Cultural Balear acusa Socias d'obstruir les investigacions.

                          Segons l'OCB, fa més de quatre anys que Socias promet d'impedir les agressions de les forces de seguretat contra el dret dels ciutadans d'adreçar-s'hi en català i recorda que aquest dret és recollit per l'estatut i la llei de normalització lingüística.

                          Ivan Cortès i la seva companya foren agredits el 7 d'agost per la guàrdia civil a l'aeroport de Palma pel fet de parlar en català. Els guàrdies civils els van demanar la documentació i els nois van respondre en català, llavors els guàrdies els van arrossegar en un quartet i van agredir físicament l'Ivan. Aquest és el relat detallat dels fets.

                          En un comunicat, l'OCB considera 'intolerable i gravíssim' l'atac rebut pel jove Ivan Cortès, perquè hom ha passat 'dels insults i dels atacs verbals a les detencions i a les multes per parlar en català', fet que és, diuen, 'un salt qualitatiu sense precedents en democràcia que consideram intolerable'.

                          Fins ara l'Obra Cultural Balear ha denunciat el 'maltractament i discriminació' infligits per les forces de seguretat a Antoni Mestre, el juny del 2004, per Joana Estarellas Dolç, el desembre del 2005, Marc Peris, el juny del 2006, Saïda Saadouki, l'agost del 2007 i la detenció il·legal de Tomeu Martí durant l'Acampallengua del maig del 2009.

                          ----------------------------------------------------------------------
                           
                           
                          9)
                           
                          Publicat a EL PUNT dissabte 5 de setembre del 2009
                           
                           

                          La Xarxa Vives d'Universitats i l'Institut Ramon Llull organitzen l'acte inaugural del curs 2009 - 2010 dels estudis en llengua catalana a les universitats de l'exterior, que tindrà lloc dilluns 7 de setembre a les 12 h al Palau Ducal dels Borja de Gandia.

                          Durant l'acte acadèmic, Robert Archer, catedràtic del King College's de Londres, pronunciarà la lliçó inaugural «Ausiàs March i nosaltres». En el mateix acte també intervindran Francisco Tomás, president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de València i Josep Bargalló, director de l'Institut Ramon Llull. Per la seua part, Andreu Bosch, director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, presentarà la memòria de la docència d'estudis catalans del curs 2008 - 2009 de l'Institut, mentre que Ignasi Casadesús, secretari executiu de la Xarxa Vives, durà a terme la lectura de la memòria del curs 2008 - 2009 de la Xarxa.

                          L'alcalde de Gandia, José Manuel Orengo, donarà la benvinguda als assistents i es preveu que un centenar d'acadèmics i estudiants de més de 15 països d'arreu del món es desplaçaran a Gandia per l'ocasió. A més, també hi assistiran representants de les universitats de la Xarxa Vives. L'acte serà transmès en directe a través del web www.uv.es.

                           

                          ------------------------

                           
                          InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
                          – Retalls de notícies de premsa.
                          – Articles, publicats o inèdits.
                          – Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
                          – Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
                          Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
                           
                          Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
                           
                          Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
                          Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com