InfoMigjorn, revista virtual sobre llengua catalana [10.000 membres]
 
Podeu trobar tots els butlletins d'InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/historic/index.php
Podeu donar d'alta adreces electròniques en InfoMigjorn en http://www.migjorn.cat/alta.php
 
Butlletí número 173 (dilluns 07/09/2009) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
1)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari AVUI dissabte 5 de setembre del 2009
 
 

«Això del català»

 

Al començament de l'estiu (27 de juliol) Albert Pla, en un dels articles, interessants, ben orientats i divertits, que escriu en aquest diari els dilluns, es queixava de la degradació lingüística de TV3 i s'aixecava de l'anècdota a la categoria. L'anècdota era un locutor d'esports, un tio campetxano, que no fa pas res de l'altre dijous, sinó que simplement parla com un taxista. I Pla formulava la categoria així: «el model lingüístic d'un mitjà d'àmbit nacional ha de ser prou genuí i depurat perquè els oients de tots els dialectes s'hi puguin adherir, s'hi trobin bé»; i encara s'elevava un grau més: «Si això del català va de debò, ¿es pot tolerar a TV3 el que no es toleraria a la BBC?». Afegim-hi que els oients s'hi han de trobar bé però també hi han de tenir un ajut per aprendre bé la llengua.

Doncs hem de respondre amb un no a totes tres qüestions: s'hi sent incòmode de manera empipadora, dolorosa i impotent el catalanoparlant de primera llengua; li és impossible de prendre'n bon exemple al qui voldria parlar bé la llengua, i... «això del català» no va de debò. De fet, la criatura plora més del tercer no que dels dos primers, i des d'aquí, si no volem fer sempre broma o ironia (que de vegades van bé per rebaixar el malestar), si volem fer algun servei als lectors, als polítics i a qualsevol responsable de qualsevol àmbit, hem d'apuntar al tercer. Posem al sevei de TV3 o de les maquinàries universitàries, municipals, editorials, mediàtiques, un exèrcit de tècnics lingüístics i de llibres d'estil electrònics; muntem un espès organigrama de classes d'adults a tots els grans indrets d'aterratge d'immigrants; que si «això» no va de debò, no fem altra cosa que allargassar la dasaparició de la llengua, sense retorn. Jo diria encara més: amb aquesta actitud pública i oficial, no tan sols desenganyem el nouvingut sinó que escampem pertot arreu, i l'encomanem a tothom (inclosos els professors, que esdevenen els macips dels polítics), la sensació que «això» és una broma de mal gust. Car les llengües, senyors, no són cosa fàcil sinó ben al contrari, i per tant qui les ha d'aprendre necessita raons poderoses per acceptar-les i dedicar-s'hi.

La mateixa expressió «això del català» fa anys i panys que ens estigmatitza. Els periodistes, quan ens fan entrevistes als qui ens dediquem a «això», indefectiblement deixen anar la pregunta fatídica (no, ells no ho pensen pas, esclar!, perdoni; te la fan perquè es troba en l'ambient...): si el català no és..., ¿com ho diríem?..., un pèl (massa)... difícil. ¿Més difícil que l'anglès, que l'alemany, que el francès?, els retopes, ja més d'un pèl enfastidit de tanta misèria periodística. La mateixa miserable anual cançó de l'enfadós periodística dels exàmens de selectivitat. Perquè la pregunta (com la majoria d'aquest terreny) pressuposa resposta desfavorable: pressuposa que el català és innegablement (un pèl massa) difícil; pitjor encara: que no té dret a ser tan difícil com qualsevol altra llengua.

 

Joan Solà
 
 
 
NOTA.- El text d'aquest article és l'original que Joan Solà ha enviat al diari AVUI i que ha tingut l'amabiliat d'enviar també al butlletí InfoMigjorn, per tant podria haver-hi alguna petita diferència entre aquest text i el publicat en el diari.
 
 
 
2)
 

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 37, dilluns 3 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/comunicacio/171262/preparat/la/tdt.html

Prepara't per a la TDT

Albert Pla Nualart / Filòleg

Prepara't per a la TDT és un títol que em fa més por que goig. Potser perquè, en l'inconscient del nen que tots hem sigut, "Prepara't!" anuncia que ens tocarà el rebre. O potser perquè la sigla evoca un mortífer insecticida. El programa segueix la màxima horaciana d'instruir delectant -infoentreteniment en diu l'argot mediàtic- però jo, amargat de mena, penso en el llençols que es perdran en aquesta bugada.

Perquè la TDT (i les TIC en general) fa entrar en crisi un model en què la cultura era un cànon que les elits feien arribar a la massa. Convertits tots en potencials emissors, qui posarà ordre en aquest guirigall? Com evitarem que l'excel·lència degeneri en mínim comú denominador? I la nostra llengua -el que en queda-, com ho pairà?

Amb aquest neguit entro a TV3.cat i miro el capítol sobre la interactivitat, La televisió connectada. Són 5 minuts. En Pau, nostàlgic, evoca el vell teletext analògic. En Pau-e, el futur digital, el talla: "Mare meva, quins atrassos!". En Pau surt a buscar informació. "A veure si m'aclaro", diu. Entra en un despatx i saluda efusiu: "Bones!".

Són 5 minuts. Els crèdits, immillorables: produeix TVC amb el suport del departament de Cultura. Els mitjans, els màxims: de lingüistes n'hi ha un regiment. Són 5 minuts a preu d'or. Les preses es poden repetir els cops que calgui. Jo tampoc m'aclaro.

Em faig dues preguntes inquietants. La primera, evident: ¿com pot ser que un programa que ha de ser la mare de tots els models digui en 5 minuts "atrassos", "no m'aclaro" i "bones"? La segona, més subtil: ¿ho deixen passar perquè els fa por que un noi de 25 anys parlant un català correcte no soni creïble i enrotllat?

No tota la interferència empobreix, i el català, si vol seguir sent una llengua viva, ha d'integrar part de la que li arriba, també del castellà. En l'actual bilingüisme, que s'acosti al castellà és inevitable; que s'hi deixi anar, suïcida. Per això és tan important que hi hagi uns tècnics que sàpiguen destriar el calc del manlleu i discriminar positivament tot el que es perd per la simple i trista raó que en castellà no existeix.

El realitzador que repeteix la presa quan el micròfon suca i, en canvi, no ho fa quan l'actor no s'aclara soscava la construcció d'un model sense el qual el català se'ns fon com un bolado. Si TV3 no ho té clar, la TDT pot acabar sent un DDT per al català.

 

3)

Article publicat a  l'Espira, suplement cultural del Diari de Balears, dissabte 18 de juliol del 2009
 
 
Amb bones paraules
 

Costa dels Pins

 

Gabriel Bibiloni

 

En general, les viles, vilatges i llogarets de les Balears tenen un nom sorgit de manera diguem-ne natural. Quan es varen construir aquests nuclis de població, ho feren a un lloc que ja tenia un nom —el nom d'una alqueria, d'un rafal, d'una possessió o d'una part d'aquesta—, i aquest nom és el que espontàniament els veïns i els externs donaren al nou nucli.

L'explosió d'urbanitzacions sobrevinguda a les Illes a l'època turística ha dut amb ella un fenomen inèdit. Si bé, afortunadament, la immensa majoria d'aquestes urbanitzacions han rebut el nom a partir del topònim preexistent, en alguns casos s'ha imposat una denominació fruit de la inventiva o del caprici d'un urbanitzador o una persona relacionada. En una part d'aquests casos la "invenció" s'ha fet en la llengua del país i dins els esquemes de la nomenclatura tradicional, per la qual cosa el nou topònim sol resultar acceptable, i quan es popularitza, indiscutible. Topònims d'aquest tipus són Cala d'Or, Cala Blava, Cala Serena o Palma Nova (ara Palmanova).

Altres vegades les urbanitzacions han rebut noms en castellà —la qual cosa és un atemptat no ja contra la toponímia sinó contra el país—, noms sense cap relació amb el lloc, que van d'allò que simplement és inacceptable a l'empescada més estrafolària. Podríem esmentar, entre altres, La Ciudad Jardín, La Ribera, Los Tamarindos, Las Maravillas o l'inefable i franquista El Amanecer, que els meus avis deien La Maneser (Palma); El Dorado, Las Palmeras, Bahía Grande, Bahía Azul o Maioris Decima (Llucmajor); Cala Romántica, Cala Tropicana, Palma Sol o Santiago de Compostela (Manacor); Costa de los Pinos (Son Cervera); Los Delfines (Ciutadella); Sol y Descanso o Monte Cristo (Sant Antoni de Potmany); Isla Blanca (Sant Joan de Labritja); Siesta, Cala Azul o La Joya (Santa Eulària del Riu); Mar y Land o Paraísos de los Pinos (Formentera).

Aquests noms han sofert una evolució diversa. Mentre uns han estat substituïts mitjançant disposicions legislatives pels topònims tradicionals corresponents, en alguns altres casos s'ha assajat la traducció (la Ciutat Jardí, les Meravelles, les Palmeres, Badia Blava, Costa dels Pins, etc.), però sense haver arribat a solucions definitivament consolidades. Observem, per cert, la manca d'article salat en aquests topònims traduïts.

Personalment sóc de l'opinió que els topònims imposats en castellà, sempre que hi hagi un topònim tradicional que els pugui reemplaçar, s'han de substituir per aquest, llevat potser d'algun cas especial en què es pugui donar per bona la traducció, i valorant cada cas un per un i considerant totes les circumstàncies (antiguitat, arrelament, etc.). Dubtaria en el cas de La Ciudad Jardín, nom més antic que la majoria dels esmentats aquí, si bé la traducció encara no està arrelada del tot (molta gent encara diu el topònim en castellà), per al qual hi ha un topònim previ: Son Martorell. Realment difícil és El Amanecer, atès que la urbanització va ser construïda damunt unes quantes possessions, els noms de les quals identifiquen ara altres àrees urbanes. Però caldrà cercar-hi un substitut.

El topònim que dóna títol a aquest article, Costa de los Pinos o Costa dels Pins, omnipresent a la premsa per efecte de la piscina més famosa de Mallorca, és un bon exemple dels topònims substituïbles pel corresponent nom tradicional. No hi ha dubte: aquell lloc s'ha dit sempre Son Jordi, topònim bell i clar. No hi fa res que antigament fos Sant Jordi, com diuen diverses fonts. Ja se sap que els sants i els sons moltes vegades han ballat. En el mapa del cardenal Despuig ja surt Son Jordi i aquesta és prou antiguitat per a no anar a cercar noms llunyans en el temps. Tampoc no hem de caure en l'error de dir-ne Costa de Son Jordi, que és un nom vassall de Costa de los Pinos. Per què Costa? Diem Costa de Magaluf, Costa d'Illetes o Costa de la Ràpita a aquestes urbanitzacions? Doncs simplement Son Jordi.
 

4)

Notícia publicada en el DIARI DE BALEARS divendres 17 de juliol del 2009

Aprovats en llengües, però suspesos en matemàtiques

Educació avança les dades d'un estudi sobre les competències de l'alumnat de Balears. Els escolars tenen més domini del català que del castellà a Primària, però la diferència es redueix a Secundària

Tomeu Canyelles

La consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, va avançar ahir al matí les primeres dades d'un estudi que avalua les competències en comunicació lingüística (expressió escrita i comprensió oral/lectora en català, castellà i anglès) i matemàtiques. De les enquestes realitzades el mes de maig passat a més de 21.000 alumnes de 4t de Primària i 2n d'ESO, se n'ha extret un conjunt de xifres que, tot i no ser definitives, permeten fer una sèrie d'observacions sobre els alumnes de les Illes. No obstant això, Galmés ha subrallat que "encara és massa prest" per fer-ne interpretacions o diagnòstics, i que cal esperar a setembre, quan se'n publiquin els resultats definitius, per poder parlar de les fortaleses i debilitats dels alumnes en referència a aquestes competències educatives.

Resultats desiguals

L'anàlisi de les competències (o, dit d'una altra manera, la capacitat d'aplicar els coneixements de manera correcta) demostra que, de moment, els alumnes de les Balears no tenen dificultat a l'hora d'utilitzar qualsevol de les tres llengües, i més concretament el català. Dins una escala de 100, els alumnes de Primària demostren tenir un major control del català (70,3) davant el castellà (57,3) i l'anglès (52,2). Malgrat això, aquesta tendència experimenta una inversió a ESO: el nivell de competència en català baixa fins a un 65,6, mentre que el castellà augmenta (62,4), a l'igual que l'anglès (58,6).

Les competències en llengua catalana experimenten variacions depenent del territori enquestat; així doncs, Menorca seria l'illa on s'assoleixen xifres més altes (76 a Primària; 69,4 a Secundària). Una altra dada destacada és que l'alumnat de Primària dels nuclis turístics de Mallorca tenen un índex més que notable en competències lingüístiques en català (73,7), però aquest es desploma en el pas a Secundària fins a arribar a un 59,3. A més, segons els resultats que aporta aquest primer diagnòstic, els alumnes desenvolupen de manera més efectiva les seves competències lingüístiques, tant en català com en castellà, als centres privats.

Els resultats aporten també una observació interessant: el nivell de l'alumne queda lligat a la formació acadèmica dels seus pares. Per tant, els estudiants que demostren tenir millors competències lingüístiques i matemàtiques provenen de pares amb titulacions universitàries.

Galmés qualificà que el nivell de l'alumnat en les tres llengües és "acceptable", i que el suspens en la competència matemàtica "ha de ser objecte de reflexió per saber on es falla". "No es tracta de jutjar si el nivell dels alumnes de les Illes és bo o dolent Aquestes xifres són un avanç per tenir una millor informació sobre l'alumnat, a més d'aprofundir en les mancances educatives dels nostres centres", sentencià la consellera.

 
 
 
5)
 
Enquesta d'usos lingüístics
 
El 29 de juny la Secretaria de Política Lingüística i l'Institut d'Estadísitca de Catalunya van presentar els resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2008, el principal objectiu de la qual és conèixer els usos que les persones residents a Catalunya fan de les diverses llengües presents en el territori. En aquesta segona edició s'han entrevistat 7.140 persones de 15 anys o més.
Alguns dels principals resultats de l'Enquesta d'usos lingüístics a la població 2008 són els següents:

El 35,6% de la població adulta diu tenir el català com a llengua habitual, el 45,9% manifesta que té el castellà i el 12% declara tenir tant el català com el castellà com a llengües habituals.

El català és més present en determinats àmbits (amb companys d'estudi, a les caixes i bancs, amb metges i al centre laboral) i menys present amb els amics, veïns i companys de feina.

Hi ha més persones que identifiquen el català com la seva llengua (37,2%) que no pas les que el tenen com a llengua inicial o primera llengua parlada (31,6%).

A Catalunya hi ha un procés de transmissió lingüística intergeneracional a favor del català: l'ús del català amb el fill més gran (41%) és més alt que amb el pare (32,3%) o la mare (32,6%) i més encara que amb els avis materns o paterns

La majoria de població coneix el català i el castellà, tot i que el coneixement del castellà és superior al coneixement del català especialment en l'habilitat de parlar i escriure, amb una diferència de més de 20 punts. Pel que fa a llengües estrangeres, la quarta part de la població coneix l'anglès i a l'entorn del 16% el francès.

A la Vall d'Aran el castellà és la llengua més habitual (38%) seguida de l'aranès (23,4%), en tercer lloc el català (16%) i en quart lloc altres llengües (13,3%).

Al web de la llengua catalana de la Secretaria de Política Lingüística podeu consultar aquesta informació i altres productes com els mapes que representen les dades sobre el territori de Catalunya:
 
 
6)
 
Publicat en el diari AVUI, pàgina 26, divendres, 28 d'agost del 2009
 
L'editor, crític i escriptor Isidor Cònsul mor a Badalona, als 61 anys, víctima d'un càncer

Adéu a un activista literari

Impossible encertar les paraules per acomiadar l'amic, el company, l'intel·lectual, el mestre. Després d'una batalla de gairebé dos anys amb un càncer de pulmó que li havia minat les forces, Isidor Cònsul va morir ahir a l'Hospital Trias i Pujol de Badalona. Amb una salut de ferro, esportista incansable, sense haver fumat mai, com si es tractés d'una paradoxa, el crític, editor i escriptor ens va deixar no sense haver lluitat amb la mateixa dignitat i valentia que l'havien caracteritzat des de l'aspecte humà i professional. Estava treballant en la seva última obra, Ànima de bolero, un recull de contes que publicarà Empúries al novembre.

Definir la trajectòria d'Isidor Cònsul no és fàcil des de les mateixes pàgines on tants i tants articles va escriure. Cònsul era un roure, un home d'una intensitat i una capacitat de treball inigualables. També una persona que es va caracteritzar per la feina ben feta, des dels diferents àmbits que va viure. No exclusivament des del rigor acadèmic i artístic sinó des dels més difícils: la família, l'amistat, el compromís amb el país. Cònsul es podia apassionar explicant anècdotes sobre l'ascensió als grans pics del Pirineu -els havia coronat pràcticament tots-, sobre els seus fills i la seva companya Romi -se'n sentia orgullós- o sobre la literatura catalana, de la qual va ser un militant tenaç, un activista que no es va cansar mai de donar una visió positiva. Ho va fer des dels llibres adreçats a l'ensenyament -època a La Magrana-, des de la crítica periodística -singularment a l'AVUI i a Serra d'Or, entre moltes altres capçaleres-, des de l'edició -al capdavant de Proa des de finals dels noranta- i, finalment, en els seus llibres de prosa, on, novament, ens va sorprendre pel domini del llenguatge precís, elegant, reflexiu, diamantí, per la memòria que oferia de la terra i la barreja de tradició i modernitat.

Era un home de pau i alhora valent. Vaig tenir la sort de dirigir-lo al suplement cultural de l'AVUI -sempre estava disposat a escriure amb honestedat sobre qualsevol tema que li encarregàvem- i encara vaig poder comprovar la seva qualitat personal i intel·lectual quan em va ajudar a impulsar la meva obra literària. Era l'entrenador perfecte: paraules justes, consells encertats i ànims per tirar endavant. Quan va haver d'abandonar el seu lloc de crític oficial del diari per dirigir Proa ens va resultar traumàtic. No va ser fàcil substituir-lo perquè Cònsul estava a l'alçada dels grans com Joan Triadú i Joaquim Molas i dins la tradició dels que havien sigut els seus referents (Bofill i Ferro, Comas, Castellet i companyia). S'havia fet un fart de passar els caps de setmana en la lectura i confecció d'articles d'una erudició i factura perfectes.

Les seves últimes exhibicions van ser llibres entre el dietari i la reflexió cultural com Cinc estacions, En el nom del pare i Tractat de geografia. Era un Cònsul en plena forma, fastuoses peces d'un escriptor convençut del que havia de dir i de com ho havia de dir. Un recital del seu saber i que esdevindran el seu principal llegat.

La gran lliçó que ens va donar va ser, però, d'índole personal davant la malaltia. Ho va demostrar tot: poder, perseverança, esperit de lluita i coratge. Cònsul es va prendre el càncer com una nova batalla vital que havia de superar. La seva força serà la imatge que conservarem d'un heroi de la nostra literatura, d'un gegant del seu temps.

----------------------------------

Publicat en el diari AVUI, pàgina 26, divendres 28 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/cultura/173065/apassionat/territori/qui/creen/amb/mots.html

Un apassionat del territori i dels qui el creen amb mots

Isidor Cònsul va néixer a Bellpuig (Urgell) i se'n sentia orgullós, també se sentia pròxim a Cervera i vivia a Sant Just Desvern. Parlava d'aquests i d'altres indrets sentint l'amor de l'excursionista pels camins i els reptes, i convertia aquesta terra en mots a través dels seus dots de cronista, citant oportunament els seus admirats Verdaguer i Maragall. Entenia quina era la funció de la poesia i la vivia des de dins i de cara enfora. Recordo una excursió a Andorra, amb altres escriptors, i el seu afany per pujar un cim i llegir L'Atlàntida davant d'aquella panoràmica celestial.

Cònsul, home sociable, podia conversar amb erudició des del Tirant lo Blanc fins a qualsevol dels nous autors que descobria amb convenciment. Sabia que la llengua té moltes trinxeres i les va saber defensar com a president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN, des de la seva funció de redactor en cap del Catalan Writing o com a secretari de l'Ateneu Barcelonès.

------------------------

Publicat en El Punt Barcelona 29-08-2009 (pàgina 12) i en El Punt Comarques Gironines 29-08-2009 (pàgina 13)

 http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/75261-lisidor-consul.html

La tribuna

L'autora desgrana algunes de les seves vivències amb el desaparegut editor i escriptor
 
Assumpció Cantalozella

Viu en profunditat els textos dels que hem tingut la immensa sort de trobar-lo en el camí

Fa un mes just, el tenia davant meu, només una taula ens separava. Ens miràvem, com sempre, als ulls, sense trampes. Em va comentar l'esperança que tenia en la vida. Ara escriuria relats curts, un projecte que de feia temps gestava i que l'ofici d'editor havia endarrerit.

Algun dia escriuré, havia repetit diverses vegades. Algun dia tindré temps d'escriure, deia tot enllaçant amb la mà el piló d'originals sempre presents al voltant seu.

En recordo molts, de moments amb l'Isidor Cònsul. Els primers són el gravat dels dies que el vaig conèixer al magnífic edifici modernista de Diputació, 250, seu d'Enciclopèdia Catalana. Jo havia enfilat la noble escala de marbre que duia a l'estatge principal. Vaig buscar, desorientada, els despatxos de l'editorial Proa pel mig de sales encatifades, amb sostres de sanefes, parets de mosaics i vitralls de colors. La Diana Cot em va rebre i m'aconduí cap a l'ascensor.

Al primer pis, de sales consecutives encadenades unes amb les altres com una capseta russa, vaig trobar-me amb el conseller editorial, l'Àlex Broch. De la seva mà vaig entrar al sancta sanctorum del director de Proa, Isidor Cònsul, el darrer despatx del fons, petit, ple de llibres i plecs de paper que pujaven cap al sostre. L'alta figura, desproporcionada dins l'estança, s'erigeix, amb la gran fotografia de Mossèn Cinto a la seva dreta. Estén la mà. Em mira durant uns moments i, de seguida, respon al telèfon. Ha de rebre una altra visita. L'Àlex i jo parlem en una sala amb taula quadrada i cadires al voltant. Ens posem on cabem, fa l'Àlex.

Després, a mesura que l'Àlex Broch desapareix despatxos endins, l'Isidor Cònsul se'm fa present. Parlo amb ell, directament. El veig sortir del seu despatx, al moment que em diu, espera, i segueix atrafegat una bona estona, i baixa corrent escales, davant meu, i anem a menjar alguna cosa mentre parlem de feina.

Un altre moment: l'Isidor Cònsul a les presentacions. Parla i se'n va. Sempre té tres conferències alhora. O quatre. Es mou de pressa, amb algun text sota el braç.

Fa uns quants estius, el contemplo entusiasmat a la trobada d'escriptors al Pirineu, darrere les petjades del comte de Pallars, refós dins un paisatge que és el seu. «N'he pujat tots els cims», diu, de pressa. I es perd per les ruïnes del castell de València d'Àneu i s'alça al capdamunt, destriat al cel d'estiu, amb tota la colla al voltant seu.

El contemplo trasbalsat al mig d'una sèrie de dificultats que degueren començar a agafar-li la vida, fa anys, –que la cara rutilant d'editor d'una editorial capdavantera, sempre a l'aparador dels mercats, sempre als rànquings de popularitat, té també la seva creu.

El retrobo dins un despatx oval envoltat de vidre transparent al modern edifici de 22@ que Enciclopèdia Catalana acaba d'adquirir. Diries que, finalment, l'alçada de l'espai l'ha acollit amb adequades proporcions. S'asseu, desplega papers, s'aixeca. Parla. Paraules on tremola la veu de ponent. Em diu que un cert aspecte del meu text s'ha de desenvolupar, que a un altre li cal un retoc.

És un editor. Viu per a l'edició. Viu en profunditat els textos dels que hem tingut la immensa sort de trobar-lo en el camí. A manera de crític –del crític que sempre ha estat–, analitza despietadament els originals que esperen el vistiplau del mestre.

És un editor. L'editor que somnies trobar-te algun dia, amb qui pots comentar projectes i textos. A qui pots demanar opinió. Editor mirall, Isidor Cònsul t'ofereix el reflex despullat de l'obra que li has lliurat. Opina, critica. Edita.

Cada any assisteix als premis Bertrana, i parla de Girona i diu que la ciutat és una reserva de profunda cultura catalana. «Sobretot de llengua», explica al director d'Enciclopèdia, Albert Pèlach, mentre veu passar, indiferent, els canapès del pica-pica. De sobte, retorna al cor de Barcelona, cap als barris del raval recuperat, prop del Macba i del CCCB. Al peu de la Creu, dins l'edifici de rajola vista, ara dirigeix Proa –i altres projectes– dins el Grup 62, nova empresa aglutinadora d'empreses editorials diverses.

Fa un mes just, el tenia davant meu, només una taula ens separava. Aquell dia, em va dir quina era, segons ell, la millor novel·la que m'ha editat. Sense trampes, com un testament.

Érem al mig del conjunt d'empostissats i llibres del Grup 62.

Ara escriuré..., diu amb la mirada de vida que s'escapa al mig d'un rostre castigat per la quimio.

És la darrera imatge.

Gràcies, Isidor.

------------------------------

Article publicat en el diari AVUI, pàgina 2, dilluns 31 d'agost del 2009

http://paper.avui.cat/article/opinio/173238/lhome/estimava/llibres.html

L'home que estimava els llibres

Sebastià Alzamora

El títol es refereix a Isidor Cònsul, director literari d'Edicions Proa, crític i prosista (no necessàriament per aquest ordre) que, com el lector deixondit ja deu saber, va morir dijous passat per causes que no per previsibles van resultar menys doloroses. No és un bon títol, perquè pot resultar confusionari: un home que estima una cosa tan envoltada de mística de duro com els llibres pot fer pensar en un home pres per anhels quixotescos que cerca recer en la lletra impresa per tal d'eludir o dissimular la seva incapacitat de convertir-los en realitat. Si és això el que els ha vingut al cap els prego que ho oblidin, perquè no em ve al cap una imatge més allunyada de qui fou Isidor Cònsul que aquesta.

Abans que algú m'ho retregui, Isidor Cònsul va ser l'editor de diversos llibres meus, però això és del tot anecdòtic. Intento parlar de tota una altra cosa: Cònsul va ser un home que estimava els llibres perquè també estimava el seu país, perquè estimava la vida mateixa, i perquè va ser un gran murri. Bon lector de Joan Fuster, tenia interioritzat aquell axioma del savi de Sueca que avisa que tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i es va adonar que la cultura era un àmbit prioritari per aplicar-lo. Isidor Cònsul tenia clar que no hi hauria nació catalana sense una cultura catalana ben articulada, i va dedicar tots els seus esforços a evitar o corregir tal error, al qual ens hem demostrat històricament proclius. De la plena realització d'aquest objectiu n'és testimoni la comprovable excel·lència del conjunt de la seva feina. Que no l'encertés sempre i que comptés amb crítics i detractors, són obvietats que es donen per descomptades en qualsevol persona que cregui en una veritat i que compti amb una energia i una capacitat de feina fora del comú per posar-les al seu servei.

El que no es pot dir de tothom, i en el cas d'Isidor Cònsul cau pel seu pes, és que la cultura del seu país no seria la mateixa sense la seva participació. Els seus treballs van ser treballs d'amor guanyats: tornem a dir-ho, estimar els llibres és una excel·lent manera de fer avinent un profund amor per la vida. La pròpia i la dels altres. No hi ha un llegat millor.

 

7)
 
Sumari del número 68 de la revista Llengua Nacional
 
 EDITORIAL
• Joan Solà
 
SOCIOLINGÜÍSTICA
• Llengua i marc polític. Bernat Joan Marí
• La conversió del català en patuès.
Víctor Alexandre
 
LITERATURA
• Aproximació al Llibre dels feits.
Josep Lluís Branchal
 
LÈXIC
• El plural amb «s» de les sigles. Jaume Salvanyà
• Llengua, gènere i sexe. Gabriel Bibiloni
• Fraseologia popular. Albert Jané
• Barbarismes en el llenguatge col•loquial. Pere Ortís
• Faltar-se'n: fantasma lèxic? Robert Gòmez-Ten
• Els substantius postverbals en -e.
Lluís Marquet
 
SINTAXI
• Una proposta poc convincent. Josep Ruaix i Vinyet
• Sobre la construcció temporal… Carles Riera
• Una vegada més, les preposicions que trontollen.
Roser Latorre
 
FONÈTICA
• Vocals en contacte... (i III).
Montserrat Badia i Cardús
 
AMICS I MESTRES
• Pere Orpí, patriota, musicòleg i poeta. Gabriel Barceló Bover
• Montserrat Abelló –la dona, la poetessa–.
Agnès Toda i Bonet
 
BIBLIOGRAFIA
• La tribu valenciana. Joan-Carles Martí i Casanova
• Discursos a la nació. Víctor Pallàs
• Diccionari de símbols cristians. Jordi Gumí

 

8)

 
Publicat en EL PUNT dijous 3 de setembre del 2009
 

El Punt, Premi Nacional de Comunicació

El jurat destaca l'aposta per la informació de proximitat, el foment del català i la contribució a la vertebració del territori

El diari El Punt ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació en l'apartat de Premsa, segons ha fet públic avui la Generalitat. El jurat ha destacat d'El Punt l'aposta decidida que ha fet «per la informació de proximitat, el foment de l'ús social de la llengua catalana i la contribució a la vertebració del territori». També ha qualificat la trajectòria del diari, que aquest any celebra els seu trentè aniversari, com una «història d'èxit» recordant que des d'una «modesta edició comarcal» s'ha convertit en «un mitjà de referència nacional». L'acte de lliurament dels Premis Nacionals de Comunicació, dotats amb 15.000 euros cadascun, està previst pel dimecres 14 d'octubre al Palau de la Generalitat amb la presència dels consellers Tresserras i Ausàs.

Els Premis Nacionals de Comunicació també s'han concedit a Catalunya Informació, en l'apartat de Radiodifusió; a l'espai 30 minuts de TV3, en la categoria de Televisió; al projecte Eyeos, en l'apartat d'Internet; al diari digital Osona.com, el premi de Comunicació de Proximitat; a Toni Sagarra, el premi de Publicitat; i a l'iniciativa empresarial AD Telecom, el premi de Telecomunicacions.

------------------------------------------------------------------
 
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us pregue encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del nou butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com